dimecres, 19 d’octubre de 2011

La comunicació també és acció social

S’acostuma a assegurar que les professions socials com l’educació social i el treball social són eminentment vocacionals. Vocació per donar suport als col·lectius més vulnerables i treballar per un món millor. El periodisme i la comunicació també acostumen a ser vocacional, i en alguns casos inclou aquesta mateixa inquietud per transformar la societat. Tot i certes reticències que existeixen en el món social respecte als professionals de la comunicació (segurament degut a males experiències amb mitjans de comunicació amb un enfocament sensacionalista), la praxis diària ens mostra que aquestes dues vocacions no només no són  incompatible sinó que poden ser complementàries.
 
Transformar la societat des de la comunicació
 
Es pot transformar la societat fent intervenció directa treballant per exemple amb infants en un centre obert, amb gent gran en una residència, gestionant ajuts per persones amb discapacitat o fent actuacions amb persones amb toxicomanies. Es pot transformar la societat formant els professionals que treballaran amb aquests col·lectius. També es pot transformar la societat fent estudis i recerques sobre la realitat social o fins i tot fent incidència política per canviar o millorar les situacions d’algunes persones. En el cas dels professionals de la comunicació, fem acció social i transformem el món en la mesura en què contribuïm a donar a conèixer aquesta tasca a la societat. Però especialment a l’hora d’aconseguir visibilitzar a través dels mitjans o de la xarxa una realitat poc coneguda, denunciant situacions injustes i sensibilitzant la ciutadania. Van ser els mitjans de comunicació qui ja fa alguns anys van començar a denunciar les situacions de violència familiar de gènere dels homes vers les seves dones que fins al moment la societat semblava haver tolerat com un fenomen quotidià. Moltes dones van descobrir llavors que no estaven soles i que tenien uns drets i una xarxa de suport per ajudar-les. La pressió social, iniciada pels mitjans, va aconseguir canviar algunes lleis en aquest sentit.

Un exemple pràctic: la situació dels fills i filles de famílies d’origen immigrant
 
La setmana passada vam tornar a comprovar com la tasca dels professionals de la comunicació és una altra vessant de l’acció social. El passat 14 d’octubre Unicef i Fundació Pere Tarrés vam presentar l’estudi “Abriendo Ventanas”, que descobreix com els infants de famílies immigrants que viuen a Espanya tenen dificultats per accedir a drets fonamentals com l’alimentació, l’educació o la salut. Un estudi fonamental per denunciar situacions injustes que sovint són desconegudes per la societat i ignorades pels poders públics. Però un estudi que hauria quedat en la difusió del sector social, si no s’hagués fet una feina de comunicació per aconseguir que els mitjans de comunicació es fessin ressò. El resultat són més de 200 referències en mitjans de tot el món i més de 200 comentaris en xarxes socials de persones anònimes que s’indignaven en conèixer aquesta realitat i demanaven solucions. I precisament el mateix cap de setmana, el programa Latituds del Canal 33 emetia el reportatge “Trencant l’espiral de la pobresa infantil”, un reportatge rigorós dels periodistes de la televisió pública catalana gestat pel treball conjunt de diferents professionals de la comunicació de les entitats del Tercer Sector que aconseguia posar sobre la taula la realitat de la pobresa infantil que a Catalunya afecta a un de cada 4 infants. I també la tasca silenciosa però fonamental de les entitats socials catalanes per combatre aquesta pobresa i per donar suport als infants i les famílies que la pateixen.
 
Si amb totes aquestes accions comunicatives que es realitzen des de les entitats aconseguim que la societat prengui consciència dels problemes de la realitat i que els que poden decidir prenguin mesures per solucionar-ho, ja haurem contribuït a transformar el món.


Isabel Vergara
Cap de Premsa de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada