divendres, 25 juliol de 2014

Què marca la diferència en les activitats d’educació en el lleure?



Sovint, quan veiem projectes i iniciatives concretes que han estat capaces d’obtenir un èxit a nivell participatiu, qualitatiu, organitzatiu,... tendim a preguntar-nos què és allò que n’explica el triomf.

Què ho fa que aquell centre d’esplai tingui tanta mainada en les seves activitats? Com és que en aquestes colònies sempre tenen llista d’espera? Perquè tothom parla tant bé de les activitats d’aquell grup de joves? Com s’ho fa aquell equip de monitors/es per no tenir cap incidència en el seus campaments?

Hom pot tenir la temptació de buscar algun secret estrany i misteriós, a mode de “pedra filosofal”, per explicar el motiu del bon resultat obtingut en totes aquestes, i altres, qüestions que ens plantegem. Fins i tot podem tenir la sensació de defugir aquesta cerca i abandonar-nos a considerar-ho com a resultat del destí o la “bona sort”.

Certament, perquè “les coses funcionin bé”, són molts els motius i factors que hi contribueixen... i també, reconeguem-ho, la sort o dissort és un dels factors que hi influeix.

Però, finalment, convé reconèixer que sí que hi ha un secret... una fórmula... un resposta a la incògnita plantejada: la formació!

Efectivament: la formació actua com el millor dels catalitzadors que fan que el compromís educatiu, l’experiència adquirida i els coneixements transferits millorin, espectacularment, els resultats de les activitats, projectes, iniciatives,... que ens proposem.

En l’àmbit de l’educació en el lleure, quan ens referim a la formació, cal que ho fem en un sentit ampli: convé que no només ho restringim a una qüestió merament de “titulitis” (es a dir, cobrir un expedient simplement per aconseguir un títol). 

Quan parlem de formació en educació en el lleure, pensem en el fet de gaudir i viure amb plenitud de l’experiència del curs de monitors i monitores (fins i tot més enllà de les sessions teòriques formals a les aules); ens referim a la maduresa i obertura de perspectives que ens ofereix el curs de directors/es; pensem en l’actitud que han de tenir els joves monitors/es vers la formació continua (aprenent nous recursos, compartint projectes, participant en formacions breus,...); ens referim a la implicació del director/a per aprofundir en el debat de les revisions, valoracions quotidianes,... i en com els monitors i monitores aprenen de la seva pròpia experiència...

D’aquest concepte de formació (i no d’altres) en participen i en són còmplices les escoles de l’esplai que compten amb una llarga trajectòria, expertesa i solvència contrastada que, juntament i en connivència amb els moviments de lleure, treballen vers la qualitat de les activitats.

No es estrany, doncs, que sí la formació és aquesta “clau de volta” que marca la diferència en la realització de les activitats de lleure... el regulador i els mateixos organitzadors ho tinguin ben fàcil alhora de procurar una millora de la qualitat i l’èxit d’aquestes activitats.

En un moment en el què la formació d’educadors en el lleure ha experiment un canvi tan significatiu, es d’esperar que la regulació d’activitats també s’adapti en aquest nou escenari. Es convenient que tota regulació d’activitats, lluny d’asfixiar als organitzadors amb excessives normatives, posi l’accent en la promoció de la qualitat i el rigor de la feina ben feta. En aquest escenari, seria convenient anar consolidant una major proporcionalitat dels educadors titulats respecte als que no ho estant... un 50%, un 60%...

Així doncs... endavant! Endavant en demanar més formació als nostres equips! Hi guanyarem amb la qualitat de les activitats, hi guanyarem socialment,... però sobretot hi guanyaran els milers d’infants, adolescents i joves que participen i gaudeixen de l’educació en el lleure.

Albert Riu i Mas
Secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 18 juliol de 2014

Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?



Com lluitar contra l’absentisme escolar?
Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.

Desparasitar als nens per aconseguir que vagin a l’escola?
L’avaluació de l’impacte va desvetllar que les intervencions més òbvies no eren les més efectives: La millor manera de reduir l’absentisme era desparasitar als infants! Gràcies a repetits estudis d’impacte (Bobonis, Miguel, Sharma; 2008) es va esbrinar que desparasitant els infants s’aconseguia guanyar de mitjana 1 any educatiu per nen! La resta d’alternatives oferien un impacte molt més reduït. El gran problema era que els nens estaven cansats degut a la desnutrició i això els feia no anar a escola.

El valor d’avaluar l’impacte
Avaluar l’impacte està de moda: està en boca de responsables d’entitats, dels finançadors i dels donants. Més enllà d’aquestes demandes però, l’avaluació és útil, fet que queda exemplificat en l’avaluació realitzada a la Índia: calia una reorientació estratègica clau, sense la qual no s’hagués obtingut una millora tant significativa.

La importància de clarificar la utilitat de l’avaluació per a què sigui útil
Per a què volem avaluar? Ho volem fer per clarificar el sentit de la nostra intervenció? Ho volem fer per millorar l’estratègia i la gestió? O simplement ho volem fer per rendir comptes als nostres finançadors? És molt important clarificar quina de les 3 funcions és prioritària per a la nostra entitat abans de decidir-se per un model o altre d’avaluació.

L’avaluació per a clarificar el sentit de la nostra intervenció (model 1)
El primer model fa referència a l’anomenat Impact Measurement. Es tracta d’un model amb una llarga trajectòria en el món de la cooperació al desenvolupament. Aquest tipus d’avaluacions es focalitzen a respondre una pregunta molt senzilla: El nostre tipus intervenció aconsegueix resoldre el problema que volem resoldre? L’exemple més clar és el referent als infants de la índia. El punt feble d’aquest model és que entra poc a valorar com estem processant i desenvolupant la intervenció. Sabem que va bé o no, però no sabem el per què.

L’avaluació per a millorar l’estratègia i la gestió (model 2)
Un segon model d’avaluació de l’impacte intenta mesurar els efectes que la nostra intervenció genera en el destinatari final, un model que neix sobretot lligat a grans entitats no lucratives a Estats Units. En base a aquest efecte, s’intenta veure quins són els factors, condicionants i accions que fan que aquests efectes s’incrementin o disminueixin. Aquest model anomenat Outcome Measurement o Actionable Measurement (Ebrahim, Rangan; 2010) no és tant rigorós científicament com l’anterior. No obstant està molt connectat amb la utilitat pràctica, fet que permet disposar d’indicadors clau que permeten no només conèixer si estem causant impacte o no, sinó també prendre decisions per millorar-lo.
L’avaluació per rendir comptes (Model 3)
La metodologia més coneguda d’aquest tipus d’avaluació és l’anomenat SROI (Retorn Social de la Inversió en anglès). Es tracta de monetaritzar quin valor s’està aportant a la societat en base a cada unitat invertida. El resultat sol ser que per cada euro invertit hi ha un retorn social d’una determinada quantitat. Es tracta d’una metodologia que va nàixer lligada a grans fundacions dels Estats Units i que ha sigut discutida en algunes ocasions des del món acadèmic (Ebrahim, Rangan; 2010).

Per quin model apostar?
Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per promoure la cultura de l’avaluació tant a nivell intern com al conjunt del Tercer Sector. Davant del panorama actual, i amb una important experiència en aquest terreny, hem decidit apostar per una avaluació de l’impacte útil per a millorar l’estratègia i la gestió. Una avaluació que a nivell de costos sigui acceptable en un context econòmic difícil, que aporti utilitat per  millorar la nostra intervenció, i que sigui escalable, és a dir, que es pugui començar des de petit per anar avançant cap a gran. Amb aquesta orientació s’està treballant en el desenvolupament d’una eina web que permeti a les organitzacions que, de manera senzilla, s’iniciïn en el món de l’avaluació de l’impacte.

Per saber-ne més:


Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

 

divendres, 13 juny de 2014

Inserció laboral? Aquí sí



El passat febrer la Facultat Pere Tarrés va realitzar el 4t Estudi d’Inserció Laboraldels Graus en Educació Social i Treball Social. En aquesta edició s’ha enquestat als graduats del curs 2012-13 i podem estar orgullosos dels resultats. El  74% dels enquestats actualment estan treballant. Per titulacions, en Treball Social és un 80% i en Educació Social un 71%. Mentre que les dades d’atur segueixen essent molt negatives (segons l’informe de l’EPA del 1r Trimestre 2014 el 37,5% dels joves catalans d’entre 16 i 29 anys estaven aturats) podem estar satisfets de l’alt índex d’ocupació dels nostres graduats en Educació Social i Treball Social. La taxa d’atur de la població jove dista molt de la taxa d’atur dels nostres estudiants, que és d’un 15%. 

En els darrers anys hem pogut ser testimonis de la caiguda i crisi de diferents sectors. Va començar pel sector de la construcció però darrera en van anar caient molts més. El sector social va ser un dels últims en veure’s afectat, però quan van arribar les retallades va ser demolidor. La inserció laboral del sector social depenia molt de les inversions de l’Administració pública, tant per contractació directa com per ajudes a projectes. Així que les entitats públiques i les del Tercer Sector s’han vist molt afectades aquests últims tres anys i encara avui estan passant per una difícil situació. Tradicionalment l’Administració era l’ocupador més important dels educadors/es i treballadors/es socials però aquesta tendència ha canviat i segons l’estudi ara ho són les fundacions i associacions. Aquest canvi beneficia al nostre sector, aquí es comprova que ja no es depèn tant de subvencions i altres formes de finançament públic, sinó que s’aposta pel fundraising o friendraising.

També és interessant analitzar quins són els àmbits d’ocupació per a cada titulació. Aquesta dada ens dóna informació sobre quins àmbits tenen més demanda i per tant, si els nostres titulats volen seguir estudiant els podem orientar cap a formacions específiques de postgrau que poden tenir més sortida. Així, en el cas d’Educació Social és Infància i Adolescència, i podrien cursar el nostre màster en aquest àmbit. En el cas de Treball Social predomina l’àmbit Gent Gran.

Aquest alt índex d’ocupació s’aconsegueix gràcies als diferents elements de valor afegit que intentem oferir als nostres estudiants. El nostre model de pràcticum n’és un d’ells, i és molt ben valorat tant pels estudiants com pels centres i entitats col·laboradores. Les pràctiques curriculars són la principal via d’inserció laboral dels nostres estudiants . La nostra formació pràctica i adequada a la realitat és un dels altres elements que afavoreix aquesta inserció. El 78% opina que la formació t’adequa a la realitat i la valoren en un 74%. Un tercer element és el nostre Servei d’Orientació i Promoció Professional (SOPP), que ofereix orientació i assessorament tant en la recerca o millora de feina, com en l’orientació en el cas que es vulgui seguir estudiant i realitzar alguna formació específica de postgrau (que en el cas dels nostres graduats és un 9%). El nostre Servei de Borsa de Treball gestiona ofertes d’entitats del Tercer Sector que cerquen professionals qualificats i ben preparats. El SOPP també gestiona des de fa unes setmanes el nou Servei Alumni, dirigit a estudiants, antics estudiants, Personal d’Administració i Serveis, i el Personal Docent i Investigador. Un espai d’unió entre la Facultat i els seus membres amb l’objectiu de crear xarxa i potenciar la carrera professional dels seus membres. El networking i contactes, després de les pràctiques curriculars, és la segona via d’accés laboral.

Amb aquests elements i d’altres que ofereix la Facultat, així com el seu personal docent i el d’administració i serveis, recolzen i faciliten aquesta alta inserció laboral. Enhorabona a tots i totes!

Marta López Vallverdú
Coordinadora del Servei d'Orientació i Promoció Professional

divendres, 6 juny de 2014

Els nostres casals d'estiu.

Al Departament d’Escoles de la Fundació Pere Tarrés tenim molts clar que els interessos dels nens i nenes varien en funció de l’etapa evolutiva que tenen, per això, des de fa ja un temps, optem per a fer els casals amb 2 centres d’interès ben diferenciats, depenent de les edats. Tots sabem que els més menuts necessiten de la màgia de personatges fantàstics que els transportin a històries on desenvolupin la seva imaginació i creativitat.

A partir de 2n curs de primària cal motivar els nens i nenes de forma diferent, fent que participin  i creïn allò que se’ls proposa. Les noves tecnologies, els esports, el ball, el teatre, els medis de comunicació, són el dia a dia per a ells i han de formar part de la seva activitat diària.

Enguany les propostes que hem preparat són:

Per als més petits: A l’abordatge!
La Trixi “Pelapatates“ necessita capitanejar un grup de pirates dels d’abans, d’aquells amb mocador al cap i pantalons per sota del genoll. El seu pare ha desaparegut amb tota la seva tripulació i està cercant grumets que l’ajudin a rescatar-los. Però no serà fàcil, cada setmana tindran nous reptes i desafiaments. Si ho aconsegueixen, la Trixi investirà els nens i nenes com la primera promoció de pirates del segle XXI.

Per als grans: 1, 2, 3… ACCIÓ!
Els estudis Films & Clips estan buscant recursos per seguir fent cinema, doncs una banda de lladres els ha robat tot el material cinematogràfic dels estudis. Per aquest motiu, el seu productor necessita joves emprenedors que vulguin ser actors i actrius, directors/es, especialistes en so,... que s’atreveixin a fer un film per participar en el Festival Internacional Jove de Cinema (FIJC). Tots els participants hauran de presentar els seus propis curtmetratges.

I també tenim altres propostes:

Campus esportiu del Club Natació Montjuïc:

Situat a la muntanya de Montjuïc, una de les zones més privilegiades de Barcelona amb 70.000 m2 d’espais verds dedicats a l’esport, el Club de Natació Montjuïc i la Fundació Pere Tarrés hem preparat un casal esportiu en tota regla. Els infants i joves podran gaudir de moltes estones de lleure dinamitzades pels monitors/es de la Fundació Pere Tarrés, combinades amb activitats esportives com la natació, el waterpolo, el tennis o el futbol sala, instruïdes per tècnics esportius del Club Natació Montjuïc. A partir dels 13 anys podran tecnificar-se en esports.

Culturnautes:

Qui ha dit que la cultura i el lleure per a infants i joves estan malavinguts? El casal Culturnautes té la fórmula per compatibilitzar el fet d’aprendre amb el de passar-s’ho bé. La cultura també pot ser divertida, o vist de d’una altra vessant, el lleure també és educatiu. Interpretar el present  a través de les dades que ens envolten des de l’experimentació, la creativitat o l’animació és l'objectiu d'aquest casal que organitzem conjuntament el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Pere Tarrés.

Per accedir a tota l'oferta de Casals que hem organitzat per aquest estiu cliqueu aquí.

Cristina Padilla
Assessora Programes Educatius

divendres, 23 maig de 2014

6 motius per augmentar la meva responsabilitat com a consumidor d’aigua…



L’aigua és un debat etern , que quan el pales en petit grup tothom està d’acord en els arguments però quan el vols tractar en un gran grup com pot ser una societat esdevé impossible de resoldre i consensuar….

L’aigua és un bé natural molt preuat i escàs. No per desconeixença, sinó més aviat per indiferència, l’activitat humana al llarg dels darrers 100 anys ha malmès la seva qualitat i ha estat incapaç de vetllar per un subministrament raonable i just tant important per a l’espècie humana i totes les espècies animals en general. L’Aigua no entén de fronteres ni de països ni de polítiques, l’aigua és una molècula química que composa la hidrosfera i aquesta es manté annexada al voltant del planeta terra gràcies a les forces gravitatòries i altres factors. Els núvols tampoc s’aturen seguin les línies traçades en un mapa. Per desgràcia vivim en un món on algunes persones fan ús de l’aigua com a eina de poder i s’autoproclamen distribuïdors de l’aigua i decisoris sobre qui en té dret i qui no i quin preu s’ha de pagar per obtenir-la. Des d’aquest punt de vista seria un gran què reclamar la importància de que l’aigua sigui un bé públic i de tothom i no una mercaderia que es pot augmentar de preu quan més fa falta.

Un cop l’aigua s’ha fet malbé, és costós i complex retornar-la a l’estat inicial de qualitat apte per al seu consum, això es realitza a través de complexes processos en les centrals depuradores i en les centrals potabilitzadores, depenent de si és aigua per al consum humà o per retornar al medi i no malmetre més els hàbitats naturals del que ja ho estan. Tot aquest discurs que està tant i tant argumentat, sembla ser que no és suficient i l’aigua acaba sent sempre un motiu de baralla i molt cop conflicte entre les persones fins a extrems inexplicables dins de la racionalitat que hom pot creure tenir al s XXI.

Per tant la primera conclusió que hem d’extreure és que l’aigua és un bé escàs i que cada cop serà més car, perquè el procés per a la seva potabilització i distribució no és senzill. Quelcom semblant podríem aplicar a l’energia i poc a poc notem com puja la factura de la llum... Difícilment podrem obtenir l’aigua més barata i caldrà cercar estalvis en altres aspectes de la nostra vida quotidiana, en el seu estalvi d’ús o en mantenir-la més neta.

Segon ens cal entendre que de l’aigua cal fer-ne un bon ús i estalviar-al al màxim, fa cosa de pocs anys hi va haver una sequera important a Catalunya i la societat civil va emprendre mesures d’estalvi quotidianes, que en molts casos s’han oblidat i caldria recordar que és quan hi ha bonança que s’ha d’estalviar, per a quan en falti. Aquí ens cal molta pedagogia i molta comunicació, aquesta ha de ser la eina fonamental i tots aquells que es proclamen educadors de vocació haurien de ser-ne altaveus.

Tercer, la contaminació de l’aigua i dels aqüífers sigui probablement un dels problemes ambientals més complexes i aguts de resoldre en una societat que no mira més enllà de la pica de la cuina o de la porta de casa seva. Un cop mes ens cal explicar bé els processos, els usos que s’han de fer , la importància de mantenir l’aigua neta per facilitar la seva potabilitat i la seva depuració.

Quart que potser hauria de ser el primer…, l’accés a l’aigua és un dret fonamental i no hauria de ser motiu de conflicte entre les persones i això no acaba d’entrar en la mentalitat dels nostres polítics massa pressionats i de moltes empreses que hi tenen molts interessos posats.

Cinquè, l’aigua segueix un curs natural i té un cicle que no es pot malmetre ni intentar variar, els ecosistemes fluvials tenen uns equilibris que no s’han de modificar, els rius aporten aigua al mar i arrosseguen sediments als deltes i altres estructures geogràfiques costaneres i fluvials. Els cabals dels rius s’han de respectar i les lleres dels rius han de tenir les dimensions adequades per al desguàs de l’aigua segons els règims pluviomètrics de cada zona del país. Les intervencions mal fetes en aquest sentit després es paguen amb factures molt altes, amb desastres naturals o amb vides humanes.
Es mala idea anar posant aixetes als rius i anar canalitzant constantment diferents trams, segrestant l’aigua del curs principal, per deixar pas a l’aigua o no, els embassaments han de ser molt ben mesurats i molt ben estudiats per veure fins a quin punt malmeten els ecosistemes fluvials o veritablement en són un element regulador i positiu. Amb sorpresa descobreixes embassaments que no els funcionen les comportes o que acumulen al fons unes quantitats de fangs i sediments inimaginables…

Sisè, cal que la societat civil agafi més consciencia en la temàtica de l’aigua, cal que tingui més coneixement del que representa i dels costos que genera. Només amb una formació, una bona pedagogia i una bona comunicació assolirem una població ben informada, critica i conscient i per tant més responsable. Al final, el que hem de demanar al ciutadà és responsabilitat vers l’ús racional de l’aigua i als governs millor gestió pensant en la necessitat del recurs per a les persones.


Pere Vives
Cap d’Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés