dimecres, 19 de juliol de 2017

Què és l'Educació Social i què aporta a la societat?

- Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n.
- Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena.
- Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret.
Totes aquestes qüestions són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat.

Som biografia, ens construïm i ens fem vivint amb les altres. L’educació és aquest procés de construir-se com a persona. En principi, la primera educació la rebem a casa i també a l’escola, però ben aviat ens adonem que ens eduquem en moltes altres situacions i circumstàncies: amb els amics, en el barri, en el lleure, més tard a l’institut, a la feina, en la pròpia convivència del dia a dia. Això permet arribar a una primera conclusió, l’educació on es dona només a l’escola. És a dir no hem de confondre educació amb escolarització.

La segona cosa és que educar-se no és nomes aprendre i adquirir nous coneixements, sinó que és també desenvolupar les pròpies habilitats, competències i destreses que ens fan ser a cada persona com som.

La tercera qüestió és que al llarg de tota la vida van apareixent nous reptes, de manera que no es pot aprendre a l’inici tot allò que necessitarem saber per sempre. És a dir, que durant el procés de la pròpia vida van apareixent reptes i hem de fer nous aprenentatges. Bona part d’aquests aprenentatges i habilitats que desenvolupem les adquirim de manera natural i espontània i pràcticament sense tenir-ne consciència. És a dir, a l’escola si que ens ensenyen coses i ens diuen que ens estan ensenyant i tenim consciència del que estem aprenent. Però hi ha moltíssimes altres qüestions que aprenem pel fet de viure. Per exemple, des de petits aprenem a auto controlar-nos, aprenem a resoldre els conflictes de manera dialogada, aprenem a guanyar en autonomia, aprenem a organitzar-nos, aprenem a fer projectes. Formalment podríem dir que ningú no ens ha ensenyat, però són aprenentatges que hem fet de manera natural.

Desgraciadament hi ha circumstàncies que fan que aquests aprenentatges més espontanis i naturals no es puguin arribar a donar. I aquí és quan apareix l’educació social, és una professió que et fa conscient de tots aquests aprenentatges i capacitats que necessitem per viure en societat, els fa explícits, els ordena, els sistematitza i crea escenaris on poder aprendre’ls i adquirir-los per viure de manera integrada i autònoma en societat. 

Aquí es quan per exemple l’educació social organitza un escenari ben dissenyat per treballar amb dones per ajudar-les a construir la seva pròpia autonomia i independència. O per exemple es quan treballa amb persones que viuen al carrer perquè tornin a desenvolupar les seves capacitats de relació amb els altres i vincular-se a la societat. O poden treballar amb famílies per orientar-los en com ha de ser la criança dels seus fills i la gestió de les dificultats del viure amb infants i adolescents al llarg de tota l’etapa de la criança. 

En definitiva, l’educació social és una professió que de manera intencional i conscient estructura aprenentatges i desenvolupaments de capacitats per compensar tots aquells elements.

L’educació social crea escenaris de desenvolupament i aprenentatge perquè la persona pugui plantejar-se reptes que sense la presència d’aquesta professió no s’hauria arribat a plantejar. Si féssim un paral·lelisme amb el billar, podríem dir que l’acció que fa un educador o educadora social és aquella carambola precisa i ben estudiada que fa amb una bola per canviar-li la trajectòria. De moment li canvia la trajectòria, no és definitiu, no sabem cap a on anirà ara aquesta bola després d’aquest toc, però segur que obre nous escenaris i noves possibilitats. 

També contribueix a crear ponts entre les persones i els grups de manera que construïm societats més integrades. En definitiva, l’Educació Social és una professió fonamental per generar a mig termini un món més just per a tothom.



Dr. Jesús Vilar Martín 
Director de publicacions de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

dilluns, 17 de juliol de 2017

Noves metodologies i tendències educatives


Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat.
 

El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat a les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. A vegades aquest canvi ha estat menys dràstic del que seria necessari per preparar a l’alumnat per al futur, però poc a poc es van incorporant eines i aprenentatges que són necessaris per a la societat en la que vivim, convivim i treballem.

Si fem un petit resum de les noves metodologies, veurem que tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Els mètodes que posen el focus en el rol de l'alumnat com a participant actiu del procés d'ensenyament aprenentatge més utilitzats actualment són:

Aprenentatge basat en reptes (CBL)

És una metodologia introduïda per l'empresa Apple a les escoles dels EEUU de K-12 que s'ha estès als diferents nivells educatius. Es tracta d'un model basat en la creació de petits reptes que surten dels conceptes generals que els i les alumnes han de resoldre de manera col·laborativa.

Aprenentatge per Projectes (AMP)

Aquest mètode d'ensenyament aprenentatge està orientat al disseny i/o desenvolupament d'un projecte entre un grup d'alumnes de manera col·laborativa com a mitjà per assolir una sèrie d'objectius d'aprenentatge d'una o vàries disciplines i a la vegada desenvolupar una sèrie de competències relacionades amb la gestió de projectes reals. El INTEF i altres organismes educatius han contribuït a la implantació d’aquest mètode a tots els nivells educatius

Aprenentatge basat en problemes (ABP)

Mètode basat en analitzar una situació o problema lligada als objectius a treballar, i mitjançant el desenvolupament del esperit crític i la creativitat dels alumnes, animar-los a  trobar solucions. Alguns autors inclouen en aquest mètode l’estudi de casos.

Aprenentatge Invertit  (Flipped classroom )

Aquest mètode que s’ha fet molt conegut en els últims temps a través de la difusió que s’ha fet d’ell a fundacions d’empreses editorials, consisteix en canviar l'ordre habitual d'explicacions a l'aula i deures a casa, a través d’una sèrie de vídeos que poden ser consultats de manera lliure a casa pels alumnes, per tal d’aprofitar les hores a l’aula per la reflexió o la realització d’activitats pràctiques amb el suport de la persona formadora.

Aprenentatge Vivencial  (AV)

Mètode basat en el descobriment que implica la vivència d'una experiència en la qual l'alumne pot sentir o fer coses que enforteixen els seus aprenentatges. Dins d'aquest model es troben les dinàmiques i els jocs de rols.

Gamificació

Aquesta tècnica no és nova però des de que les empreses l'han començat a aplicar per a la capacitació interna dels empleats i els videojocs i jocs online s'han fet molt populars, i ha tornat a agafar molta popularitat. Consisteix en l’aplicació de tècniques i dinàmiques pròpies del joc per al desenvolupament de competències.

Aprenentatge basat en el pensament

Consisteix en el treball de diferents tècniques i rutines de pensament  per portar a terme actes meditats com ara prendre decisions, classificar, seqüenciar, triar, comprovar fonts, etc.

Pensament visual (VisualThinking)

Aquest mètode aprofita tècniques de dibuix i l’ús d’imatges, gràfics i paraules per ajudar a aclarir la informació, i afavorir l’anàlisi de situacions i la presa de decisions.

Pensament de Disseny (Desing Thinking)

Metodologia per generar idees innovadores que es va desenvolupar de forma teòrica a la Universitat de Stanford en California (EEUU) als anys 70, que centra la seva eficàcia en entendre i donar solucions a les necessitats reals dels alumnes aprofitant les tècniques dels dissenyadors de productes. 

 

Des d’una vessant una mica diferent podríem parlar també del treball d’intel·ligència emocional, centrat en el desenvolupament de les competències per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i les persones que ens envolten, o l’interessant aportació del model de les Intel·ligències múltiples, que és basa en l’estimulació de totes les intel·ligències que segons Howard Gardner tenen les persones (lingüística-verbal, lógico-matemàtica, visual-espaial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal, naturalista i existencial)

Altres tendències que també val la pena destacar són aquelles que es centren en l’ús de la tecnologia, i aprofiten els recursos que internet i les diferents eines informàtiques poden aportar al treball a l’aula, com ara:

Aprenentatge en Xarxes Socials i Entorns Col·laboratius d'Aprenentatge

Aquest mètode planteja a l'ús de plataformes existents o propietàries, que afavoreixen l'aprenentatge social i col·laboratiu independentment d'on es trobin els participants. Es val de Xarxes Socials, Blocs, xats, conferències en línia, pissarra compartida, Wikis, entre altres recursos, sovint allotjats en el núvol.

Entorns Personalitzats d'Aprenentatge (PLE)

Es tracta d’acompanyar al alumnat a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge, acompanyant-li a trobar les persones, eines o espai per aprendre.

Realitat Augmentada

 Ús de tecnologia que complementa la percepció i interacció amb el món real, i permet a l'estudiant sobreposar una capa d'informació a la realitat, proporcionant així experiències d'aprenentatge més riques i immersives.

Insígnies (badges) i Microcrèdits són un mecanisme per atorgar certificació als estudiants d'un aprenentatge informal. Els estudiants poden recopilar-les, organitzar-les i publicar-les per demostrar les seves habilitats i assoliments en diferents llocs web, com a Xarxes Socials, xarxes professionals, comunitats virtuals, entre altres.

 


És important destacar que els mètodes i recursos no són un fi en sí mateixos sinó les eines i mitjans que fem servir per tal d’acompanyar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

No ni ha un mètode o recurs millor que un altre sinó adequat o no, segons les característiques dels destinataris (edat, nivell educatiu, coneixements previs, interessos) i els objectius educatius.

Els formadors/es són qui ha de conèixer la matèria i el context on treballem, per tal de triar allò que sigui més adient segons les necessitats d’aprenentatge dels nostres alumnes.

A la mateixa vegada les persones que realitzen tasques educatives han d’imaginar el futur on l’alumnat, que tenen en aquell moment a l’aula, s’haurà de desenvolupar personal i professionalment. Això implica repensar els abordatges educatius per tal que donin resposta a les transformacions socials, incorporar la innovació a l’acció educativa i un reciclatge continuo.

Si ets una persona que interessada en identificar les característiques principals de les noves tendències metodològiques en la formació actual, Seleccionar el mètode més idoni  per fomentar la motivació i la millora de les competències de l’alumnat en funció de les seves característiques i dels objectius d’aprenentatge i dissenyar les accions formatives que imparteixes basant-te en l’ús de diferents metodologies, no dubtis en donar un cop d’ull al Certificat de Professionalitat de Docència de la formació professional per a l’ocupació i la seva oferta modular



Amparo Sota 
Pedagoga especialitzada en la formació de formadors/es i docent de la Fundació Pere Tarrés


divendres, 14 de juliol de 2017

El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.


Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

  1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
  2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
  3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
  4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.



Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 

El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés