dilluns, 28 de novembre de 2011

Doctorat i recerca: imperatiu legal o coherència?

Un dels elements del procés de transformació de la universitat en què estem immersos és l’increment d’exigència als centres universitaris pel que fa al doctorat i la recerca del seu professorat. 
 
Més enllà de les exigències legals, però, hi ha raons per demanar a la universitat que no es conformi amb transferir el coneixement que d’altres generen. En l’era de la informació, un estudiant universitari necessita bons docents que orientin, amb una síntesi pròpia, els coneixements disponibles al món. Però amb això no n’hi ha prou. El plus que aporta el professorat universitari ha de venir d’una pràctica professional rigorosa i actualitzada i/o del coneixement nou, generat a partir de la pròpia recerca. Això últim és el que dóna sentit a les exigències d’un nombre significatiu de professorat doctor i investigador.

Especialment per a les antigues escoles universitàries, centrades en enfortir els vincles amb el món professional i en la docència de qualitat, aquest nou escenari suposa un gran repte que recau sobre el professorat i la seva voluntat de millora acadèmica i de dedicació a la investigació.

En quatre anys la nostra Facultat ha passat del 35% al 52% de doctors entre el professorat a dedicació plena. La previsió és que, en els propers mesos, ens apropem al 70%. Sense perdre els necessaris vincles amb la vessant més pràctica i aplicada de la nostra tasca, aquest és un reflex del compromís del nostre professorat per ser coherent amb el que avui necessita la formació rigorosa dels professionals de l’acció social.


Paco López
degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada