divendres, 24 abril de 2015

Busco Feina! Dos cicles formatius amb alt índex d’inserció laboral

Cicle Formatiu Grau Superior Animació Sociocultural i Turística

Unes formacions orientades a treballar al servei de les persones i de la comunitat, bé atenen situacions de dependència o promovent el desenvolupament de les persones i dels grups, en un territori, amb la participació i  l’educació no escolar. Per a capacitar aquests professionals optem per una metodologia integral que afavoreixi l’autoconeixement, els continguts sòlids, la reflexió des de la pràctica i el treball amb altres, amb una visió humanista de la persona, i acompanyants amb tutories individuals i grupals.

Cicle Formatiu Grau Mitjà Dependència

Les pràctiques es podran fer en més de 200 empreses i entitats

Busques feina? Aquest tipus de formació és molt adequada per a persones amb expectatives d'èxit laboral, perquè coneixen el camp d'actuació del sector sociocultural i  turístic o de les persones amb situació de dependència, i sobre tot, perquè volen estudiar una formació de qualitat on la pràctica és fonamental i la manera més efectiva per aconseguir trobar feina.
La formació dual és un dels eixos centrals del nostre model formatiu, tant en el cicle d’animació sociocultural i turística com el d’atenció a persones en situació de dependència. Aquest model esdevé clau en la capacitació  del alumne ja que des del segon any acadèmic, et permet treballar a una organització o entitat. És la primera vegada a Catalunya que s’ofereix aquestes formacions on es complementen els aprenentatges a l’aula amb els aprenentatges pràctiques a les entitats i  les organitzacions. A més, un avantatge és que l’alumne disposarà  d’un contracte de treball, beca o acord de voluntariat, sempre en funció de les places disponibles. La Fundació Pere Tarrés té subscrits més de 200 convenis de pràctiques signats amb entitats que seran la base per a aquest model. A més de disposar de la titulació exigida, els propis docents tenen molta experiència en el món professional, i sovint continuen en actiu.  Per facilitar la inserció laboral, l’alumne disposarà d’una borsa de treball activa que en els darrers anys ha inserit més del 60% dels alumnes de formació ocupacional.
El projecte de cicles formatius de la Fundació Pere Tarrés, a més a més, vol aprofundir en les mesures flexibilitzadores de la conselleria d’Ensenyament. Els alumnes poden sol·licitar informació sobre convalidacions de la part lectiva dels cicles, sempre que hagin obtingut un Certificat de Professionalitat o que disposen d’experiència i formació amb les condicions d’accés fixats per la normativa. Les convalidacions es valoraran individualment, depenent del cas de cadascú. D’altra banda, la nostra proposta ofereix una visió internacional que a més vol facilitar la mobilitat dels estudiants.

Formació al llarg de la vida i alt índex d’inserció laboral

El sector d’atenció a les persones en situació de dependència és un dels que genera més llocs de feina en els últims anys, segons un informe d’ACRA-ESADE del sector, dades del juliol de 2014.
I segons un article de El País publicat el 7 d’abril de 2015 “el tercer sector amb major creació de llocs de treball en termes porcentuals és el d’activitats artístiques, creatives i de l’entreteniment, un sector vinculat a la cultura i al turisme.”

Són dos sectors que generen ocupació i pels quals es necessiten formacions específiques amb les que aconseguir un alt índex d’inserció laboral.
La formació humana i professional inicial sòlida que permeti una bona inserció laboral és la base de la proposta dels cicles formatius de la Fundació, però que es complementarà en el futur amb formació continua, sempre indispensable per a tots els professionals, o fins i tot amb l’accés als estudis universitaris de grau que ofereix la nostra institució a través de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Aquest itinerari és fonamental per a l’acompanyament a llarg termini i el creixement professional i personal.

Si vols més informació, aquí pots inscriure’t a les sessions informatives.


Rafael Ruiz de Gauna

Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 23 abril de 2015

Per Sant Jordi, publiquem el llibre del Bloc de la Fundació Pere Tarrés

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la Fundació Pere Tarrés publica el llibre "Converses sobre educació en el lleure i acció social", recull d’articles publicats en aquest bloc, amb pròleg de l'expert en comunicació, Antoni Gutiérrez-Rubí.

Durant aquests tres anys i mig han estat molts els autors que han participat explicant la seva experiència o aportant la seva reflexió sobre temes d’actualitat relacionats amb l’educació en el lleure o l’acció social, els dos pilars d’acció de la nostra entitat.

Vivim en un societat que canvia constantment i que alhora ens ofereix moltes oportunitats. Les tecnologies de la informació i la comunicació són les plataformes que ajuden a posar en contacte persones d’àmbits professionals i geogràfics molt dispars però amb els mateixos interessos, creant una xarxa de relacions sense precedents. I això és el que pretenem amb aquest bloc: donar a difondre al màxim número de persones possibles els projectes que fem a la Fundació Pere Tarrés per fer una societat millor.


Descarrega't la versió en ISSUU
Descarrega la versió en epub
Descarrega la versió en pdf

dilluns, 13 abril de 2015

Envellim bé emocionalment?

Hi ha un segment de la població que cada cop està prenent un paper social més rellevant fruit dels canvis sociodemogràfics dels darrers anys, de l’augment de l’esperança de vida i de la disminució de la natalitat: la gent gran. La crisi, a més, ha fet que en alguns casos siguin una peça clau en el sosteniment de la llar familiar gràcies a les seves pensions.

Creiem necessari abordar les necessitats d’aquest col·lectiu cada cop més gran i heterogeni. Més enllà dels casos de dependència i de l’aplicació de diverses legislacions amb més o menys encerts, cal incidir en aspectes de l’envelliment actiu que encara no s’ha aprofundit amb rigor com la dimensió emocional. Tots vivim emocions, desitgem una vida afectiva plena, som conscients que a vegades el to emocional, la il·lusió, poden estar baixos, però la reflexió en aquestes qüestions no sol anar mes enllà.

L’estat d’ànim incideix en la nostra salut

El psicòleg nord-americà Abraham Maslow va plantejar la coneguda piràmide de les necessitats humanes. Partia dels requeriments fisiològics, continuava pels de seguretat i conforme evoluciona la persona en tenir satisfetes les necessitats afectives i relacionals, d’estimació, acabant per l’autorealització.

Cada cop més la medecina, el concepte de salut estès entre la població contempla la persona com una unitat i té clara consciència de la rellevància de l’estat d’ànim en la cura de les patologies. De la mateixa manera, cal tenir-ho present en el desenvolupament harmoniós, feliç, ple, de la vida ordinària. La capacitat d’estimar de debò i el saber trobar en l’altre la referència de la nostra estimació sincera és condició indispensable per a una vida plena.

Maria Márquez-González, en un article a la revista “Lecciones de Gerontologia”, afirma que l’afectivitat està força preservada entre les persones grans. L’estabilitat emocional que la maduresa fa possible, equilibra els sentiments i, fins i tot, els eleva o els pot elevar. El seu estudi sobre les emocions i l’envelliment evidencia científicament que els estats d’ànim positius que es poden viure en determinades edats porten les persones a pensar i processar la informació de manera més flexible, la qual cosa facilita com afrontar les dificultats i ensurts i enriqueix el desenvolupament personal i la vida ordinària. El mateix estudi explica que les persones grans que experimenten amb major freqüència emocions positives realitzen més activitats socials. La participació incideix, doncs, en les emocions.

Altres estudis comencen a considerar una evidència científica el factor protector dels accidents cardiovasculars que suposa l’experimentar freqüentment emocions positives. I forma part de la saviesa popular l’actitud com a element d’èxit en la resposta de l’organisme a tractaments oncològics.

La participació activa té un retorn en salut i equilibri emocional

El voluntariat, un 18% del qual és major de 65 anys segons l’Anuari del Tercer Sector a Catalunya, el manteniment del vincle familiar amb la cura moderada dels néts, la participació social i política, les relacions socials riques i diverses, si s’emprenen amb una actitud generosa, tenen un retorn de felicitat i salut.

Superem amargors i crítiques fàcils, siguem generosos amb els límits raonables, acceptem serenament la nova condició que a voltes l’entorn social ens marca, i procurem per la comunitat de la que ben segur hem rebut molt. Fer-ho des d’un concepte d’estimació sincera i que sense buscar-ho afavorirà un retorn en salut, equilibri emocional i, en darrer terme, en felicitat.

Sapiguem aprofitar aquest equilibri, aquesta serenor que la minva d’algunes pulsions i la perspectiva vital afavoreixen. Afrontar la vida en positiu, amb generositat no és només bo per al nostre entorn sinó que ens facilitarà afrontar amb acceptació positiva patologies cròniques i els límits propis del nostre organisme amb els anys.

Probablement, el plantejat és una obvietat per a la majoria. Probablement és fàcil dir-ho quan encara s’està en una edat mitjana, es percep la utilitat social del treball ordinari i hi ha una harmoniosa relació familiar. Però fonamentalment estem parlant d’una actitud, d’un conjunt d’hàbits positius, d’una forma d’afrontar la vida i d’una ètica generosa com a base des de la qual afrontar limitacions progressives en l’autonomia personal, el benestar fisiològic i en l’afrontar pèrdues i decepcions.


No oblidem la dimensió emocional, els sentiments i la seva expressió en les nostres relacions, reflexions i en la vida ordinària. Posem l’altre amb generositat en el centre de les nostres vides, estimem i ben segur que viurem una vida més serena, harmoniosa i equilibrada malgrat els dèficits fisiològics que l’edat pugui comportar. 

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 27 març de 2015

Despertant el talent



Les mans comencen a suar, el cor batega cada vegada més ràpid, la gol.la s'asseca, els dits tremolen i una veueta et diu: no pots... És una situació familiar per a tu? Segurament, si respons que sí, saps que això passa quan una persona es posa molt nerviosa, té por, o desconfia de les seves capacitats davant d'alguna situació: parlar en públic, prendre una decisió complexa, assumir la responsabilitat davant una decisió, etc.



Una de les opcions existents per fer un treball personal és a través del coaching. El coaching és un procés sistemàtic que facilita laprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals i conductuals que s'expandeixen la capacitat d'acció cedint el protagonisme a les persones  treballant des de les seves potencialitats. El coaching es basa en lacompanyament que fa una persona a la que anomenem coach a una altra, en aquest cas coachee, proposant un treball sistemàtic amb les eines necessàries per facilitar el desenvolupament dels propis recursos i capacitats perquè pugui reorganitzar, resoldre, canviar o integrar una situació o realitat en la que es trobi bloquejat d'una forma clara, ràpida i eficaç.



El coaching es basa en l'empoderament de la persona, ja que el coach no proposa les solucions, sinó que és la persona que fa el procés qui decideix què vol fer, com ho vol fer i quan ho vol fer.


A partir de les preguntes poderoses, el coach ajuda a pensar, fa de mirall i dóna una empenta en el moment adequat. Acompanya en el procés i introdueix tècniques i eines que són generadores d'opcions i d'espais de reflexió on la presa de consciència serà un dels principals motors dacció.



La persona pren el protagonisme i comença a elaborar plans dacció i des de linici es comencen a donar petits èxits, cosa que esperona a continuar treballant per arribar a assolir l'objectiu plantejat. Cada persona decideix les accions en funció de la seva situació, de les seves creences i dels seus valors pel que no hi ha una única recepta; el coach és expert en descobrir el camí pel que caldrà que compti amb una formació adequada, sigui un expert en habilitats comunicatives i intel·ligència emocional.



Tots tenim febleses que podríem polir, però també tenim moltes capacitats i potencialitats que ens poden fer brillar. La qüestió està en quin costat posem la nostra atenció i en com decidim que, malgrat aquestes febleses hi siguin, nosaltres farem tot el possible perquè no siguin el motiu que ens faci aturar-nos i sí el motor de canvi per ser millors persones i potenciar el nostre talent.



Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.



 




Genoveva Rosa

Coach, Mestra i Doctora en Pedagogia. Directora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

dimarts, 17 març de 2015

El compromís del Treball Social



Existeixen diferents formes de posicionar-nos socialment. Cada persona, en funció del seu tarannà i de la seva manera de comprendre el món acostuma a decidir, sovint inconscientment, de quina forma relacionar-se o vincular-se amb el seu entorn social. Podríem trobar infinitat de formes d’implicació de les persones en la societat, majors i menors graus de fer-ho. Una d’elles és la que escollim els treballadors i treballadores socials.


El Treball Social permet una implicació directa en les realitats socials, incloent un aspecte fonamental: el compromís. Els treballadors i treballadores socials ens comprometem a facilitar canvis socials des de diferents nivells, tant a nivell comunitari, grupal com individual. Aquestes tres dimensions estan estretament vinculades en tant que les persones que es troben en una situació de dificultat estan immerses dins d’una realitat social comunitària que les influencia i, alhora, elles són una peça dins d’aquesta realitat. El Treball Social s’apropa incondicionalment a la persona, al grup i a la comunitat, amb l’interès de conèixer-los per a treballar-hi conjuntament amb la finalitat d’assolir un funcionament positiu d’aquest engranatge social.


El compromís del treball social és a apropar-se a la persona que està vivint una situació de dificultat i a comprendre la seva forma de veure el món, entenent el seu context i la seva realitat. Aquest apropament és humanitzador i promou en si mateix un canvi en la dimensió emocional de la persona, necessari per a assolir qualsevol altre objectiu. Acollim, escoltem, acceptem, validem i confrontem, també, sempre que sigui necessari amb l’objectiu d’acompanyar la persona en la seva situació de conflicte, tenint sempre en compte la seva pròpia vivència. 


Acompanyem. Caminem al costat de la persona al llarg del seu procés, respectant el seu ritme i mai posicionant-nos unes passes davant seu. Acompanyem ajudant a descobrir els seus recursos, sense donar solucions màgiques, simplement facilitant que la persona descobreixi les capacitats que hi ha en ella mateixa i que potser mai no ha sabut que tenia. Acompanyem descobrint aquests recursos i treballant les dificultats que sorgeixen en el procés, empoderant la persona perquè les pugui afrontar i sigui la protagonista de la seva història.


Ser treballador/a social significa implicar-nos en la realitat social des de la comprensió, l’empatia, la creativitat, la sensibilitat, l’apropament, el dinamisme, el vincle... Atenem les necessitats socials de les persones tenint sempre present la seva perspectiva vivencial, promovent el seu desenvolupament personal i facilitant el descobriment dels seus recursos i competències. Alhora, treballem des d’un prisma més global mitjançant la sensibilització, la conscienciació, la reivindicació, la proposta de polítiques socials equitatives i la lluita per a avançar en l’assoliment d’una justícia social.


Els treballadors i treballadores socials optem per aquesta via d’implicació en la nostra societat, comprenent la necessitat de canvis i transformacions per a assolir una realitat social justa i igualitària per a tots els seus membres. Decidim ser agents d’aquest procés de canvi des d’un posicionament privilegiat de coneixement dels contextos socials i dels seus protagonistes.


Aquest és el compromís del treball social.

Núria Vendrell Torres
Treballadora social
Ex-estudiant de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés- URL