dimarts, 6 de març de 2012

Psicomotricitat a les Escoles Bressol

Avui en dia, és fàcil sentir sovint en el món de l’educació la paraula “psicomotricitat”, però, realment tenim clar el que això significa? 

Des de la Fundació Pere Tarrés, volem apropar aquest concepte a tots els educadors i educadores de la petita infància i intentar que els professionals de l’educació puguin veure el concepte “psicomotricitat” des d’una altra perspectiva, i és que sovint aquest concepte es confon amb el terme “gimnàstica”. Volem demostrar la importància i la relació que té la psicomotricitat amb les emocions al món de l’educació infantil, i més concretament al món de les Escoles Bressol. 

Segons les associacions espanyoles de psicomotricitat, es podria dir que “... el terme “psicomotricitat” integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius a la capacitat de “ser” i “expressar-se” en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida, ocupa un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat. Partint d’aquesta concepció, es desenvolupen diferents formes d’intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació en qualsevol que sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la formació, a la titulació i al perfeccionament professional i constituir cada cop més l’objecte d’investigacions científiques.” 

La Psicomotricitat es podria considerar com la relació que hi ha entre el moviment del cos i els processos psicològics de la ment. Des d’aquest punt de vista, la pràctica psicomotriu ha de facilitar i possibilitar el joc del nen o la nena, tant amb el seu propi cos en moviment com una recerca de plaer. A més permet un joc socialitzador amb els altres nens i nenes i és comunicatiu mitjançant el joc i el moviment, la simbolització i el llenguatge. 

Quan es parla d’una “sessió de psicomotricitat” estem parlant d’un lloc privilegiat pel nen/a, on a través de l’expressió, les emocions, la comunicació i la relació, pot manifestar-se “com és” sense ser rebutjat. El nen/a viu plenament la seva expressivitat motriu i d’aquesta manera pot treure la història que té dins seu, la seva pròpia història. 

A grans trets, es poden trobar dos tipus de sessions diferents: 

Sessió dirigida: 
Ha de tenir un fil conductor guiat per l’educador/a. Habitualment, les sessions dirigides es fonamenten en una història o conte on els nens i nenes són els protagonistes. Es fa servir normalment un circuit, pel qual passen els nens/es seguint les pautes de l’educador/a. 

Sessió Lliure: 
L’infant guia. L’educador/a ha d’escoltar la seva necessitat i lliurar-li el material que precisi. La seva tasca és d’observació i només intervé si es produeix algun conflicte. Pot entrar o no en el joc de l’infant, però és aquest qui posa les pautes del seu joc. 

L’educació de l’etapa de 0-3 anys està basada en els progressos dels nens/es, un dels pilars dels qual és el moviment, ja que l’ajuda a créixer com a persona. La psicomotricitat és una manera de donar oportunitats als infants mitjançant estímuls per poder expressar-se lliurement. 







Les vivències emocionals són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions, i en conseqüència, també ho hauria de ser de l’educació. Educar emocionalment voldrà dir, impulsar un creixement emocional dels infants, és a dir, ajudar a avançar en el desenvolupament integral d’ells com a persones. 

Anna Bayer
Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada