divendres, 12 d’agost de 2016

La joventut: més d’una manera de ser jove



Les Nacions Unides van declarar el Dia Internacional de la Joventut el 12 d’agost. El 1985 va ser el primer any de celebració d’aquest dia. L’any 1995, quan es va celebrar el dècim aniversari, l’Assemblea Nacional va aprovar el “Programa d’Acció Mundial per els i les Joves”, que s’amplia posteriorment l’any 2007. Aquest programa estableix un marc normatiu i directrius per l’adopció de mesures nacionals i la prestació de suport internacional per tal de millorar la situació de les persones joves.



Enguany el tema del Dia Internacional de la Joventut és “El camí cap al 2030: eradicar la pobresa i assolir un consum i producció sostenibles.” Els objectius d’aquest tema estan recollits a l’Agenda 2030, aprovada l’any passat a través d’una resolució de l’Assemblea General. 


Però més enllà d’aquest dia, com podem entendre la joventut a la nostra societat?



La joventut com a concepte ha anat canviant a la nostra societat a través dels anys. També es percep de manera diferent en funció de l’espai, és a dir, del lloc on vivim i el seu context sociocultural. Persones d’edats, gèneres, ètnies i classes socials diferents en un mateix país poden entendre la joventut de manera diferent. La joventut com a categoria no és ni homogènia ni estàtica, doncs canvia i hi ha diferències que afecten als joves d’una mateixa societat.



A Catalunya, es comptabilitzen 1.131.064 persones joves d’entre 15 i 29 anys l’any 2015, el 15% del total de població catalana. Per aquestes, no hi ha una única manera de ser jove, tot i que poden compartir trets comuns.



Cada vegada més s’observa una dissolució de les fronteres respecte les etapes del cicle vital. Les transformacions socials que han afectat, i afecten, a la nostra societat fan que hi hagin canvis en les etapes vitals, allargant el període de la joventut en molts casos.



La joventut com a cicle vital forma part d’una construcció social de la realitat. La nostra societat destaca per tenir un caràcter adultocràtic i, per tant, el que es projecta i s’espera dels joves sovint és el que es construeix, en part, des de l’òptica dels adults. Ser jove es vincula amb valors com la llibertat, la no assumpció de responsabilitats o el risc, i en gran mesura es percep com a problemàtic. Curiosament, alhora que es problematitza la joventut, s’anhela i es desitja ser jove, doncs s’associa amb altres valors com la bellesa o la diversió.


Podem definir la joventut com una condició i/o com a una etapa de transició. Així, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat: com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i la trajectòria. En aquesta etapa es poden donar diferents trajectòries vitals en funció dels itineraris que els i les joves poden seguir. Itineraris relacionats amb la formació, el treball i l’emancipació familiar. Segons el sociòleg Joaquim Casal de la Universitat Autònoma de Barcelona, les trajectòries vitals que es poden configurar poden ser:



  1. Trajectòries d’èxit precoç: inclouen posicions professional d’èxit, titulacions importants i emancipacions familiars ràpides.
  2. Trajectòries obreres: mantenen formacions escolars curtes i insercions laborals ràpides per emancipació familiar també ràpida.
  3. Trajectòries d’adscripció familiar: la transició es desenvolupa molt lligada a la família.
  4. Trajectòries d’aproximació successiva: inclouen formacions llargues, desajustos entre estudis i feina i emancipació familiar tardana.
  5. Trajectòries de precarietat: mantenen poca formació i qualificació professional que es tradueix en precarietat laboral.
  6. Trajectòries erràtiques o de bloqueig: descriuen situacions fora del circuit de la formació i el treball.



La joventut també es troba afectada per les desigualtats socials, doncs l’edat és també un factor d’estratificació: existeix una distribució desigual de la riquesa, el poder i els privilegis entre persones de diferents grups d’edat. Altres factors com el gènere, l’ètnia o la classe social condicionen també les trajectòries de les persones joves, ja que, com dèiem, la joventut no és una categoria homogènia.



Els i les joves d’una mateixa generació comparteixen unes experiències comunes en tant en que es situen en una societat d’unes dimensions històriques i socials determinades. El context de crisi a nivell econòmic, polític, social i cultural que afecta al nostre país condiciona les trajectòries dels nostres joves. Per exemple, un mercat de treball on la joventut es relaciona amb manca d’experiència i incompetència relega a una part important dels joves a la precarietat laboral. Una part, que malgrat disposar de sobrequalificació en alguns casos, té moltes dificultats per trobar feina i/o disposar d’unes condicions de treball no precàries.



L’Enquesta de població activa (EPA) mostra un total de 1.020.800 joves potencialment actius a Catalunya el primer trimestre de 2016. D’aquests hi ha 598.000 actius, dels quals el 28% està aturat i buscant feina de manera activa, 10,4 punts per sobre de la mitjana catalana (17,4% per la població de 16 i més anys).



El perfil de l’aturat jove és una persona amb educació general; amb una durada de la demanda de 6 mesos o menys; provinent del sector serveis i que busca feina com a treballador de restauració, personal i venedor o en ocupacions elementals. Destaca també que la temporalitat continua sent més elevada entre els joves que en el conjunt de la contractació.



Els reptes que afecten a la joventut són molts en un context no facilitador en la generació d’oportunitats. Elements estructurals de la nostra societat han de canviar així com la percepció generalitzada sobre els joves, per tant de establir condicions bones per a trajectòries d’èxit. Passar de veure els joves únicament com un grup passiu de consum proper al risc i a la irresponsabilitat i veure’ls amb el seu potencial innovador i creatiu és un dels passos que el conjunt de la societat ha de donar.



Tal i com assenyalava el poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema “Ara és demà”, la voluntat d’esdevenir és present per construir nous projectes malgrat les dificultats (”les pedres”) en el camí.

Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
http://bloc.peretarres.org/2016/08/mesdunamaneradeserjove.html

dilluns, 8 d’agost de 2016

Innovaciones aplicadas a las entidades del Tercer Sector



En esta entrada, querría ofrecer al lector una pequeña muestra sobre algunos conceptos o proyectos fruto de la innovación social y cómo éstos tienen una influencia directa sobre el Tercer Sector. Mi objetivo es presentarlos y ayudar a despertar la curiosidad e interés por profundizar más o pensar en qué uso pueden tener para la realidad del lector.



Aunque que podría haber muchos otros temas que abordar, únicamente me centraré en cuatro de ellos.


Nuevas tecnologías para la mejora social


Hace poco conocí una magnífica iniciativa llamada Imagine 2016 impulsada por la empresa MSocial. Un programa de innovación que reúne a 12 jóvenes con espíritu emprendedor durante un mes para dar respuesta a cuatro retos sociales. Durante el mes de trabajo consiguieron diseñar cuatro productos tecnológicos, algunos de ellos con una inversión i compromiso real para llevarlos a cabo. Mirad AQUÍ los productos resultantes.



Para mí, este es un buen ejemplo de cómo las nuevas tecnologías pueden ayudar a la mejora social, siendo un punto de encuentro y trabajo en red entre jóvenes emprendedores, empresas i entidades. 

Gamificación

 
Aunque la palabra inglesa nace en el 2008, la aplicación práctica del concepto en sí, no tiene ningún misterio. Básicamente lo que intenta es aprovechar dinámicas del juego en un contexto que no es lúdico con el objetivo de mejorar la implicación de las personas, el aprendizaje, la productivitat, etc. ¿Os imagináis unos estudiantes o unos donantes más motivados, unos socios más implicados o simplemente, conseguir motivar a personas habitualmente poco participativas?



En el Tercer Sector, se trata de un concepto con un gran potencial y todavía poco utilizado. Por ejemplo, hasta ahora, la esencia del mundo del tiempo libre se ha circunscrito a algunos ámbitos, pero está claro que tiene un gran potencial para hacer el salto y transferir los conocimientos a otros campos.


Desde hace poco más de un año, la Fundación Jaume Bofill ha impulsado una iniciativa para promover la gamificación en las aulas de los centros educativos. En el siguiente enlace podéis encontrar un ejemplo de cómo aplicarlo en una aula a través de “Juego de tronos”.


Experimentación social en el acompañamiento de jóvenes en exclusión social


Actualmente, la mayoría de procesos de trabajo individual con jóvenes que están en riesgo o situación de exclusión social se basan en un modelo bastante estandarizado y desarrollado por un profesional: contacto profesional, entrevista inicial, diseño del plan de trabajo, trabajo en base a expectativas, puntos fuertes/oportunidades de mejora, establecer metas, acompañar en actividades, etc.

 

Des de la Fundación Pere Tarrés se está implementando un proyecto europeo de experimentación social que supera este modelo que lleva años desarrollándose. En esencia, el proyecto aprovecha los atributos del voluntariado mentor sénior para acompañar al joven desde el momento inicial en la ideación e impulso de un proyecto. Sin entrevistas iniciales, ni medio año para el inicio de ganar confianza y un plan de trabajo individual. El punto de partida es que el joven des del momento 0 comience a hacer y que con el acompañamiento de un sénior voluntario desarrolle un proyecto en su entorno. Más información: proyecto NEET U.
 

Influencers: youtubers e instagramers


Los influencers son aquellas personas que tienen una autoridad suficiente como para que su mensaje y opinión sea reconocida como tendencia en el entorno digital. Como en todos los modelos, no deja de ser una reformulación de lo que hasta ahora se llamaban líderes de opinión, pero en el ámbito digital.



El uso extensivo de redes como Youtube o Instagram entre los jóvenes es una realidad. No son pocos los adolescentes y jóvenes que hoy en día sueñan con ser youtubers, además de futbolistas. Incluso se ha creado una academia de formación sobre el tema.



Asimismo, sorprende que en el Tercer Sector (que tanta incidencia quiere hacer entre el público adolescente y joven) no se le dé ni el uso ni la importancia que tienen, como sí han aprovechado los departamentos de márqueting de grandes empresas. ¿Qué incidencia tendría una campaña de sensibilización a través de un vídeo promovido per un Youtuber con 18 millones de suscriptores?. Ya no digamos si conseguimos que unos cuantos de ellos sean embajadores de la nuestra causa.

Daniel Ferrer
Técnico de proyectos de la Fundación Pere Tarrés