diumenge, 16 d’octubre de 2011

La paradoxa de les professions socials: treballar per no ser necessaris

Una de les claus de l’èxit professional actual és la captació i fidelització dels clients. En un món fortament dirigit per les lleis del mercat, el marketing esdevé un aliat indispensable per aconseguir que els destinataris dels nostres serveis vulguin comprar-los eternament. 

Però, què passa amb aquells que treballem per ajudar els altres a créixer i a ser autònoms? Què passa quan el millor resultat possible de la nostra feina és tornar-nos prescindibles i comprovar que les persones i comunitats són capaces de participar, d’organitzar-se, de viure sanes i felices gràcies, potser, a la nostra dedicació, però ja sense ella? O, una mica més enllà, què passa quan l’estratègia adequada és retirar-nos per afavorir de debò la seva autonomia?

Potser la pregunta se situa en el nivell dels impossibles, perquè les necessitats socials i educatives difícilment s’esgoten, però és una pregunta necessària per recordar-nos que  mantenir la nostra feina és, sempre, un mitjà al servei dels altres. El compromís ètic de les professions socials i educatives, sense renunciar al marketing com a company de camí, ens porta a assumir aquesta aparent paradoxa: hi ha ocasions en què la millor ajuda és deixar d’ajudar o en que la feina ben feta pot ser la que no “fidelitza” la clientela.


Paco López 
degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la  Universitat Ramon Llull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada