dijous, 18 desembre de 2014

Globalitzem la diversitat?



Si la teva música preferida és la britànica, el teu cotxe alemany, les teves bambes estan cosides a l'Índia, el teu mòbil funciona amb coltan extret a les mines del Congo, t’apassiona el menjar japonès, per relaxar-te practiques ioga i tècniques de relaxació orientals, has canviat la carn per la soja vietnamita... i el teu Déu és jueu... com goses dir-li estranger al teu veí?


Avui en dia la diferència està de moda. Aquest és un tret indiscutible de la societat occidental actual. A tots ens agrada provar coses noves, anar a llocs diferents, trencar la nostra rutina amb activitats innovadores i excitants, per després explicar-ho a l’escola, a la feina, o penjar fotos de manera compulsiva en les múltiples plataformes virtuals o xarxes socials que ens envolten. Podríem dir que fer coses diferents, ens fa sortir de l’anonimat. Ens dóna un toc de distinció... ens fa sentir “cool”.



Però, això vol dir que com a societat som tolerants i respectuosos també amb els que venen de fora? Són moltes les persones que han hagut de deixar la seva família i la seva terra empeses per la necessitat i també amb l’esperança de tenir un futur millor. Aquestes persones, en arribar a la terra d’acollida, han d’enfrontar-se amb situacions molt complicades: recerca de feina, tràmits burocràtics, un altre idioma, una cultura diferent... I tot això en una etapa en què psicològicament estan passant per una situació de dol. Dol per la pèrdua afectiva, per l’enyorament, per la incertesa que els fa pensar en si podran tornar algun dia a casa seva... O si podran tornar a veure i abraçar els seus...



Aquells que venen de fora a treballar, a buscar un futur millor per ells i les seves famílies, i que col·laboren també en la construcció de la nostra societat, es mereixen una altra mirada. No n’hi ha prou amb demanar que s’integrin a la nostra forma de vida. Atrevim-nos a impregnar-nos dels seus costums, de la riquesa cultural de la qual són portadors, igual que gaudim quan ens apuntem a ballar bollywood o ens serveixen un te negre. Només amb aquesta mirada, podrem enriquir-nos mútuament, trencant fronteres i estereotips, i acollint a aquells que han marxat de casa, possiblement perquè el nostre model de societat no ha estat respectuós amb la seva anterior forma de vida, i els hem obligat a marxar.

Atrevim-nos a globalitzar la diversitat!

Roger Luna
Docent de la Fundació Pere Tarrés

T'interessa treballar amb persones nouvingudes? Necessites ampliar els teus recursos? apunta't al curs Acolliment de nens i nenes nouvinguts-es

divendres, 12 desembre de 2014

Colònies i esports de neu: un binomi excel·lent per treballar els valors



Més de cent anys de tradició a Catalunya dels esports i activitats de neu, augmenten la  continuïtat de  les colòniesd’hivern, on l’activitat al voltant de la neu, els esports d’hivern, l’esqui i surf de neu, l’esqui de fons, les raquetes i els trineus... són el motiu central per desenvolupar una activitat de colònies amb tots els valors i elements educatius i de creixement personal que els infants i joves adquireixen quan tenen aquesta oportunitat.

Entenem que aquestes colònies són unes immillorables activitats educatives en el temps de lleure per als infants, joves i adolescents que hi participen. El joc, la vida en grup i la convivència en un espai diferent a l’habitual, fan possible l’aprenentatge i l’adquisició de valors, actituds i hàbits. L’esquí és l’element vertebrador d’aquestes activitats , ja que ocupen  bona part del temps. Els matins es dediquen  íntegrament a la pràctica esportiva  de l’esquí, amb l’inestimable tasca dels monitors especialistes esportius. Els participants a l'activitat experimentaran uns dies d'intensa convivència i de sentit de comunitat amb altres nois i noies, experiència de cooperació i solidaritat, aprenentatge d'hàbits, etc. Fora de l’esquí es fan  també activitats pròpies de les colònies, com ara jocs de pistes, tallers, gimcanes i vetllades, que acaben d’arrodonir uns dies inoblidables.
Els esports d’hivern i especialment el esqui i el surf de neu, desenvolupen en la persona  alguns valors concrets i específics com són: la superació personal i  l’esforç físic, sobretot en aquells moments en que el participant es marca uns reptes amb l’ajut del seu professor esportiu i  els assoleix, la millora de nivell tècnic, la primera vegada que baixes una pista vermella o el primer que puges a un remuntador... i en alguns casos aquest esperit de superació es converteix en  el valor de l’avaluació del risc i la prudència., quan t’adones que et cal més formació o que potser alguns reptes no seran mai per a un mateix. En aquest procés d’iniciació destaquem per sobre de tot, el principi de seguretat en la pràctica esportiva, evitant situacions que puguin representar perilloses per el participant. Tot i així, s’ha de tenir en compte que tota activitat al medi natural comporta en si mateixa un cert grau
d’incertesa i per tant de risc. La seguretat i el respecte per les normes són valors  importants a treballar…

També resulta essencial que aquest procés es realitzi des de una vessant de dimensió  lúdica, sense buscar el rendiment físic ni la perfecció de moviments tècnics, ni la competició. Es busca que el participant  es senti atret per l’activitat, que es diverteixi i que això li permeti i l’animi a segui practicant i millorant, a la vegada que experimenta un creixement personal.

Per altra banda, si analitzem el lloc on es fan aquestes activitats, tenen l’avantatge que es fan en paratges d’una bellesa natural excepcional, poc habituals en el nostre dia a dia i per tan es viuen amb intensitat i donant valor a l’entorn la muntanya, la neu...la natura. Aquest contacte directe amb la natura és un valor afegit i propi d’aquestes activitats. A la vegada fem país i reconeixem el territori...”. Quan fa un bon dia assolellat i arribes a la part alta del remuntador i veus al fons un horitzó amb tots els cims del Pirineu reconeixibles i nevats” , és una imatge que  impacta a la vista dels esquiadors i  és difícilment repetible en la voràgine diària d’una feina o d’haver d’anar a l’escola. 

Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental i Activitats de Vacances de la Fundació Pere Tarrés 





Vols venir a les nostres colònies d'esquí i viure aquesta experiència? Inscriu-te aquí.

divendres, 5 desembre de 2014

Dia internacional del voluntariat

El paper del voluntariat avui en dia ha pres una rellevància vital per poder afrontar la situació actual. La crisi ha provocat que les entitats del Tercer Sector hagin incorporat un gran número de voluntarisi voluntàries per cobrir les necessitats dels serveis i arribar al màxim de beneficiaris.

Les persones que coordinem serveis amb voluntariat veiem com cada vegada més és necessària una dedicació major per fer front, no tant sols a qüestions tècniques sinó també pel que fa referència al tractament dels conflictes i la motivació de l’equip. Matèries com el coaching, l’ecologia emocional i la resolució de conflictes són imprescindibles dins la tasca de lideratge que ens toca fer per obtenir uns equips amb alta rendibilitat.

El voluntariat, com la resta de recursos socials, ha evolucionat des de els seus inicis a l’actualitat. Avui en dia, en una societat i entitats del Tercer Sector amb plena crisis, es fa imprescindible la seva intervenció per donar cobertura a les mancances del  sistema.

Cal tenir en compte, però, que això pot comportar diversos perills: la instrumentalització política del voluntariat i la no professionalització dels serveis socials. La qualitat del servei que volem donar en el si de les nostres entitats ens obliga a vetllar per evitar aquests dos perills.

Marcel Munné
Docent de la Fundació Pere Tarrés











Si vols ampliar els teus coneixement sobre gestió de persones clica aquí.

dimecres, 3 desembre de 2014

Teràpia aquàtica en persones amb discapacitat

Avui es el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, un dia que vol sensibilitzar a la societat sobre les necessitats que tenen les persones amb diversitat funcional i promoure la seva integració en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Treballar amb persones amb discapacitat molt sovint implica tècniques de rehabilitació. En aquest sentit, són moltes les propietats de l'aigua i sovint s'utilitza el medi aquàtic per a desenvolupar-se en diversos àmbits i gaudir alhora, ja que ofereix la possibilitat de treballar aspectes que en medi terrestre no serien viables, tant a nivell lúdic com de rehabilitació. 

Les tècniques i els exercicis aquàtics permeten un ús creatiu de les propietats físiques de l’aigua: la gravetat, la pressió hidrostàtica, la flotabilitat, la viscositat, etc. Les activitats aprofiten aquestes propietats per millorar aspectes com la coordinació, el control de la postura, la flexibilitat, el to muscular, la ventilació, entre altres no menys importants. Cal, però, remarcar la importància de les activitats aquàtiques en persones amb diversitat funcional (trastorns de la conducta, autisme, paràlisi cerebral, processos neurològics i síndromes varis, etc.), ja que moltes vegades és la única o una de les poques iniciatives que es poden prendre per iniciar un procés de recuperació. 


La teràpia aquàtica aporta beneficis a molts nivells, físic, social i psicològic, a destacar entre altres, la seva ingravidesa (sensació de llibertat de moviment), projecció del cos en tres dimensions, ofereix resistència (tonificació muscular), permet anticipar-se al moviment perquè al ser resistit, degut a la viscositat del medi líquid, fa que aquest s’efectuï amb més lentitud. Proporciona un pla inestable molt beneficiós per al treball de l'equilibri, relaxa el to muscular perquè al distribuir-se uniformement per totes les parts del cos, presenta una manta de recolzament de tota la musculatura, si va acompanyat sobretot de temperatura d'entre 30 i 36 graus centígrads. A matisar en funció de cada cas. 


Les activitats en l’aigua són interessants i motivadores, amb caràcter preventiu  i curatiu, sense risc de caiguda. Aquest és un punt important que fa atractiu el treball en medi líquid.
Els exercicis proporcionen una sensació de confort i seguretat que no es té a terra. S’utilitza per a qualsevol col·lectiu i edat, amb l’objectiu comú de potenciar el benestar físico-psíquic i cooperar en la millora de la qualitat de vida, ja sigui perquè es treballin aspectes motrius en concret que incentiven l’autonomia, o simplement per l’impacte psicològic i estímul sensorial que aporta. Tant és important mantenir com millorar.


Mercè Fornaguera i Llobet 
Fisioterapeuta i docent de la Fundació Pere Tarrés

 






Si vols més informació consulta el curs "Teràpia aquàtica: eines terapèutiques i lúdiques per a treballar amb la discapacitat".

 Si vols aprofundir en temes relacionats amb la discapacitat et recomanem:
- Col·lecció Animació Sociocultural: Subjectivitat, dissidència i dis-k@pacitat, de Jordi Planella.

- Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, número 16: Intervenció socioeducativa i persones amb disminució. Varis autors.

- Revista Estris: Educació especial i lleure, una oportunitat. Número 170. Gener-febrer 2010.

- Revista Estris:I tu, per què ets especial? El lleure com a espai inclusiu. Número 187. Setembre-octubre 2012.



Postgrau en Expert universitari en orientació i inserció laboral a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

Article d'Òscar Martínez, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i expert en temes relacionats amb la discapacitat, titulat Diseño para todas las personas.

dijous, 20 novembre de 2014

Els Drets dels Infants



Cada any arriba el 20 de novembre i fem festes al carrer, celebrem actes, realitzem espectacles,... que posen de manifest que és el Dia Universal dels Drets dels Infants. Vindria a ser una mena de dia de Reis just en el moment de l’apertura dels regals... la gran explosió d’eufòria que en unes hores es dilueix en la quotidianitat frenètica del dia a dia.

Milers d’infants en el nostre entorn s’aixequen cada dia dels seus llitets amb aquella mirada il·luminada que només la canalla té, amb aquella innocència i espontaneïtat que impregna de vida tot el que els envolta. Només cal sortir al carrer a tres quarts de nou del matí i observar les voreres plenes i amb un soroll ben particular que deu minuts abans no s’escoltava: les motxilles rodolant per arribar a classe i les rialles encara adormides, acompassades pel pas agitat de l’adult...

Mestres, monitors/es de menjador, monitors/es d’extraescolars, educadors/es dels Centres Oberts i Diaris, monitors i monitores d’Esplai, “cangurs”, policies que donen pas a la porta de les escoles, pediatres ... i, per suposat, els pares, mares, tiets/es, avis/es, germans/es ... Tots, absolutament tots, esdevenen autèntics agents educatius, referents en la vida dels infants, adolescents i joves, i com a tals els correspon no perdre mai de vista l’impacte que té la seva acció sobre ells. A tots aquests referents educatius també els correspon posar en valor els DRETS dels nostres infants i contribuir a la seva garantia. 

Tots sabem que aquests Drets dels que parlem els adults, les entitats, els polítics, no estan sent garantits per a tots els nens i nenes...

No hauríem d’oblidar-nos del 27% de pobresa infantil, amb el que implica el fet d’esdevenir pobre en recursos, sovint també en acompanyament emocional, en habitatge, en alimentació,...

No hauríem d’oblidar-nos del 30% de fracàs escolar, sovint també emmarcat en una manca de recursos, alhora que també en la falta d’acompanyament educatiu suficient, en un sistema que no sempre disposa dels instruments necessaris per a arribar a tots i totes...


No hauríem d’oblidar-nos de la malnutrició infantil i, inclús en algun cas, també de la desnutrició infantil emmarcada en uns entorns de pobresa, desestructuració i, moltes  vegades, en la manca de formació i acompanyament dels pares i mares.

No hauríem d’oblidar-nos dels espais generats per a que participin els nens en els que sovint la veu que més s’escolta és la dels adults. Existeixen espais de participació dels infants en molts municipis i ciutats però potser no són suficients per a escoltar de forma real la veu dels nostres menuts.

No hauríem d’oblidar-nos de la necessitat de que tots els nens puguin tenir accés a les mateixes oportunitats. Els espais educatius on l’infant es pot desenvolupar i créixer són molt variats i ens pertoca promoure l’equitat d’oportunitats en el seu accés. L’escolaritat és un dret garantit en el nostre país, però no tots els infants disposen de l’opció d’accedir a les activitats més creatives, artístiques, esportives, amb un caràcter extraescolar esdevenint així un tret diferenciador entre els nostres nens i nenes.

Amb la voluntat de no oblidar cap d’aquests aspectes, amb la intenció de lluitar per garantir els Drets dels Infants en el seu entorn, els Centres Oberts i Diaris que treballen amb la Fundació Pere Tarrés i que cada dia estan atenent prop de 3.000 infants amb una proposta educativa basada en l’acompanyament, el vincle positiu, la confiança, la comunicació,... fan possible un projecte integral que permet oferir experiències vitals positives per a tots aquests nens i nenes.

Els Centres d’Esplai federats al nostre Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés són un altre exemple de treball per la infància i per la garantia dels seus Drets, amb prop de 20.000 nens i nenes que creixen com a persones amb l’acompanyament dels més de 3.500 monitors i monitores voluntaris que ho fan possible.

Entitats com la Fundació Pere Tarrés vol obrir cada dia les seves portes amb la motivació de treballar pels nens i nenes i per a fer la seva petita aportació en la transformació del nostre món i en l’acompliment dels Drets dels nostres infants.

Maria Valencia 
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés