dijous, 29 de desembre de 2011

La xarxa europea de reminiscència

A finals de novembre, es presentà a Barcelona la Xarxa Europea de Reminiscència. Un projecte dinamitzat i presidit per la Pam Schweitzer i en el què actualment onze països europeus en formen part. La finalitat de la xarxa és la promoció de la reminiscència com a tècnica d'intervenció en les persones grans ja sigui a persones que viuen un envelliment sa com patològic. 

Però, realment què és la reminiscència? Segons la promotora d'aquesta xarxa, la reminiscència és l'acte de recordar i compartir els records d'un mateix que formen part de la seva vida quotidiana. La reminiscència com a tècnica no només s'adreça el col•lectiu de la gent gran, encara que n'és un dels que més en gaudeix d'aquest recurs. 

Peña-Casanova (2005), un dels neuròlegs reconeguts del nostre país, afirma que la reminiscència és una manera d'activar el passat personal i constituir un record sistemàtic de les memòries antigues. És una manera d’activar el passat personal i això contribueix a un millor benestar de la persona. 

I quins són els beneficis de la reminiscència en la gent gran? Com a tècnica d'intervenció, la reminiscència pot contribuir a treballar diferents aspectes; tanmateix considerem que alguns dels més significatius podrien ser: mantenir la memòria a llarg termini i especialment l'episòdica, fomentar la comunicació grupal i el coneixement entre els membres del grup que participen en aquesta tècnica (professionals, voluntaris, familiars, ...), ajudar a la persona a tenir una millor percepció de la seva identitat i reduir el grau d'exclusió social de les persones afectades per una demència. 

Però, per quin motiu ressaltem aquesta notícia en aquest bloc? La Fundació Pere Tarrés des de Projectes Social conjuntament amb la Fundació Alzheimer Catalunya -promotora d'aquesta jornada de presentació de la Xarxa - altres organitzacions de serveis i amb el suport d'un projecte europeu i La Caixa realitzarem el projecte Making memories matter, memory boxes. Aquest projecte, dirigit per la Pam Schweitzer, es realitzà en el període 2004-2005 i consistí en ajudar a les persones amb demència a fer la seva pròpia caixa d'història de vida. El procés de construcció de la caixa s'iniciava en el moment que la persona malalta seleccionava els objectes i/o les fotografies personals i significatives que considerava que formen part de la seva vida. A partir d'aquests elements, i amb un suport d'un educador, es construïa un diorama o un espai en el qual la persona amb la malaltia distribuïa, segons el seu criteri, els elements escollits. Els participants explicaven la història de cada element de la caixa i amb el suport de l'educador expressaven la vivència i els fets viscuts. Aquest projecte en què es treballà la reminiscència com a eina vehiculitzadora per a la integració de les persones amb el seu entorn comunitari va ser un projecte enriquidor fonamentalment per tres motius: un primer va ser pel nombre d'agents implicats: participants, educadors i familiars; un segon relacionat amb la millora de la qualitat de vida de la persona malalta participant i de les relacions amb el seu familiar; i un tercer vinculat amb la seva repercussió del projecte. Com a projecte europeu, participaren altres països com a partners, i a través d'una exposició itinerant, es mostraren al públic totes les caixes d'història de vida realitzades.


  
Fa gairebé tres mesos, l'octubre de 2011, el museu Esbaluard, museu d'art modern i contemporani de Palma, acollí un projecte similar promogut per les residències del Consell de Mallorca de Felanitx, Sa Pobla, la Bonanova, la Llar d’Ancians de Palma i la Llar i Centre de Dia Reina Sofia. Aquest projecte tenia com objectiu principal millorar les relacions entre els residents i professionals a través de la confecció de caixes d'història de vida i la promoció de la reminiscència. La proposta que va aparèixer en el sí del Consell va ser tutoritzada a través d'una acció formativa que impartirem des de Formació, Recerca i Consultoria de la Fundació Pare Tarrés. 

Cristina Vidal Martí
Cap de departament de l’Àrea de Gent Gran de Formació, Consultoria i Estudis.Fundació Pere Tarrés.
[més informació]

1 comentari:

  1. La noche del 30 de diciembre de 2011 se encontraba acostada en el portal de número 139 de la calle Vallespir una persona sin techo.
    Llame a todos los números que se me ocurría que podrían ayudarle, mi idea era que lo pudieran recoger y llevarlo a un albergue. Entre los que no me contestaban, estaban fuera de horario de oficina o no era su causa, no encontré a nadie.
    Me gustaría saber algún número al que poder llamar la próxima vez.
    Gracias,
    saludos
    PD: es la primera vez que veo a esta persona en ese portal, pero igual vuelve más noches. Si saben de alguien que pudiera hacer que se encontrase mejor, les agradecería que los avisaran y lo ayudasen. Gracias.

    ResponElimina