dijous, 14 de juliol de 2016

Innovacions aplicades a les entitats del Tercer Sector


En aquesta entrada, volia oferir al lector un tastet sobre alguns conceptes o projectes fruit de la innovació social i com aquests tenen una influència directa sobre el Tercer Sector. El meu objectiu és presentar-los i ajudar a despertar la curiositat i interès per aprofundir-hi més o pensar en quin ús poden tenir per la realitat del lector.


Malgrat que hi podrien haver molts altres temes a abordar, únicament em centraré en quatre d’ells.

Noves tecnologies per a la millora social



Fa poc vaig conèixer una magnífica iniciativa anomenada Imagine 2016 impulsada per l’empresa MSocial. Un programa d’innovació que reuneix a 12 joves amb esperit emprenedor durant un mes per donar resposta a quatre reptes socials. Durant el mes de treball van aconseguir dissenyar quatre productes tecnològics, alguns d’ells amb una inversió i compromís real de que es portin a terme. Vegeu AQUÍ els productes resultants.

Per a mi, aquest és un bon exemple de com les noves tecnologies poden ajudar a la millora social, sent un punt de trobada i treball en xarxa entre joves emprenedors, empreses i entitats. 


Gamificació



Tot i que la paraula anglesa neix el 2008, l’aplicació pràctica del concepte en sí, no té cap misteri. Bàsicament el què intenta és aprofitar dinàmiques del joc en un context que no és lúdic per tal de millorar la implicació de les persones, l’aprenentatge, la productivitat, etc. Us imagineu uns estudiants o uns donants més motivats, uns socis més implicats o simplement, aconseguir motivar a persones habitualment poc participatives?


Al Tercer Sector, es tracta d’un concepte amb un gran potencial i encara poc utilitzat. Per exemple, fins ara, l’essència del món del lleure s’ha circumscrit a alguns àmbits, però està clar que té un gran potencial per fer el salt i transferir els coneixements a altres camps.


Des de fa poc més d’un any, la Fundació Jaume Bofill ha impulsat una iniciativa per promoure la gamificació a les aules dels centres educatius. A tall d’exemple, en el següent enllaç podeu trobar un exemple de com aplicar-ho en una aula a través de “Jocs de trons”.


Experimentació social en l’acompanyament de joves en exclusió



Actualment, la majoria de processos de de treball individual amb joves que estan en risc o situació d’exclusió social, es basen en un model bastant estandarditzat i desenvolupat per un professional: contacte professional, entrevista inicial, disseny pla de treball, treball en base a expectatives, punts forts/ oportunitats de millora, establir fites, acompanyar en activitats, etc.

Des de la Fundació Pere Tarrés, s’està implementant un projecte europeu d’experimentació social que superar aquest model que porta anys desenvolupant-se. En essència, el projecte aprofita els atributs del voluntariat mentor sènior per acompanyar el jove des del moment inicial en l’ideació i impuls d’un projecte. Sense entrevistes inicials, ni mig any per l’inici de guanyar confiança i un pla de treball individual. El punt de partida és que el jove des del moment 0 comenci a fer i que amb l’acompanyament d’un sènior voluntari desenvolupi un projecte en el seu entorn. Més informació: projecte NEET U.


Influencers: youtubers i instagramers



Els influencers són aquelles persones que tenen una autoritat suficient com per a què el seu missatge i opinió sigui reconegut com a tendència a l’entorn digital. Com a totes les modes, no deixa de ser una reformulació del què fins ara s’anomenaven líders d’opinió però en l’àmbit digital.

L’ús extensiu de xarxes com el Youtube o l’Instagram entre els joves és una realitat. No són pocs els adolescents i joves que avui en dia somien en ser youtubers, a més de futbolistes. Fins i tot, s’ha creat una acadèmia de formació sobre el tema.

Tanmateix, sorprèn que en el Tercer Sector (que tanta incidència es vol fer entre el públic adolescent i jove) no se li dóna ni l’ús ni la importància que tenen, com sí han aprofitat els departaments de màrqueting de grans empreses. Quina incidència tindria una campanya de sensibilització a través d’un vídeo promogut per un Youtuber amb 18 milions de subscriptors. Ja no diguem si aconseguim que uns quants d’ells siguin ambaixadors de la nostra causa.


Daniel Ferrer
Tècnic de projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

dimarts, 5 de juliol de 2016

La Transpirenaica Social Solidària, un experiència única

Alguns joves del projecte Vols Un Cop de Mà? de la Fundació Mans a les Mans van participar l’estiu passat  en una de les etapes de la Transpirenaica Social i Solidària.  Per als nois ha estat la primera experiència de la seva vida en realitzar una ruta per la muntanya.

Durant el curs ens vam preparar en algunes sortides i trobades per saber què vol dir això de caminar per la muntanya, per conèixer altres nois i noies que ens trobaríem a l’estiu, per saber què és i què fa a la Transpirenaica Social i Solidària... Aquestes petites excursions prèvies van ser les que van motivar als nois i la única noia que venia del projecete Vols Un Cop de Mà? a prendre la decisió d’estar una setmana amb la motxilla plena caminant des de la Vall de Núria fins a Cadaqués.

Totes estàvem una mica nerviosos el dia que agafàvem el tren per marxar de Barcelona i trobar-nos amb els qui ja portaven dies caminant i seguint el GR 11. Des del moment en què ens vam trobar la sensació era d’estar en família, de ser rebuts amb molta alegria, de sentir que algú ens esperava per continuar tots plegats el mateix camí.

El fet d’estar durant aquests dies amb els nois i noia ens va donar eines a tots per a superar-nos, tant física com emocionalment, ens va donar l’espai per a compartir cada nit com havia anat el dia, com ens havíem sentit, què ens havia costat més, quins conflictes havíem resolt, què ens quedava per fer... i com estàvem creixent tots envoltats d’altres opinions, d’altres realitats, i sobretot envoltats de la mateixa finalitat, caminar junts per la inclusió.

Ens vam tornar a conèixer entre nosaltres, els nois i jo com educadora, no havíem compartit mai aquestes vivències, no havíem suat tant junts!!... Ens estàvem re-coneixent en una altra faceta de les nostres vides...

Poder estar en un entorn extraordinari, únic i fantàstic ens va donar la oportunitat de connectar amb nosaltres mateixos, de gaudir de l’entorn natural, també vam connectar amb les calors, les butllofes i el cansament... però gaudíem de poder estar acompanyats per altres “transpirenaics” que ens animaven cada dia a seguir amb el camí.

L’experiència ha estat significativa per a ells com a joves, per a mi com a educadora, i per a nosaltres com a grup que conviu en un projecte d’unes hores per la tarda en el medi urbà i i que mai havia experimentat sortir a  caminar per la muntanya.  És únic haver participat en aquesta activitat i el fet d’experimentar-la ha fet que aquest estiu també ens apuntem a fer una part del GR11.



Meritxell Flores
Educadora i responsable del Projecte Vols Un Cop de Mà? de la Fundació Mans a les Mans, centre vinculat a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés