dimarts, 30 de juny de 2015

Desenvolupar les persones en les organitzacions, clau de l’èxit.

La bona gestió dels recursos dels que disposa una entitat és clau perquè aquesta sigui ràpida, eficaç i eficient. Però què vol dir recursos? Significa tot: els voluntaris/es i els retribuïts/es, les infraestructures, la tecnologia, la informació, els sistemes i processos, les finances... Una òptima gestió consisteix en administrar, utilitzar i desenvolupar eficientment tots aquests elements per a assolir els objectius. Quant de temps perdem en cada procés que iniciem per fer la nostra feina? Quant de temps guanyaríem si tot fos més àgil? Podríem dedicar-nos a coses més importants.  

En aquest sentit, les persones, mal anomenades recursos humans, són la part més important de l’organització, i cal saber gestionar de forma adequada les habilitats, coneixements, necessitats, experiència, càrrega de feina... Quantes vegades malbaratem les capacitats d’un col·laborador ficant-lo en un lloc de treball on no desenvolupa les seves capacitats reals? S’ha de vigilar molt en aquest sentit ja que estem perdent talent i això repercuteix en l’entitat.


D’altra banda, és també molt important que les persones estiguin motivades i treballin en equip per assolir no només els objectius del departament, si no la globalitat de les finalitats de l’organització. Calen persones que donin al màxim les seves capacitats, i el coaching és una eina interessant per optimitzar el funcionament de les persones, treure el millor de si mateixes i conèixer com pot arribar a complir els seus objectius, tant en la seva vida personal com a la feina. A través de la formulació de preguntes adequades, s’arriba a un estat d’autoconeixement i moltes vegades, porta al descobriment d’un mateix i de capacitats que mai hagués imaginat, produint una major consciència, confiança i seguretat en un mateix. La Fundació Pere Tarrés, que promou el desenvolupament personal i professional, des d’una perspectiva humanista. i té com a referent tot allò que contribueixi a la plena realització de la persona en totes les seves dimensions, ofereix cursos en gestió i desenvolupament personal i professional a l’abast de tothom.

En el canviant món de les entitats però també de les empreses, aquest coneixement esdevé un element bàsic per als professionals que dirigeixen grups de persones, ja que facilita el poder d’influir, coordinar i dirigir. Al final es tracta de crear un clima de treball,  convivència  i responsabilitat en el que tots puguin estar i expressar-se amb respecte i confiança, sabent que contribuiran de la millora manera a les causes socials que formen part de la seva missió.


Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 26 de juny de 2015

Música i educació emocional

La música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència. Quan veiem com la música ens afecta, quin impacte té en el ser humà, sorgeixen tot un llistat de respostes a l’estímul musical que van des del més físic, com el fet que la música ens indueix al moviment (i d’aquí el vincle de la música amb la dansa), fins al més espiritual: la música pot expandir la nostra consciència (no és en va que les grans tradicions espirituals han utilitzat i utilitzen habitualment la música en els seus rituals). 

No obstant, allò que més escoltes si preguntes a un grup de persones sobre els beneficis de la música, és el vincle entre la música i la dimensió emocional: la música ens fa sentir emocions i la utilitzem per expressar el que sentim. Malgrat, m’atreviria a dir, la majoria de les cançons que escoltem tenen textos de contingut emocional, sobretot sobre els efectes de l’amor i el desamor, el vincle entre música i emocions ve més donat, no pel text, sinó pels contrastos del mateix llenguatge musical. Sons forts i fluixos, aguts i greus, temps més ràpids i més lents... amb tots aquests paràmetres juguem per tal de comunicar un estat emocional i fer-lo sentir a les persones a qui ens dirigim. Quan veiem una mare interaccionant amb el seu nadó i veiem com jugant amb quatre sons vocàlics que s’estiren i s’arronsen aconsegueix provocar somriures i altres respostes,  no podem negar que en aquella comunicació sonora tenim juntes l’essència del llenguatge emocional i del llenguatge musical. 


La música: un recurs inesgotable en l’educació emocional

Actualment ningú qüestiona la importància de l’educació emocional per facilitar als més joves desenvolupar les capacitats que permeten gestionar l’estrès, resoldre situacions de conflicte, acceptar la frustració, etc. En definitiva, tenir un millor benestar personal. Moltes escoles i altres espais educatius estan incorporant experiències i programes d’educació emocional cada vegada més ben elaborats, i als llibres i formacions dels pioners en aquesta matèria s’afegeixen blocs i articles que mostren com l’educació emocional és una realitat cada vegada més ben arrelada al context educatiu. A les diferents propostes hi trobem multitud de recursos entre els que abunden els jocs, els contes, la plàstica, el diàleg, la poesia... Sorprèn però que l’ús de la música, entre tots els recursos, quedi moltes vegades amb una presència gairebé testimonial. 

Si la música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència, no li estem treien poc suc com a recurs en l’educació emocional? Tant des d’un ús més actiu (fer música cantant, tocant instruments o fent percussió corporal) o bé des d’activitats més receptives (relaxació amb música, música i imaginació, consciència de la música que escoltem). Passant per la dansa i el moviment a partir de la música, o bé el treball amb textos de les cançons, la música ens ofereix infinites possibilitats per a explorar les nostres emocions i per a expressar-les. A diferència del que hom pensa, no cal tenir una gran formació musical per a utilitzar la música com a recurs. Sí que cal saber com utilitzar-la i perdre-hi la por. Vivim envoltats de música, però a vegades és com aquell paisatge que veiem cada dia a l’obrir la finestra de la nostra habitació. Hi és però no el mirem ni el veiem. Potser si comencem per tancar els ulls i posem atenció a la música que ens envolta, podrem tenir el coratge de deixar-nos anar i que sigui ella la que ens guiï.


Oriol Casals i Coll
Professor Superior de Música i Màster en Musicoteràpia. Professor Associat a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

dilluns, 22 de juny de 2015

Una oportunidad formativa y laboral en el sector de la animación turística

¿Por qué no hacer de la Animación Sociocultural y turística tu profesión?

Al estudiar el Ciclo Superior de Animación Sociocultural y Turística, se abre una ventana con una amplia gama de salidas profesionales, pudiendo llegar a trabajar como coordinador de servicios culturales, director de actividades de ocio infantil, puntos de información juvenil, animador de hoteles... posiciones variadas que representan la expansión de este sector y sus oportunidades laborales.


animador sociocultural profesión demandada
El auge del sector turístico ha llevado a considerar nuevas exigencias de formación para atender la alta demanada, así como el aumento de oportunidades laborales dentro de temáticas como la sostenibilidad, calidad, conocimiento e innovación, han sido motivos esclarecedores de la importancia de formaciones especializadas como el Ciclo de Animación Sociocultural y Turística para que los jóvenes interesados en este sector puedan ser preparados y encaminados a formar parte de centros, empresas e instituciones donde puedan prestar sus servicios.

Actualmente, se situa al sector turístico como uno de los motores de la economia catalana según el Consejo de Trabajo Económico y Social (CTESC) con el 11,1% del PIB catalán y con cerca del 12% de persones ocupades. El flujo turístico internacional en Cataluña recibe una cuota cercana al 2%, dato que debemos tener en cuenta para la valoración positiva de este sector como uno de los más destacados para encontrar empleo.

Ciclo Formativo de grado superior de Animación Sociocultural y Turística 

Según los últimos datos de inserción laboral de la Cámara de Comercio, de los estudiantes de grado superior, solo un 16% no tiene trabajo, mientras que el 48% trabaja en la actualidad o trabaja y estudia simultáneamente, y por último, un 36% continúan formándose.  Estos datos son llamativos a la hora de valorar estudiar un ciclo formativo de grado superior.
animadora turística empleo

La finalidad del CFGS de Animación Sociocultural y Turística es ofrecer una formación especializada y adecuada tanto para las empreses del sector, como para los estudiantes y trabajadores ocupados y desocupados.

La Fundación Pere Tarrés propone un modelo pedagógico centrado en una formación teórico-práctica sólida, con gran parte del tiempo dedicado a la puesta en práctica de los conocimientos adquiridos. En el Ciclo Formativo de Grado Superior de Animación Sociocultural y Turística, la formación basada en la experiencia directa guiada por profesionales del sector, se convierte en uno de los puntos más importantes a tener en cuenta para la especialización y la calidad formativa del estudiante y futuro profesional.

Para poder afianzar lo aprendido, la Fundación proporciona una formación basada en potenciar competencias y capacidades relacionades con la resolución de conflictos, los idiomes, la creatividad, la planificación y el control de calidad.






David Dominguez Arus 


Coordinador General de Cicles Formatius i docent a la Fundació Pere Tarrés

divendres, 19 de juny de 2015

L’educació no només és cosa de l’aula, és responsabilitat de tots

En primer lloc ens hauríem de preguntar, què és l’educació? És escola, és mestres, són els llibres?
Tradicionalment els pares confiaven a l’escola oportuna, segons les seves creences religioses o culturals, l’educació dels seus fills i filles perquè els guiessin “pel bon camí”, aprenent a obeir i respectar la figura autoritària dels mestres. Aquest era l’objectiu final de l’educació, fa potser no tant de temps. Sortosament, avui dia l’educació s’entén més enllà d’això, ja que la considerem una etapa, bastant llarga, on l’objectiu és el desenvolupament de la persona com a individu social, comunitari, amb valors com la ètica i la solidaritat i que ella mateixa aporti i/o transformi la societat amb les seves idees i creativitat.

En aquesta nova concepció doncs, hem de ser conscients que l’educació no només es restringeix a l’aula, que proporciona coneixements molt limitats i guiats per un programa acadèmic establert, si no que l’educació real està per totes bandes i en tot moment. El temps lliure i el que fem en aquest temps és important doncs també per a la nostra persona, especialment durant la infància i l’adolescència, etapa vital de la persona que creix com a individu. L’espai del menjador a les escoles, per exemple, esdevé un moment clau ja que forma part de l’horari escolar i els infants poden fer el que vulguin. Es aquí quan l’educador/a social juga un paper essencial per intervenir en la seva educació més enllà de l’aula. L’educació dels nostres infants i joves no comença i acaba a l’aula si no que és 360º, un projecte que dura 24h durant els 365 dies de l’any.

Però només els mestres i els educadors han de responsabilitzar-se de l’educació dels nens i nenes? La resposta és rotundament no. El deure d’educar és de tots, ningú n’ha de voler escapar-se. Cal tenir en compte que l’educació, que també inclou el temps de lleure, és un dret i un deure recollit en la Declaració dels Drets de l’Infant. Som diferents els actors que hi intervenim: a casa els pares, a l’escola en horari lectiu, els mestres, en els horaris no lectius (permanències, espai migdia/menjador, patis, extraescolars, casals, colònies, esplais...) així com també els monitors i educadors.

Així doncs, TOTS, en el nostre àmbit d’actuació, tenim el deure (i el repte) de vetllar per què existeixi un mateix relat educatiu, pedagògic, de valors, actituds i principis. S’entén però, que cada agent aplica mètodes, tècniques, estímuls i pràctiques diferents en funció del moment i de l’objectiu, però sempre seguint una mateixa filosofia.

La Fundació Pere Tarrés ja fa molts anys que treballa amb passió i compromís per l’educació dels joves, al servei del desenvolupament i creixement saludable dels infants, sent sempre molt a prop de les escoles treballant dia a dia per fer d’aquest concepte d’educació 360º una realitat, colze a colze amb AMPA’s, mestres, titulars de centres... Gràcies a entitats, institucions i organitzacions socials com la Pere Tarrés, podem continuar confiant en què el món cada vegada sigui un lloc millor.

Àlex Fernández i Brösel
Director de Programes Educatius de la Fundació Pere Tarrés

dilluns, 15 de juny de 2015

15 de junio, día mundial de toma de conciencia del abuso y maltrato en la vejez.

Las aportaciones multidisciplinares coinciden al considerar el maltrato desde una perspectiva social, donde los estereotipos negativos de la vejez son unas de las principales causas que dan lugar al abuso y a la negligencia hacia las personas mayores. Para desestabilizar dichas actitudes sociales, la educación se convierte en el puntal desde donde interferir en la prevención primaria del maltrato, así como en el cambio de conducta cuando éste se produce.  

La campaña “Això està passant a prop teu” es una propuesta en esta dirección, pensada para sensibilizar a la población frente a un problema de base estructural, social e individual, más allá del binomio víctima - maltratador. Su difusión en formato de cuento de bolsillo, y distribuido en centros de Atención Primaria, Asociaciones de Mayores, y otros centros sociales, ayudará a que su acceso sea posible entre el mismo colectivo  y entre las personas más próximas a ellos.

Con la presentación de estas tres historias cotidianas, se pretende concienciar a los lectores de una realidad más cercana a nosotros de lo deseado y más habitual de lo permitido. Que nos remuevan las conciencias, que nos incomoden o nos despierten posibles denuncias, es en sí el objetivo nuclear por el que fueron escritas. Historias reales o literarias, que puedan evocar con su lectura posibles vidas y hacernos partícipes con ello de la responsabilidad individual y colectiva frente a la relación que mantenemos con nuestros mayores, muchas veces de manera involuntaria o por falta  de información y soporte. Quizás entonces nos reconoceremos en esa pequeña línea divisoria que nos separa entre el Buen Trato y Mal trato, cuando la sutileza del cuidado pierde la última batalla. 

Atendiendo a la necesidad de sensibilizar a la sociedad sobre lo que se desconoce o se silencia, retomo las palabras de Callahan (1998), quien poéticamente puso de manifiesto la falta de consenso en la consideración del término maltrato, así como las implicaciones negativas de dicha ausencia en el ajuste de estrategias para la detección, prevención y protección de los mayores: “el maltrato, como la belleza, está en la mirada del observador”. 

Y añadiríamos que, la única belleza del buen trato a los mayores debiera ser aquella que esté respaldada sobre los márgenes de los Derechos Humanos, independientemente de la edad, estado físico o psicológico en que se encuentre la persona.

Carmen Hurtado Pedrosa 

Filóloga Hispánica.
Alumna del grado de Trabajo Social en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL


divendres, 12 de juny de 2015

55 anys formant educadors en el lleure des de l’Escola de l’Esplai...

Enguany fa 55 anys que la nostra institució va començar el primer curs de Monitors. L’any 1959 uns 4.000 infants ja participaven en activitats de vacances. Un estiu diferent.  És va copsar la necessitat de preparar els monitors i monitores. L’any 1960 es fa el primer curs. Només es té constància a través d’una enquesta valorativa, omplerta per 12 alumnes participants. 

En aquell noment s’inicia una activitat fonamental a la Fundació Pere Tarrés que avui continua amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social, els Cicles Formatius (en particular d’Animació sociocultural i turística) o els Certificats de Professionalitat, i tota la formació breu. Per a garantir una excel·lent intervenció social i educativa, calen animadors (monitors, educadors treballadors socials,...) ben preparats.

Només en els darrers 30 anys, més de 41.000 monitores i monitors han crescut a l’Escola de l’Esplai. Us imagineu l’impacte que poden tenir si cadascun ha incidit sobre un mínim de 10 infants? Hem impartit cursos a les nostres diferents seus de Barcelona (Numància, Entença, Carolines, Santaló,...), i a tot el país del qual hem fet una gran aula, sense oblidar els cursos residencials de La Ruca, La Sala, Calafell, Sant Marçal,...  Desenes de vil·les ens han acollit, i han pogut gaudir d’una formació excepcional i vivencial que capgira en molts casos els mètodes d’aprenentatge de molts participants. Per a nosaltres sempre ha estat prioritari acostar la formació allà on calgui, i a qui calgui.

Es pot menystenir la formació dels educadors en el lleure, argumentant que és una formació per a voluntaris, que es fa en una etapa de la vida, o simplement que és breu,  i que després de poc serveix.  Un parell de constatacions:
  • L’experiència i la formació de monitores i monitors (o de caps en el cas de l’escoltisme)  ha estat una gran porta d’entrada al compromís educatiu,  social, cultural, mediambiental i polític. De ben joves, ha permès iniciar-se i sentir-se com a agent de canvi, i conrear competències al servei dels altres. Segurament el país i la seva xarxa d’entitats seria ben diferent sense aquesta contribució tan notable.
  • Per als joves, molts dels quals optem per formacions més tècniques o científiques, o senzillament congelen la seva capacitació, els cursos d’educació en el lleure són un immersió humanista i metodològica impressionant que obre perspectives en el camp de la pedagogia, la sociologia, la gestió per projectes i un munt de recursos aplicats a l’educació.
L’any 2013, en el context dels profunds canvis de la Formació Professional, es va remodelar l’estructura per a adaptar al nou món de les qualificacions professionals, i intentar obtenir el màxim reconeixement, especialment per als voluntaris que al llarg de moltes hores, i amb importants dedicacions i il·lusions contribueixen a educar als nostres infants. Encara hem d’avançar en la connexió amb el sistema d’Ensenyament i Ocupacional, però també hem de continuar aprofundint en noves metodologies, i en combinar exigentment i amb encert el desenvolupament de la identitat i els valors dels educadors (ser), el coneixement aplicables (saber) i les capacitats pràctiques o competències (saber fer), en un entorn molt canviant que necessita donar respostes a les noves demandes de lleure educatiu.

Recordar, etimològicament, vol dir tornar a passar pel cor. 

I val la pena re-cordar la contribució feta per aquesta formació a molts joves, i de retruc als infants que han gaudit de moments plens amb les activitats dels caus, i dels esplais, de les colònies i dels campament o casals.

Un país que mobilitza aquest capital humà té un futur imparable, i més quan té mans, caps i cors, que  estan disposat a acompanyar els infants en aquest espai educatiu privilegiat. En aquest repte, per 100 anys més, ens hi trobareu. 


Rafael Ruiz de Gauna
Director de l’Escola de l’Esplai, director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

dimarts, 9 de juny de 2015

¿Cómo ejercer el cargo de patrono?

La Fundaciones están regidas por el Patronato cuya función principal es velar por el cumplimiento de la misión y las finalidades establecidas en los estatutos de la entidad, asegurando, al mismo tiempo, su sostenibilidad. Sin embargo, pocas veces se conocen las obligaciones que el cargo de patrono comporta para la persona que se compromete a ejercerlo.


¿Qué se espera de un buen patrono?


Ejercer el cargo de patrono o de patrona de una fundación requiere que la persona tenga ética, independencia y un compromiso sincero con la fundación y su misión.
Entre las funciones del patronato está el velar por:

  • El cumplimiento de la misión.
  • Que este cumplimiento se realice de acuerdo con los valores y la cultura de la fundación.
  • Sostenibilidad del proyecto. Pervivencia. Implica un grado elevado de implicación y compromiso con la estrategia.
  • Dirección profesional. Captación y retención. Mantener la tensión en el ejercicio del cargo: eficacia, implementación de la estrategia.
  • Necesidad de un equilibrio de procedencias, capacidades, áreas de experiencia y conocimiento.
  • Reflexión, contraste, sobre la perspectiva estratégica a medio y largo plazo.
Esta supervisión debe realizarse de forma sutil para garantizar que la fundación y, en especial las personas que ejercen sus cargos de gobierno, sean verdaderamente independientes.   

Patronos y compromiso: más allá de la responsabilidad legal.

Como ya hemos dicho anteriormente, ser patrono es un compromiso ético con un proyecto del que se deriva la satisfacción de la acción realizada así como el prestigio de la organización, pero también existe el riesgo de descrédito si la fundación lo sufre por alguna razón. 
La implicación de los miembros del patronato también debe dirigirse hacia áreas como la sostenibilidad de la Fundación a largo plazo, estar atentos al entorno social general y al específico de la fundación para aportar innovación y reorientación, actuar como lobby en el sector y auditar fielmente a la entidad para evitar malas praxis.
La aceptación del cargo de Patrono deber venir precedida de una conversación sincera sobre compromisos, expectativas, finalidades, criterios éticos y de buenas prácticas. 

Liderazgo y buen gobierno

En una organización puede haber distintos niveles de liderazgo así como liderazgos compartidos. 
El liderazgo en la organización, en el equipo, debe ejercerlo la dirección. El del patronato el presidente. El liderazgo social, público, debe acordarse explícitamente como se ejerce. 
Aunque hemos hablado mucho de la figura del patrono, un patronato es siempre un trabajo en equipo. Saber escoger a las personas adecuadas es una labor relevante ya que estas se han de comprometer con una gestión transparente (códigos y reglamentos internos) y realizar un seguimiento exhaustivo de los ejercicios contables de la entidad, de los proyectos en cartera y de los futuribles, de los programas que se realizan, etc.
También debemos ser transparentes en otros ámbitos en los que podemos tener indicadores objetivos: impacto ambiental, acreditación de buenas prácticas de gestión y gobierno a través de la Fundación Lealtad…

La dinamización de roles en el Patronato

Lo planteábamos al hablar de liderazgos, liderazgos compartidos y distintos niveles de liderazgo en una fundación u organización. 
Al patronato lo debe dinamizar el presidente o delegarlo en el secretario u otro patrono, no es aconsejable que lo realice la dirección, aunque ésta debe facilitar la dinamización hasta el nivel que convenga. Ello implica, obviamente, la preparación conjunta de las reuniones y la remisión con suficiente antelación de las convocatorias de reuniones con la documentación precisa y completa a todos los miembros del patronato. 

Evaluación del Patronato

En primer lugar, la buena evaluación del desarrollo conjunto de la Fundación es el indicador privilegiado de la marcha del patronato. Pero esto no debe eludir la necesidad de realizar también una autoevaluación periódica y metodológica que quede reflejada en un informe. 
Apoyos externos como la evaluación de buenas prácticas de la Fundación Lealtad puede ser de una ayuda inestimable que incluso sirva de argumento para corregir aspectos mejorables del conjunto o de algún patrono. 
Con todo, son muchos los aspectos a tener en cuenta, siendo uno de ellos el mantener como miembros a personas relevantes en un solo aspecto, incluso además no explicitado ni para él mismo, que podrían ser mal enjuiciados en una evaluación multifactorial de su aportación a la fundación. Es por ello función del presidente prevenir estas situaciones para evitar incomodidades o ser injustos con su aportación. 
Siempre, pero más en el momento actual, los patronos de fundaciones deben autorregularse y evaluar los comportamientos éticos de los mismos y del conjunto de la organización. Un fraude sería nefasto para la credibilidad del sector y podría suponer un incremento de la regulación ya de por si excesiva y en algunos casos asfixiante, de tipo administrativo.
Josep Oriol Pujol Humet
Director General de la Fundación Pere Tarrés. Patrón de la Fundación Guillem de Pou, “Antigua casa de niños huérfanos” (ya disuelta), Cataluña Cristiana y Escuela Vicenciana.