dimarts, 9 setembre de 2014

Barcelona, ciutat educadora



“Educar i incloure, un repte present i futur”.


Avui més que mai, la ciutat (gran o petita) disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per a una formació integral: és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.



Així comença un document oficial per definir el concepte de Ciutat Educadora.


L´Ajuntament de Barcelona l'any 1990, amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, crea aquesta expressió “ciutat educadora". Ho va fer des del convenciment indiscutible que la ciutat és educativa pel sol fet de ser ciutat: és font d'educació en ella mateixa, educant des de múltiples esferes i per a tot el conjunt dels seus habitants. Tota ciutat ho realitza des de la implicació activa de sectors públic i privats, des de l´administració i des del conjunt d´agents socials i entitats que intervenen en la xarxa activa de la seva vida social, educativa i cultural.


Amb la creació i constitució de l'AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) formalitzada en el III Congrés celebrat el 1994 a la ciutat de Bolonya, actualment una xarxa de 450 ciutats de 36 països del món (Àsia- Pacífic, Amèrica, Àfrica i Europa) comparteixen, intercanvien i col·laboren des dels seus governs locals amb l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores.


“Educar és un repte de tots” i la ciutat esdevé la clau d´aquest repte. Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial, i cal fer-ho amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, amb una atenció especial pels infants i els joves, i amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.


La Ciutat Educadora es defineix com un marc i un agent educador que practica l'opinió pública i la llibertat, que expressa el seu pluralisme social, promou la defensa de la ciutadania i s'esforça per practicar la individualitat solidària; facilita el teixit associatiu dels seus hàbits, la seva participació activa i vol generar un sentiment real de pertinença dels seus ciutadans que permeti formar persones sensibles als seus drets i deures.

Una trobada educativa


Novament aquesta tardor, Barcelona acollirà el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores coincidint amb el vintè aniversari de la constitució a Barcelona de l'AICE, de la qual Barcelona ha exercit la presidència des de la seva creació. Aquest congrés tindrà lloc els pròxims dies 13,14,15 i 16 de novembre de 2014. Hi torna a casa nostra amb una voluntat de seguir treballar per l'educació i la cultura de la social, sota el lema "La Ciutat Educadora és una ciutat que inclou".


Aquest XIII Congrés centrarà l'atenció en l'adaptació dels serveis municipals per lluitar contra les noves formes d'exclusió social, el foment de la coordinació administrativa per a una atenció integral a les persones, la millora de l'empleabilitat i la inserció laboral, la promoció de l'autonomia personal, el foment de l'accés a l´habitatge i el reforçament del capital social. Sent conscients del paper que els diferents estaments i agents socials i educatius tenen en configurar una xarxa d´implicació i responsabilitat davant d´aquest dret dels habitants de la ciutat: “el dret a una ciutat educadora, igualitària i inclusiva."


El XIII congrés s´ha plantejat al voltant de tres eixos claus:

  • La inclusió com a dret: la ciutat educadora com a promotora de benestar i oportunitats vitals.
  • Participació i compromís ciutadà: la ciutat educadora com a espai de convivència, diàleg i relació.
  • La ciutat educadora com a espai d´innovació i de creativitat.


A la nostra societat, el coneixement i l´educació són eixos bàsics per al desenvolupament i la inclusió social. Per això l'administració local, com a líder dels objectius estratègics territorials, projecta sobre l'educació una mirada àmplia, més enllà de l´escola, una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora, en la qual l'educació esdevé un instrument, motor o palanca per al desenvolupament personal i col·lectiu, la inclusió social i la millora de la convivència i de la solidaritat.


La Fundació Pere Tarrés va ser convidada a formar part del comitè científic d´aquest XIII Congrés i des del desembre de 2012 treballa per seu disseny i desenvolupament. Tenint clar que el lema d'aquest XIII Congrés, l'educació com una de les claus per a la inclusió social, va lligat amb els valors de l´humanisme cristià que com institució i fundació constitueixen el nostre ideari i anem desenvolupant en els nostres objectius i projectes educatius i de formació. Fet que ratifiquem amb el nostre compromís amb la justícia en totes les seves dimensions i la nostra postura inconformista envers les causes d'exclusió i transgressió dels drets fonamentals de la persona i amb una implicació activa en la modificació d´aquesta realitat. Concretant-se amb el nostre treball preferencial pels col·lectius més desafavorits, per aquelles persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques de supervivència, d'educació i de cultura, o que no tenen veu ni capacitat de participació i decisió en la vida col·lectiva.



Aquest Congrés esdevé una nova oportunitat de participació activa amb els projectes educatius de la ciutat de Barcelona i en situar el nostre compromís i col·laboració amb el lleure educatiu, l'educació i el treball social i les institucions i agents del Tercer Sector.

Josep Maria Font


Membre del Comitè Científic del XIII Congrés de Ciutats Educadores. Professor col·laborador de la Fundació Pere Tarrés. 
 

divendres, 25 juliol de 2014

Què marca la diferència en les activitats d’educació en el lleure?



Sovint, quan veiem projectes i iniciatives concretes que han estat capaces d’obtenir un èxit a nivell participatiu, qualitatiu, organitzatiu,... tendim a preguntar-nos què és allò que n’explica el triomf.

Què ho fa que aquell centre d’esplai tingui tanta mainada en les seves activitats? Com és que en aquestes colònies sempre tenen llista d’espera? Per què tothom parla tan bé de les activitats d’aquell grup de joves? Com s’ho fa aquell equip de monitors/es per no tenir cap incidència en els seus campaments?

Hom pot tenir la temptació de buscar algun secret estrany i misteriós, a mode de “pedra filosofal”, per explicar el motiu del bon resultat obtingut en totes aquestes, i altres, qüestions que ens plantegem. Fins i tot podem tenir la sensació de defugir aquesta cerca i abandonar-nos a considerar-ho com a resultat del destí o la “bona sort”.

Certament, perquè “les coses funcionin bé”, són molts els motius i factors que hi contribueixen... i també, reconeguem-ho, la sort o dissort és un dels factors que hi influeix.

Però, finalment, convé reconèixer que sí que hi ha un secret... una fórmula... una resposta a la incògnita plantejada: la formació!

Efectivament: la formació actua com el millor dels catalitzadors que fan que el compromís educatiu, l’experiència adquirida i els coneixements transferits millorin, espectacularment, els resultats de les activitats, projectes, iniciatives, etc., que ens proposem.

En l’àmbit de l’educació en el lleure, quan ens referim a la formació, cal que ho fem en un sentit ampli: convé que no només ho restringim a una qüestió merament de “titulitis” (és a dir, cobrir un expedient simplement per aconseguir un títol). 

Quan parlem de formació en educació en el lleure, pensem en el fet de gaudir i viure amb plenitud de l’experiència del curs de monitors i monitores (fins i tot més enllà de les sessions teòriques formals a les aules); ens referim a la maduresa i obertura de perspectives que ens ofereix el curs de directors/es; pensem en l’actitud que han de tenir els joves monitors/es vers la formació continua (aprenent nous recursos, compartint projectes, participant en formacions breus...); ens referim a la implicació del director/a per aprofundir en el debat de les revisions, valoracions quotidianes... i en com els monitors i monitores aprenen de la seva pròpia experiència...


D’aquest concepte de formació (i no d’altres) en participen i en són còmplices les escoles d’esplai que compten amb una llarga trajectòria, expertesa i solvència contrastada que, juntament i en connivència amb els moviments de lleure, treballen vers la qualitat de les activitats.

No es estrany, doncs, que si la formació és aquesta “clau de volta” que marca la diferència en la realització de les activitats de lleure, el regulador i els mateixos organitzadors ho tinguin ben fàcil a l’hora de procurar una millora de la qualitat i l’èxit d’aquestes activitats.

En un moment en què la formació d’educadors en el lleure ha experiment un canvi tan significatiu, es d’esperar que la regulació d’activitats també s’adapti en aquest nou escenari. Es convenient que tota regulació d’activitats, lluny d’asfixiar als organitzadors amb excessives normatives, posi l’accent en la promoció de la qualitat i el rigor de la feina ben feta. En aquest escenari, seria convenient anar consolidant una major proporcionalitat dels educadors titulats respecte als que no ho estan... un 50%, un 60%...

Així doncs... endavant! Endavant a demanar més formació als nostres equips! Hi guanyarem amb la qualitat de les activitats, hi guanyarem socialment,... però sobretot hi guanyaran els milers d’infants, adolescents i joves que participen i gaudeixen de l’educació en el lleure.







Albert Riu i Mas
Secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés