dijous, 22 de setembre de 2016

Les necessitats de les famílies amb petita infància



Ahir per a tarda es va presentar l’estudi de sr. Jaume Blasco de la Fundació Jaume Bofill “Presentació: De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància”. Un estudi que ens convida des del departament d’Escoles Bressols de la Fundació Pere Tarrés a reflexionar sobre les necessitats de la ciutadania en temes de cura d’infants de 0-3 anys. Un parell de les dades interessants a considerar:

  • Existeix fins a un 10,2% d’infants que es queden sense plaça d’escola bressol pública, i en municipis en els que la demanda és superior hi ha el debat de si la correlació entre número d’infants i personals és pertinent. Per aquest motiu hem de poder recapacitar que aquesta falta de places significa unes necessitats no satisfetes, i si a més possibilitem l’oportunitat d’ampliar ràtio, quina qualitat educativa estem duent a terme als nostres centres educatius?
     
  • La financiació d’aquests espais educatius ha decaigut fins a dos terços en els darrers 15 anys, per part dels organismes oficials. Aquesta dinàmica ha provocat que part d’aquesta diferència l’assumeixin les famílies, que ja es veuen afectades per una situació, en molts casos ja de per sí crítica. Per tant, aquestes famílies com veuen cobertes aquestes necessitats? Deixem d’escolaritzar els infants, busquem altres vies menys normalitzades, curricularment parlant?

Però no ens podem quedar només en les dades menys positives que aquest estudi ens ha proporcionat, sinó que ens dóna molta informació de quines podrien ser les oportunitats a treballar a partir d’ara. Si afegim que els preus s’han incrementat, que les places són les que són, quines altres alternatives s’obren al mercat? Ja l’estudi apunta els nous espais educatius que podem trobar: horaris més flexibles, calendaris adaptats a les necessites de les famílies, espais de criança... En tot cas són possibilitats que podem desenvolupar sempre amb la qualitat de la millor atenció als nostres infants, uns professionals qualificats i uns espais adequats. Tampoc podem permetre el tot s’hi val! Ara bé, quí o com s’han de regular aquests nous emplaçaments educatius, potser això va més enllà de les nostres consideracions, però hem de vetllar perquè es compleixin uns mínims. 

“De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància” del Sr. Jaume Blasco ens permet veure una fotografia de l’estat actual de l’escola bressol a les nostres demarcacions i, alhora, ens permet preveure un futur (quasi immediat) de necessitats que podem ocupar, potser des del nostre departament...

Beth Galindo
Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés

El treball amb famílies als centres oberts i socioeducatius



Segons la Cartera de Serveis Socials, l’objectiu general dels Centres Oberts és “Proporcionar atenció a tots els menors en situació de risc afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l'adquisició d'aprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius”.

El com es treballa i on posem la mirada en la nostra intervenció és el que ha variat amb el pas del temps; indubtablement la nostra població diana a nivell d’intervenció són els infants però no podem ignorar el seu entorn: els infants són membres d’una família la qual és el referent més important per l'infant i el principal proveïdor del seu benestar. El treball del vincle afectiu i la cura dels infants són fonamentals pel desenvolupament integral. Des del Centre Obert, no es treballa per suplir les “mancances” que pot tenir la família, sinó que s’acompanya, es dóna suport, s’assessora i es forma per tal que aquestes tinguin les suficients capacitats com per exercir una parentalitat positiva.

Crear un espai dins del Centre Obert per a les famílies que no només sigui de participació sinó que també tingui a veure amb el consens d’objectius comuns entre l’equip educatiu i aquestes, serà en gran part, l’èxit d’una intervenció global. Per tal de garantir que sigui així, en els nostres projectes treballem la intervenció educativa amb les famílies des d’una perspectiva individual tenint en compte les seves necessitats i realitat més específica, veien cada cas com a únic i oferint el temps i el ritme que necessita, i per altra banda fem intervencions més amb caràcter grupal; la nostra proposta és que les famílies entre elles creïn vincles, veiem aquests espais com a idonis per al foment de la parentalitat positiva i l’espai de vincle familiar per a una criança sana.

Veiem i treballem amb la família en majúscules, apostant per una transformació real i fent del Centre Obert un recurs d’acompanyament temporal i no un lloc de llarga permanència per als infants.

Ceci Monteis
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 15 de setembre de 2016

Com avaluar l’impacte de l’entitat sense morir en l’intent



Començar a avaluar l’impacte de l'activitat que duu a terme una organització pot convertir-se en tota una aventura. Més enllà de quina metodologia d’avaluació fem servir, i de l’àmbit en què treballem, hi ha alguns aspectes que val la pena tenir en compte si no volem morir en l’intent d’avaluar l’impacte de la nostra entitat.


La direcció i l’equip professional han d’avançar plegats. L’avaluació d’impacte és un procés que implica reflexionar sobre què vol aconseguir l’entitat, de quina manera ho ha de fer i quins resultats aconsegueix. Alhora, és possible que sorgeixin noves tasques (recollida d’informació, sessions de reflexió de resultats), que caldrà preveure i fer visibles. És imprescindible comptar amb el compromís de tota l’entitat per tal de sumar les diverses visions i experteses, i per integrar l’avaluació en el dia a dia dels equips.  


No pretenguem avaluar-ho tot. Fixem-nos en allò essencial, en aquells aspectes en què realment volem i podem incidir a través de la nostra actuació. Segurament, amb uns quants indicadors en tindrem prou per començar a tenir informació molt rellevant.  


Cal ajustar les expectatives des de l’inici. És bo que tant professionals com direcció tinguin clar des del començament què implica el procés d’avaluació, quina informació es podrà obtenir amb la metodologia emprada i per a què servirà. També és molt important tenir present que els resultats de l’avaluació no tenen per què ser positius! No sempre podrem presumir que fem les coses bé. Però saber què és el que no funciona és justament el que ens permetrà aprendre i millorar. 


Aprofitem esforços: l’entitat ja fa molta feina! És probable que a hores d’ara la vostra entitat ja faci coses que, tot i tenir altres objectius, us serveixin també per avaluar l’impacte: segurament recolliu dades rellevants de les persones usuàries o els passeu qüestionaris de valoració del servei. Cal pensar quina informació us pot ser útil per a l’avaluació i com processar-la per poder analitzar-la des d’aquest punt de vista. És important integrar al màxim els diversos processos per tal de no carregar els equips de feina innecessàriament i garantir l’èxit en la recollida.


Aprofitem també els esforços dels altres. Cada cop més són les entitats que avaluen els seus programes i que posen a disposició de tothom els resultats i les metodologies emprades. Això serveix tant a l’hora de dissenyar l’avaluació com si el que volem és saber quin tipus d’estratègies s’han demostrat efectives a l’hora d’abordar una problemàtica, en cas que no puguem avaluar la nostra pròpia intervenció. Per a això, ens poden ser útils els bancs d’indicadors, com el de Global Value Exchange, o reculls d’estudis d’avaluació d’impacte, com els de la What Works Network, promoguda pel govern del Regne Unit. Fem el xafarder i ens estalviarem molta feina!


Les TIC ens poden facilitar molt la tasca. Avaluar pot implicar moure una gran quantitat d’informació, sobretot si els programes de la nostra entitat tenen moltes persones usuàries, si també recollim dades provinents de familiars o altres professionals, etc. Davant d’això, fer ús de les TIC ens pot facilitar molt la feina. Eines específiques per a l’avaluació com la Well-being Measure de la NPC, o l’eina Valora, creada per la Fundació Pere Tarrés, ens permeten gestionar amb facilitat tot el procés de recollida i anàlisi.

Núria Comas
Investigadora social al departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés