divendres, 11 abril de 2014

Vincle jove o estratègies per vincular al jove amb la comunitat



La jornada que porta per títol Vincle jove tenia per objectiu reflexionar sobre les diferents estratègies dutes per la Fundació Pere Tarrés, així com en d’altres organitzacions, per a vincular al jove amb la comunitat, com a fórmula per a prevenir l’exclusió social. Si bé és cert, que la relació i la participació social, no és el únic aspecte que garanteix la inclusió social del jove, considerem que és un factor prou determinant en el què paga la pena reflexionar i aprofundir.



Les estratègies per aconseguir la vinculació del jove poden ser múltiples i diverses en funció del territori on es porta a terme l’actuació, les característiques dels joves amb els que intervenim, o bé, segons l’espai des del que impulsem les intervencions. És en aquest darrer aspecte en el què ens vam centrar en la jornada que es va organitzar el passat 4 d'abril, a través de la presentació de diferents experiències impulsades des dels centres escolars, els equipaments juvenils i el medi obert.



Els centres escolars són agents destacats de les comunitats, de la mateixa manera que són centrals en l’educació dels infants i joves. Aquest fet genera una oportunitat i permet implementar projectes d’aprenentatge i servei adreçats, d’una banda, a obtenir nous aprenentatges alhora que ofereixen un servei a la comunitat amb l’objectiu de millorar-la.


Els equipaments juvenils permeten desenvolupar projectes grupals i d’acompanyament socioeducatiu fora de l’educació formal, facilitant la creació de projectes de vinculació amb l’entorn i la participació social del jove, tant en el propi espai, com envers la resta del barri.


El medi obert permet intervenir socioeducativament amb els joves en el seu propi espai de relació. També permet interactuar amb aquells joves que han abandonat els estudis i que no es troben vinculats a cap altre institució com pugui ser l’escola. Així doncs, el medi obert és una oportunitat per acompanyar al jove en la transició en la vida adulta des d’una posició diferent a la què es pot trobar institucionalment.

La ponència central i les experiències de les taules rodones ens van oferir nous elements de reflexió i de millora de l’acció social amb els joves.

Judith Hernández 
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés 

divendres, 28 març de 2014

Les entitats socials d’Església i el seu paper en la cohesió social

Sota l’etiqueta d’entitats socials d’Església trobem una gran pluralitat de formes d’organitzar l’acció que es porta a terme i de viure els valors de l’Evangeli. És a partir d’una mirada àmplia que podem apropar-nos a un objecte d’estudi complex com és aquest, amb molta riquesa i variabilitat.

Aquesta és una de les conclusions de la recerca que estem presentant aquests dies, “L’acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya” i que ha publicat l’Editorial Claret. Una investigació que neix de la proposta de la Xarxa d’Entitats Socials d’Església al Campus Docent Sant Joan de Déu (UB); la Càtedra d’Inclusió Social (URV) i la Fundació Pere Tarrés (URL) i que vol mostrar la realitat de les organitzacions cristianes i l’aportació que fan a la cohesió social de Catalunya, així com conèixer el reptes que aquestes han d’abordar per enfortir l’acció social que porten a terme.

Es tracta de diferents iniciatives de la societat civil que tenen un nexe comú, acompanyar i donar resposta a les necessitats socials de cada moment –tant de les persones més associades a la marginalitat i l’exclusió com d’aquelles que poden trobar-se en una situació de vulnerabilitat– i fer-ho des dels principis evangèlics. Una tasca que realitzaven molt abans de la construcció de l’estat de benestar i que han continuat realitzant posteriorment. De fet, el desplegament d’un model de protecció social de caire assistencialista basat en fórmules arrelades als drets contributius –així com l’actual retrocés de l’estat de benestar– fa que la tasca d’aquestes entitats (com la tasca del conjunt del tercer sector social català) esdevingui essencial per a l’accés de la ciutadania a un drets socials no sempre garantits per l’Estat i per al manteniment de la cohesió social.

En concret, la recerca que hem desenvolupat durant el 2013 ha estat plantejada en dues fases. La primera, recollida en la publicació, se centra en conèixer de què estem parlant quan fem servir l’expressió “entitats socials d’Església” i identificar les dimensions i elements que ens permeten descriure i explicar la contribució social d’aquestes institucions. Comptar amb dades que ens permetin quantificar aquesta contribució és el desafiament que planteja la segona fase de la recerca, i per la qual esperem comptar amb el suport necessari durant aquest 2014 per al seu desenvolupament.

Trets identitaris d’aquestes organitzacions

Podem assenyalar que existeixen tres elements que caracteritzen a les entitats socials d’Església, uns trets propis lligats al rerefons evangèlic de la seva tasca. En funció de com es gestionen aquests en el si de cada organització, hi ha més o menys diferències en l’acció social d’aquestes respecte a altres agents socials.
  • Persones compromeses amb l’Evangeli: La gran majoria compten al darrera amb el suport d’una comunitat de creients (parròquies, escoles, moviments, etc.), que en molts casos són els que l’han fet néixer i, actualment, esdevenen la seva base social, sent aquest un dels grans valors. Es tracta de persones que, des d’una opció de vida basada en l’Evangeli, han sentit la necessitat de comprometre’s en favor dels més necessitats, generant un estil de treball propi que té com a preocupació central la dignitat de la persona.
  • La transformació social com a objectiu identitari: En conjunt, aquestes organitzacions cerquen la promoció i l’alliberament de la persona. A més, hi ha una clara consciència que per aconseguir una societat més justa és necessari fer de portaveu dels més febles i denunciar les situacions que pateixen.
  • L’espiritualitat en l’acció social: Bona part de les entitats comparteixen que en l’acció social no es tracta de fer un anunci explícit de l’Evangeli, i es demarquen de tota activitat que pugui semblar proselitista. De fet, en un context de secularització, algunes entitats han deixat en un segon pla tant la dimensió espiritual de la persona en la intervenció com la visibilització de la identitat cristiana de l’organització. Una situació que genera preocupació per no perdre la fidelitat a uns valors i a un estil, i que fa que les entitats demanin reflexionar conjuntament sobre “què són i com i quan ho fan visible” en una societat plural com és la catalana.

Bases per a la quantificació de la contribució social

A partir dels trets identitaris de les entitats socials d’Església i de la realitat que viuen actualment, hem identificat vuit àmbits que ajuden a assentar les bases per descriure i explicar la contribució social d’aquestes organitzacions. Unes dimensions que, a més, ens ajuden a identificar quins reptes han d’afrontar les entitats per al seu enfortiment. Aquests reptes, però, varien en funció de les circumstàncies i realitat de cadascuna de les organitzacions.
  • Complementarietat a l’estat a benestar: Posar l’accent en la persona i en la seva dignitat no només fa que aquestes entitats atenguin a les persones més vulnerables, sinó que innovin en la prestació de serveis, posant en marxa iniciatives que acaben formant part de la cartera de servei. En un moment de retrocés de l’estat de benestar i de descens dels recursos, aquestes organitzacions veuen la necessitat de reflexionar sobre la seva funció social (complementarietat, subsidiarietat, etc.) i fer-ho sense perdre de vista que és obligació de l’Estat garantir els drets socials i de ciutadania. Aquesta reflexió és especialment important en els cas de les entitats que han de fer replantejaments i introduir els canvis que estableix el marc legal de serveis socials per continuar col·laborant amb les administracions.
  • Contribució econòmica: L’acció social es caracteritza per la seva intangibilitat i no és fàcil dimensionar el volum econòmic que les entitats socials d’Església posen al servei de les persones vulnerables. Avançar cap al desenvolupament d’eines que ajudin a aquesta quantificació ajudaria a visibilitzar la tasca que porten a terme i sumar persones a la causa.
  • Mobilització de la base social: Les entitats socials d’Església són organitzacions amb una gran capacitat per mobilitzar la seva àmplia base social. No obstant això, l’actual escenari les obliga a generar noves i més complicitats amb l’entorn i avançar en la transparència i rendició de comptes per guanyar la confiança de la societat i ampliar aquesta base.
  • Participació interna: La promoció de la persona és la raó de ser d’aquestes organitzacions, un treball que requereix promoure valors com la responsabilitat, la proactivitat i la democràcia tant entre les persones beneficiàries com en els equips de treball. En un moment on la societat reclama major participació, és important que aquestes entitats sigui un referent i estableixin canals i mecanismes de participació que ajudin a implicar la base social.
  • Desenvolupament social i personal dels equips de treball: La cura de les persones i la cerca del seu creixement personal forma part de l’ADN de les entitats socials d’Església, també dels equips de treball. No obstant, l’augment de l’activitat i la professionalització d’una part d’aquestes entitats ha anat diluint aquest element, així com transmissió de la identitat cristiana. Per no perdre aquesta essència, les entitats han de vetllar per a que els equips coneguin els valors i estil de l’organització i acompanyar-los per a què realitzin una intervenció adient a la persona destinatària i a la manera de fer de la institució.
  • Incidència i transformació social: La promoció i l’alliberament de les persones vulnerables es la raó de ser de les entitats socials d’Església. Aquest treball, però, no s’hauria de limitar a l’atenció directa. De fet, les entitats consideren que han de guanyar presència pública per sensibilitzar  i denunciar – des de la identitat cristiana – la situació que pateixen aquestes persones i les causes que porten a l’exclusió social.
  • Desenvolupament comunitari des d’un treball col·laboratiu: L’acció social d’aquestes organitzacions parteix de la comunitat. Es tracta d’un servei de proximitat que permet conèixer les necessitats del territori i relacionar-se amb els agents socials per donar resposta adient a la persona. No obstant, el context actual les està portant a redefinir aquesta intervenció comunitària i el tipus de treball col·laboratiu que desenvolupen amb els agents de l’entorn. En aquest sentit, els discursos sobre la necessitat d’avançar en el treball col·laboratiu per fer front a alguns dels reptes que han d’afrontar són constant en tot el territori català.
  • Apoderament i creixement personal dels destinataris de l’acció: La intervenció social que realitzen les entitats socials d’Església té una sèries d’efectes en les persones, com és millorar la qualitat de vida i apoderar-les per promoure canvis en les seves trajectòries vitals. Però, sense l’existència de mecanismes que permetin avaluar l’efectivitat i impacte de les metodologies d’intervenció desenvolupades –així com espais de reflexió sobre la praxis- és difícil visualitzar la contribució d’aquestes organitzacions a la societat catalana.

Aquests són una mostra dels molts i diversos reptes que recull la publicació per enfortir la contribució que actualment realitzen les entitats socials d’Església. Uns reptes que cal encarar-los amb reflexió, pas ferm i amb la complicitat activa de totes les organitzacions.

Marina Aguilar
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

dimarts, 18 març de 2014

Valor del Treball Social com a professió



El Treball Social és una professió que genera canvis per a la millora de la qualitat de vida. Canvis a nivell personal potenciant el desenvolupament de les capacitats de les persones. Canvis a nivell social defensant els interessos dels qui es troben en situacions vulnerables. Canvis en les mirades cap a certs col·lectius per avançar en la sensibilització, la igualtat d’oportunitats i el tracte no discriminatori. 


És una professió que analitza les necessitats socials i aporta solucions per cobrir-les  o pal·liar el patiment que generen. El Treball Social s’emmarca en un context social que reconeix les persones com a titulars de drets i aposta per la formulació de polítiques de cohesió social.


Com a treballadors/es socials tenim una mirada atenta del que passa al nostre voltant  per tal de comprendre el que senten les persones que se senten excloses, aquelles que tenen necessitats especials (mobilitat, suport personal...), aquelles que han patit pèrdues importants (treball, habitatge...), les que es troben en situacions d’incertesa i fragilitat, els infants que estan en situació de risc o els joves que s’han vist atrapats per una addicció. Des de l’anàlisi i la reflexió actuem perquè totes les persones puguin sortir reforçades després de passar per moments difícils. 


L’eix central de la professió és l’atenció directa i l’acompanyament a les persones en els processos de canvi que es donen al llarg de la seva vida. Treballem l’empoderament de les persones, intervenim amb elles a nivell personal, grupal i també amb la comunitat, des del convenciment que el treball conjunt possibilita canvis, facilita vincles i connexions positives amb l’entorn. Utilitzem tècniques com l’entrevista, impulsem grups d’ajuda, participem en projectes comunitaris, fem plans de treball familiars, creem i dirigim nous serveis… i, quan és adient, treballem en equip amb  professionals d’altres disciplines.


Cada dia, especialment en un dia com avui, i més en temps de crisi, cal que el Treball Social estigui ben present en la nostra societat per avançar en la justícia social i en el benestar.


Comptem amb tu per canviar les coses!

Carme Fernández i Ges
Directora del Grau en Treball Social a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

divendres, 14 març de 2014

La Comunicació 2.0 en les institucions educatives

Aquest any es compleixen deu anys del naixement de Facebook, la primera gran xarxa social que ha canviat la forma de relacionar-nos. No és que abans de Facebook no existissin altres comunitats virtuals on la gent es relacionava per afinitats o interessos sinó que la xarxa creada per Mark Zuckerberg va ser la primera que va comptar amb un creixement tant alt gràcies a la ràpida acceptació per part del públic.

En aquest deu anys hem vist aparèixer multitud de xarxes socials. Algunes amb un èxit efímer, com Quora, i d’altres que es postulen com un seriós rival per al gegant blau com Twitter. Però el més important d’aquest fenomen és que les persones, les organitzacions, les administracions, les empreses... no poden mantenir-nos al marge de la seva importància. Especialment, les entitats educatives. I els departaments de Comunicació ens hem hagut de reciclar. La comunicació ha deixat de ser unidireccional (dels mitjans al públic) a crear-se un escenari comunicatiu on les funcions d’emissor i receptor es confonen ja que el poder d’internet i de les plataformes digitals és que tothom pot crear continguts ja siguin comentaris, fotos, vídeos, articles, etc.


Des de la Fundació Pere Tarrés sempre hem cregut en la importància de les xarxes socials com un element on poder relacionar-nos amb les persones que formen part del nostre projecte: col·laboradors/es, estudiants, professors/es, pares i mares, centres d’esplai i altres entitats. Hem cregut i hem crescut amb elles: primer com a canal d’informació i després, també, com una nova plataforma on on conversar de forma més personals amb els nostres seguidors. Som moltes les persones que estem darrera de cadascun dels perfils de la Fundació: Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin, Google+, Flickr, Slideshare, Delicious i aquest bloc.





Per això, quan fa tres anys vam començar a preparar l’organització i difusió de l’acte d’investidura de Nelsa Curbelo com a doctora Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, de seguida vam veure el potencial que tindria a les xarxes socials: per la protagonista (Nelsa Curbelo és una gran pedagoga que ha estat nominada dues vegades al  Nobel de la Pau), per l’acte (un doctorat Honoris Causa) i per les institucions implicades (La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, La Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull). Els objectius principals eren difondre mediàticament l’acte i posicionar a la Facultat Pere Tarrés com el centre de referència en els estudis de relacionats amb l’acció social i promocionar els graus de Treball Social i Educació Social.


L’impacte mediàtic final va ser molt satisfactori per a tots:
  • 22 recursos etiquetats en Delicious
  • 50 impactes als mitjans de comunicació
  • 250 visualitzacions del vídeo.
  • 1800 impresions als comptes de Facebook de la Fundació Pere Tarrés i de la Facultat Pere Tarrés
  • 700 tuits generats amb el hashtag #HCNelsaCurbelo
  • Trending Topic a Espanya durant la cerimònia d’investidura
  • 500 visites a les fotos en Flickr
  • Enviament del mail amb tots els materials a més de 2.300 persones i institucions.
Perquè tot fos possible hi va haver moltes persones implicades: de la Fundació Pere Tarrés, de la Facultat Pere Tarrés i de la Universitat Ramon Llull i l’experiència va ser tant enriquidora que vam decidir presentar-la en el Milid Week Barcelona 2012 que es va realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona. El resultat d’aquella ponència està publicat en el llibre que els organitzadors han realitzat: MEDIA LITERACY and INTERCULTURAL DIALOGUE. Strategies, Debates and Good Practices.

Des del departament de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés volem donar les gràcies a totes les persones implicades en aquest acte. Sense l’aportació de tots no hagués estat possible.

Nati Pareja 
Tècnica de Premsa de la Fundació Pere Tarrés




dissabte, 8 març de 2014

Especial Dia Internacional de la Dona

Avui, Dia Internacional de la Dona, us volem explicar tres projectes interessants amb dones com a protagonistes.

Taller de teatre i narració oral per a dones

A principis de març, s'inicià al barri de la Marina un projecte per a empoderar a nivell personal i comunitari un grup de 15 dones, a través del teatre i de la narració oral.

I què vol dir “empoderar”? Ja fa uns anys que aquesta paraula ressona molt, per influència del terme anglès “to empower”. Literalment, vol dir donar poder però darrerament s’utilitza com “enfortir el potencial, involucrar algú en la presa de decisions, fer-lo protagonista de la seva pròpia trajectòria vital”.
 

Aquest projecte, doncs, vol crear un grup de dones protagonistes. A través del joc teatral, de la improvisació i la creativitat, el projecte té com a objectiu no només enfortir les dones a nivell personal (millorant-ne l’autoconcepte i les habilitats comunicatives i socials), sinó que vol donar-los visibilitat al barri.

La contribució social de les dones en el desenvolupament dels territoris és indiscutible. Però bona part dels esforços que les dones posen en mantenir les famílies, els negocis, les comunitats... queda invisibilitzada. La història encara s’explica en clau masculina i s’oblida de la meitat de la població.


Així doncs, hem escollit el teatre i la narració oral com a eines per a fer tot aquest treball d’empoderament. Perquè a través del teatre podem jugar amb el cos i les emocions, experimentar ser altres persones. Però també perquè ens ofereix la possibilitat de crear una narrativa subjectiva, en clau femenina, de la història del barri de la Marina. Les dones sempre han explicat històries, i ara en crearan una que sumi totes les veus de les dones del barri.

El projecte, impulsat pel Pla de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, i dinamitzat pel Servei Socioeducatiu de La Marina i l’actriu Laura Settecase, es durà a terme de març a juliol a l’Associació de Veïns de La Vinya. Si esteu interessades en el projecte, podeu adreçar-vos a ssocioeducatiulamarina@gmail.com 




Gemma Andreu
Tècnica d'Intervenció Socioeducativa de la Marina de Port 

Fundació Pere Tarrés

 






El Grup de dones Arpilleres del Casal de barri Congrés-Indians

La idea de formar un grup d’Arpilleristes al Casal de barri Congrés-Indians va sorgir  de la voluntat de crear un espai de trobada de dones on a través de l’elaboració d’Arpilleres, poguessin compartir emocions, records, experiències i també, el seu dia a dia.

L’octubre de 2012 vam començar a engrescar unes quantes dones i va ser la Manoli García de la Fundació Ateneu Sant Roc que ens va acompanyar en l’aprenentatge d’aquest art que tant diu de la vida i memòria de cadascuna de les dones.

Conèixer i endinsar-nos en el món de les arpilleres ens ha fet conscients del seu potencial com a eina de treball personal (les emocions, l’autoestima…) i a la vegada grupal (d’intercanvi d’experiències, de compartir inquietuds i desitjos col·lectius).



Il·lusionades amb els treballs, el 6 de març de 2013 vam inaugurar al Casal de barri l’exposició: “Vides de barris” on es mostraven arpilleres del Casal juntament  amb d’altres procedents de la Fundació Ateneu de Sant Roc que ens van servir de referent. La inauguració fou una trobada d’arpilleristes explicant la seva experiència i emocions viscudes al llarg del procés.

Aquest curs 2013-14 hem tornat a obrir convocatòria per ampliar el grup de dones i ja tenim tema per a la pròxima exposició: "Dona i ofici" que inaugurarem el proper dimecres 5 de març.

Durant l’acte, cada arpillerista explicarà l'ofici propi, el que ha fet, fa o el que li hagués agradat fer i que per alguna circumstància no va poder... d'altres parlaran de l'ofici de dones del seu entorn, ja sigui la mare, l'àvia, la germana, etc.

Volem visualitzar i reivindicar la fortalesa de les dones que darrere de feines com la llar, la fàbrica, la botiga, i un llarg etc., han contribuït a tirar endavant les seves famílies i a fer avançar la nostra societat i valors.

L’exposició serà visitable del 5 de març al 5 de juny.
 

Mariona Zaragoza 
Dinamitzadora del Casal de Barri Congrés Indians sobre les arpilleres


  






Taller de Cultura de Pau a l'Associació Ambar Prim

L'Associació Ambar-Prim és una associació de dones que viuen als barris del Besòs i Maresme. Nascuda als anys 80 aglutina unes 50 dones que es reuneixen entorn a activitats compartides. Des de fa uns anys disposen d'un local on realitzen les seves activitats: local Carmen Gómez al carrer Catània del barri del Besòs. El Servei d'Intervenció a l'Espai Públic te com una de les seves línees d'acció la promoció de la Cultura de la Pau com a forma d'alternativa de resolució de conflictes. Des d'aquesta perspectiva, i amb l'afany d'anar creant un teixit de referents comunitaris, es va realitzar un taller per fomentar la cultura de pau amb 30 dones de l'associació.

Mitjançant el taller es va iniciar un treball amb l'objectiu de conèixer quines son les problemàtiques més destacables per les dones de l'associació en relació a l'espai públic. L'objectiu era el de reflexionar conjuntament sobre el seu paper en la gestió de conflictes comunitaris i en la promoció de la convivència en l’espai públic. En definitiva, facilitar-les les eines per la resolució autònoma dels conflictes. La valoració del taller va ser molt positiva per part de les participants i es va acordar de continuar en relació i valorant fer futures trobades encaminades a treballar els usos de l'espai públic des de la perspectiva de gènere al barri del Besòs.

Com a equip entenem que la inclusió de la perspectiva de gènere a l'hora d'analitzar els conflictes és necessària per obtenir una diagnosi completa dels aspectes que els originen. Partint des de l'enfoc feminista entenem el concepte de Pau no només com l'absència de violència directa sinó com l'absència de violència estructural cap a les dones. Així, el taller de cultura de pau ha volgut donar protagonisme a les dones com a subjectes i generadores de pau en un entorn d'iguals.

El SIEP-Servei d’Intervenció a l’Espai Públic té com objectiu la millora de la convivència a l’espai públic del barri del Besòs i la Maresme, gestionant, detectant i intervenint de manera activa sobre els conflictes. Donant estratègies als veïns i veïnes per a la gestió alternativa i autònoma dels que es vagin registrant al barri fomentant el diàleg i en el reconeixement de l’altre.




Amaia Martínez de Lahidalga
Tècnica de resolució de conflictes a l’espai públic de la Fundació Pere Tarrés.

divendres, 28 febrer de 2014

La transparència del tercer sector, una nova norma vigent pendent de consensuar

El passat 10 de desembre de 2013 va sortir publicada al BOE la nova llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Una llei que ha estat debatuda en un determinat context de desafecció cap a determinats polítics i significatius casos de corrupció.

Més enllà de les exigències a les Administracions Públiques, el legislador (art. 3) fixa que les entitats no lucratives (siguin socials, mediambientals,  culturals, educatives,...) que rebin ajudes o subvencions públiques de més de 100.000 euros anuals, o bé més de 5.000 euros si els ajuts públics superen el 40% dels seus ingressos.

I sota el principi de la publicitat activa, les entitats estaran obligades (art. 6 i art. 8) a disposar d’un organigrama actualitzat on s’identifiquin els responsables, perfils i trajectòria, tots els contractes, convenis  i subvencions de manera molt detallada, pressupostos i comptes anuals (i l’auditoria, si està sotmesa) i les retribucions i indemnitzacions dels alts càrrecs i responsables. A partir del desembre del 2014 serà d’obligat compliment per al sector.

El passat 18 de febrer, la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb PWC va organitzar una jornada de debat sobre aquesta normativa, amb dues parts diferenciades, una ponència i una taula rodona. A risc de ser parcial, apuntem algunes de les conclusions més importants:

1.    Tot i la necessitat d’una regulació sobre la transparència de les Administracions Públiques, per qualitat democràtica i participació ciutadana i de les entitats,  aquesta nova llei no s’ha fet seguint els principis europeus, i situa la norma espanyola força allunyada. En el cas del tercer sector, s’ha fet des del desconeixement i sense la complicitat necessària.  I al darrere hi ha una determinada concepció i principis ideològics sobre la iniciativa social i l’avaluació de la intervenció.

2.    Aquesta nova regulació suposa una discriminació negativa cap al tercer sector en relació a les empreses mercantils que no han de fer pública aquesta informació. Així les entitats poden veure limitada la seva prestació de serveis per la visibilitat absoluta de les seves ofertes guanyadores, o perdre part del seu capital humà per ofertes d’organitzacions empresarials als seus directius.

3.    A més de noves exigències formals i de més burocràcia, en el cas d’entitats petites locals, es fixa una norma desproporcionada pel seu impacte i capacitat de coneixement i de compliment. A més, en tractar-se d’organitzacions jurídicament privades, cal mantenir uns determinants nivells de prudència i de intimitat, fins i tot en temes personals.

4.    Per a generar i mantenir una imprescindible confiança amb la societat i els seus representants, es necessari en primer lloc el comportament ètic dels directius del tercer sector, i després potenciar l’autoregulació com des de fa anys ja han fet alguns sector com ara les ONG estatals, amb un instrument de transparència i bon govern.

5.    El tercer sector hauria d’incrementar la seva acció d’incidència política per a intentar que normatives d’aquest tipus no fossin aprovades sense el consens amb les entitats. En el moment actual s’insta a Federacions, Taula i Plataforma a treballar per modificar-la  a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat o en la nova llei del tercer sector que sembla iniciarà aviat el seu debat al Congrés. D’altra banda, cal vetllar que la normativa catalana, avui encara en discussió en el Parlament, contempli la realitat de les nostres entitats i no suposi més burocràcia.

Podeu trobar una presentació detallada de la llei, d’altres normatives vigents o en tràmit de modificació que incideixen en la transparència i en la regulació en altres països en el següent document que es va presentar a la Jornada.

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 24 gener de 2014

El coaching i la confiança interior


Si no confio en mi mateix, si no confio en mi mateixa i no passo a l’acció; em quedo amb la creença que no puc.

El coaching ens dóna sentit de direcció a la vida. Recordem  una frase a “La Divina Comèdia”, quan Dant i Virgili estan a les portes de l’infern, llegeixen un cartell que diu: “Els qui aquí entreu, deixeu tota esperança”. És la pitjor de les condemnes. Els humans no podem viure sense esperança.
 

El coaching  t’ajuda a prendre consciència que calen objectius a la vida. Amb objectius ens generem esperança. Amb l’esperança hi ha confiança. Amb la confiança hi ha acció. Amb l’acció pots aconseguir els teus objectius.

El coaching et fa la vida més fàcil, ja que et fa responsable de la teva vida. No s’hi val passar les culpes als altres, a la vida, al mal temps, etc.  Quan ens sentim responsables de les nostres vides, la confiança interior creix i creix.

Recordem que podem trobar-nos amb moltes adversitats a la vida, però al final “de pell cap endins” depèn de nosaltres el tenir una “home” (una llar) o només una “house” (unes parets) dins nostre. Depèn de nosaltres com volem tenir la nostra llar interior. Novament és l’actitud de fer-se responsable de la pròpia vida.

En el coaching només existeix l’èxit o l’aprenentatge (què he après?). Si tenim l’actitud que no hi fracàs, sinó aprenentatge; evitarem moltes i moltes frustracions. Davant les situacions que no m’han sortit com jo volia, amb l’actitud de l’aprenentatge vaig agafant més i més confiança amb mi mateix, amb mi mateixa.

El coaching també es un “estar atent, estar atenta”. És com l’actitud dels gats, estan relaxats i alhora atents. Si estem atents poden detectar amb facilitat què està passant i conseqüentment podem passar a prendre decisions, podem passar a l’acció.

Per acabar, un petit conte zen:

Hi ha un genet que va a tota velocitat amb el seu cavall.

Un home que està assegut en una pedra del camí, li pregunta:

- On vas?

- pregunta-li al cavall- , li respon el genet.


El coaching i la responsabilitat. Si ens fem responsables, veurem que tenim regnes per poder conduir el cavall, per poder conduir la nostra vida. Saber que podem tenir regnes del nostre cavall, és saber que la confiança depèn de nosaltres mateixos, de nosaltres mateixes.

El coaching és una altra manera de viure, és una altra manera d’estar a la vida. Val la pena posar-se en marxa, val la pena passar a l’acció.

El meu desig: Que tots plegats ens fem la vida més fàcil.



Artur Vericat Pagès
Director del curs d'extensió universitària sobre Coaching de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

 






Si vols més informació sobre el curs de coaching de la Facultat Pere Tarrés clica aquí.