divendres, 26 de maig de 2017

Una veritable responsabilitat social



La responsabilitat social, ja sigui denominada corporativa, empresarial o mitjançant qualsevol altra accepció, ha esdevingut en l’última dècada la bandera de tota aquella empresa, organisme, associació o organització, que desenvolupa o vol desenvolupar un model “responsable” d’activitat, que podríem definir com respectuós. Aquest model de respecte hi és, o hi hauria de ser, a tots els àmbits de l’activitat. Així, segons el marc conceptual que es vulgui utilitzar i el tipus d’activitat, es pot parlar d’un abast “a tota la cadena de valor”, “amb el conjunt dels grups d’interès”, “integrat al model de negoci”, “econòmic, social i mediambiental”, “aigües amunt i avall del procés productiu”, etc.

En qualsevol de les accepcions o marcs conceptuals però, aquesta responsabilitat ha de suposar un respecte pels territoris on es produeix l’activitat responsable, i això vol dir respecte per la legalitat vigent, les institucions, la cultura, el medi ambient, i especialment respecte per les persones que viuen en aquest territori (treballin per a la mateixa entitat o no).

Si la responsabilitat és un exercici respectuós, un dels punts clau hauria de ser el de construir plegats una societat més justa, igualitària i accessible per a tothom, posant a la disposició d’aquesta les capacitats, experteses i recursos que les entitats responsables tenen al seu abast. És per això, que no tindria sentit aquest exercici com una aportació amb un inici i un final, puntual en el temps i amb gran impacte estàtic, sinó que suposi un impacte transformador de l’entorn.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats el 25 de setembre de 2015 pels líders mundials amb l’objectiu d’eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a l’ésser humà, i ara amb molt de ressò, suposen un repte que tan sols serà assolible si s’actua a nivell local. D’altra banda, és fonamental que la responsabilitat vagi més enllà de la rendició de comptes, la transparència, o la revisió de models de comunicació per tal d’encaixar aquest concepte que ja és condició sine qua non per a un correcte posicionament.

És per això que a l’hora de definir estratègies de responsabilitat social, accions a la comunitat i al territori, relació amb grups d’interès, etc., és desitjable per una banda, que l’entitat sigui respectuosa als diferents àmbits de l’exercici de la seva activitat i, per altra, que les accions que realitzi en el marc d’aquesta responsabilitat suposin una aportació de llarg recorregut, transformadora i creativa (de millors realitats) i on l’opinió dels beneficiaris compti.

En aquest sentit, la cocreació és un concepte cada vegada més en ús, que hauria de suposar que a l’hora de definir models de responsabilitat i accions derivades d’aquests, es tingui en compte per a la seva definició el context i les necessitats reals de l’objecte de les mateixes. Els processos participatius i d’inclusió de grups d’interès en la definició i avaluació de polítiques, actuacions o estratègies, són pràctiques molt recomanables, així com la suma d’esforços entre entitats públiques, privades, associacions, etc. que puguin aportar sobre el tema en qüestió, o ja estiguin treballant-hi de forma prèvia. Aquesta cocreació permet que aquests models, actuacions i polítiques suposin realment un apoderament de les comunitats i una millora del sistema, allà on és veritablement necessari i on els resultats suposen un pas endavant. És aquí on la cocreació realment té sentit, i on la responsabilitat social es mostra com un acte de respecte amb la gent i per l’entorn en el seu conjunt. Podríem adoptar el concepte de Responsabilitat Social Cocreativa, però potser ja existeix i en qualsevol cas, seria una altra paraula a sumar on ja n’hi ha masses per a dir el mateix, i allò realment important és fer-ho realitat.

La Fundació Pere Tarrés fa 60 anys que treballa per a la millora social dels sectors més vulnerables de la societat. Des de Consultoria i Estudis fem ús d’aquest coneixement de la realitat social i d’un equip expert en assessorament, planificació estratègica i operativa, avaluació i gestió de serveis, per a acompanyar i donar suport a entitats socials, empreses i organismes públics en el desenvolupament de la seva activitat, aterrant les seves polítiques i estratègies a la realitat que coneixem en el desenvolupament de la nostra activitat.

José Carlos Hermida
Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

dilluns, 22 de maig de 2017

La pràctica de l’educació emocional en l’entorn educatiu

És clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància ja que així s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional. En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els demés.

Quan parlem d’educació emocional d’infants i joves, cal que entenguem el concepte del que és la intel·ligència emocional, definida pels autors Mayer i Salovey (1997) com: l’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions; per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament, així com per regular les emocions promovent un creixement emocional i intel·lectual.

Seguint a Goleman (1995), l’educació ha d’incloure l’ensenyament d’habilitats tan essencialment humanes com: l’autoconeixement, l’autocontrol, l’empatia i l’art d’escoltar, de resoldre conflictes i  de col·laborar amb els demés.

A la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL considerem que, gràcies al desenvolupament de programes d’educació emocional, es pot desenvolupar un pensament flexible que permet als infants i joves relacionar-se en diferents ambients. És així com podran acceptar els altres des de l‘assertivitat i l’empatia, desenvolupar l’optimisme i la responsabilitat com una actitud en la vida que els permeti agrair allò bo que els passa i els portarà a saber enfrontar-se a les dificultats, entenent les errades com un procés més d’aprenentatge i de creixement. D’aquesta manera, considerem que és clau que aprenguin a afrontar les situacions com a protagonistes i no com a víctimes, actuant i no reaccionant, prenent decisions i assumint les conseqüències i, en definitiva, responsabilitzant-se de les seves actuacions.

És per això que pensem que a les institucions educatives és necessari comptar amb programes d’educació emocional que vagin més enllà de sessions puntuals dins un horari establert, és a dir, que formin part de manera transversal del dia a dia de l’activitat educativa. Qualsevol situació es pot convertir en una oportunitat clau per treballar la consciència, l’autoconeixement i la responsabilitat davant les situacions. És per això que cal que els educadors i educadores comptin amb una preparació i sensibilitat per tal de trobar l’oportunitat en qualsevol situació quotidiana que permeti despertar les consciències per treballar el creixement personal.


Des d’aquesta perspectiva, es poden generar en l’entorn educatiu situacions diverses tals com:

-    Activitats per desenvolupar el pensament lateral: a partir de generar diferents opcions davant d’un mateix problema podem despertar en els infants i adolescents alternatives i ajudar-los a desenvolupar estratègies que els portin a un nivell superior de pensament.

-    Activitats per desenvolupar l’optimisme: com diu l’optimisme es pot aprendre pel que cal que treballem aquesta dimensió a partir del sentit de l’humor, del treball amb les emocions positives i del joc i la diversió, com diu Seligman (2002). En aquest sentit ajudar a relativitzar i buscar l’aprenentatge davant les situacions adverses és de gran utilitat.

-    Activitats per desenvolupar l’autoestima: partint de les intel·ligències múltiples (Gardner, 1987), realitzar activitats de ajudin a posar en joc les fortaleses dels infants i adolescents tenint en compte aquelles habilitats que té cada individu i que el fan especialment competent.

-    Activitats de reconeixement de les emocions pròpies i dels demés: amb la utilització de simulacions on es treballin les habilitats socials i l’afrontament de situacions complexes des de diferents perspectives i on es posi en joc l’empatia.

-    Activitats de presa de consciència o d’autoconeixement: a partir de la creació de registres en els que s’apunten les situacions que generen emocions aflictives, s’evidencia la connexió entre els fets, el pensament i l’emoció.  És així com es pot mostrar com la interpretació dels fets condiciona l’emoció i com podem desenvolupar estats diferents per tal de regular les emocions, modificant la interpretació que fem d’allò que ens passa.

-    Activitats de gestió emocional: amb estratègies pròpies de la programació neurolingüística tals com la visualització, el re-enquadrament i  l’ancoratge i, a més, utilitzant les eines del mindfulness per treballar sobre els pensaments recurrents i aprendre a estar presents en “aquí i ara”, tal i com autors com Csikszentmihalyi (1998) assenyalen amb la seva teoria del Flow.
 

Genoveva Rosa
Coach, mestra i doctora en pedagogia. Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Adjunta al Degà de la Facultat Pere Tarrés – URL i directora del Postgrau en coaching i PNL en l’àmbit socioeducatiu.






BIBLIOGRAFIA

-    Csikszentmihalyi, M. (1998) Fluir (Flow), una psicología de la felicidad. Barcelona: kairós.
-    Gardner, H. (1987). La teoría de las inteligencias múltiples, Fondo de Cultura, México.
-    Goleman, D. (1995). Inteligencia emocional. Kairós: Barcelona.
-    Mayer i Salovey (1997). What is emotional intelligence? En P. Salovey y D. Sluyter (Eds). Emotional Development and Emotional Intelligence: Implications for Educators (pp. 3-31). New York: Basic Books.
-    Seligman (2002). La auténtica felicidad. Barcelona: Ediciones B
.

divendres, 19 de maig de 2017

Dona un gir a la teva classe. Cinc eines per possibilitar el Flipped Classroom a l’aula

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l’accés a aquestes marca molt de prop la nostra manera d’aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l’aula sense aquest suport que, lluny d’afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a baix.

El posicionament envers la vida que els infants i joves prenen avui en dia canvia qualsevol forma d’aprenentatge ja que la curiositat no tant sols es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l’apropament a la cultura, el coneixement i la ciència.


El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren aquestes idees del cotext actual i pretén fer un gir a la manera que te l’educació per formar.

Defugint clarament de les classes magistrals, dona un alt valor a les hores a l’aula i vol garantir l’atenció personalitzada en el marc de la detecció de necessitats educatives especials i els ritmes variables d’aprenentatge aconseguint un treball molt més personalitzat sense perdre de vista l’assoliment de continguts.


Tot i que no és un model fàcil d’assolir en tot el currículum, si que persegueix el fet de poder “fer els deures a l’aula” i aprofitar les hores a casa per impregnar-se d’aquells coneixements que les activitats presencials ens permetran fixar més efectivament. Per això, tot seguit donem cinc eines que els i les docents podem aprofitar per fer d’aquestes “classes capgirades” una experiència satisfactòria.


EDpuzzle és una de les millors eines per iniciar-nos en el Flipped Classroom. Aquesta permet extreure qualsevol vídeo de YouTube i editar-lo per intercalar-hi preguntes sobre els coneixements tractats. Visionar un contingut multimèdia i respondre preguntes o resoldre activitats mentre aprenem forma part de l’estratègia Flipped. A més, el mòdul d’avaluació permetrà crear usuaris per a cada estudiant de manera que puguis detectar a temps real les mancances del grup i en preparis una millor dinàmica de cara a les sessions presencials.

Utilitza Padlet tant dins com fora de l’aula ja que el “tauler d’anuncis virtual” pot ser la millor eina per a l’educació. Dóna llibertat als i les estudiants perquè aprofitin al màxim les eines d’aquest espai digital sent un gran punt de trobada on compartir idees, coneixements, mapes mentals, imatges, reflexions, inquietuds, ...

Si els estudiants ja disposen de mòbil, i no hi ha manera de que el perdin de vista dins l’aula, utilitza’l amb Kahoot perquè formi part de les explicacions. Aquesta eina permet realitzar diferents dinàmiques, normalment en forma de pregunta / resposta, que et permetran avaluar el grau de coneixement de la matèria ja que el treball es fa de forma individual encara que s’hi facilita el debat i l’intercanvi d’opinions en veure les respostes en pantalla.

Les presentacions en PowerPoint ja han donat suport a la docència des de la seva creació però Explain Everything fa un pas més i permet la presentació de qualsevol diagrama de forma interactiva. Genera els teus propis elements interactius, gràfics i representacions perquè els i les alumnes es diverteixin ordenant conceptes, acolorint mapes o posant el nom correcte a cada part del cos.

Tellagami és l’eina més avançada de la selecció que hem vist ja que, sense massa esforç, podem generar nous personatges i posar-los-hi veu perquè expliquin els coneixements teòrics en una pesa audiovisual. A partir de la creació de diferents avatars, ja predissenyats, podem fer-los parlar tot enregistrant la nostra veu o amb l’ús de les eines que tenim a l’abast. El resultat: un vídeo que podrem compartir amb els i les nostres estudiants on un personatge animat ens substituirà virtualment.

Recorda que aquesta modalitat d’aprenentatge no ha de restar qualitat al model tradicional de formació i que no cal patir per la qualitat dels materials ja que és més important el què s’explica i la seva efectivitat en l’aprenentatge final que la qualitat de la veu, del vídeo o del grafisme elaborat.

El treball previ i la planificació en el Flipped Classroom és clau encara que l’adaptació del temari al grup i les seves característiques farà que generem un contingut nou, molt més adaptat i eficaç, aconseguint una transferència excel·lent fruit del nostre esforç per capgirar la classe i possibilitat, d’aquesta manera, una interacció amb l’alumne molt més personalitzada, una actualització constant del mètode formatiu, el treball en grup, l’augment de la motivació i l’especialització de les taques del docent en un entorn relacionat i global.


Si vols experimentar aquestes i moltes altres innovacions metodològiques que es poden fer servir a l’aula per a fomentar la participació i moticiació de l’alumnat no deixis de donar un cop d’ull al nostre Certificat de Professionalitat de Formació de Formadors



Gregori Olivé
Expert en formació on-line i eines TIC i docent de la Fundació Pere Tarrés.

dimarts, 16 de maig de 2017

Marroc amb els sis sentits

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària.

A les tres facultats, ens uneix la importància que donem a les relacions personals, l’acollida (en els àmbits de sanitat, justícia social i oci), la mirada global i l’estudi antropològic. Per aquest motiu, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”, apropant-nos al nord-d’Àfrica, descobrint algunes de les necessitats presents i els mitjans amb els quals s’intenta satisfer-les.

Vàrem visitar diferents centres i  participàrem fent tasques de voluntariat, així com tenint contactes amb persones significatives de Tànger i Tetuán:

-    Tetuán:  Centres d’acolliment per a la infància marginal. Apartament de l’associació APISF per a noies, i centre Anjal per a nois.
-    Tànger: Centre infantil de les Germanes de Calcuta (Dartika), centre per a persones amb discapacitats greus del Germans de la Creu Blanca, guarderies per a nens amb necessitats especials (sords-muds, amb dificultats socials)
-    Conferència sobre el context religiós marroquí, intercanvis amb professionals  i trobada interessant amb el bisbe de Tànger.
-    Recorregut per les medines com a Patrimoni Mundial.

Les valoracions dels estudiants han estat molt bones, una mitjana 3,5 sobre 4, i les dels docents també. L’experiència ha estat molt gratificant en tots els sentits, ja sigui per poder apropar-nos a una cultura molt diferent a la nostra, com per fer-nos replantejar el què és essencial en les nostres vides.

Cal destacar especialment la sensibilitat del grup pels temes socials, la predisposició en les activitats programades i la bona sintonia que es va generar entre tots nosaltres. Puc dir convençuda que ha estat un plaer fer-lo. Experiències d’aquest tipus amplien la ment, i donen sentit a les nostres tasques com a docents dels futurs professionals de l’acció social.





Carme Fernández
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Eduació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

dijous, 11 de maig de 2017

Escoles bressol: molt més que conciliació familiar

Massa sovint  la societat  justifica  l’acció  de  les  escoles bressol com la d’un espai necessari per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares. Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants. 

L’escola bressol, espai educatiu privilegiat, socialitza, marca les pautes de comportament -sovint més difícils de transmetre des del marc familiar-, afavoreix la igualtat d’oportunitats, no només entre diferents extraccions socials, que també, sinó entre diferents formes de desenvolupament marcades per famílies diverses. 

Enguany, a la Fundació Pere Tarrés estem treballant el  model d’escola bressol inclusiva. És per això que hem elaborat un document conjuntament, amb les Facultats d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, ambdues de la Universitat Ramon Llull; i amb l’Obra Hospitalària de Sant Joan de Déu, que pretén impulsar un model d’atenció a l’infant on aquest està en el centre de l’acció educativa i amb una coordinació entre tots els agents que intervenen en la seva educació (família, societat, administracions públiques, escola, agents sanitaris, etc).    

Cada edat té les seves pròpies necessitats educatives


Un altre dels aspectes que com a Fundació ens preocupen és el debat que ha sortit darrerament sobre la proposta d’incorporar els infants de 2 a 3 anys a l’escola. Hem de prendre consciència que cada etapa evolutiva té unes necessitats diferents i que cal respectar el ritme del nen o nena, especialment en edats tan primerenques. La petita infància necessita un major acompanyament tant de l’infant com de les seves famílies i aquest no es podria garantir de la mateixa manera si l’infant està en un centre educatiu més gran, amb altres nens i nenes de més edat amb necessitats educatives i autonomies molt diferents. No es tracta, doncs, d’una objecció o  reticència al canvi per part dels equips educatius de les escoles bressol, sinó d’una concepció de l’infant on aquest està en el centre de la seva educació. I l’escola bressol està concebuda per posar-se al servei d’aquesta etapa primerenca de la infància, des de tots els àmbits: equips d’educadors i educadores, direcció de l’escola, personal de manteniment i neteja. I a més, ho fa de la forma més humana possible, amb una intervenció propera,  càlida, acollidora, perquè l’infant se senti com a casa. Perquè les diferències d’edat dins del mateix curs són proporcionalment més grans en les primeres etapes de l’ensenyament, els nivells de protecció dins aquestes escoles són proporcionals a la seguretat que ofereixen.

El perill d’escurçar la infància


Per tot l’exposat anteriorment, voldríem alertar de la tendència social de voler córrer massa escurçant la infància. Com a exemple podríem esmentar la incorporació dels alumnes de 12 anys als instituts, una decisió que no sempre ha tingut conseqüències positives al no tenir aquests adolescents uns nivells de maduresa suficient com per a abordar uns entorns cada cop més complexos. Situacions com el consum de tòxics o comportaments asocials es podrien minimitzar amb un millor acompanyament a aquests adolescents i a les seves famílies, especialment a través de l’educació en el lleure, ja sigui a través dels centres d’esplai o dels centres socioeducatius en els casos més desfavorits. 

Considerem socialment important tenir cura de les escoles bressol, de la funció crítica que assumeixen en els primers anys de la vida de l’infant i de la missió educativa que tenen. Probablement la seva influència no es mesura en aprenentatges curriculars si es percep a curt termini, com sempre passa en l’educació, però és fonamental per a la socialització i normal desenvolupament de la primera infància.
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés