dilluns, 24 d’octubre de 2011

La dependència de la nostra gent gran

Tots els que ens dediquem al Tercer Sector Social desenvolupem la nostra feina al servei de les persones. La persona és el nucli de la nostra acció, la seva atenció dóna sentit a les nostres organitzacions. En algun moment pretèrit vam fundar o ens vam sumar a un projecte tan humà com és l’atenció a la nostra gent gran.

Sempre hem volgut acompanyar-los afavorint la seva dignitat. El treball dels nostres centres i serveis, en el sector solidari, sense cap ànim de lucre, ha posat de manifest que atendre a la gent gran no vol dir, únicament, cuidar-los, assegurar la seva alimentació o allotjament, sinó que, per sobre de tot, representa oferir un tracte digne per part de tot l’equip de cada centre. Es tracta de donar un ambient càlid i humà com fet diferencial de la nostra oferta. El nostre compromís amb els demés va més enllà dels ítems de qualitat que l’administració pugui proposar-nos i se centra en la persona des de la proximitat i per sobretot d’amor a l’altra persona per dignitat.

Aquesta activitat es realitza en un entorn concret. En una societat en crisi en molts sentits, i en un entorn político-social avui denominat “Llei de la dependència”.


Treballant junts per a la gent gran en les jornades de la Federació LARES i de l’Associació de Centres Socio-sanitàris Catòlics de Catalunya

Les associacions patronals convocants de les XI jornades de la Federació LARES sobre l’“Impacte de la Llei de Dependència en els serveis de LARES: Reptes de futur”, ens han convidat a reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta legislació. Una de les primeres reflexions és que mai “els temps passats van ser millors”. Una altra és la nostra obligació moral amb les persones, que ens obliga a mantenir la qualitat i la dignitat tot i la mancança de mitjans. I, finalment, tenim l’obligació d’innovar i renovar-nos. Tot i que en diverses ocasions les obres de la societat civil i de l’Església van començar essent pioneres, han estat assumides i realitzades des d’altres àmbits com l’Administració o la iniciativa mercantil, deixant els nostres projectes obsolets. Potser el moment de crisi present no és el més fàcil per avançar, però la nostra obligació moral amb les persones és tenir projectes de futur, així com reflexionar la forma de poder-los executar.

Moltes són les coses que s’han de millorar en l’atenció a les persones en situació de dependència però potser el més constrenyent, i més difícil, sigui intentar canviar certes actituds i hàbits que, emparats en el “sempre s’ha fet així”, es segueixen mantenint.

La deliberació dins d’un marc interdisciplinari en el qual ens trobem, és una estupenda oportunitat per fer-ho. Però sense partir d’actituds ètiques, dels principis abans formulats, sense haver generat la “voluntat de voler encertar-la”, difícilment podrem afrontar la seva resolució.


La formació permanent és un pilar fonamental

Per poder oferir una atenció de qualitat en els nostres centres, hem de formar-nos constantment i poder-nos adaptar als diferents perfils professionals. És per això que celebrem que aquest any s’ofereixi la desena edició del postgrau de Direcció i Gestió de Residències. Un treball conjunt de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i de la Federació LARES com a patrocinador i que en aquesta dècada ja ha format a 500 professionals que es dediquen a treballar per aquells que ho ha donat tot per a la societat: la nostra gent gran.


Josep Oriol Pujol
Director general de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada