divendres, 9 de desembre de 2016

Els problemes de salut mental a la infància i l’adolescència: una prioritat formativa

Gaudir d’una bona salut mental és molt important al llarg de tota la vida i és fonamental a la infantesa ja que garanteix un desenvolupament sa que repercutirà positivament en la salut física de l’infant, en l’assoliment d’aprenentatges, en el maneig del seu món emocional, en la cura i estima cap a ell mateix i en l’establiment de vincles i relacions socials estables i sanes.

Per contra, els problemes de salut mental d’infants i adolescents s’associen amb dificultats en el desenvolupament emocional, social i intel·lectual. Segons la UNICEF, aquestes dificultats poden vincular-se, entre d’altres, a un baix rendiment acadèmic, relacions socials poc satisfactòries, consum descontrolat de substàncies tòxiques, conductes autolesives o dificultats en tenir cura i estima de si mateixos.

En aquest sentit, a nivell internacional, s’estima que entre el 10 i el 20% dels infants i adolescents presenten problemes de salut mental i s’ha demostrat que els problemes no tractats en la infantesa tendeixen a mantenir-se en l’edat adulta. De fet, la OMS apunta que el 75% de trastorns mentals comencen abans dels 18 anys i el 50 % ja es manifesten per primera vegada abans dels 14 anys.

A Catalunya, en els últims 5 anys el nombre de menors de 18 anys atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) s’ha incrementat un 28% segons l’informe Atenció a la salut mental infantil i juvenil a Catalunya (2016)* elaborat per la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya on també es destaca que el 7,1% dels infants entre 0 a 14 anys reben teràpia psicològica.

L’informe també recull la manca de programes de formació continuada en salut mental i la necessitat dels professionals de millorar els seus coneixements pel que fa a tractaments inicials psicofarmacològics i respecte a tractaments psicosocials i psicoeducatius infantils i juvenils.

Aquest escenari posa de manifest la necessitat de professionals competents tant en la identificació de signes d’alerta com en l’atenció d’infants i adolescents amb problemàtiques de salut mental com ara els trastorns del neurodesenvolupament, els trastorns afectius o els trastorns del control dels impulsos i la conducta.

Uns professionals ben formats i d’àmbits d’actuació diversos com l’escola, els espais de lleure, els culturals o esportius són clau per la detecció de les necessitats i les problemàtiques dels infants i adolescents així com per atendre-les i acompanyar-les adequadament. I, al mateix temps, és una clara contribució a l’abordatge integral d’aquestes, una de les conclusions principals que es destaquen en l’informe d’Atenció a la salut mental infantil i juvenil a Catalunya.

Formar-se per millorar el benestar emocional dels infants i joves, a més d’incrementar les competències dels professionals implicats, és una aposta de futur pel benestar de la societat.

En aquest marc, la Fundació Pere Tarrés ofereix una formació específica en psicopatologia en la infància i l’adolescència adreçada als professionals que estan en contacte amb infants i joves.

En aquesta formació es donen a conèixer les característiques principals de cada etapa evolutiva, es treballen els aspectes a explorar que permeten detectar alguna problemàtica o alteració en el desenvolupament i es presenten els diversos recursos assistencials existents. Però, principalment, la formació aborda les principals problemàtiques de salut mental en els infants i joves i ofereix orientacions concretes per a la intervenció a partir de casos pràctics.

En definitiva, una formació orientada a la millora professional de l’atenció a infants i adolescents en contextos diversos, basada en la pràctica però sense oblidar la reflexió al voltant de la salut mental de les noves generacions.

*Coscolla, R.; Martínez, S.; Poll, M. (2016). Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. Barcelona: Fundació Pere Tarrés i Federació Salut Mental Catalunya.
Podeu consultar la informació detallada del curs accedint a “Introducció a la psicopatología en la infància i la adolescència”

Raquel Dolado
Psicòloga especialista en psicologia clínica i formadora

dilluns, 5 de desembre de 2016

Bones pràctiques per a la gestió del voluntariat

El voluntariat és l’element que sosté bona part de les entitats no lucratives. La seva rellevància en el funcionament del tercer sector porta a pensar que la major part d’organitzacions compten amb un pla de voluntariat que les ajuda a que el temps que aquestes persones dediquin sigui de la màxima utilitat i efectivitat per a totes dues parts. La realitat, però, és que aquest encara és un repte pendent[1] en moltes entitats. 

El treball amb entitats de tot tipus, que desenvolupem des de la Fundació Pere Tarrés, ens permet assenyalar que són principalment aquelles més petites, on el pes del voluntariat és més important, les que no compten amb un pla que estructuri de forma clara i concreta com s’organitzen aquestes persones i el cicle de gestió a seguir. En part, la manca d’aquest pla es deu a les reticències dels òrgans directius i/o equips a destinar temps a la tasques de gestió. En bona part d’aquestes organitzacions, aquelles activitats no vinculades a l’acció directa són viscudes com una sobrecàrrega de treball que resta temps i recursos a la missió.

Amb l’objectiu de reorientar aquesta cultura organitzativa i ajudar a les entitats a millorar la gestió del voluntariat, fa més de cinc anys que des del departament de Consultoria i Estudis acompanyem a les organitzacions en el desenvolupament del seu propi pla i que aquest esdevingui realment una eina útil en el dia a dia

Fruït d’aquests acompanyaments, podem destacar cinc bones pràctiques que ajuden a millorar la gestió del voluntariat i, d’aquesta forma, enfortir l’organització.

1.   No existeixen fórmules màgiques per a què el pla de voluntariat sigui un document útil per a l’entitat i les persones que hi col·laboren. Cada organització ha de fer el seu propi procés de reflexió sobre el seu model de voluntariat i definir quines accions vol potenciar, sempre tenint present la seva realitat i necessitats.

2.  El procés de reflexió requereix l’esforç i la implicació de totes les persones que conformen l’entitat, especialment per part dels òrgans directius. És l’equip directiu qui ha de liderar aquest procés de reflexió i construcció del pla. Així mateix, és l'equip directiu qui ha de posar en valor i reconèixer l’aportació que fa el voluntariat a l’entitat.


3. La incorporació de la figura de coordinador/a del voluntariat és essencial tant per gestionar el voluntariat com per donar forma i contingut al pla. Aquesta persona esdevé el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries.

 4.  Entre les funcions principals del coordinador/a està la d’acompanyar a les persones voluntàries durant la seva col·laboració i facilitar que aquestes tinguin una correcta acollida i integració a l’entitat. Aquesta persona ha de ser el referent i responsable de fer el seguiment durant tota l’acció voluntària, generant espais que permetin assolir els objectius claus per a la millora de la gestió com són:
·    Conèixer els interessos i motivacions de les persones voluntàries.
·    Facilitar la identificació d’aquestes persones amb l’organització i la tasca que desenvolupen.
·   Generar canals de participació i presa de decisions que permetin que les persones voluntàries comptin amb un major grau de responsabilitat i autonomia.

5.  Tots aquests elements fan que la figura de coordinador/a hagi de tenir competències en lideratges i gestió d’equips, així com en habilitats interpersonals. També és aconsellable que aquesta sigui una persona de l’equip directiu.

La incorporació d’aquestes bones pràctiques al desenvolupament del pla i en la gestió del voluntariat representa un indicador de qualitat per a les entitats no lucratives i les activitats que porten a terme, així com un reconeixement per a les pròpies persones voluntàries.


[1] No hi ha dades sobre el % d’entitats de voluntariat catalanes que compten amb un pla de voluntariat. A nivell estatal, el 60% de les entitats socials compta amb aquest instrument de gestió (Font: Así somos: el perfil del voluntariado social en España de la Plataforma del Voluntariado de España)
 


Marina Aguilar
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 2 de desembre de 2016

El dia de la discapacitat després del Sense Ficció

Alumnes de la Facultat escolten les reclamacions de les
 persones que treballen al TEB
La televisió pública sorprenia aquesta setmana amb un programa en prime time sobre sexualitat i discapacitat. En general ha sorprès a gran part del país especialment perquè majoritàriament ningú no havia pensat sobre el tema. De fet, la discapacitat ha estat amagada en la història en general, així que era fàcil intuir que pensar sobre sexualitat i diversitat funcional seria una gran novetat per a la majoria de la gent. El programa del canal TEB Vist sobre el mateix tema ja va sorprendre a la seva entrena aquest estiu.

Les bones crítiques generalitzades fan pensar que el nostre país està preparat per poder comprendre que les necessitats de qualsevol persona van més enllà d’estar bé de salut, disposar de transport accessible, tenir el dret a anar a l’escola o fins i tot poder passejar per la ciutat sense que la gent et miri estranyada. Descobrim amb el documental que les persones amb diversitat funcional tenen necessitats com les de la resta de persones. Potser el parany ha estat perpetuar la idea discriminatòria de que existeix una part de la població “normal” i altra “no normal”, la “vàlida” i la que “no ho és”, la “discapacitada” i la “capacitada. Aquesta creació d’una línia imaginària promou justament l’estranyesa sobre el fet de tenir les mateixes necessitats i sensibilitats. El programa ha posat sobre la taula molts aspectes i segurament l’equiparació de necessitats és una de les que s’espera que tothom hagi comprés més enllà de la concreció del tema que aborda.

L’emissió del programa ens fa pensar que el dia internacional de la discapacitat d’aquest any, 3 de desembre, arriba amb un nivell de sensibilització elevat. Malgrat és obvi que les darreres dècades han estat claus per una millora de la situació social, en referència a les qüestions relacionades amb la diversitat funcional, cal situar-nos de manera inapel·lable davant de totes les situacions que actualment encara son generadores d’exclusió. I és que l’entorn és el principal generador de discapacitat

Malgrat aquesta sensació de millora cal recordar que des de l’any 1982 és obligatori la contractació de persones amb discapacitat a totes les empreses de més de 50 empleats o que les institucions públiques prestin tots els recursos necessaris (textualment) per l’exercici dels drets d’aquestes persones. Evidentment és curiós que una llei al 1982 legislés aquesta qüestió com si en altres èpoques no hagués calgut fer-ho.

Tot i que fa més de 30 anys que la legislació marca aquestes línies encara hores d’ara és necessari que les persones amb diversitat funcional hagin d’estar reclamant-ho pràcticament cada dia de la seva vida. Malgrat ara fa dos anys vàrem veure moltes fotografies al Parlament de Catalunya amb la llei d’accessibilitat encara és hora que a més de l’anunci d’aquesta hi hagi un seguiment i veritable voluntat d’acomplir-la. Així doncs, ara que després del Sense Ficció fins i tot admetem que les necessitats van més enllà del primer nivell de la piràmide de Maslow, fem-nos responsables totes i tots. Pensem quin gest o quina acció podem fer (o deixar de fer) de manera individual perquè puguem arribar a una veritable normalització de totes les persones i un veritable reconeixement de la gran riquesa que suposa la diversitat humana.

Òscar Martínez Rivera
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull

dimecres, 23 de novembre de 2016

El trabajador social ante la pobreza energética

La pobreza energética desgraciadamente está muy presente en nuestra sociedad, y como sabemos, consiste en la imposibilidad de afrontar los gastos más básicos para poder sobrevivir en un ambiente inhóspito.

Es muy duro vivir en unas condiciones de vida que no te permiten afrontar los gastos del agua, la luz y el gas para mantener la higiene, calentar el hogar y cocinar caliente. Llegar a esta situación de carencia es fruto de la insuficiencia de la renta obtenida por el trabajo, las pensiones o las prestaciones económicas de servicios sociales.


Las personas y familias que se encuentran en esta situación, muchas veces recurren a los servicios sociales, especialmente cuando desde la red familiar y de amistades ya no pueden ayudarles.


Vivir de una forma digna es la primera exigencia de la vida humana en comunidad, y su logro es responsabilidad de todos tanto en el trato social como en nuestras actuaciones profesionales. A todo el mundo que vive bien y es sensible al dolor ajeno, le es insoportable ver y convivir con una situación angustiosa ya sea por quedar sin trabajo, por deudas contraídas o por el sufrimiento continuado de personas que queremos. Ante esto aparece el sentimiento de solidaridad social.


La situación de pobreza energética, repercute en las relaciones familiares, la convivencia, en el estado emocional, en la sensación de utilidad ante la vida, en la propia autoestima. También hay una sensación de vergüenza personal, de no haber hecho lo que había que hacer y de autoculpabilización.
 

Esto es lo que muchas veces les llega a los trabajadores sociales, ya que lo que perciben son estados de fuerte contención emocional, de enojo y de desesperación, pero también sabemos y sentimos que estamos frente a necesidades sociales que deben atenderse con recursos sociales; en muchos casos la solución se limitaría a ayudas económicas (como "cuñas" de justicia social) pero muchas veces es difícil salir sin que alguien crea que es posible y te dé la mano para poder "subir de nuevo al tren".

Para incorporar cuñas de justicia social, desde los servicios sociales públicos y desde el Tercer Sector se aplica el Trabajo Social, siempre apostando por la igualdad de oportunidades. Los y las trabajadoras sociales ante situaciones de pobreza energética intervienen facilitando ayudas urgentes para afrontar los gastos básicos, hacen de intermediarios con las entidades suministradoras, mediar en posibles conflictos, hacen informes con valoraciones razonadas sobre las circunstancias que han provocado el estado precario actual, fomentan acciones de compromiso haciendo propuestas a la administración e impulsan procesos de solidaridad social, al tiempo que ponen de manifiesto actuaciones poco éticas.


Los trabajadores sociales aplican los protocolos de actuación establecidos por las administraciones para hacer valoraciones y propuestas ante las diferentes situaciones, teniendo en cuenta como criterios la composición familiar, los factores económicos y de otras circunstancias familiares de riesgo.


Este trabajo que se realiza no debe ser sólo de valoración económica de la necesidad porque el trabajo del trabajador/a social va mucho más allá y ha de poder facilitar, cuando se necesitan, vínculos de confianza con las personas atendidas. Vínculos basados ​​en un trabajo profesional para ayudar a volver a subir al tren de los derechos humanos más básicos de las personas.


Pero también necesitamos debatir más a fondo sobre el problema de las necesidades económicas. Nos tenemos que plantear si las ayudas puntuales que se están aplicando en forma de "cuñas de justicia social" para cada tipo de carencia que aparece (en energías, en transporte, en comida, en alquiler, en tasas ...) ha ser objeto de un control o valoración de la necesidad desde servicios sociales, o si lo que hace falta es afrontar los derechos humanos básicos con Trabajo Social y a la vez con rentas sólidas. Es decir con una renta básica universal o una renta mínima de inserción, unas pensiones suficientes o un salario mínimo digno. Así se puede constituir un hogar digno, mientras que las cuñas sólo apuntalan edificios que tambalean.



Carme Fernández
Directora del Grado en Trabajo Social de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL

divendres, 18 de novembre de 2016

Dia Universal dels Drets del Infants (DUDI) – Un dia a celebrar!



L'educació en el lleure és un dels drets dels infants
Segurament hem sentit molt cops la frase, “Els infants són el futur”, però és necessari reivindicar que els infants també són el present i per tant agents de dret. Aquest 20 de novembre és celebra el dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI), un dia especialment senyalat per reivindicar-n’hi els drets. Al voltant d’aquesta data molts centres d’Esplai i agrupaments escoltes realitzarem activitats arreu del territori per posar de manifests els drets dels nens i nenes, per tal de posar l’infant en el centre de la nostra acció educativa, i posa de manifest que les activitats de lleure són un dret i no un privilegi per a la seva contribució en el desenvolupament de l’infant. Podem trobar un recull de les activitats dels centres d’Esplai del MCECC en motiu del DUDI.


Els drets de la infància són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Aquests drets es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant del 20 de novembre del 1989 de Nacions Unides.
 

La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge és per això que des dels centres d’esplai vetllem per tal de generar espais idonis per què els infants visquin com a infants i creixin com a persones. Aquesta convenció representa un gran pas endavant, perquè per primera vegada es van recollir en un únic document, de 54 articles, els drets que tenen les persones menors de 18 anys de tot el món i les obligacions dels Estats que l’han signada. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament. Els adults tenim molt aprendre dels més petits, les entitats de lleure (i també la societat) hem de ser capaços de generar els espais de participació adients per tal que els infants siguin partícips del seu desenvolupament, fent-los ciutadans del present. 


El joc és fonamental en el desenvolupament dels infants
En l’article 31 d’aquesta convenció recull que “L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.” El lleure ens converteix en persones lliures, compromeses, crítiques,.... i aquests haurien d’existir en tots els països del món. Gaudir d’un temps de joc i de descans és fonamental per desenvolupar-se personalment, socialment i intel·lectualment.


Les activitats de lleure són un espai privilegiat de creixement personal i de desenvolupament de la identitat, d'adquisició de valors, d’aprenentatge, potencia les relacions personals, la gestió de les emocions, possibilita assumir responsabilitats, experimentar moments de felicitat i d'amistat,.... Vivim en temps de canvis constants, que plantegen nous reptes en la nostra societat actual que caldrà tenir presents en la nostra tasca diària. Les entitats de lleure hem de vetllar per: la qualitat de les nostres activitats educatives, la formació dels educadors/es, ser agents innovadors, un treball conjunt entre les diferents entitats de lleure, treballar per a la universalització de l’accés lleure, formar ciutadans compromesos, lliures crítics i participatius,.... Nosaltres els monitors i les monitores tenim un COMPROMÍS amb els INFANTS i la SOCIETAT, siguem utòpics, amb el lleure educatiu podrem generar una societat més justa, podem TRANSFORMAR EL MÓN!!!


La contribució dels monitors/es a la societat és clau
Per la important contribució que el lleure realitza a la societat, els monitors i les monitores (educadors/es) i les entitats ens comprometem a treballar i demanem la col·laboració dels agent socials i educatius i les administracions públiques, un bon treball en xarxa serà la clau de l’èxit, per tal de desenvolupar l’article 31 de la convenció, facilitant la seva universalització perquè la infància i l’adolescència puguin gaudir del lleure educatiu, aquest 20 de novembre ho hem de posar en relleu, celebrem el DUDI.

Xavi Nus
President del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés