dimecres, 20 de maig de 2015

Treballar amb persones en situació de dependència, un èxit laboral

Quin és l’estat actual del sector de l’atenció a persones en situació de dependència a l’estat espanyol?

Veiem algunes de les dades de l’ Observatorio del sector de la dependència, a l’any 2006 hi havia 272.240 places residencials per a persones en situació de dependència a tot l’estat i a principis de l’any 2014  van augmentar fins a les  351.548 places, un 130% més de places.
A més, d’entre totes les comunitats autònomes, Catalunya (89,7%) és la que té un índex d’ocupació més elevat d’aquestes places residencials; molt  per sobre de comunitats com les illes Canàries (66,1%) o les Balears (59,1%). Alhora, és la que més precisa de l’obertura de nous centres.
Les dades referents al serveis d’atenció en el domicili es situen, a inicis del 2014, en 433.386 usuaris; fet que suposa un increment de més de 75.000 persones des de l’any 2006.

Si hi afegim dades referents a l’àmbit de la Teleassistència (amb un creixement que voreja el 9,2%) podrem entendre perquè entre els anys 2007 i 2013 el sector de la dependència va generar prop de 200.000 llocs de treball malgrat l’inici de la crisi l’any 2008.

Atenció a persones dependents

Treballar amb persones dependents, un sector de futur

Treballar amb persones en situació de dependència, és doncs un sector de futur que, tot i les dificultats en l’aplicació de les diverses polítiques, continuarà a l’alça en els propers anys demanant treballadors ben formats i acreditats.

El CFGM d’Atenció en persones en situació de dependència permet adquirir una sòlida formació als futurs treballadors que el sector necessita incorporar.  Aquest cicle combina una formació teòrica propera a les 1.300 h -superior a la dels certificats de professionalitat- amb un aprenentatge pràctic que –en el cas de la nova formació professional dual- pot adquirir-se treballant directament en una entitat-empresa del sector i que, gràcies a les mesures flexibilitzadores, permet el reconeixement de l’experiència professional,  de formacions anteriors i si s’escau l’adaptació de la presència a l’aula...

Atenció a persones en situació de dependència

Cicle Formatiu: Atenció a persones en situació de dependència 

D’aquesta manera, des del món educatiu, per tal de treballar eficaçment amb persones en situació de dependència i donar resposta a una demanda humana, social i laboral, estem formant professionals amb valors que puguin ocupar-se atenent gent gran o amb discapacitat física, psíquica o sensorial, tant en l’àmbit domiciliari com en l’àmbit institucional,  a fi i efecte de mantenir i millorar la seva qualitat de vida: realitzant activitats assistencials, sociosanitàries, psicosocials i de suport a la gestió domèstica, aplicant mesures, normes de prevenció i seguretat,…

Professionals que treballin amb persones en situació de dependència podran desenvolupar tasques com les de governant/a d’equipaments, d’auxiliar responsables de planta en residències, auxiliars d’ajuda en domicilis, en educació especial, d’assistents personals o de teleoperadors de teleassistència.


Professionals treballadors amb persones en situació de dependència


David Dominguez Arus 

Coordinador General de Cicles Formatius i docent a la Fundació Pere Tarrés


dilluns, 18 de maig de 2015

Del “busque y compare, al infórmese y decida”



En la memòria de molts està encara l’esgolan d’un espot publicitari trencador, aquell que animava a moure’s i buscar entre els productes, saber més d’ells  i desfer-se de les rutines. “Busque y compare” va ser el lema que va arrelar en aquella gamma de productes.


No passa el mateix amb tots els béns i serveis sobre els que prenem decisions, i sovint, importants.  Així escollir una carrera i una Universitat on estudiar, prenent possiblement una de les decisions més importants, continua sent una opció, on pesen factors com la tradició i la proximitat i sobre les quals es té relativament poca informació.


El passat més d’abril tenia lloc a Navarra un Congrés Internacional sobre Reputació Universitària “Building Universities’ Reputation”. Un dels assistents, representant de la Universitat Ramon Llull(URL), em comentava, amb sorpresa, el dinamisme i el rigor amb què els ponents, especialment els d’altres països, havien posat en la defensa de la informació que aportaven els indicadors allà presentats. També em remarcava com l’ús  dels rànquings, encara novedós al nostre entorn, està previst que es vagi estenent. 


Donat que estem en època de decisions, en aquestes darreres setmanes s’han anat publicant diversos rànquings: La Universitat de València, la Fundació BBVA i l’Ivie han publicat  u-ranking aquesta classificació, basada en un motor de dades suggereix que (per una combinació estàndard de 56% docència 34% de recerca i 10% d’innovació) la Facultat d’Educació Social i Treball SocialPere Tarrés - Universitat Ramon Llull com la  facultat més aconsellable de l’Estat on cursar Treball Social. També per Educació Social u-ranking posiciona la Facultat Pere Tarrés com la més indicada. 


Aquesta mateixa setmana el rotatiu  El Mundo ha publicat el tradicional Rànking de les 50 titulacions més demandades. Basat en 25 variables definides i publicades el rànquings situa la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés com la més aconsellable de tot l’Estat on cursar Educació Social i la primera de Catalunya per formar-se en Treball Social .

Per la seva banda  u-multirank un rànquing promogut per la Comissió Europea que mesura l'orientació internacional de les Universitats, l'ensenyament i l'aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixement i el compromís regional ha escollit la URL com a primera universitat de les 61 espanyoles analitzades en  dimensió internacional.



La gestió de les dades i l’accés a la informació s’ha multiplicat en els darrers anys. La gestió de la qualitat ens ha conscienciat del fet que existeixen indicadors objectius que la fan força mesurable.  I les dades i rànquings de les institucions universitàries ens suggereixen que les decisions en gestió tenen repercussió  en la productivitat i rendiment. 
 

La reputació, el valor que donem a un servei no es construeix  d’un dia per l’altra ni es basa nomes amb un tema concret. Es la feina quotidiana, és la suma de les valoracions de les diferents variables amb les què treballem constantment per a la seva millora.


Com a persones responsables, volem estar informats i com a entitats universitàries responsables transferim la informació sol·licitada per a la construcció d’indicadors que ajudin a prendre decisions tan rellevants com la formació i la professió.


Per això, actualitzant al nostre temps l’eslogan del “Busque y Compare” podem evolucionar, com en molts àmbits i serveis,  al “Infórmese y decida”. Les dades,  ara ja, estan a l’abast.

Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)

divendres, 15 de maig de 2015

Una recepta de família

Ens han convidat a fer un petit escrit parlant de la família des de la visió i experiència del nostre projecte, el Paidós. Era important començar per definir com entenem nosaltres el concepte de família i quins elements hi trobem, ja que, si una cosa hem après durant aquest temps, és que família és un terme que engloba nombroses realitats canviants.

Concebem la família com un espai de relació similar a una recepta culinària: cada membre és un ingredient amb les seves propietats que segons com es combinin o bé poden potenciar-se els uns als altres quedant un plat ben saborós, equilibrat i sa o bé, ja sigui per un excés o per un defecte, els ingredients quedin poc ressaltats, indefinits, en una relació caòtica que deixa insatisfet.
Per elaborar un bon plat familiar cal un sentiment d’identitat i pertinença, una base de respecte mutu, lligar-ho amb un vincle segur i una abundant dosi d’afecte.  

Arriba l’hora de cuinar. Cada divendres una família del centre ens obre la porta a la seva intimitat perquè tots puguem formar–ne part durant una estona. És el dia dels “Àpats en família”. Aquí tothom té el seu lloc, decideix el seu rol per tirar endavant una activitat que ens ompli a tots... Vols tastar-la? Doncs ets benvingut/da:


Són les 9:30h... Per quines terres viatjarà el nostre paladar avui? Perú, Marroc, Bolívia, Romania, el Sàhara, Nigèria, Argentina, Espanya, Guinea, Egipte? És l’hora de seure i mirar la recepta, pensar en els comensals per calcular les quantitats i, potser, revisar algun ingredient per adaptar el plat a les intoleràncies alimentaries i culturals. Des del primer moment es dóna l’acceptació de la individualitat, la importància de conèixer l’altre perquè se senti valorat i tingut en compte dins de la seva idiosincràsia. 

Arriba doncs l’hora d’ajustar el pressupost. Comptem amb 30 o 35 euros per donar de menjar a 20 persones. Ens meravella l’ingeni com, des de temps remots, l’administració d’una llar passa per la gestió i organització dels àpats, com som capaços de reinventar i menjar traient del no res, una recepta excepcional.

Toquen les 11h. La família encarregada arriba de la compra amb molta il•lusió i amb el nerviosisme que dóna la responsabilitat de liderar un pla.  A poc a poc, van arribant les altres famílies que s’han ofert a ajudar en l’elaboració. Som un equip en el què tothom té un lloc, un paper, i on es creuen les idees i opinions extretes de la seva experiència i saviesa. La capacitat d’escolta i la seguretat d’ésser escoltat es troben enmig d’una cuina petitona.

Ho tenim tot a punt per encendre els fogons. Ja s’ha fet molta feina prèvia però ara toca entrar en matèria. Sabem que ens portarà temps, que cal tenir paciència i que cal anar cuinant cada ingredient respectant el seu ritme. Hem d’esperar el moment adequat perquè pugui ser assimilat pel conjunt de gustos, perquè agafi consistència, perquè al final doni de sí tot el seu potencial aportant al plat final el seu toc especial i únic. 


Segons com evoluciona la recepta, hem d’anar jugant amb el foc, ara fort, ara més suau... S’ha d’anar ajustant perquè al final no se’ns cremi o perquè no ens confonguem i desprès, ens trobem que al seu interior tot continua igual, que no s’han processat els ingredients tal i com esperàvem. 

És un moment de connexió, tant a nivell individual com grupal. Una mare Sahrauí comparteix amb la resta que “en entrar a la caseta la intensa olor m’ha transportat a la infantesa, el meu poble al mig del desert on les nits són clares. Tinc 7 anys i la meva àvia està cuinant un plat típic del Sàhara, el Cous Cous. Aquestes olors de les espècies, les verdures, la carn, em connecten amb les meves arrels”. Tot seguit, agafa la seva filla de dos anys i li fa un petó. S’evidencia que l’ingredient més important, aquell que fa que tot lligui i resulti nutritiu, és l’Amor. Estimar el nostre passat, valorar el nostre present, confiar en el nostre futur, fa que la vida tingui més bon gust.

Els segons passen entre xup-xups i ja són les 13:30h. El dinar ja està preparat!. Arriben les últimes famílies que s’organitzen i col•laboren en parar taula i en repartir el menjar. Així, el ritual es va enriquint amb els granets que cadascú va aportant al moment. És l’hora d’alegrar-se pel resultat obtingut i d’agrair els esforços i les ganes posades en una feina ben feta. 

Entre somriures i mirades goloses tothom seu al voltant de la taula, allò que sempre ha estat un vehicle d’interacció familiar. Un lloc molt senzill, amb un gran poder per reforçar la identitat familiar i que alhora, ens brinda l’ocasió d’establir una relació més estreta.


L’ambient és distès, festiu... Veiem com guanyen pes els moments de silenci on cadascú assaboreix el plat per sí mateix i en treu la seva pròpia experiència. Potser la recepta es podria millorar i, com en totes les coses, és bo revisar i valorar què ha funcionat i què ha estat innecessari.

Arribades les 15h el dinar s’ha acabat, ens felicitem per la feina feta i ens preparem per la que ens espera. Amb entusiasme comencen a sorgir noves propostes i es fa un repartiment de rols. Un nou repte ens exigeix una nova reorganització.
Així és com concebem cada família, amb reptes i objectius assolibles visibles per a tots els membres, que els faci créixer com a individus i com a grup, amb molta estimació i respecte.

Equip Paidós de l’Hospitalet de Llobregat: Sònia López, Gemma Riera, Raül Escoda, Marta Ripoll i Andrea Araujo.

divendres, 24 d’abril de 2015

Busco Feina! Dos cicles formatius amb alt índex d’inserció laboral

Cicle Formatiu Grau Superior Animació Sociocultural i Turística

Unes formacions orientades a treballar al servei de les persones i de la comunitat, bé atenen situacions de dependència o promovent el desenvolupament de les persones i dels grups, en un territori, amb la participació i  l’educació no escolar. Per a capacitar aquests professionals optem per una metodologia integral que afavoreixi l’autoconeixement, els continguts sòlids, la reflexió des de la pràctica i el treball amb altres, amb una visió humanista de la persona, i acompanyants amb tutories individuals i grupals.

Cicle Formatiu Grau Mitjà Dependència

Les pràctiques es podran fer en més de 200 empreses i entitats

Busques feina? Aquest tipus de formació és molt adequada per a persones amb expectatives d'èxit laboral, perquè coneixen el camp d'actuació del sector sociocultural i  turístic o de les persones amb situació de dependència, i sobre tot, perquè volen estudiar una formació de qualitat on la pràctica és fonamental i la manera més efectiva per aconseguir trobar feina.
La formació dual és un dels eixos centrals del nostre model formatiu, tant en el cicle d’animació sociocultural i turística com el d’atenció a persones en situació de dependència. Aquest model esdevé clau en la capacitació  del alumne ja que des del segon any acadèmic, et permet treballar a una organització o entitat. És la primera vegada a Catalunya que s’ofereix aquestes formacions on es complementen els aprenentatges a l’aula amb els aprenentatges pràctiques a les entitats i  les organitzacions. A més, un avantatge és que l’alumne disposarà  d’un contracte de treball, beca o acord de voluntariat, sempre en funció de les places disponibles. La Fundació Pere Tarrés té subscrits més de 200 convenis de pràctiques signats amb entitats que seran la base per a aquest model. A més de disposar de la titulació exigida, els propis docents tenen molta experiència en el món professional, i sovint continuen en actiu.  Per facilitar la inserció laboral, l’alumne disposarà d’una borsa de treball activa que en els darrers anys ha inserit més del 60% dels alumnes de formació ocupacional.
El projecte de cicles formatius de la Fundació Pere Tarrés, a més a més, vol aprofundir en les mesures flexibilitzadores de la conselleria d’Ensenyament. Els alumnes poden sol·licitar informació sobre convalidacions de la part lectiva dels cicles, sempre que hagin obtingut un Certificat de Professionalitat o que disposen d’experiència i formació amb les condicions d’accés fixats per la normativa. Les convalidacions es valoraran individualment, depenent del cas de cadascú. D’altra banda, la nostra proposta ofereix una visió internacional que a més vol facilitar la mobilitat dels estudiants.

Formació al llarg de la vida i alt índex d’inserció laboral

El sector d’atenció a les persones en situació de dependència és un dels que genera més llocs de feina en els últims anys, segons un informe d’ACRA-ESADE del sector, dades del juliol de 2014.
I segons un article de El País publicat el 7 d’abril de 2015 “el tercer sector amb major creació de llocs de treball en termes porcentuals és el d’activitats artístiques, creatives i de l’entreteniment, un sector vinculat a la cultura i al turisme.”

Són dos sectors que generen ocupació i pels quals es necessiten formacions específiques amb les que aconseguir un alt índex d’inserció laboral.
La formació humana i professional inicial sòlida que permeti una bona inserció laboral és la base de la proposta dels cicles formatius de la Fundació, però que es complementarà en el futur amb formació continua, sempre indispensable per a tots els professionals, o fins i tot amb l’accés als estudis universitaris de grau que ofereix la nostra institució a través de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Aquest itinerari és fonamental per a l’acompanyament a llarg termini i el creixement professional i personal.

Si vols més informació, aquí pots inscriure’t a les sessions informatives.


Rafael Ruiz de Gauna

Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 23 d’abril de 2015

Per Sant Jordi, publiquem el llibre del Bloc de la Fundació Pere Tarrés

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la Fundació Pere Tarrés publica el llibre "Converses sobre educació en el lleure i acció social", recull d’articles publicats en aquest bloc, amb pròleg de l'expert en comunicació, Antoni Gutiérrez-Rubí.

