divendres, 22 d’abril de 2016

La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció


La Fundació Foessa acaba de publicar un informe coordinat per Raúl Flores i en el qual han participat Mónica Gómez Morán i Vìctor Renes sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa. L’estudi conclou que a l’estructura social de l’Estat espanyol permet que les realitats de pobresa es puguin heretar i remarca un fet significatiu: no resultat infreqüent que els serveis socials i les entitats socials actualment estiguin atenent els néts d’aquells que van acompanyar fa trenta anys. Els principals factors que ho explicarien són el nivell d’estudis dels pares, la situació laboral, l’ocupació i la renda.

L’estudi també mostra que el major risc de pobresa i d’exclusió social es dóna entre les famílies amb fills a càrrec, fet que no passa a altres països europeus. Així, la taxa de pobresa a les llars sense menors és del 16 %, mentre que a les famílies que tenen a càrrec tres o més menors és gairebé el triple, el 44 %.

Aquesta situació ve en gran part motivada pel familisme del model de règim de benestar espanyol, que fa descansar en les famílies bona part de l’esforç social sense proveir-les de suficients serveis i suport econòmic. Així, mentre la mitjana de la despesa de la Unió Europea en família i infància és del 2,2 % del PIB, a l’Estat espanyol significa només l’1,2 %. A més, en el cas espanyol la protecció social a la infància es destina majoritàriament als menors que es troben en situació de desemparament o risc, la qual cosa genera riscos d’estigmatització i segregació.


L’estudi proposa també una sèrie de línies d’actuació per desenvolupar una política pública adreçada a lluitar contra la transmissió intergeneracional de la pobresa. Les principals serien: impulsar les polítiques socials per reduir les desigualtats; prioritzar la inversió en educació; garantir l’accés universal al sistema de salut; promoure una política d’habitatge i d’urbanisme que combatin la segregació espacial; desenvolupar polítiques d’ocupació i de conciliació de la vida laboral i familiar i desplegar de manera eficaç, suficient i coordinada serveis i prestacions de suport  la família, inclosa una clara aposta per l’“atenció psicoeducativa” dins la qual jugaria un paper clau el suport a les activitats en temps lliure.


Jordi Sabater
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

divendres, 1 d’abril de 2016

L’art de comunicar



Formar part d’una entitat és molt fàcil, però alhora és de les coses més complicades que pots fer a la vida. És fàcil perquè només cal participar de les seves activitats i implicar-t’hi en major o menor mesura. Ara bé, és complicat, perquè la veus suar, patir i angoixar-se per fer petits progressos. I tu sues, pateixes i t’angoixes amb cada petit progrés de l’entitat. Perquè no ens enganyem... les entitats no existeixen per al comú dels mortals!
Quantes vegades veiem als mitjans generalistes que parlin d’aquella entitat de diables que ha aconseguit fer una nova bèstia de foc? O d’aquella fundació que ha acompanyat a 10 joves ex-tutelats en un procés d’autonomia personal? O d’aquella associació que ha aconseguit integrar als nouvinguts del seu barri gràcies al treball comunitari? Tot això no interessa a la gent! Tot això són foteses al costat dels grans temes de la vida com per exemple si en Leo Messi té gastroenteritis o si s’ha entrenat amb normalitat.
Però no podem defallir. Hem de seguir insistint, ens hem de fer visibles sigui com sigui. Cal comunicar. Si no comuniquem, no existim. Viure immersos en una societat digitalitzada té el problema i a la vegada l’avantatge de que tothom pot comunicar i arribar on vulgui amb la seva comunicació. Així doncs, comuniquem, expliquem-nos, piulem, postegem, publiquem, enviem, compartim, remodelem el web i sobretot no defallim. Aquesta és la nostra millor carta de presentació. Els éssers humans tenim una estranya tendència a confiar en allò del què hem sentit a parlar i a desconfiar d’allò que ens és desconegut.

Alguns consells a l’hora de comunicar:

1. Parla dels altres: explica què fan els teus socis, què els preocupa, posa sobre la taula aquells temes que t’han demanat, així ells també et faran de prescriptors.
2. Dissenya un bon Pla de Comunicació: és important planificar aquelles accions que vols dur a terme per tal d’explicar-te al món. Una bona preparació és la base per a l’èxit.
3. Emmiralla’t: mira com comuniquen entitats semblants a la teva. Això t’ajudarà a agafar idees per millorar la teva estratègia comunicativa.
4. Parla de tu: més enllà de difondre les teves activitats, parla dels teus valors, dels teus ideals, celebra els teus èxits i indigna’t amb les injustícies que van contra els teus principis fundacionals.
5. Sigues accessible: no hi ha res pitjor que comunicar en una sola direcció. Respon tots els missatges i dubtes que et plantegin. Mostra’t accessible i servicial.
Amb tot plegat aconseguirem visibilitzar la nostra acció i contribució a la societat, sumar més persones a la nostra causa, comptar amb major legitimitat social i captar recursos per garantir la continuïtat de la nostra acció. Així doncs, comuniquem! 

Oriol Toro
Responsable del portal Xarxanet.org

dimarts, 29 de març de 2016

Novena Audiència Pública als i les joves d’Esplugues: participació, associacionisme i voluntariat


Un projecte pilot bo pels joves, participatiu per la ciutat i necessari per les entitats locals.
 
Durant l’adolescència la majoria de joves posen en dubte moltes de les coses que han après fins al moment. Surten per tant de la seva zona de confort per ampliar fronteres, explorar les oportunitats i riscos que una vida adulta els pot oferir. En aquest procés, sovint se senten perduts i, els referents emocionals tradicionals (família i professorat) han passat a un segon pla. El grup d’amics i coneguts agafa el relleu i és en aquest grup d’iguals on des del projecte de l’Audiència Pública creiem que podem intervenir. Però com podem incidir en els joves, sense imposar-nos-hi? La resposta és clara: donant-los a conèixer altres grups d’iguals amb qui poden compartir interessos i aficions. I aquí és on les entitats locals juguen un paper clau.
A Esplugues del Llobregat existeixen quasi 200 entitats versades sobre l’acció social, passant per culturals, de cooperació, de lleure, de dones, esportives... entre d’altres. Tanmateix, totes elles comparteixen una causa altruista.

El nostre projecte intervé a les aules a través de diverses dinàmiques creatives i es discuteix sobre participació/ associacionisme/ voluntariat, sobre les seves aficions i interessos i sobre quines propostes farien els alumnes envers la ciutat. Treballant les seves aficions, escullen quines són les entitats que els interessaria conèixer i s’organitza una trobada a cada institut, entre els joves participants i algunes de les entitats escollides.

Finalment, té lloc una Audiència Pública amb l’equip de govern de la ciutat, on els joves presenten propostes en relació al tema i es visualitza un vídeo que recull la feina feta al llarg del projecte.

Com a grans elements diferencials del projecte tenim:
  1. Intervenció en joves que acaben de complir els 16 anys (4t d’ESO). Es tracta d’una edat on els joves assumeixen drets i deures com a ciutadans i poden començar implicar-se en la vida associativa d’una forma més directa, per exemple, a través del voluntariat.
  2. Disposar d’una estona dins l’horari lectiu i dins el propi centre educatiu. Aquesta particularitat permet a les entitats poder arribar a un gran volum de joves (prop de 250 alumnes de 4t d’ESO dels Instituts Públics d’Esplugues) que difícilment hi anirien per voluntat pròpia (segons recull l’enquesta inicial feta durant les primeres sessions a classe).
  3. Bona coordinació amb la regidoria de participació d’Esplugues del Llobregat i treball previ els centres educatius. Si el projecte no és una aposta per part de l’Ajuntament i és vist com a útil per part dels centres, difícilment es podrà fer un projecte així. Comptar amb una trajectòria de treball compartit és un valor afegit.
  4. Experiència i coneixement de la realitat i necessitats de les entitats locals. La Fundació Pere Tarrés compta amb una àmplia trajectòria de treball comunitari amb entitats i compta amb un departament especialitzat que dóna suport a les entitats del Tercer Sector.
En resum, participar en un projecte com aquest:
  • Permet als joves obrir les mires per conèixer amics i gent amb interessos similars i poder contribuir a la millora de la ciutat a través de la seva participació.
  • Facilita i potencia el contacte entre Instituts i entitats locals un element cada vegada més important dins el nou currículum escolar i per potencials projectes d’aprenentatge servei.
  • Permet als Ajuntaments respondre a una necessitat de les entitats locals del territori i dóna suport de forma transversal a les diverses àrees i regidories de cultura, territori, dones, cooperació, acció social, joventut, gent gran, etc.
  • Obre la porta a la participació i implicació directa dels joves amb les entitats locals, algunes d’elles amb problemes de relleu generacional a les seves Juntes i activitats amb manca de joves.
Algunes opinions:
“Tant de bo hagués tingut un projecte com aquest quan érem estudiants”
Tècnica de l’Ajuntament d’Esplugues.

“T’imagines als de la classe fent de castellers?”
Estudiant del Joanot Martorell.

“Moltes gràcies per les fotos i també pel temps que ens dediqueu, sempre de manera cordial i amable”
Professora del Joaquim Blume.

“Llàstima que només estem a temps de venir a una trobada! L’any que ve repetireu?”
Entitat d’Esplugues del Llobregat.

Daniel Ferrer
Tècnic de projectes de la Fundació Pere Tarrés

Marta Cárceles 
Suport tècnic del projecte. Fundació Pere Tarrés