dijous, 30 de març de 2017

Intervención socioeducativa en medio abierto

Considerando que la educación tiene lugar en todos aquellos espacios en los que las personas interactúan se relacionan y crecen, el medio abierto y los espacios públicos pasan a ser un espacio de intervención en el campo de la educación social de primer orden. 

Si bien, nadie pone en duda la importancia educativa de los hogares, de los centros educativos, de los centros juveniles y de las agrupaciones juveniles, el espacio público es el lugar de relación clásico de interacción entre iguales. Incluso para aquellos jóvenes que no se encuentran cursando estudios, no participan en agrupaciones, ni asisten a centros juveniles, en el espacio público generan un espacio educativo de primer orden.


En palabras de Funes "la calle es un espacio educativo porque pueden encontrarse con sus iguales, pueden ejercer ser ellos mismos. Supone la posibilidad de crear una variedad y riqueza de relaciones, estímulos y recursos y actuaciones para ampliar y significar todas aquellas actuaciones".


El medio abierto permite diseñar intervenciones educativas en el espacio de referencia de los jóvenes con carácter normalizador, dentro del conjunto del tejido social y relacionados con los recursos del territorio, lo que confiere a las intervenciones de una dimensión comunitaria muy importante no siempre presente en intervenciones juveniles que se realizan en otros espacios.


Como intervención socioeducativa en medio abierto entendemos el conjunto de programas destinados a realizar un trabajo preventivo con jóvenes y adolescentes en situación de riesgo o de cierta exclusión que tiene como figura central el educador/a de calle.


Así, las capacidades y competencias del profesional son las que permitirán establecer el vínculo con los menores, mediante la escucha de sus intereses y preocupaciones, y a su vez, del acompañamiento y orientación hacia sus objetivos, ayudándolos a superar sus primeras desilusiones. La figura del educador/a debe ser objetiva en cuánto a guía o referente, sin emitir juicios de valor, sin obligar, sin escoger por los jóvenes, considerándolos siempre, sujetos activos de sus propias vidas y proyectos.


Diferentes formas de intervención


La intervención socioeducativa en el espacio público que impulsamos desde Fundación Pere Tarrés puede tener diferentes abordajes en función de los objetivos principales que se planteen.

Muchas de nuestras intervenciones se dirigen a la dinamización socioeducativa en plazas y calles mediante actividades y actuaciones que promuevan la mejora de la convivencia, facilitando vínculos entre les personas del barrio y generando redes de relación.

El servicio socioeducativo y de detección de situaciones de riesgo a Can Vidalet favorece el conocimiento y detección de problemáticas específicas de los menores del territorio. La intervención social se aborda desde la formación, educación en el tiempo libre y las relaciones entre iguales. Uno de los proyectos derivados fue la realización de un vídeo comunitario realizado por los propios jóvenes acerca del barrio que tenía como objetivo el reconocimiento del barrio, pero también de la juventud como agente comunitario positivo.

El servicio por la intervención y espacio público del distrito de Sant Andreu de Barcelona tiene por objetivo prevenir, sensibilizar e intervenir en situaciones de conflicto latente y expreso generando formas alternativas de resolución de los conflictos públicos y promoviendo la cultura de la paz. Por ello, algunos de los proyectos preventivos efectuados promueven el acercamiento entre personas de diferentes culturas y comunidades religiosas a fin de deshacer falsas creencias y prejudicios hacia algunos colectivos facilitando las relaciones entre los vecinos/as de diferentes procedencias.

La intervención realizada a través del Servicio juvenil de Mataró pretende detectar grupos de jóvenes que hacen uso del espacio público de la ciudad y conocer la realidad de los jóvenes, sus necesidades, y así acercarlos a los recursos públicos que mejor puedan responder a sus inquietudes, ya sean laborales, de ocio, inserción laboral, educativos, etc. A su vez, se promueve la participación de los jóvenes en los centros juveniles de los diferentes Barrios de la ciudad.

De este modo, el espacio público como espacio de relación natural de todas las personas se consolida como un espacio de intervención destacado para acercarse a la pluralidad de realidades que forjan nuestra sociedad.


Judith Hernández
Coordinadora General de Acción Social de la Fundación Pere Tarrés

divendres, 24 de març de 2017

Participació juvenil i transformació social

Hi ha diferents formes de participació que es vinculen amb la població jove. És important reconèixer les existents i cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació immediata a les seves necessitats reals i a la seva vida. La participació pot tenir moltes cares i veus, però moltes aporten una voluntat de transformació social.  

La participació pot incloure totes aquelles pràctiques polítiques com socials, a través de les quals la ciutadania pretén incidir en alguna dimensió de l’esfera pública. Aquest fet implica la descentralització de les decisions de l’Administració Pública i, per tant, una predisposició en la concessió de poder a la ciutadania


En aquest marc les persones joves han de poder participar com part d’aquesta ciutadana. La participació activa, però, és un dels reptes de la nostra societat i un pilar de la inclusió social. Sovint s’afirma que les persones joves hi participen menys en els assumptes públics, però s’obvia dues qüestions importants:


  • El col·lectiu de població jove no és homogeni si no que presenta una diversitat alta i una pluralitat de mirades i veus. A més, no tota persona jove disposa de les mateixes condicions per participar de forma activa.
  • La participació no es pot entendre d’única manera en la seva generalitat. Hi ha diferents models i formes de participació. La participació de caire més institucional és la més coneguda, però hi ha altres formes de participació menys formals i, sovint, més horitzontals que són més properes a bona part dels joves. 

En la última època s’han produït mobilitzacions socials on part de la població jove ha participat, qüestionant els espais i canals de participació més tradicionals. Per una banda, les noves formes de participació juvenil han estat lligades a nous moviments socials, que tenen la voluntat de transformació social i fan ús d’organitzacions més horitzontals i flexibles en el marc de la política no convencional. Per una altra banda, l’acció individual ha augmentat en un entorn on les noves tecnologies i les xarxes socials tenen un pes important.

Però, no són tots “els joves que volen” els que es mobilitzen i participen a l’esfera pública, ni tots “els joves que poden” es mobilitzen i participen en aquest àmbit. 


Factors que poden condicionar l'accés a la participació

Hi ha una multiplicitat de factors de caire individual i social que poden condicionar la cultura participativa d’un entorn i les possibilitats de participació de les persones. Factors socioeconòmics, polítics i culturals incideixen en aquest aspectes tant per a la població juvenil, com per a altres col·lectius.

L’entorn familiar, la xarxa social de suport, l’entorn o comunitat del jove, l’accés els recursos propis, les barreres informatives, entre d’altres, són factors que condicionen l’accés a la participació. Tanmateix aquests factors poden incidir en la valoració de la utilitat de la participació, del jove i del seu grup de referència. Participar per a què?


Vivim en un entorn on la manca de confiança en les institucions públiques ha augmentat en els últims temps, produint-se desafecció per la política per part de la població general. Ens situem en una època d’incerteses en molts àmbits vitals, que els i les joves també han d’aprendre a gestionar, entenent que el seu moment per qüestions d’edat afegeix certes dificultats. La joventut és un moment de construcció d’identitats i trajectòries juvenils en relació a projectes vitals propis


Resulta rellevant destacar dues qüestions per el foment de la participació, en relació als factors estructurals com conjunturals de la nostra societat que hem esmentat:

  • Reconèixer les diferents formes, espais i canals de participació existents, més enllà del marc institucional. 
  • Cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb més relació immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Les inquietuds, interessos i demandes dels joves són diverses i calen espais i canals de participació diferents per recollir-ho i canalitzar-ho. En aquest sentit, el millor procés de participació serà aquell que millor s’adapti a l’entorn.

 

Diferents formes de participació

 
La participació no és una finalitat en si mateixa, si no que és una eina per assolir uns objectius. Objectius que han de ser compartits amb els joves. Aquests han de ser els seus objectius i han de respondre a les seves necessitats reals. Les metodologies per impulsar processos de participació poden ser diverses, però han de respondre als objectius i ser coherents amb els mateixos. El procés ha de ser transparent i les decisions han de tenir un impacte real, per estalviar frustracions i desgast dels joves que hi participen. 

Els i els joves poden participar de manera col·lectiva o individual a la societat i en àmbits institucionals (per exemple, una audiència pública a centres educatius) o no institucionals (associacions juvenils, entitats culturals, col·lectius informals, moviments socials, etc.). Hi ha múltiples formes de participació, però un fet compartit és que la participació pot generar processos d’aprenentatge, tant individuals com col·lectius rellevants per a la transformació de la nostra societat. 


Participar en allò públic pot fomentar l’adquisició d’habilitats i coneixements, generar vivències i experiències significatives, alimentar la consciència social, crear xarxa social, vincular a les persones a les comunitats i acostar veus noves amb mirades diferents, entre d’altres.


La inclusió social no passa tan sols per la creació de valor en el mercat laboral i per la disposició d’una xarxa social i/o familiar, si no també per l’adscripció a una ciutadania activa que exerceix els deus drets. Els i els joves han de poder ser part d’aquesta ciutadania activa


Des de la Fundació Pere Tarrés es fomenta diverses formes de participació a través de projectes diferents vinculats directament a la participació ciutadana o a la tasca socioeducativa on la participació és un eix fonamental. Alguns exemples són els pressupostos participatius (Programa Mulla’t) per a la Festa Major a Palau i Plegamans, l’Audiència pública d’Esplugues de Llobregat, el Mapeig Participatiu a Trinitat Vella o els Esplais del MCECC i d’altres que representen diferents models i formes de participació juvenil, però s’orienten a la tasca col·lectiva per a la transformació de la nostra societat.




Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

dimarts, 21 de març de 2017

Rànquing QS i xarxa “glocal”

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Els rànquings no deixen de ser eines “pobres” que resumeixen algunes informacions per què unes realitats complexes, com són les universitats, es puguin diferenciar les unes de les altres, d’una manera senzilla. Aquestes classificacions poden ser rellevants per aquells que es mouen en els pocs llocs superiors. Però voleu dir que es d’interès per a algú (estudiants, investigadors, empreses i entitats col·laboradores) que una universitat passi del lloc 245 al 239 del rànquing que sigui? I doncs per què tant d’esforç?

No es una crítica a la llista de rànquings en si mateixa, ja que contenen moltes variables i molta informació que pot ser útil. Per tant els rànquings poden ser una eina interessant si, per una banda ens suggereixen quin és el camí més eficient per a aconseguir una millor qualitat en l’educació i la recerca i si, per l’altra, ens indiquen quin és l’aspecte més rellevant de cada institució, què la pot diferenciar de la resta.

Algunes institucions universitàries seran més innovadores, altres més internacionalitzadores o més bones a l’hora de transferir coneixement i altres estaran especialment connectades al seu entorn. I és aquí on els rànquings ens poden orientar dins d’aquesta diversitat de variables, per anar  “posicionant” cada universitat.

Aquesta setmana passada la GUNI (Global University Network for Innovation) va presentar a Barcelona el seu 6è informe mundial  “High Education in the World. Towards a Socially Responsible University: Balancing the Global with Local”. L’informe, que és molt interesant, parteix en el seu anàlisi del repte que presenten per les universitats i el món educatiu el objectius de desenvolupament sostenible del que també parlava l’interessant número 61 de la revista d’Educació Social. Revista d’Intervenció socioeducativa que edita la Fundació Pere Tarrés.

Entre les 10 conclusions que tanquen l’informe m’agradaria destacar aquí la setena: “Mutual learning and Empowering support: the Role of Networks in achieving glocal engagement” (Aprenentatge i enfortiment del suport mutu : el paper de la participación de  xarxes en l’assoliment glocal).

La Facultat Pere Tarrés-URL i el seus graus de Treball Social i Educació Social, a punt de fer 25 anys, ha treballat la línia de construcció de xarxa Glocal (Global i Local). La Universitat Ramon Llull, que neix de la iniciativa social, i en concret la Facultat Pere Tarrés ha teixit una àmplia xarxa amb les entitats socials amb les que treballa i innova socialment.

L’acord signat l’any 2016 entre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Universitat Ramon Llull, confirma aquest factor diferenciador de la Facultat Pere Tarrés-URL d’estar arrelada, de treballar en xarxa per exercir el seu compromís glocal. Que les associacions, empreses i entitats socials tinguin  present la Universitat Ramon Llull, i al mateix temps la Facultat Pere Tarrés, teixint relacions estables amb aquestes entitats és un cas de col·laboració en xarxa, d’aprenentatge i enfortiment mutu del sector social. És un exemple d’universitat que transfereix coneixement  i està connectada amb el seu entorn.

Els rànquings, amb els seus indicadors i ponderacions situen les universitats i aquest mes ho destacava el QS. Però es l’acció glocal, és a dir la voluntat de projecció global i la tasca constant d’acció local la que permet el posicionament de la Facultat Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i vocal de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya  

divendres, 17 de març de 2017

Espai públic i participació dels infants



Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb al ciutadana i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient. La gestió de l’espai públic ha d’estar estretament vinculada a un projecte polític i a una perspectiva de vida social que, per ella mateixa, pugui desvetllar adhesió, entusiasme i credibilitat (Diputació de Barcelona, 2005).

Un espai públic de qualitat i com a projecte polític caldrà que sigui d’us col·lectiu, amb vocació polivalent, significatiu per a la ciutadania, lloc d’expressió  i d’intercanvi per a les persones i que contribueixi a la justícia social.

L’infant, com a ciutadà actiu, té dret a participar en la construcció i coproducció de l’espai públic, però encara ens trobem amb dificultats que frenen aquesta participació: sobreprotecció adulta que mira l’infant com a pertinença, la infància com a quelcom propi de l’àmbit privat, els nens com a ciutadans del demà i com a objectes a protegir o adolescents temeraris que, per la seva vulnerabilitat  davant la manipulació social, no són considerats subjectes de drets (Alfageme, Cantos i Martínez, 2003). Es necessari avançar, per tant, cap a polítiques i accions que promoguin la participació dels infants, adolescents i joves en la construcció i coproducció de l’espai públic, especialment:
  • Facilitant l’expressió i l’articulació dels seus interessos com a col·lectiu, actualment poc visible en la coproducció de la ciutat (no només reforçant programes per educar en la participació, que també), sinó com agents actius en el present de la ciutat,
  • Generant coneixement sobre iniciatives i projectes i fent recerca,
  • Fent pedagogia d’aquesta manera de fer i treballar col·lectiva i participada entre ciutadans, polítics i professionals adults referents (mediadors, dinamitzadors, educadors, mestres...).

Des d’aquesta perspectiva, algunes estratègies necessàries per a avançar cap a la coproducció de l’espai públic, amb i des de la infància i concretades en tres línies d’actuació (Martín i Truño, 2016): 

1. Creació d’òrgans, espais i canals estables impulsats per l’administració, per tal d’escoltar la veu dels infants i adolescents:
  • Evitant l’excessiva institucionalització pròpia del mon adult (mes enllà del tipus d’espais: assemblees, consells, tallers).
  • En la quotidianitat: família (serveis socials, CRAE), escola, lleure, equipaments i espais socioculturals (biblioteques, museus, ludoteques, casals de joves, centres cívics) en els barris i l’espai públic (parcs, places i carrers, zones de joc, entorns escolars) i en l’àmbit de la salut (CAP, hospital, CDIAP, CSMIJ).
  • Sobre aspectes significatius de la vida dels infants, adolescents i joves.
  • Amb seguiment sobre els resultats i impactes. Retornant informació, amb temps adequats als infants.
2. A través de processos de participació en diagnosi i co-disseny sobre qüestions que els puguin afectar (millores tangibles en les vides dels ciutadans de 0 a 17, les seves famílies, el conjunt de la ciutat, en relació a equipaments i locals): 
  • Respectant i integrant la diversitat d’interessos, coneixements i sensibilitats: a l’hora de participar, tenir en compte la diversitat d’infants i adolescents que viuen a la ciutat. A més, aquesta singularitat i diversitat d’infàncies cal combinar-les i ordenar-les per aprofitar el que cadascú aporta a la ciutat.
  • En les transformacions urbanístiques als barris, a l’espai públic: escoltar la veu dels infants (reivindicacions veïnals i comunitats educatives d’escoles i instituts, esplais i caus...) que afavoreixen la convivència entre iguals i amb entorns intergeneracionals.

3. Amb pràctiques de coresponsabilitat, autogestió i apropiació de l’espai:
  • Cal focalitzar les actuacions en la coproducció (construcció) de l’espai públic, no caure només en el disseny o en que volen que hi hagi; també en la gestió i la programació de l’espai públic, allò que hi passa, la vida que s’hi genera, les relacions que s’estableixen.
  • Els infants parlen, opinen i també poden participar en la planificació i l’avaluació de les actuacions. Son partícips en la construcció col·lectiva i quotidiana de la ciutat. Repercuteix de forma beneficiosa en els infants i suposa desenvolupar una cultura de convivència intergeneracional, basada en el respecte i el reconeixement de les diversitats
  • Trobar solucions i estratègies des del punt de vista de l'arquitectura, l'urbanisme i la pedagogia, que es puguin implementar a la ciutat, perquè transformi el dia a dia dels nens, nenes i adolescents, permetent-los apropiar-se novament dels seus carrers i places, per jugar, per estar, per ser, per créixer. El repte de fer dels espais públics llocs de trobada espontània on els infants puguin projectar lliurament els seus jocs, experimentar, transformar, asseure´s i xerrar per a parlar, per a construir xarxes de suport i de relació.
  • Amb algunes condicions o requisits: a) Voluntat política i compromís per dur a terme aquest model de ciutat i d’espai públic b) pressupost municipal c) sostenibilitat i transversalitat d) fer pedagogia d’aquesta manera de fer i treballar col·lectiva i participada entre ciutadans, polítics i professionals.
 
Bibliografia:
  • Alfageme, E.; Cantos, R.; Martínez, M. (2003). De la participación al protagonismo infantil. Propuesta para la acción. Plataforma de Organizaciones de Infancia. Disponible a: http://plataformadeinfancia.org/sites/default/files/De%20la%20Participación%20al%20Protagonismo%20Infantil.pdf
  • Diputació de Barcelona (2005). Seminari Internacional de la Democràcia Participativa: Actors Polítics i Moviments Socials. Papers de Participació Ciutadana, 19. Barcelona
  • Martín, A i Truño, M (2016) Participació de nois i noies a Barcelona. Oportunitats per a la co-producció de la ciutat amb i des de la infància i l’adolescència. Document de treball. Institut d’Infància i adolescència. Barcelona.
 
Txus Morata

Directora del màster universitari Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència. Professora Titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Investigadora Principal del Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) Pere Tarrés-URL.