diumenge, 22 de maig de 2016

Dia internacional de la biodiversitat...tot i que cada dia en desapareixen unes quantes



Avui celebrem el dia mundial de la biodiversitat. Les espècies de forma natural ocupen els territoris i es van adaptant a les realitats del seu entorn, en el que coneixem com a procés d’especiació. Per què això tingui lloc cal deixar actuar la força de la natura i la seva capacitat de selecció. Les activitats humanes des de fa temps limiten la capacitat d’actuació natural i moltes espècies no desenvolupen adaptacions ni tenen opció a estratègies d’especiació, amb la qual cosa dia rere dia, com un degoteig constant, observem com els índexs de biodiversitat dels ecosistemes que ens envolten van disminuint, a la vegada que algunes especies desapareixen o entren en procés d’extinció


La desaparició dels hàbitats comuns sol ser una de les causes principals degut a l’activitat humana i a la excessiva transformació del medi natural. Sorprèn també observar com alguns espais naturals perden biodiversitat per un excés de protecció, ja que un creixement massa continu de la massa forestal impedeix l’existència d’espais de frontera altrament dit ecotons, que són els espais intermedis entre ecosistemes on és possible l’especiació o l’entrada de noves espècies i, per tant, l’augment de la biodiversitat. D’aquí la gran importància que adquireix el manteniment de connectors biològics o corredors verds entre unitats paisatgístiques, que mantinguin una connexió i facin xarxa.


La pèrdua de camps de conreu, la pèrdua d’espais oberts entre masses forestals, la pèrdua de grans herbívors que facin la seva funció en l’ecosistema, comporta a vegades aquesta pèrdua de biodiversitat. Altrament, quan la davallada de biodiversitat és en espècies vegetals, aquesta situació s’agreuja ja que probablement de cada espècie vegetal en poden dependre unes altres 10 d'animals de mitjana, ja que l’energia entra als ecosistemes essencialment a través de les estructures vegetals que aprofiten l’energia del sol per sintetitzar les tan necessàries molècules de glucosa que s’obtenen en processos naturals tant complexes com la fotosíntesi.


Davant aquest panorama, què podem fer nosaltres per contribuir a fer créixer els índexs de biodiversitat? Aquesta és una pregunta que no té fàcil resposta. Deixar que la natura actuï per si sola ja no és suficient perquè ella ja no té un comportament natural propi en desaparèixer espècies fonamentals per garantir el cicle correctament. 


És necessari sensibilitzar a les persones en que “cal ajudar” a les espècies a evitar la seva desaparició. Aquest és un valor educatiu de primer ordre en els temps que corren i els professionals de l’educació han d’incorporar aquestes idees al seu discurs. Quan fem caixes niu per ocells o per ratpenats o construïm un taller d’hotel d’insectes, quan plantem plantes per aproximar les papallones, quan aprofitem el sòl per a desenvolupar activitat hortícola, o en terrasses i balcons, quan ajudem a les abelles a que puguin sobreviure, quan facilitem polítiques agràries sostenibles, quan mengem de forma saludable, quan fem un consum responsable... estem contribuïm, sens dubte, a millorar els índex de biodiversitat. Tot això cal explicar-ho, cal informar-se adequadament i fer accions en favor de la protecció de les espècies, siguin quines siguin, perquè totes tenen un paper fonamental en l’ecosistema i totes les formes de vida han de ser respectades. Cal ajudar a la natura a recuperar la seva capacitat de regulació, evitant aquelles accions que malmetent els hàbitats i els transformen en excés, conduint irremeiablement a l’extinció.

Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 20 de maig de 2016

Per una democràcia d’alta qualitat, construïm ciutadania

Arran de la celebració del 3r Congrés Català de l’associacionisme i el voluntariat anoto algunes reflexions al voltant de la construcció de la ciutadania des de la societat civil.  


Hi ha un consens general que l’associacionisme i el voluntariat comporten beneficis de molts tipus i que per això cal fomentar-los. En primer lloc, hi ha els beneficis de caire individual per a la persona que el practica. Aquells que han estat voluntaris o han participat de manera activa en associacions està demostrat que, per exemple, milloren les seves habilitats relacionals o els més fàcil la inserció laboral


En segon lloc també s’ha estudiat els beneficis que comporta l’associacionisme i el voluntariat en territoris concrets. Per exemple, l’educació en el lleure des de l’associacionisme és un factor promotor de la cohesió social en barris amb importants índexs d’exclusió


Finalment, hi ha un aspecte essencial que són els beneficis per a la construcció de la ciutadania i la qualitat democràtica d’un país. Una democràcia no només és el hardware, és a dir les lleis que permeten que es convoquin eleccions i que dissenyen l’arquitectura del sistema polític. Democràcia també és el software, és a dir aquells aspectes intangibles, que fan que una ciutadania, més enllà del seu sistema jurídic, promogui una democràcia d’alta qualitat amb els seus comportaments. Un país amb lleis democràticament impecables però amb una ciutadania acrítica, egoista i poc participativa no seria un bon exemple de salut democràtica. 

L’associacionisme i el voluntariat promouen, en general, ciutadans més implicats en el bé comú i en el benestar col·lectiu. Facilitar que hi hagi més persones que treballin col·laborativament i s’emocionin amb els èxits col·lectius. Persones conscients de la pluralitat d’opinions, que saben treballar en xarxa, i que construeixen vincles amb la comunitat alhora que també practiquen l’esperit crític. Ciutadans que han de dialogar i debatre amb altres per aconseguir acords, col·laborar per canviar coses, resoldre dificultats de manera conjunta, agafar perspectiva dels temes quan volen canviar i, sobretot, que tenen voluntat de transformar el seu entorn per al benefici de la col·lectivitat. En general, allí on hi ha més associacionisme i voluntariat hi ha una cultura política més desenvolupada i un nivell més alt de qualitat democràtica. 


Sembla prou clar que l’associacionisme i el voluntariat ajuden a consolidar un bon software per a les democràcies. Aquesta correlació, però, no sempre és automàtica i no hem d’amagar-nos que a vegades l’associacionisme i el voluntariat poden també contribuir a fomentar valors que van en una direcció totalment inversa: entitats tancades quasi sectàries, la segmentació de la població per grups segons el seu nivell cultural o econòmic, el foment de relacions clientelars amb l’administració o, com hem vist darrerament, la cerca de beneficis particulars tot fent veure que es defensaven causes nobles o “d’utilitat pública”. 


Per aquest motiu és important continuar treballant tant des de les administracions com sobretot des del propi moviment associatiu generant i divulgant bones pràctiques associatives, , impulsant la reflexió ètica, la transparència i aprofundint en la participació interna de les organitzacions. D’aquesta manera podrem estar segurs que l’associacionisme i voluntariat, tot construint ciutadania, sempre estarà promovent una societat d’alta qualitat democràtica.


Roger Buch 


Director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya


divendres, 13 de maig de 2016

Cap els concerts socials

El passat mes de desembre  la Generalitat de Catalunya va presentar el “Codi de bones pràctiques en la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones”. Tot i haver passat força desapercebut per les conjuntures polítiques del moment, aquest ha estat un document treballat  i consensuat amb sindicats, patronals i entitats del tercer sector social. Aquest codi no és norma d’obligat acompliment sinó orientador de l’administració catalana,  però en ell s’aborden temes essencials en la definició i assignació dels serveis socials: professionalització dels serveis, solvència, garanties, transparència, subrogacions,... i per tant ha de ser important pel futur dels professionals de l’acció social.

El tercer sector social compta amb una llarga trajectòria


El tercer sector social ve d’una llarga tradició al nostre país, les primeres legislacions al parlament de Catalunya són de l’any 1934. Les prop de 3.000 entitats que formem el tercer sector social de Catalunya som institucions que portem molts anys treballant i prestant serveis a una societat amb necessitats creixents. Aquest teixit social el formem entitats que prenem consciència de les necessitats, i a la vista d’aquestes, cerquem, i a vegades obtenim, finançament per a cobrir-les. Aquests fons podran ser d’origen privat, propi o, a vegades, canalitzant els recursos que gestionen les administracions públiques. És aquesta assignació de recursos públics, una de les vies per consolidar les entitats socials.

El 10 de maig de 2016 la Taula del Tercer Sector Social conjuntament amb “Fòrum Salut Mental” i “Aceba” entitats socials de l’àmbit de la Sanitat, va organitzar una jornada sobre la directiva europea 24/2014 que, un cop traspassada al sistema legal del nostre país, hauria de permetre la concertació de serveis públics entre l’administració i les organitzacions. Una de les principals conclusions de la jornada és que desprès de dos anys, i un cop superat el termini per traslladar la norma europea al nostre país, cal una legislació àgil, clara i valenta que doni eines a les administracions.
 

Cap a una nova relació público-privada

Entre aquestes eines estarien els concerts socials, que han de permetre gestionar els serveis d’atenció a les persones atenent als criteris principals de qualitat i bon servei, igual que es gestiona l’educació o la sanitat. Els concerts han de permetre superar el dilema “públic-privat” i regular amb garanties de servei públic la gestió de les entitats que realitzen serveis a les persones amb experiència i compromís demostrat.
 

Les entitats del tercer sector estem segurs, si voleu modestament segurs, de la qualitat i proximitat humana amb la que prestem els serveis. Estem segurs pels informes que recollim dels usuaris de les entitats socials que estan satisfets amb el servei que reben. La transposició de la directiva i la concertació social pot ser també una oportunitat per a l’administració que vulgui consolidar un teixit social més professionalitzat, enfortit i de qualitat. 

El passat 6 de maig la consellera Dolors Bassa ens recordava que “Sense tenir en compte al tercer sector no es poden fer una polítiques públiques socials de qualitat” i ens animava als assistents al Fòrum Social Pere Tarrés a treballar conjuntament: Administració, Universitat i Entitats per a poder millorar el model d’intervenció social.  Aquest ha estat  l’esperit de la jornada del dia 10 de maig: Tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  aquests models. I tenim en les actituds de control però de confiança, exigents però col·laboratives que puguin haver entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho. Cal posar fil a l’agulla.


Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL 
Vocal de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya