dilluns, 20 de febrer de 2012

La justícia social un repte de tots

El dia 20 de febrer de cada any ha estat declarat per les Nacions Unides com a dia internacional de la Justícia social. El terme justícia social va aparèixer a mitjans del segle XIX per un jesuïta italià, en Luigi Taparelli. Segurament aquesta expressió ha caigut en desús, i actualment utilitzem altres paraules per a designar les desigualtats socials que existeixen, i la necessitat d’aconseguir unes condicions de vida dignes per a totes les persones. 

Al llarg d’aquests darrers anys a nivell mundial molts persones han abandonat la pobresa com bé expressa en un recent article en Xavier Sala a La Vanguardia , si bé també es notable que els períodes de creixement de l’economia catalana i espanyola no s’ha aprofitat per a reduir significativament la pobresa, i que actualment s’han disparat a nivells inadmissibles: un 20% en el cas de la població en general, i un 23,4% en el cas dels infants.

En la nova perspectiva que avui adquireix la justícia social, apareixen noves dimensions:

1. La dignitat humana. La persona vulnerable no pot ser agent passiu del seu procés vital. Un consumidor de serveis de les administracions públiques o de les entitats socials. Ha de ser protagonista per a segons les seves capacitats, responsabilitzar-se de la seva vida, amb la finalitat d’aconseguir la seva autonomia fins a on sigui possible i amb unes condicions mínimes. 

2. La igualtat d’oportunitats. Es imprescindible treballar per a que les condicions de naixement no condicionin inexorablement la vida de les persones. Per això disposem d’un sistema educatiu i sanitari universal que cal fer sostenible, però també abordar nous espais que suposen la discriminació, com ara el lleure.

3. La responsabilitat d’aconseguir l’atenció a les persones més vulnerables, no pot ser només de l’Estat. Sense deixar els drets, cal la implicació de tota la societat, lluitant contra el frau impositiu, establint sistemes fiscals progressius i desgravacions socials (mecenatge), però també amb l’actuació de tota la societat a través de les entitats socials que ofereixen recursos econòmics captats de donants, voluntariat i proximitat humana. Com bé diu el professor Joaquim Garcia- Roca, ens cal anar a una Societat del Benestar a un Estat relacional, amb un paper més preponderant de la comunitat i de les organitzacions no lucratives. 

L’actual context socioeconòmic i la situació de moltes persones, ens exigeixen un nou pacte social per a la justícia social. 

Rafa Ruiz de Gauna.
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada