divendres, 16 gener de 2015

Treball Social i Perspectiva de Gènere: entre la igualtat i la diversitat

Mary Richmond, una dona pionera i reformadora, al 1922 recollia en el seu llibre Cas social individual: “Els éssers humans són diferents els uns dels altres. Un programa social veritablement democràtic iguala les possibilitats de tots amb una acció intel·ligent en conjunt i instaura al mateix temps una política administrativa que tracta diferentment els casos diferents, i amb aquesta finalitat recorre al concurs d’agents diferents.”

El Treball Social està impregnat d’aquest principi: l’acció social amb la finalitat d’assolir la igualtat però treballant des de i per a la diversitat. Aquesta diversitat es basa en factors complexes que s’entrellacen, com ara el gènere, l’edat, l’ètnia, els valors,… El gènere implica les representacions socials derivades d’una biologia diferenciada. La construcció del gènere és un procés sociocultural que categoritza les persones, segons el seu sexe, en homes (mascles) i dones (femelles) i les assigna característiques, rols específics i formes de relacionar-se entre sí, marcades pel desequilibri i la supremacia d’un sexe sobre l’altre. Aquest binarisme, però, és fictici doncs existeixen altres gèneres anomenats no-normatius, sovint relegats a un segon pla o oblidats.

Les accions professionals que duem a terme des del Treball Social no són neutres. Tenen un rerefons, un marc teòric, ideològic, conceptual. Convé no oblidar que les i els professionals també hem estat socialitzats/des en un context determinat i sovint assumim discursos i pràctiques ben arrelats en falsos mites de gènere. L’acció social amb perspectiva de gènere és una proposició que aposta per una postura clarament a favor de la igualtat entre les persones.

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en l’exercici del Treball Social? Per què és important? Com cal fer-ho? Algunes premisses generals podrien ser:

  • El Treball Social té com a finalitat incidir en les situacions socials que originen desigualtats sobre les persones. Donat que el gènere és una construcció social i n’és font de discriminació, conquerir canvis és possible i les i els professionals del Treball Social no se’n poden desentendre.
  • Parlar de gènere és parlar de Drets Humans. De drets de les dones, homes, transsexuals, transgèneres, junt amb la heterogeneïtat interna de cada grup, amb les desigualtats socials que impliquen,… Gènere no és sinònim de sexe, ni de dona, ni d’afers de dones, ni de lluita de poder entre gèneres. El desconeixement, la manca de conscienciació i/o la confusió terminològica (com ara “feminisme” o “masculinitat”), porta a alguns/es professionals i serveis a mirar des de la distància i resistir-se a incorporar aquesta perspectiva.
  • Les categories basades en el gènere no són formades per col·lectius homogenis, per més que ens ho pugui semblar. Cal parar atenció a la diversitat intragrup i fomentar el dret a la individualitat i la identitat des de l’empoderament.
  • La desigualtat per gènere és transversal a d’altres situacions discriminatòries concurrents, per exemple, una persona amb mobilitat reduïda que és dona i té vuitanta anys. Qualsevol acció des del Treball Social  reclama una mirada integradora que contempli cada element en interacció amb la resta.
  • La perspectiva de gènere s’ha d’aplicar de forma explícita a qualsevol acció i política general (i ja no només aquelles de l’àmbit social). Això suposa una anàlisi de les necessitats i demandes diferenciades de les persones en funció del gènere i de l’impacte que sobre elles tenen aquestes mesures. La transversalitat de la perspectiva de gènere (o mainstreaming), és precís aplicar-la en els plans, programes, projectes i accions com un principi d’acció més, no com un pegat.   
  • El Treball Social facilita canvis positius en les persones i comunitats i promociona els avenços i reformes socials. És un error considerar que la solució és promoure canvis exclusivament en els grups desafavorits. Quan les diferències tenen una naturalesa estructural, les accions han d’evidenciar-les i satisfer necessitats pràctiques (vinculades a les condicions) i interessos estratègics (relacionats amb les posicions jeràrquiques).
  • La incorporació de termes com “gènere”, “igualtat” o “dona” en els nostres projectes i accions no ha de ser només una declaració d’intencions i bona voluntat. L’enfocament de gènere ha d’impregnar l’anàlisi, actuació i avaluació. L’aplicació real del principi d’igualtat és molt més que l’accés igualitari als serveis i la presentació descriptiva de dades desagregades per gènere. Pensem en la nostra pràctica personal i professional: els nostres objectius, les nostres accions, conscient o inconscientment, estan afavorint, reforçant o reproduint desigualtats de gènere?
Legislar sobre quelcom implica el reconeixement d’una situació que, de partida, s’identifica com a font d’injustícia i sobre la que cal ordenar de forma explícita. Així doncs, benvingudes siguin les iniciatives que actuen en pro de la igualtat de gènere!

Però, i m’he pres la llibertat de finalitzar l’article tal com l’he començat, de la mà de Mary Richmond:  “Cada vegada que els mandataris de la societat ignoren les circumstàncies que traven el desenvolupament de la personalitat; cada vegada que ometen estudiar les diferències individuals i tenir-les en compte, cada vegada que tracten les coses desiguals de manera igual, la divergència entre la intenció de la llei i la seva aplicació es torna tan gran que intenció i interpretació, semblen sovint allunyar-se una de l’altra, com vaixells que es creuen en la nit.”


Esther Álvarez i López  
Treballadora Social i Doctora en Psicologia.
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarres (URL).

dilluns, 5 gener de 2015

Carta als Reis Mags



Estimats Reis d’Orient. Aquest any m’adreço a vosaltres per demanar-vos el que crec volem els nens del nostre país. En primer lloc feina pels pares. El preu del petroli ha baixat força, sembla que als bancs els facilita el crèdit el Banc Central Europeu a interessos baixos per la qual cosa en podran donar a les empreses i la inflació és irrellevant. No és el moment d’invertir? Podem comptar també amb els diners d’Andorra, Suïssa, Liechtenstein o altres paradisos fiscals? Si s’inverteix, es paguen els impostos i alguns polítics no se n’aprofiten per a ells, podrem recuperar el reforç escolar, es reduiran les llistes d’espera per operar l’àvia, millorarà la formació ocupacional i recuperarà la pensió el germà gran discapacitat del meu amic.



En segon lloc us voldria demanar temps i il·lusió dels pares per muntar el tren elèctric al terra del menjador i poder-hi fer estacions amb el joc de construccions. I que quan fem el dinar amb la cuineta ens diguin què volen per menjar, enlloc de mirar la televisió o el portàtil. Els pares estan massa enutjats, diuen tant que si que ni t’hi pots enfadar i sempre proposen deixar per desprès o per demà el fer-nos vaixells de paper i pintar-los junts. Clar que ens estimen però a més hi volem jugar!



A les notícies surten guerres, nens i nenes que s’han quedat sense pares i passen gana. Tant difícil és, per a un món que es capaç d’inventar-ho tot, reconèixer els drets dels pobles, deixar de subministrar armes, pagar preus justos per les matèries primeres i afavorir el desenvolupament de les regions més pobres? Hi ha diners per engruixir les llistes de rics d’una revista que es diu Forbes o per construir avions de guerra i la FAO es queda sense pressupost per donar de menjar en els camps de refugiats?



Si els pares, els rics, els governants estimessin una mica més i pensessin més en els altres, segur que els infants estarien molt millor!

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

dimecres, 24 desembre de 2014

La gestión de la información como parte de la intervención en Trabajo Social

Cuando se trata de diferenciar entre los diferentes profesionales dedicados a la intervención social uno de los rasgos distintivos que se atribuyen al trabajador social es la gestión. 

La imagen del profesional tras una mesa llena de papeles, ahogado en trámites y procesos es a la vez la caricatura y la faz más temida por los estudiantes de trabajo social.
Pero una caricatura es exactamente la representación exagerada de algún trazo que guarda relación con la realidad.  


Así que es verdad que la gestión es parte de la rutina profesional del trabajador social. Y en realidad lo es desde siempre, desde que Mary Richmond al principio del siglo XX definió la importancia del registro, de la sistematización y del diagnóstico como elementos básicos del proceso de trabajo de esa profesión.  


En aquel entonces la burocracia tampoco era un villano, pues representaba un orden racional que aseguraba a la administración moderna de los Estados un cierto grado de eficiencia e imparcialidad. 


Así que la información que nos aporta el usuario (y su subsecuente gestión) es parte inherente de nuestro proceso de trabajo. Sin embargo, el escenario que nos encontramos hoy puede dar la impresión de que trabajamos con la finalidad de llenar papeles y tramitarlos, que nuestro papel profesional se reduce a la gestión.  O peor….que la gestión nos reduce.
Pero ese entendimiento tiene que ver con la reproducción de un modo de gestionar que se corresponde con los procesos de trabajo del siglo XX.


Los recursos se encuentran al día de hoy en un entramado de redes mucho más complejo. Nunca la información fue tan abundante y tan compartida. Las relaciones institucionales jerárquicas y los procesos lineales se substituyen por relaciones de coordinación.  De un momento a otro se hacen más accesibles tanto la historia social como la historia clínica, se comparten datos y se generan informes automatizados. 


Así que los sistemas clásicos de recogida de información coexisten con sistemas informatizados, interoperables entre instituciones y actores.  Se crean plataformas, se prueban aplicativos, se gestionan los casos de forma remota y se les asignan recursos por Internet.  Pero rara veces nos preguntamos sobre que nos informan los sistemas que alimentamos, en un lógica más centrada en los inputs que en los outputs.  La gestión del volumen de información disponible, por ejemplo, para fines de investigación, es algo que poco se aprovecha. 


La gestión cotidiana está pensada para dar respuestas a procesos de trabajo aún bastante fieles al siglo XX – tanto en lo que dice respecto a los trabajadores sociales cuanto a las instituciones en que trabajan.  Es como enfrentar la complexidad del siglo XXI con el entendimiento clásico de una burocracia que hoy se presenta llena de distorsiones y al servicio de la tecnocracia. 


La gestión que se impone tiene que ver con manejar un gran volumen de información, recursos limitados y nuevas formas de relación interinstitucional.  Saber gestionar la información ya no se corresponde con saber preparar una plantilla o rellenar los formularios.  Eso es básico y se supone aprendido. Pero las preguntas han cambiado y las respuestas tendrán que ser otras.  
Se presentan como retos las coordinaciones en red, la gestión de los niveles de interoperabilidad entre sistemas, la gestión del volumen de información y de la confidencialidad, un buen sistema de comunicación matricial, el uso adecuado de las tecnologías, la adopción de nuevos modelos de toma de decisión, el diseño de flujos y procesos horizontales, el logro de una coordinación interdisciplinar efectiva, el diseño de sistemas expertos, la gestión de la información para la investigación,  entre otros.  Esos son los retos que requieren nuevas habilidades y que suponen nuevos procesos de trabajo que en última instancia definirán los nuevos procesos de gestión en Trabajo Social. 


Pero en un entorno tan complejo es fácil perder de vista al elemento central de todo ese entramado hiper conectado: el usuario y el proceso de ayuda. Los procesos de gestión deben estar diseñados a partir de esa centralidad, a su servicio.  La gestión no es consecuencia de la intervención (lo que queda por registrar o lo que habrá que informar). Tampoco es parte de la intervención….la gestión de la información es lo que le hace posible. 


Maria Tereza Leal Cavalcante


Profesora de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL 

dijous, 18 desembre de 2014

Globalitzem la diversitat?



Si la teva música preferida és la britànica, el teu cotxe alemany, les teves bambes estan cosides a l'Índia, el teu mòbil funciona amb coltan extret a les mines del Congo, t’apassiona el menjar japonès, per relaxar-te practiques ioga i tècniques de relaxació orientals, has canviat la carn per la soja vietnamita... i el teu Déu és jueu... com goses dir-li estranger al teu veí?


Avui en dia la diferència està de moda. Aquest és un tret indiscutible de la societat occidental actual. A tots ens agrada provar coses noves, anar a llocs diferents, trencar la nostra rutina amb activitats innovadores i excitants, per després explicar-ho a l’escola, a la feina, o penjar fotos de manera compulsiva en les múltiples plataformes virtuals o xarxes socials que ens envolten. Podríem dir que fer coses diferents, ens fa sortir de l’anonimat. Ens dóna un toc de distinció... ens fa sentir “cool”.



Però, això vol dir que com a societat som tolerants i respectuosos també amb els que venen de fora? Són moltes les persones que han hagut de deixar la seva família i la seva terra empeses per la necessitat i també amb l’esperança de tenir un futur millor. Aquestes persones, en arribar a la terra d’acollida, han d’enfrontar-se amb situacions molt complicades: recerca de feina, tràmits burocràtics, un altre idioma, una cultura diferent... I tot això en una etapa en què psicològicament estan passant per una situació de dol. Dol per la pèrdua afectiva, per l’enyorament, per la incertesa que els fa pensar en si podran tornar algun dia a casa seva... O si podran tornar a veure i abraçar els seus...



Aquells que venen de fora a treballar, a buscar un futur millor per ells i les seves famílies, i que col·laboren també en la construcció de la nostra societat, es mereixen una altra mirada. No n’hi ha prou amb demanar que s’integrin a la nostra forma de vida. Atrevim-nos a impregnar-nos dels seus costums, de la riquesa cultural de la qual són portadors, igual que gaudim quan ens apuntem a ballar bollywood o ens serveixen un te negre. Només amb aquesta mirada, podrem enriquir-nos mútuament, trencant fronteres i estereotips, i acollint a aquells que han marxat de casa, possiblement perquè el nostre model de societat no ha estat respectuós amb la seva anterior forma de vida, i els hem obligat a marxar.

Atrevim-nos a globalitzar la diversitat!

Roger Luna
Docent de la Fundació Pere Tarrés

T'interessa treballar amb persones nouvingudes? Necessites ampliar els teus recursos? apunta't al curs Acolliment de nens i nenes nouvinguts-es