Durant aquests tres anys i mig han estat molts els autors que han participat explicant la seva experiència o aportant la seva reflexió sobre temes d’actualitat relacionats amb l’educació en el lleure o l’acció social, els dos pilars d’acció de la nostra entitat.

Vivim en un societat que canvia constantment i que alhora ens ofereix moltes oportunitats. Les tecnologies de la informació i la comunicació són les plataformes que ajuden a posar en contacte persones d’àmbits professionals i geogràfics molt dispars però amb els mateixos interessos, creant una xarxa de relacions sense precedents. I això és el que pretenem amb aquest bloc: donar a difondre al màxim número de persones possibles els projectes que fem a la Fundació Pere Tarrés per fer una societat millor.


Descarrega't la versió en ISSUU
Descarrega la versió en epub
Descarrega la versió en pdf

dilluns, 13 d’abril de 2015

Envellim bé emocionalment?

Hi ha un segment de la població que cada cop està prenent un paper social més rellevant fruit dels canvis sociodemogràfics dels darrers anys, de l’augment de l’esperança de vida i de la disminució de la natalitat: la gent gran. La crisi, a més, ha fet que en alguns casos siguin una peça clau en el sosteniment de la llar familiar gràcies a les seves pensions.

Creiem necessari abordar les necessitats d’aquest col·lectiu cada cop més gran i heterogeni. Més enllà dels casos de dependència i de l’aplicació de diverses legislacions amb més o menys encerts, cal incidir en aspectes de l’envelliment actiu que encara no s’ha aprofundit amb rigor com la dimensió emocional. Tots vivim emocions, desitgem una vida afectiva plena, som conscients que a vegades el to emocional, la il·lusió, poden estar baixos, però la reflexió en aquestes qüestions no sol anar mes enllà.

L’estat d’ànim incideix en la nostra salut

El psicòleg nord-americà Abraham Maslow va plantejar la coneguda piràmide de les necessitats humanes. Partia dels requeriments fisiològics, continuava pels de seguretat i conforme evoluciona la persona en tenir satisfetes les necessitats afectives i relacionals, d’estimació, acabant per l’autorealització.

Cada cop més la medecina, el concepte de salut estès entre la població contempla la persona com una unitat i té clara consciència de la rellevància de l’estat d’ànim en la cura de les patologies. De la mateixa manera, cal tenir-ho present en el desenvolupament harmoniós, feliç, ple, de la vida ordinària. La capacitat d’estimar de debò i el saber trobar en l’altre la referència de la nostra estimació sincera és condició indispensable per a una vida plena.

Maria Márquez-González, en un article a la revista “Lecciones de Gerontologia”, afirma que l’afectivitat està força preservada entre les persones grans. L’estabilitat emocional que la maduresa fa possible, equilibra els sentiments i, fins i tot, els eleva o els pot elevar. El seu estudi sobre les emocions i l’envelliment evidencia científicament que els estats d’ànim positius que es poden viure en determinades edats porten les persones a pensar i processar la informació de manera més flexible, la qual cosa facilita com afrontar les dificultats i ensurts i enriqueix el desenvolupament personal i la vida ordinària. El mateix estudi explica que les persones grans que experimenten amb major freqüència emocions positives realitzen més activitats socials. La participació incideix, doncs, en les emocions.

Altres estudis comencen a considerar una evidència científica el factor protector dels accidents cardiovasculars que suposa l’experimentar freqüentment emocions positives. I forma part de la saviesa popular l’actitud com a element d’èxit en la resposta de l’organisme a tractaments oncològics.

La participació activa té un retorn en salut i equilibri emocional

El voluntariat, un 18% del qual és major de 65 anys segons l’Anuari del Tercer Sector a Catalunya, el manteniment del vincle familiar amb la cura moderada dels néts, la participació social i política, les relacions socials riques i diverses, si s’emprenen amb una actitud generosa, tenen un retorn de felicitat i salut.

Superem amargors i crítiques fàcils, siguem generosos amb els límits raonables, acceptem serenament la nova condició que a voltes l’entorn social ens marca, i procurem per la comunitat de la que ben segur hem rebut molt. Fer-ho des d’un concepte d’estimació sincera i que sense buscar-ho afavorirà un retorn en salut, equilibri emocional i, en darrer terme, en felicitat.

Sapiguem aprofitar aquest equilibri, aquesta serenor que la minva d’algunes pulsions i la perspectiva vital afavoreixen. Afrontar la vida en positiu, amb generositat no és només bo per al nostre entorn sinó que ens facilitarà afrontar amb acceptació positiva patologies cròniques i els límits propis del nostre organisme amb els anys.

Probablement, el plantejat és una obvietat per a la majoria. Probablement és fàcil dir-ho quan encara s’està en una edat mitjana, es percep la utilitat social del treball ordinari i hi ha una harmoniosa relació familiar. Però fonamentalment estem parlant d’una actitud, d’un conjunt d’hàbits positius, d’una forma d’afrontar la vida i d’una ètica generosa com a base des de la qual afrontar limitacions progressives en l’autonomia personal, el benestar fisiològic i en l’afrontar pèrdues i decepcions.


No oblidem la dimensió emocional, els sentiments i la seva expressió en les nostres relacions, reflexions i en la vida ordinària. Posem l’altre amb generositat en el centre de les nostres vides, estimem i ben segur que viurem una vida més serena, harmoniosa i equilibrada malgrat els dèficits fisiològics que l’edat pugui comportar. 

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 27 de març de 2015

Despertant el talent



Les mans comencen a suar, el cor batega cada vegada més ràpid, la gol.la s'asseca, els dits tremolen i una veueta et diu: no pots... És una situació familiar per a tu? Segurament, si respons que sí, saps que això passa quan una persona es posa molt nerviosa, té por, o desconfia de les seves capacitats davant d'alguna situació: parlar en públic, prendre una decisió complexa, assumir la responsabilitat davant una decisió, etc.



Una de les opcions existents per fer un treball personal és a través del coaching. El coaching és un procés sistemàtic que facilita laprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals i conductuals que s'expandeixen la capacitat d'acció cedint el protagonisme a les persones  treballant des de les seves potencialitats. El coaching es basa en lacompanyament que fa una persona a la que anomenem coach a una altra, en aquest cas coachee, proposant un treball sistemàtic amb les eines necessàries per facilitar el desenvolupament dels propis recursos i capacitats perquè pugui reorganitzar, resoldre, canviar o integrar una situació o realitat en la que es trobi bloquejat d'una forma clara, ràpida i eficaç.



El coaching es basa en l'empoderament de la persona, ja que el coach no proposa les solucions, sinó que és la persona que fa el procés qui decideix què vol fer, com ho vol fer i quan ho vol fer.


A partir de les preguntes poderoses, el coach ajuda a pensar, fa de mirall i dóna una empenta en el moment adequat. Acompanya en el procés i introdueix tècniques i eines que són generadores d'opcions i d'espais de reflexió on la presa de consciència serà un dels principals motors dacció.



La persona pren el protagonisme i comença a elaborar plans dacció i des de linici es comencen a donar petits èxits, cosa que esperona a continuar treballant per arribar a assolir l'objectiu plantejat. Cada persona decideix les accions en funció de la seva situació, de les seves creences i dels seus valors pel que no hi ha una única recepta; el coach és expert en descobrir el camí pel que caldrà que compti amb una formació adequada, sigui un expert en habilitats comunicatives i intel·ligència emocional.



Tots tenim febleses que podríem polir, però també tenim moltes capacitats i potencialitats que ens poden fer brillar. La qüestió està en quin costat posem la nostra atenció i en com decidim que, malgrat aquestes febleses hi siguin, nosaltres farem tot el possible perquè no siguin el motiu que ens faci aturar-nos i sí el motor de canvi per ser millors persones i potenciar el nostre talent.



Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.



 




Genoveva Rosa

Coach, Mestra i Doctora en Pedagogia. Directora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.