dijous, 1 de desembre de 2011

Reflexions entorn a la soledat en gent gran

Fotografia: Paco Guirao
El passat mes de novembre se celebrà la Jornada Internacional de soledat, aïllament social i solitud en la vellesa, organitzada per Amics de la gent gran a l’auditori de CX La Pedrera de Barcelona. 

L'objectiu de la jornada, segons els organitzadors, era entendre les causes i conseqüències de la soledat en les persones grans. Sota el títol Aïllament social i solitud en la vellesa, la jornada s'estructurà en quatre grans eixos: diferents tipus de solitud; les causes de l’augment d’aquest problema en les persones grans i en la societat en general; l’impacte que genera tant a nivell individual com col·lectiu, i les experiències públiques i privades de lluita contra aquest fenomen.

Aquesta jornada, pionera per abordar un tema d'una gran repercussió en la gent gran i de poca visibilitat social, aportà nous coneixements i noves maneres de veure aquest fenomen.

Una de les aportacions interessants de la jornada va ser a càrrec de la psicòloga Louise Hawkley, directora associada del laboratori de neurociència social de la Universitat de Chicago. Hawkley establí que la soledat no desitjada s'associa a un alt risc de mortalitat, ja que no és un sinònim d'estar sol sinó que és un sentiment i, com a tal, té una incidència directa en la salut de la persona. A través d'un estudi longitudinal a 229 persones d'edats compreses entre els 50 i 68 anys, Hawkley i un equip d'investigadors de la salut, establiren que la soledat té conseqüències físiques i emocionals en les persones grans que experimenten el fenomen. A nivell físic, observaren un augment de la pressió arterial que pot generar complicacions cardiovasculars, un increment de la sensació del dolor físic, dificultats en la conducta de la son i un augment de cortisol a les primeres hores del dia (hormona produïda per la glàndula suprarrenal que s'allibera davant de situacions d'estrès o d'alerta). I a nivell emocional, la soledat té conseqüències en l'estat anímic i, a la vegada, dificulta a la persona l'adaptació al seu dia a dia i amb l'entorn més immediat.


Odile de Laurens de l’Observatori de la Fondation de France, una altra conferenciant, apuntà algunes de les possibles causes de la soleda, posant en relació la pobresa i l'aïllament social. A través d'un informe realitzat a França l'any 2010, anomenat Les soledats a França, des de l'observatori constataren que les persones amb rendes baixes tenen més possibilitat de patir aïllament social i com a conseqüència sentir més la soledat. Relacionada amb aquesta intervenció, Àngel Castiñeira, director de la Càtedra del departament de Ciències Socials de la Universitat Ramon Llull, va demanar a les administracions públiques que la crisis econòmica no suposi un retrocés en les polítiques socials, ja que aquesta situació podria agreujar més el fenomen i les seves possibles conseqüències en la nostra societat.

En relació a quines causes podrien explicar l'augment de la soledat, Gerdt Sundström,
especialitzat en polítiques socials i la seva incidència en les famílies i les persones, aportà coneixements comparatius entre la gent gran sueca i la espanyola. Afirmà que la gent gran espanyola té una percepció més alta de la soledat respecte la sueca. Tot i que aquesta percepció, el nombre de persones soles que viuen a Espanya és inferior que a Suècia. Sundström explicà que els canvis socioculturals relacionats amb les estructures familiars, els valors que s'atribueixen i les polítiques socials podrien ser arguments per aquesta percepció.





Reportatge 'Les veus de la soledat' produït per Amics de la gent gran


En definitiva, aquesta jornada celebrada a l'auditori de CX La Pedrera va ajudar als assistents a apropar-se més, a conèixer les causes i conseqüències de la soledat. Un fenomen que pateixen milers de persones grans en el nostre país i que necessita ser abordat des de diferents punts de vista. L'organització de l'acte, conscient de la duresa i polièdrica visió del fenomen, va combinar amb la jornada les exposicions dels experts i investigadors, el visionat de vídeos amb testimonis reals i una performance.


Cristina Vidal
cap de departament de l'àrea de gent gran de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada