dilluns, 5 de desembre de 2011

Ser voluntari

En un moment especialment convuls a nivell social, de reivindicació a l’administració dels drets dels ciutadans i de queixa per algunes reduccions de pressupostos públics, sense obviar aquestes demandes, ens mantenim en afirmar la importància de la iniciativa social. Ho fèiem quan tot havia de ser a partir de la iniciativa pública, quan l’administració era omnipresent i ens mantenim ara destacant les obligacions de bon ciutadà, i de responsabilitat social de les persones. Formem part d’una societat que vol ser responsable i com a persones sanes, en el sentit més ampli del terme, assumim responsabilitats en relació als altres.

El compromís voluntari és la màxima expressió d’aquest compromís amb els altres. “Ser voluntari” és una actitud, un compromís que va més enllà de “fer alguna acció voluntària”. Ser-ho, a més, amb constància, al llarg del temps, és una expressió de generositat que indubtablement ens fa créixer com a persones. Parlem d’una actitud, d’una forma de viure, de ser, que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que apropant-nos a l’altre ens omple de satisfacció. Víctor Frankl, el famós psiquiatre vienès, afirmava que la “porta de la felicitat s’obre enfora” i no cap a un mateix. En un moment de canvi d’alguns valors, en què el tenir, el posseir, l’hedonisme, la individualitat primen, poder parlar de la felicitat a partir de la donació és una satisfacció personal. I fer-ho des del rigor, el mètode, el treball ben fet; una conseqüència de la responsabilitat vers els altres.

Felicitem-nos, doncs, per la incidència social de les nostres entitats, per la inquietud d’innovar, de fer les coses ben fetes i sobretot felicitem-nos per cada hora que moltes persones dediquen als altres des del voluntariat responsable, sense esperar res a canvi.



Josep Oriol Pujol
director general de la Fundació Pere Tarrés
[més informació]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada