divendres, 24 octubre de 2014

Anorèxia, bulímia i altres trastorns alimentaris

Què passa quan una noia jove ha de fer front a canvis importants com, per exemple, començar la universitat i això li genera por i estrès? Què passa quan mira les models de les revistes i de la televisió? Què creieu que passa quan va a les botigues de roba i veu que no entra en cap d’aquelles peces de roba diminuta? I si, a sobre, a casa tota la seva vida ha vist que la mare menja diferent a la resta, perquè sempre està fent dieta per aprimar-se....?  

Que què passa si passa tot això? Doncs, segurament, aquesta noia tindrà la sensació de que no encaixa amb el model que està venent la nostra societat de dona súper prima, activa, triomfadora, etc. Si, per desgràcia, aquesta noia no té esperit crític i és capaç d’adonar-se que sovint, per no dir sempre, les imatges que ens arriben de la publicitat i dels mitjans de comunicació estan retocades i, per tant, són irreals i inassolibles, aquesta noia té molts números per acabar desenvolupant un trastorns alimentari com pot ser una anorèxia nerviosa. No vull dir que aquests siguin els únics factors relacionats amb aquestes patologies, però sí que ajuden, i molt, a desenvolupar-les. 


Generalment, les persones no som conscients de com d’exposades estem des de petites a la publicitat i com de poderosa pot arribar a ser. És la que determina si la temporada vinent anirem vestits amb quadres o amb flors o amb pantalons molt estrets o de pota d’elefant. I, nosaltres, obedients comprarem aquesta roba i no una altra, o aquesta beguda, o aquestes barretes de cereals banyades en xocolata i sucre però que ajuden  a aprimar-se.... Des de quan el sucre ajuda a perdre pes? Però, si contínuament ens bombardegen amb aquests missatges, ens els acabarem creient.  

A part, tenim el tema de les noves tecnologies amb internet al capdavant que facilita l’accés a moltíssima informació... però no tota certa i saludable. Si la noia de la que parlava al principi té una baixa autoestima i no està satisfeta amb el seu aspecte físic, pot ser que busqui consells o remeis per perdre pes que poden anar des d’exercicis de gimnàstica fins a clíniques de cirurgia estètica que et treuen el greix que et sobra o pàgines web pro-anorèxia que et conviden, directament, a vomitar el que has menjat o a entrar en competició amb altres persones a veure qui perd més pes...

Vivim en una societat plena de contradiccions i no sempre és fàcil sortir-se’n. Sovint ens venen impossibles i, si no posem molt de sentit comú i molta coherència, és fàcil caure en el parany. I més, si s’és una noia jove que té la sensació de que no encaixa amb el model que li estan venent com a “normal”.


Cristina López i Ros
Psicòloga i Educadora Social. Professora de la Fundació Pere Tarrés

Si vols ampliar la informació sobre aquest tema, clica aquí.










divendres, 17 octubre de 2014

Dia Internacional per a l'erradicació de la pobresa

Darrerament en els diaris es comença a parlar d’una minsa recuperació en els quadres macroeconòmics dels països europeus. Es fan revisions  a l’alça del creixement del PIB d'aquests països i, amb un èmfasi que té molt de voluntarisme en el cas d’Espanya, es parla de recuperació, de generació de llocs de treball nets, etc.. No obstant, aquesta recuperació costa que es tradueixi en millores de les condicions de vida de la població, molt especialment perquè tot i les notícies que apunten en la millora de l’economia, segons dades del EPA la xifra total d’aturats en el primer trimestre del 2014 era de 4.814.435 persones, un dels índexs més alts del món, totalment anòmala en el cas d’una economia de la dimensió espanyola. 

Molt especialment per les conseqüències d’aquests índexs d’atur, la crisi econòmica ha deixat al seu pas un impacte estructural de primer ordre en tant que ha destruït al seu pas estalvis, llocs de feina que aportaven ingressos i identitats socials a les persones, ha provocat milers de desnonaments a famílies sense ingressos- 768.800 famílies al conjunt de l’Estat espanyol segons l’INE-  que no han pogut fer front a la seva hipoteca (només entre gener i juny del 2014 s’han executat  18.749 processos de desnonaments) i un escenari social que si no ha esclatat de manera incontrolada és pel paper que tenen en la nostra societat la família, la xarxa comunitària i les organitzacions no lucratives que, a peu de carrer, han estat testimonis del canvi de fisonomia de les nostres ciutats. 


Fa uns anys, el sociòleg Ulrich Beck ens parlava de la societat de risc com un retorn de la incertesa, un risc com a reconeixement de l'impredictible i de les amenaces de la societat industrial on els riscos socials, polítics, econòmics i industrials tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció de la societat industrial, on tant pel debilitament de les institucions com de l’estat de benestar, la vida de les persones era més vulnerable. El dia Internacional de la Pobresa, més enllà de l’oportunitat per sensibilitzar-nos i reflexionar sobre aquest fet, ha de servir al nostre parer per dos qüestions:


En primer terme,  per denunciar, seguint al sociòleg francès Robert Castel i la seva teoria sobre les tres zones de l’exclusió social, que la zona de cohesió i integració s’ha fet amb el temps cada vegada més estreta, eixamplant-se de manera alarmant la zona de vulnerabilitat (més inestable, fràgil i vulnerable a nivell laboral, social i depenent de vincles com els familiars i informals). Tots estem en risc, una certesa que una capa més o menys rellevant de la classe mitjana de Catalunya ha pogut constatar en diferent grau. 


La segona, que la pobresa és quelcom polititzable que es pot abordar políticament. És a dir, inclús en un context on el poder polític dels estats s’ha vist formalment mermat pel poder econòmic i dels mercats internacionals, els estats tenen molt marge de maniobra per establir polítiques destinades a la protecció i promoció de les persones. Alguns diran que no hi hauran recursos i tal vegada serà el moment de recordar nacionalitzacions com la de la banca (60.000 milions d’euros de cost sense tenir en consideració els interessos del préstec!), el rescat de les autopistes de Madrid o el recent cas del desmantellament de Castor, que pot significar un cost de 4.500 milions d’euros als contribuïdors directament en la seva factura... 

Inclús partint de la base que s’han de poder evitar col·lapses en el sistema a fi d’evitar un mal encara pitjor, el que no es pot acceptar és un principi tant elemental com que la vida de les persones (la nostra gent gran, els nostres infants, l’educació que ens dotem) no ocupin un lloc central en la prioritat de les polítiques d’un país. Primer de tot, les persones..  És hora, per tant, de saber on està la centralitat de la política, si en una inversió social que aporti cohesió, formació i benestar general que afavoreixi el ple desenvolupament de les persones o un model social públic que deixa a algunes capes de població desprotegides. En fi, no només a títol individual sinó també col•lectiu, no es poden servir dos senyors alhora.
 

Jonatan Sánchez Rico
Responsable de projectes de Programes Educatius de la Fundació Pere Tarrés.

dijous, 2 octubre de 2014

Dia Internacional de l'Educació Social




Una adolescent que ha marxat de casa; un grup de persones grans que volen organitzar activitats al seu barri; una família que necessita orientació amb algun dels seus fills; una persona immigrant que acaba d'arribar i vol conèixer els serveis de la seva ciutat; un home que ha de dormir a un caixer automàtic, o un infant que després de classe va al centre obert perquè l'ajudin a fer els deures. Ells i elles, i molts més, són persones que necessiten un suport per fer el que volen o un acompanyament que els permeti seguir endavant amb les seves vides. Tots ells comptaran amb l'ajuda d'un professional de l’educació social. I això és el que celebrem el 2 d'octubre, Dia Internacional de l'Educació Social.


Aquest és un dia important que cal recordar i celebrar; ens dóna identitat i ens enforteix com a col·lectiu professional. L’educador/a social té moltes potencialitats professionals dins d’un món tan divers i canviant, on les persones són els i les protagonistes de la nostra tasca diària i on el seu benestar ha de ser la nostra empenta i vocació.


Aquesta és la nostra professió: acompanyar, reforçar, donar suport, animar, aixecar, vetllar... a persones que poden estar vivint condicionades per una situació que els supera, que estan passant per algun entrebanc, o que viuen amb moltes dificultats. També a persones o grups que volen canviar un trosset del món, dinamitzant o participant de la seva comunitat. És estar al costat de qui ho necessita per empoderar-lo i veure com supera el seu dia a dia. I tot això, mitjançant estratègies pedagògiques, des de tot el potencial que ens dóna l’educació.



El 2 d'octubre, per tant, un bon moment per aturar-nos i  reflexionar. Valorem la tasca que fem? Cuidem l'equip que ens fa costat en cada cas? Apliquem tot el que sabem en favor de la persona que tenim al davant? També per reivindicar que malauradament cada dia ens necessiten més persones i les hem d'atendre amb menys recursos. D'aquí que les nostres eines personals siguin una peça clau per a l'èxit. 


Avui hem de gaudir i ser conscients de la nostra sort, al ser l'educació social una professió tan maca i plena de sentit. I finalment, per fer pinya i valorar tot allò que estem fent bé, que no és poc. Per aquest motiu felicitem-nos per haver escollit aquesta professió i estar entre nosaltres formant-nos i aprenent conjuntament per un futur millor





Lisette Navarro
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

dijous, 18 setembre de 2014

Un estiu més ple d’oportunitats per als infants



Anar de colònies, gaudir d’un casal d’estiu, fer una travessa a la natura … són d’aquelles experiències difícils d’oblidar, d’aquelles vivències que resten guardades al cor i al cap tota la vida. Sovint els “més millors” amics neixen d’aquell compartir uns dies al mig de la natura, amb monitors, monitores i altres nens i nenes que ens demostren que allà tot és possible. Sensacions de llibertat, de respirar aire fresc, de viure i reviure el veritable significat de l’amistat i d’aquells valors que ens ensenyen els adults des de petits però que a colònies prenen un sentit autèntic. De ben segur que els més de 20.000 infants, adolescents i joves que han pogut gaudir de les prop de 400 activitats organitzades pels centres d’esplai federats al MCECC i per la Fundació Pere Tarrés han gaudit plenament d’aquesta oportunitat difícil de trobar en cap altre espai. Centres d’Interès màgics, jocs ben creatius, gimcanes pel mig del bosc, sortides per la muntanya, … mil activitats plenes d’emocions i aprenentatge.


Ajudant a créixer als infants més vulnerables

No podem oblidar que tot això encara pren una major rellevància en el moment en què en aquestes activitats participen infants i joves que es troben en una situació de vulnerabilitat social. La crisi ha tocat de ple al nostre país en els últims anys i, molt sovint, la factura d’aquesta situació la paguen els més petits, aquells que haurien de tenir tots els seus drets garantits: l’alimentació, l’educació, la companyia de l’adult, la participació, el joc. Malauradament, això no és sempre real i ens trobem amb infants que viuen unes situacions realment complicades. Amb un 27% de pobresa infantil, és a dir amb un de cada quatre nens de Catalunya en situació de fragilitat important, els adults responsables i les entitats com la nostra no podem romandre indiferents. Per aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha volgut aportar el seu granet de sorra amb la campanya “Ajuda’ls a Créixer - cap infant sense colònies”. Més de3300 nens i nenes han tingut l’oportunitat aquest estiu de gaudir d’una experiència d’educació en el lleure que, molt segur, ha aportat un punt de qualitat a la vida d’aquests menuts i menudes.


Algú podria pensar que el fet d’anar de colònies és una activitat de luxe, però la realitat és que per aquests nens i nenes que es troben en contextos desfavorits acaba esdevenint una necessitat el fet de poder comptar amb experiències d’aquest tipus. Si de forma habitual, les experiències a la natura, anar de campaments o fer una travessa són activitats plenes de sentit i amb uns grans beneficis per a qualsevol infant, per aquells que es troben en una situació de dificultat, la incidència és encara major. Entorns segurs, espais organitzats, referents adults positius, relacions amb altres iguals sense diferències, vivències relacionals i emocionals carregades de qualitat són alguns dels elements que estem convençuts que ajuden a créixer a aquests petits i joves.


Dissabte26 de juliol, un autocar amb 60 infants i 14 monitors voluntaris emprenien una aventura: les colònies socials, adreçades a nens i nenes amb molt poques oportunitats socioeconòmiques. Seria fàcil pensar que una setmana no és res a la vida de ningú. Amb el pas dels dies, en les converses amb aquells nens i nenes, en el seus somriures i en les seves mirades, el que va començar sent un neguit i un desafiament protector vers la proposta que els podíem fer, acaba vencent en una sensació de calma, de benestar, certament molt difícil de trencar quan arriba l’hora de tornar.





Un projecte compartit a tota la Fundació Pere Tarrés

Experiències com aquestes són les que donen un veritable sentit a la feina dels treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés, atès que estiguem en el lloc de feina que estiguem, i malgrat que a vegades ens resulti difícil veure’n el resultat, tots plegats contribuïm a fer possible que aquell nen o nena, aquell jove, hagi tingut una experiència educativa aquest estiu.


Un cop passat l’estiu, podem explicar que hem aconseguit que pràcticament 2.500 nens i nenes hagin rebut una beca per participar en les activitats d’estiu ordinàries  dels centres d’esplai i més d’un centenar en colònies i casals organitzats directament per la Fundació, gaudint així d’un entorn inclusiu, que és realment l’objectiu de la nostra acció. Ara bé, també hem hagut de buscar altres opcions perquè 700 infants en situació vulnerable més puguin gaudir de l’educació en el lleure durant l’estiu com són colònies i casals socials. Potser no és la fórmula ideal, però sabem que aquests menuts no haurien pogut participar en colònies i casals si no les haguéssim organitzat per a ells específicament. I a més, aquestes activitats les hem organitzat treballant amb xarxa amb altres entitats socials i amb els serveis socials de diferents municipis. Així doncs, no ens queda més que sentir-nos satisfets alhora que inquiets per seguir treballant i aconseguir que l’any puguin donar la mateixa oportunitat a tots els petits i petites que ho necessitin. 


Darrera de cada un dels més de 3.300 nens i nenes que han pogut  obtenir una beca per participar en les nostres activitats cal reconèixer la feina d’una comissió àmplia de persones que han estudiat i s’han fet seus cada un dels casos per a poder-los oferir la millor de les opcions possibles al llarg d’aquest estiu. Així com de la solidaritat i el compromís de moltes administracions públiques, empreses, fundacions i ciutadans particulars que han fet el seu donatiu per fer-ho possible.


FELICITATS, doncs a tots i totes els que ho heu fet possible, als monitors i monitores de Serveis Educatius, als monitors i monitores del MCECC, als treballadors/es, caps i directors de tots els àmbits que esteu darrera del vostre ordinador per garantir els projectes i la captació de recursos, als que porteu a terme la gestió econòmica de la nostra entitat, als formadors, al personal de servei, a TOTHOM, a tots i cada un dels que formeu part de la Fundació Pere Tarrés, perquè cal tenir present que TOTS I TOTES SOM PERE TARRÉS.

Us felicitem i us encoratgem per a que seguim endavant i, sobretot, per a que seguim fent realitat els somnis de tants i tants nens i nenes, amb la màgia de les colònies i l’educació en el lleure.

Maria València
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans
Fundació Pere Tarrés

dimarts, 9 setembre de 2014

Barcelona, ciutat educadora



“Educar i incloure, un repte present i futur”.


Avui més que mai, la ciutat (gran o petita) disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per a una formació integral: és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.



Així comença un document oficial per definir el concepte de Ciutat Educadora.


L´Ajuntament de Barcelona l'any 1990, amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, crea aquesta expressió “ciutat educadora". Ho va fer des del convenciment indiscutible que la ciutat és educativa pel sol fet de ser ciutat: és font d'educació en ella mateixa, educant des de múltiples esferes i per a tot el conjunt dels seus habitants. Tota ciutat ho realitza des de la implicació activa de sectors públic i privats, des de l´administració i des del conjunt d´agents socials i entitats que intervenen en la xarxa activa de la seva vida social, educativa i cultural.


Amb la creació i constitució de l'AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) formalitzada en el III Congrés celebrat el 1994 a la ciutat de Bolonya, actualment una xarxa de 450 ciutats de 36 països del món (Àsia- Pacífic, Amèrica, Àfrica i Europa) comparteixen, intercanvien i col·laboren des dels seus governs locals amb l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores.


“Educar és un repte de tots” i la ciutat esdevé la clau d´aquest repte. Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial, i cal fer-ho amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, amb una atenció especial pels infants i els joves, i amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.


La Ciutat Educadora es defineix com un marc i un agent educador que practica l'opinió pública i la llibertat, que expressa el seu pluralisme social, promou la defensa de la ciutadania i s'esforça per practicar la individualitat solidària; facilita el teixit associatiu dels seus hàbits, la seva participació activa i vol generar un sentiment real de pertinença dels seus ciutadans que permeti formar persones sensibles als seus drets i deures.

Una trobada educativa


Novament aquesta tardor, Barcelona acollirà el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores coincidint amb el vintè aniversari de la constitució a Barcelona de l'AICE, de la qual Barcelona ha exercit la presidència des de la seva creació. Aquest congrés tindrà lloc els pròxims dies 13,14,15 i 16 de novembre de 2014. Hi torna a casa nostra amb una voluntat de seguir treballar per l'educació i la cultura de la social, sota el lema "La Ciutat Educadora és una ciutat que inclou".


Aquest XIII Congrés centrarà l'atenció en l'adaptació dels serveis municipals per lluitar contra les noves formes d'exclusió social, el foment de la coordinació administrativa per a una atenció integral a les persones, la millora de l'empleabilitat i la inserció laboral, la promoció de l'autonomia personal, el foment de l'accés a l´habitatge i el reforçament del capital social. Sent conscients del paper que els diferents estaments i agents socials i educatius tenen en configurar una xarxa d´implicació i responsabilitat davant d´aquest dret dels habitants de la ciutat: “el dret a una ciutat educadora, igualitària i inclusiva."


El XIII congrés s´ha plantejat al voltant de tres eixos claus:

  • La inclusió com a dret: la ciutat educadora com a promotora de benestar i oportunitats vitals.
  • Participació i compromís ciutadà: la ciutat educadora com a espai de convivència, diàleg i relació.
  • La ciutat educadora com a espai d´innovació i de creativitat.


A la nostra societat, el coneixement i l´educació són eixos bàsics per al desenvolupament i la inclusió social. Per això l'administració local, com a líder dels objectius estratègics territorials, projecta sobre l'educació una mirada àmplia, més enllà de l´escola, una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora, en la qual l'educació esdevé un instrument, motor o palanca per al desenvolupament personal i col·lectiu, la inclusió social i la millora de la convivència i de la solidaritat.


La Fundació Pere Tarrés va ser convidada a formar part del comitè científic d´aquest XIII Congrés i des del desembre de 2012 treballa per seu disseny i desenvolupament. Tenint clar que el lema d'aquest XIII Congrés, l'educació com una de les claus per a la inclusió social, va lligat amb els valors de l´humanisme cristià que com institució i fundació constitueixen el nostre ideari i anem desenvolupant en els nostres objectius i projectes educatius i de formació. Fet que ratifiquem amb el nostre compromís amb la justícia en totes les seves dimensions i la nostra postura inconformista envers les causes d'exclusió i transgressió dels drets fonamentals de la persona i amb una implicació activa en la modificació d´aquesta realitat. Concretant-se amb el nostre treball preferencial pels col·lectius més desafavorits, per aquelles persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques de supervivència, d'educació i de cultura, o que no tenen veu ni capacitat de participació i decisió en la vida col·lectiva.



Aquest Congrés esdevé una nova oportunitat de participació activa amb els projectes educatius de la ciutat de Barcelona i en situar el nostre compromís i col·laboració amb el lleure educatiu, l'educació i el treball social i les institucions i agents del Tercer Sector.

Josep Maria Font


Membre del Comitè Científic del XIII Congrés de Ciutats Educadores. Professor col·laborador de la Fundació Pere Tarrés.