divendres, 31 de juliol de 2015

Matisant les diferències...o treballant des de les similituds

El passat 13 d’abril es va organitzar una nova Taula rodona per presentar els diferents moviments de lleure als estudiants del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. La taula s’emmarca en l’assignatura d’Animació sociocultural i educació en el temps lliure i té la finalitat de presentar als estudiants les principals entitats d’educació en el lleure des de les seves singularitats. Enguany, a la segona edició de la taula hi hem sigut presents representants d’Esplai, de Minyons i Guies de Catalunya, d’Escoltes Catalans, de la Fundació Catalana de l’Esplai i nosaltres com a Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

És interessant i positiu que des de la universitat s’organitzin aquest tipus d’actes pels estudiants. Els que hem tingut la sort de conèixer i viure el món del lleure som conscients del gran valor educatiu que aporten els esplais i caus en el creixement dels infants i joves. Molts de nosaltres acostumem a reconèixer -i dir amb un toc d’orgull- que la nostra manera de ser s’explica, en molts sentits, gràcies a aquest pas per l’esplai. Tot i així, és cert que a vegades ens oblidem que hi ha una gran part de la població que desconeix aquest tipus de realitats i, per tant, espais com la taula rodona serveixen per posar en valor la nostra tasca i, sobretot, donar-la a conèixer. 


L'arrelament en la comunitat



Tornant a la ponència en qüestió, m’agradaria destacar una qüestió que va plantejar una alumna en el torn de preguntes i que em va desvetllar certes reflexions. La taula es va orientar a descriure les nostres entitats, sintetitzant el que fem, com estem organitzats, quin abast territorial tenim, els nostres orígens, què és el que més ens caracteritza i identifica... Després de totes les intervencions, l’alumna, partint del seu desconeixement sobre el tema dels esplais i caus, va preguntar quina era exactament la nostra diferència entre tots nosaltres si mai volia portar els seus fills en alguna d’aquestes entitats.

Qualsevol pot pensar que tots els ponents vam explicar el mateix; però els que érem allà sabem que realment vam centrar-nos en aportar matisos per diferenciar-nos uns moviments dels altres. Amb aquesta voluntat segurament vam partir d’una base més conceptual que pràctica, i per algú totalment extern a la nostra realitat, malgrat aquests matisos i aquelles experiències que estàvem exposant, tampoc divergien tant les unes de les altres. En molts casos, el que més ens diferencia són qüestions més aviat ideològiques i metodològiques, però un cop anem a les realitats de base, aquestes línies poden quedar més desdibuixades.

Així doncs, podríem dir que la qüestió plantejada no es podia respondre des del punt de vista amb el qual s’havia fet la ponència ja que a la pràctica hi ha altres condicionants a tenir present. A la taula hi érem representats una gran part dels moviments de lleure del país, però hem de ser conscients que en el dia a dia aquesta pluralitat no està representada a cadascun dels barris o pobles. Tots els ponents vam coincidir en què realment la resposta es trobava en allò local, és a dir, en la realitat pròpia de cada entitat, poble o barri; per triar cal apropar-se i conèixer de primera mà els seus projectes educatius i tarannà.

Si bé és cert que els grans moviments de lleure, com és el cas del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés, defensem un model educatiu amb uns valors i línies ideològiques i metodològiques propi, hem de tenir present que som entitats de segon nivell i, com a tals, no podem oblidar que la pluralitat de realitats que representem és igual al nombre d’entitats membres. En el nostre cas, cada esplai està arrelat a una parròquia, escola, barri, o poble, té  una història formada per múltiples històries, compta amb uns equips de monitors joves que van rellevant-se periòdicament... 

Tots aquests i més, són elements que van definint la identitat de cada esplai, desenvolupant i consolidant una manera de fer i ser a través dels anys. Els esplais són entitats vives, per tant, un mateix esplai difícilment pot ser el mateix deu anys després. I els moviments hem de tenir clara la nostra plural realitat, en base la qual construir un projecte compartit i col·lectiu, tot acceptant la diferència com un valor afegit. 

Realment val la pena posar en valor la importància de participar en actes com aquest. Per un costat et fan reflexionar i prendre consciència d’aquells elements forts i també dels punts en què cal dedicar més temps i esforços per seguir avançant. I, a la vegada, que et permeten compartir, amb persones d’altres moviments, espais informals d’intercanvi i coneixement; i veure que algunes de les preocupacions del dia a dia no són tan divergents entre uns i altres. 


Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 24 de juliol de 2015

Donant resposta a les necessitats més urgents dels infants

Des de fa 35 anys, la Fundació Joan Salvador Gavina, entitat que compta amb un Centre Obert adherit a la xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, estem acompanyant, des del punt de vista socioeducatiu, als infants, adolescents i joves (i les seves famílies), del barri del Raval de Barcelona. Es tracta d’uns infants en situació precària, en situació d’alta vulnerabilitat i risc d’exclusió social i, per tant, la nostra tasca fonamental consisteix en acompanyar-los cap a la inclusió oferint-los-hi oportunitats, com les que tenen altres infants de la nostra societat desenvolupada del segle XXI. La seva situació socioeconòmica no els hi possibilita accedir a una inclusió plena, i la nostra societat ansiosa de poder i benestar, els deixa constantment a la vorera sense cap preocupació.

Per aquest motiu, les entitats socials, amb el suport de tot el voluntariat i col·laboradors que seguim creient en la construcció d’una societat més justa i solidària, on tothom hi té cabuda i on els col·lectius més vulnerables han de tenir una major protecció, seguim estant al seu costat lluitant colze amb colze per a la seva integració i per la recuperació dels seus drets socials, culturals, econòmics i polítics.

Lluitant contra la pobresa i l'exclusió social durant tot l'any


Sembla que, al llarg de l’any, hi ha períodes on la solidaritat i la sensibilitat cap als més desvalguts es fa més palesa. Però en cap cas podem oblidar que la seva situació de vulnerabilitat es viu dia rere dia, tots els dies de l’any. La pobresa i l’exclusió no fa vacances, i el patiment de les persones, amb noms i cognoms, continua a cada hora.

Aquesta realitat que ens interpel·la, ens porta a les entitats socials a detectar les noves necessitats que sorgeixen i donar una resposta adient. De fet, la terrible crisis que estem patint aquests darrers anys, està causant estralls entre la població més propera i ens ha forçat a les entitats socials a recuperar respostes assistencials ja clarament superades a finals del segle XX. Hem fet un pas enrere, perquè la situació socio-político-econòmica ha retrocedit a passes de gegant.

Hem hagut de recuperar projectes de cobertura de necessitats bàsiques (suport a l’alimentació, a l’higiene, a la salut, al lleure...). En concret, ens hem hagut de preocupar de garantir als infants una alimentació continuada i equilibrada. Ens hem hagut de plantejar que, entitats com la Fundació Joan Salvador Gavina, no podem tancar a l’estiu durant un mes perquè els infants i les famílies no poden prescindir del nostre suport tant de temps. 

Malgrat que la nostra tasca és preventiva i de potenciació de l’autonomia dels infants i les seves famílies, al llarg de l’estiu es troben que tothom se’n va de vacances i es queden sense referents i suports. Per aquest motiu, aquest any hem decidit obrir els casals i colònies dels infants també al llarg del mes d’agost donant, així, resposta a les seves necessitats més urgents.

Però per a lluitar contra la pobresa i exclusió infantil, s’han de fer canvis profunds en les polítiques de lluita contra la pobresa i apostar pel rescat de les persones en lloc de les entitats bancàries.

Jordi Balot 
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina i vocal de Pobresa de la Federació Catalana de Voluntariat Social 
El Centre Obert Joan Salvador Gavina és un dels centres socioeducatius adherits a la Fundació Pere Tarrés

divendres, 17 de juliol de 2015

Congrés de Lleure 2015: un espai per al debat i la reflexió sobre el lleure educatiu del segle XXI

Amb el títol de “La contribució del lleure educatiu a la societat del segle XXI” portarem a terme els dies 16 i 17 d’octubre de 2015, al CaixaFòrum de Barcelona, el 3r Congrés de lleure educatiu que organitzen la Fundació Pere Tarrés i Didania.

Aquest 3r Congrés té un abast estatal per tal de poder oferir una visió més àmplia de la temàtica a partir d'experiències diverses representatives de tot el territori estatal. I volem portar-lo a terme a Barcelona per la importància educativa, social, cultural i econòmica que té la nostra ciutat, una ciutat que l’any 2014 va ser proclamada Ciutat Educadora.

Ens hem proposat portar a terme aquest Congrés amb la intenció de donar un espai a la reflexió sobre la contribució que fa l’educació en el lleure infantil i juvenil en la nostra societat i, també, poder actualitzar el discurs entorn del lleure educatiu. Tenim la certesa que dels diferents debats i reflexions podrem identificar noves propostes educatives de cara al futur.

En aquesta edició hem volgut donar com a element definitori la contribució que el lleure educatiu fa a la societat del segle XXI. Es tracta, doncs, d'un tema d'actualitat ja que el lleure continua sent un moment privilegiat per a l'educació integral i de creixement personal, especialment en infants, adolescents i joves, i en marcs d'intervenció educativa tan diversos com ara centres d'esplais i caus, casals infantils, menjadors escolars, activitats extraescolars, activitats de caire cultural i esportiu, entre altres.

Per tal de dinamitzar la reflexió entorn d’aquest tema, durant el Congrés organitzarem diferents activitats.

Per una banda, volem crear l’ambient idoni per fer una anàlisi de la realitat actual del lleure a partir de quatre grups de reflexió. Cada grup de treball disposarà de la intervenció  d’un expert i a partir d’aquesta presentació s’obrirà el debat. Aquests grups estan enfocats en aquestes quatre dimensions:
  • Personal: entès com a desenvolupament de competències personals i professionals, i actituds i valors per a la vida.
  • Escola i família: el lleure en el marc de l’escola (extraescolars, menjadors, etc.), per a afavorir la igualtat d’oportunitats,  per a la conciliació familiar i com a complement educatiu familiar.
  • Organitzacions: els moviments d’educació en el lleure, les entitats i altres propostes de lleure educatiu i, també, les aportacions a les empreses en el desenvolupament de les competències professionals.
  • Cohesió social: el lleure educatiu com a mecanisme de prevenció social, aprenentatge democràtic i participatiu, ús alternatiu del temps i generador de ciutadania i cohesió.

Un altre moment del Congrés que pensem que té un valor afegit és el que hem reservat per a la presentació d’experiències. En aquest cas, trobarem un espai per compartir experiències i bones pràctiques en aquest sector que ens permetin avançar en aquesta dimensió educativa cada vegada més reconeguda per la nostra societat.
I com que confiem molt en la riquesa dels debats, dedicarem  us espai especialment per debatre des de diferents perspectives: lleure educatiu i innovació en un entorn digital;   lleure educatiu i activitat econòmica; lleure educatiu, diversitat i igualtat d’oportunitats;  i adolescència i lleure educatiu.

A més a més, tindrem l’ocasió de presentar-vos conferenciants de renom com ara el Sr. José Antonio Marina, que ens parlarà de com educar en temps d’incerteses o en temps canviants, i del Sr. Imanol Zubero, que ens farà una conferència sobre educació no formal, participació i cohesió social.

En definitiva, amb aquest Congrés pretenem fer visible l'aportació essencial que les entitats i institucions dedicades al lleure educatiu fan a favor de la cohesió social i, al mateix temps, sensibilitzar sobre la importància de les diferents iniciatives que es porten a terme en el lleure educatiu per contribuir a la millora de la qualitat de vida dels nostres infants i joves i, en conseqüència, de les famílies, els barris i la societat en general.


Consulteu tota la informació detallada del Congrés al  web www.peretarres.org/congreslleure

Anna Arrufat i Ribas
Cap d'Estudis de Lleure de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 10 de juliol de 2015

Programes d’intervenció amb agressors de violència de gènere

Afegeix la llegenda
El fenomen de la violència és inherent a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors culturals i socials, etc.

La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la violència. Aquest és un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes a banda de generar-los. És, per tant, necessari un esforç global i transversal per part de tots els actors actius i no actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.

Malgrat algunes dades positives com que les víctimes de violència de gènere han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122 dones que van ser inscrites amb una ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts aspectes.

El segment més fràgil és el de les dones entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un altaveu per poder pal·liar l’efecte de l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.

Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la seva sensibilitat social és donar una perspectiva global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És possible desconstruir els constructes socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament amb conflictes bèl·lics i/o armats.

Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.

Jordi Morquillas Gallego 
Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

divendres, 3 de juliol de 2015

La vida en 2.0

Comprem regals, demanem hora al metge i busquem quina és la manera més curta d’arribar a un lloc a través d’Internet, ens feliciten l’aniversari per facebook o whatsapp més que en persona i a la nostra tauleta de nit acumulem 100 llibres emmagatzemats al nostre nou e-book.

Actualment, les TIC’s han transformat i transformen de forma substancial nombroses àrees de les nostres vides. Hem passat d’una era analògica a una digital on els recursos tecnològics formen part de la nostra realitat. I si poden facilitar la nostra qualitat de vida, per què renunciar a ells?

L’educació, pilar fonamental de la societat, no és una excepció. La vida agitada que tenim (treballar, estudiar) durant la setmana incloent moltes vegades els caps de setmana, no ens permet fer tot allò que volem o que ens agradaria fer (apuntar-te a classes d’anglès, practicar ioga, fer un curs de reciclatge o especialització, assistir a tallers i conferències interessants...) perquè malauradament ens adonem que no tenim temps material per acudir presencialment a aquestes activitats.

Si s’utilitzen de manera correcta, els entorns virtuals d’aprenentatge, fomenten el treball col·laboratiu, on el professorat esdevé un facilitador i introdueixen l’alumnat a una xarxa d’intercanvi amb un rol actiu, fora del marc de l’aula formal i l’horari lectiu.

Avantatges de la formació online


Així, cada vegada més la formació online (e-learning) està guanyant pes a l’hora de triar una modalitat per formar-se. D'altra banda, té avantatges respecte la formació presencial que no podem deixar passar:

  • Ens permet treballar i estudiar a la vegada, ja que no t’obliga a assistir unes determinades hores al centre d’estudis i pots organitzar-te els horaris d’estudi.
  • Estalvia temps i diners en desplaçaments i material. Els continguts es lliuren en format digital, per tant es cuida el medi ambient.
  • Fomenta l’autodisciplina, l’autonomia i la responsabilitat ja que requereix un alt grau de constància i dedicació; et fas càrrec del teu propi aprenentatge i l’organització personal és clau. Això repercuteix de forma molt positiva en la nostra vida personal i professional.
  • Des del primer dia estàs en contacte amb les noves tecnologies, augmentat així les nostres comptències digitals. 

La formació virtual ens dona la possibilitat d’organitzar-nos quan i on desitgem. Les empreses i entitats, sobretot, sabent la importància que té el reciclatge i el perfeccionament com a millora de la qualitat, aprofiten aquest tipus de formació per tal d’estalviar costos en la capacitació dels seus treballadors i treballadores i també evitar que aquests perdin hores a la feina. La Fundació Pere Tarrés és conscient d’aquesta situació i ofereix durant el juliol cursos online de formació en acció social i lleure educatiu.

Laura Flores Melguizo
Cap de l’Àrea de Formació en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés

dimarts, 30 de juny de 2015

Desenvolupar les persones en les organitzacions, clau de l’èxit.

La bona gestió dels recursos dels que disposa una entitat és clau perquè aquesta sigui ràpida, eficaç i eficient. Però què vol dir recursos? Significa tot: els voluntaris/es i els retribuïts/es, les infraestructures, la tecnologia, la informació, els sistemes i processos, les finances... Una òptima gestió consisteix en administrar, utilitzar i desenvolupar eficientment tots aquests elements per a assolir els objectius. Quant de temps perdem en cada procés que iniciem per fer la nostra feina? Quant de temps guanyaríem si tot fos més àgil? Podríem dedicar-nos a coses més importants.  

En aquest sentit, les persones, mal anomenades recursos humans, són la part més important de l’organització, i cal saber gestionar de forma adequada les habilitats, coneixements, necessitats, experiència, càrrega de feina... Quantes vegades malbaratem les capacitats d’un col·laborador ficant-lo en un lloc de treball on no desenvolupa les seves capacitats reals? S’ha de vigilar molt en aquest sentit ja que estem perdent talent i això repercuteix en l’entitat.


D’altra banda, és també molt important que les persones estiguin motivades i treballin en equip per assolir no només els objectius del departament, si no la globalitat de les finalitats de l’organització. Calen persones que donin al màxim les seves capacitats, i el coaching és una eina interessant per optimitzar el funcionament de les persones, treure el millor de si mateixes i conèixer com pot arribar a complir els seus objectius, tant en la seva vida personal com a la feina. A través de la formulació de preguntes adequades, s’arriba a un estat d’autoconeixement i moltes vegades, porta al descobriment d’un mateix i de capacitats que mai hagués imaginat, produint una major consciència, confiança i seguretat en un mateix. La Fundació Pere Tarrés, que promou el desenvolupament personal i professional, des d’una perspectiva humanista. i té com a referent tot allò que contribueixi a la plena realització de la persona en totes les seves dimensions, ofereix cursos en gestió i desenvolupament personal i professional a l’abast de tothom.

En el canviant món de les entitats però també de les empreses, aquest coneixement esdevé un element bàsic per als professionals que dirigeixen grups de persones, ja que facilita el poder d’influir, coordinar i dirigir. Al final es tracta de crear un clima de treball,  convivència  i responsabilitat en el que tots puguin estar i expressar-se amb respecte i confiança, sabent que contribuiran de la millora manera a les causes socials que formen part de la seva missió.


Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 26 de juny de 2015

Música i educació emocional

La música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència. Quan veiem com la música ens afecta, quin impacte té en el ser humà, sorgeixen tot un llistat de respostes a l’estímul musical que van des del més físic, com el fet que la música ens indueix al moviment (i d’aquí el vincle de la música amb la dansa), fins al més espiritual: la música pot expandir la nostra consciència (no és en va que les grans tradicions espirituals han utilitzat i utilitzen habitualment la música en els seus rituals). 

No obstant, allò que més escoltes si preguntes a un grup de persones sobre els beneficis de la música, és el vincle entre la música i la dimensió emocional: la música ens fa sentir emocions i la utilitzem per expressar el que sentim. Malgrat, m’atreviria a dir, la majoria de les cançons que escoltem tenen textos de contingut emocional, sobretot sobre els efectes de l’amor i el desamor, el vincle entre música i emocions ve més donat, no pel text, sinó pels contrastos del mateix llenguatge musical. Sons forts i fluixos, aguts i greus, temps més ràpids i més lents... amb tots aquests paràmetres juguem per tal de comunicar un estat emocional i fer-lo sentir a les persones a qui ens dirigim. Quan veiem una mare interaccionant amb el seu nadó i veiem com jugant amb quatre sons vocàlics que s’estiren i s’arronsen aconsegueix provocar somriures i altres respostes,  no podem negar que en aquella comunicació sonora tenim juntes l’essència del llenguatge emocional i del llenguatge musical. 


La música: un recurs inesgotable en l’educació emocional

Actualment ningú qüestiona la importància de l’educació emocional per facilitar als més joves desenvolupar les capacitats que permeten gestionar l’estrès, resoldre situacions de conflicte, acceptar la frustració, etc. En definitiva, tenir un millor benestar personal. Moltes escoles i altres espais educatius estan incorporant experiències i programes d’educació emocional cada vegada més ben elaborats, i als llibres i formacions dels pioners en aquesta matèria s’afegeixen blocs i articles que mostren com l’educació emocional és una realitat cada vegada més ben arrelada al context educatiu. A les diferents propostes hi trobem multitud de recursos entre els que abunden els jocs, els contes, la plàstica, el diàleg, la poesia... Sorprèn però que l’ús de la música, entre tots els recursos, quedi moltes vegades amb una presència gairebé testimonial. 

Si la música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència, no li estem treien poc suc com a recurs en l’educació emocional? Tant des d’un ús més actiu (fer música cantant, tocant instruments o fent percussió corporal) o bé des d’activitats més receptives (relaxació amb música, música i imaginació, consciència de la música que escoltem). Passant per la dansa i el moviment a partir de la música, o bé el treball amb textos de les cançons, la música ens ofereix infinites possibilitats per a explorar les nostres emocions i per a expressar-les. A diferència del que hom pensa, no cal tenir una gran formació musical per a utilitzar la música com a recurs. Sí que cal saber com utilitzar-la i perdre-hi la por. Vivim envoltats de música, però a vegades és com aquell paisatge que veiem cada dia a l’obrir la finestra de la nostra habitació. Hi és però no el mirem ni el veiem. Potser si comencem per tancar els ulls i posem atenció a la música que ens envolta, podrem tenir el coratge de deixar-nos anar i que sigui ella la que ens guiï.


Oriol Casals i Coll
Professor Superior de Música i Màster en Musicoteràpia. Professor Associat a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull