divendres, 20 d’abril de 2012

100.000 monitores i monitors... al servei de les persones i del país

Des de principis dels anys 80 en que la Generalitat de Catalunya va regular la formació d’educadors en el lleure, s’han atorgat 100.000 carnets de monitors i monitores d’educació en el lleure, impartits per les 30 escoles del Principat reconegudes actualment. 

La Fundació Pere Tarrés, ha contribuït des del seu centre de formació (l’Escola de l’Esplai), a la capacitació de més del 30% d’aquests educadors, i continua innovant en els models formatius i en els continguts. La nostra institució celebrava l’any passat el 50è aniversari del primer curs de formació.




Aquest model de complicitat entre el Govern i les entitats juvenils ha estat un èxit, que fins i tot amb les noves demandes de l’educació s’ha anat fent extensiu a la capacitació dels professionals i voluntaris de les activitats extraescolars o paraescolars, com els casal, els menjadors escolars, les ludoteques o altres intervencions educatives fora de l marc escolar. El Govern ha reconegut el protagonisme de les entitats i ha donat suporti supervisat la seva actuació. 

Al llarg d’aquest 30 anys, l’esplai i l’escoltisme, han format milers d’infants i joves de la nostra societat, contribuint a fer-los més persones, ciutadans actius i compromesos al servei del país i dels altres, amb més interioritat i més autoconeixement, i amb competències avui requerides pel món productiu, com ara la iniciativa, el treball en equip, o la responsabilitat i l’ autonomia. Tampoc cal oblidar l’aportació humanista a molts joves (alumnes) que han fet 100 hores de formació del curs de monitors sobre coneixement socials, psicopedagògics i recursos pràctiques per a la intervenció. Si cada educador en el lleure pot arribar a 10 nens i nenes, l’impacte educatiu i social d’aquests 30 anys, és impressionat. Més d’un milió de persones beneficiàries, que converteix a l’educació en el lleure en un agent educatiu de primer ordre, en una veritable institució. 

Ara bé, són temps de celebracions i de generositat però també de construir fonaments sòlids que possibilitin la continuïtat del model i de l’aportació socioeducativa. Justament estem en un moment històric de la formació dels educadors en el lleure. Amb la reforma general de la Formació Professional, i en particular dels Certificats de Professionalitat de caire estatal, s’han aprovat regulacions específiques dels Dinamitzadors (Monitors/es) d’activitats de lleure infantil i juvenil i de Directors. Hem de trobar un encaix adequat entre la tradició de les escoles d’educadors en el lleure molt vinculades a moviments associatius, amb el nou marc normatiu, per a oferir el màxim valor als nous educadors, però salvaguardant l’educació en valors que proposa el món educatiu no formal i vetllant per l’interès superior de l’infant que reconeix la Convenció dels Drets de la Infància . I no tenim massa temps, les properes convocatòries de la formació ocupacional sota els nous certificats de professionalitat marcaran el full de ruta. Com fins ara, l’entesa entre les conselleries de Benestar Social i Família, i Empresa i Ocupació, es vital. 

Rafa Ruiz de Gauna 
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 19 d’abril de 2012

Blogs, Comunicación 2.0 y Acción Social

Trabajar la comunicación en las formaciones para la acción social es muy necesario, tal y como explica Noelia Muñoz en su blog “#edusotv”. Ha sido uno de los temas incluidos y mejorados en algunos de los planes de estudio de los diferentes grados. Tanto en Educación Social como en Trabajo Social en la Facultad Pere Tarrés lo hemos centrado en el primer curso, aunque, lógicamente es un tema transversal en toda la carrera. 

Al margen de la comunicación verbal, no verbal y escrita, aparecen desde hace tiempo todos aquellos aspectos ligados a internet y que tienen que ver directamente con este tema. Hoy en día la mayoría de entidades sociales disponen de algún espacio en la red. Cada una con diferentes modelos, algunos ya más interactivos, otros todavía algo más estáticos. Pero en general parece que la tendencia es a posicionarse en el espacio virtual mediante las webs y, especialmente, mediante las diferentes redes sociales. 

Pero la acción social no se limita a la interacción que establecen las diferentes entidades con la sociedad o los participantes de los proyectos. Cada vez más, los profesionales de la acción social se atreven a publicar en diferentes espacios de Internet. 

En general, estos espacios nos permiten poder leer reflexiones frescas en referencia a profesiones sociales e incluso poder establecer discusión con los autores mediante la red. Uno de los valores importantes de estos espacios es justamente el acto generoso de explicar numerosas situaciones, dificultades, reflexiones y decisiones profesionales por las que, todos los que nos dedicamos a estos ámbitos, hemos pasado en algún momento. Así que, además, nos ayudan a hacernos entender que no afrontamos nuestros dilemas y discusiones personales solos, si no que hay posibilidad de ponerlas en común e incluso establecer debate al respecto. 

Dada la relevancia de este tipo de trabajos, desde la Facultad Pere Tarrés y conjuntamente con el CEESC hemos querido organizar un acto de debate con diferentes propuestas de blogs que consideramos muy relevantes en la blogosfera de la acción social y especialmente de la educación social. 

Así pues, bajo el título “Comunicació 2.0 i Acció Social: Educablog i altres projectes d' #Educació Social” hemos invitado a compartir un espacio con estudiantes y profesionales interesados con los autores de los siguientes blogs:
Podremos debatir con ellos, el dia de Sant Jordi (23 de abril) a las 11h en la Facultad Pere Tarrés presencialmente o bien siguiendo el evento por Twitter con el hastag #acciosocial20.


Òscar Martínez
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social. Expert en temes de discapacitat.[més informació]

dimecres, 11 d’abril de 2012

La importància de l'educació emocional de 0 a 3 anys a l'escola bressol

L’etapa que comprèn dels 0 als 3 anys és una de les més importants en el desenvolupament dels infants. Els darrers estudis, especialment en neuropediatria, destaquen la gran importància d’aquesta fase per al desenvolupament del cervell humà. Al mateix temps, i davant de les noves tendències educatives que es van obrint pas en l’atenció a la primera infància, l’equip pedagògic del departament d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés va decidir, ara fa un any, fer un canvi en l’orientació pedagògica de les escoles gestionades. 

Aquest canvi implica replantejar la funció de l’escola bressol com un lloc que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en què puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius, emocionals, etc. Aquest nou marc de treball suposa un gir de cent-vuitanta graus en l’organització del treball diari de les escoles bressol per buscar espais on l’educador/a passa a ser més observador/a que protagonista. Un temps i un espai en què preval el desenvolupament de les capacitats emocionals, el fet d’estar segur d’un mateix o de saber quin tipus de conducta esperen els altres d’un mateix, que no pas tenir un desenvolupament precoç de les capacitats cognitives, de la capacitat lectora, de la capacitat lògica, etc. 

Mònica Jiménez, de l’àmbit d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés, ho resumeix afirmant que “l’escola bressol no ha de ser una reproducció de l’escola. En aquesta edat no és tan important l’aprenentatge de conceptes com els colors sinó establir dinàmiques que potenciïn el desenvolupament integral dels infants”. 

En aquest sentit, la proposta d’activitats que es fa des de la Fundació Pere Tarrés està molt relacionada amb el món afectiu dels infants, constituït per la família, l’escola i el seu entorn més pròxim. Aquesta aposta educativa pretén canviar el “fer per fer” –en què és important la quantitat de coses que fan els infants, amb el nivell d’activitat que això suposa– per unes activitats centrades en els infants, és a dir, que aportin un valor al seu desenvolupament. 

Hem de permetre al nen/a aprendre del seu entorn, i és bàsic fomentar la seva seguretat, només hem d’intervenir quan veiem que és necessari. És un procés d’acompanyament del seu aprenentatge personal a través de l’estima i de la tranquil·litat. 

Una part important de l’èxit d’aquest projecte és el treball amb les famílies, la col.laboració entre la família i l’escola és imprescindible a l’hora de dur a terme el projecte educatiu de l’escola. Una de les funcions de l’equip educatiu de l’escola bressol és la de potenciar la implicació de la família al centre, fent-les partícips del procés educatiu que es desenvolupa a l’aula i el centre, desenvolupant al màxim els canals establerts per a la seva informació i participació mitjançant una actitud positiva. Creiem en la importància d’aquesta etapa, atès que juga un paper molt important a l’hora de detectar i acompanyar possibles dificultats dels infants i les famílies.

Anna Bayer
Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés



dijous, 5 d’abril de 2012

Causes per un Envelliment Actiu i Intergeneracional

L’any 2012 ha estat declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. La Comissió Europea considera necessari i urgent que tots els ciutadans reflexionin sobre el fet demogràfic de l’envelliment de la població. 
Preocupar-se per la participació de les persones grans és una qüestió central en l’agenda gerontològica actual. En general, l’interès sobre això es redueix a la següent qüestió: Com aconseguir una millor participació i més gran de les persones d’edat? 

L’envellimet actiu és el procés que permet a les persones grans desenvolupar tot el seu potencial (físic, psíquic i social) al llarg de la seu cicle vital i participar en la comunitat d’acord a les seves necessitats, desitjos i competències. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com el “procés on es optimitzen les oportunitats amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del subjecte”. Així mateix la Solidaritat Intergeneracional és reforçar la solidaritat entre les generacions amb la finalitat de crear una societat per a totes les edats. Fer realitat el paradigma de l’envellimet actiu comporta, entre d’altres esforços, respondre adequadament a la creixent demanda de proporcionar oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida. El nostre repte és crear contextos plurals i de qualitat on les persones grans puguin créixer i optimitzar coneixements i habilitats, per afrontar millor la seva vida a mesura que fan anys. Per aconseguir-ho, ja no serveix tan sols treballar per les persones grans, hem de treballar conjuntament amb les persones grans. Partint de la maièutica socràtica fins arribar a la moderna pedagogia. D’aquesta manera es recupera el valor de l’educació com a eina de millora personal i social. 

Per celebrar aquest esdeveniment des del Programa Universitari per a gent gran (PUGG) de la Fundació Pere Tarrés es desenvolupa un programa pedagògic per fomentar un envelliment actiu i intergeneracional, a partir de l’aprenentatge al llarg de la vida. Des de l’educació formal, els alumnes del PUGG, conjuntament amb el joves estudiants de la Facultat, articulen propostes educatives, a partir d’un medi educatiu, per ser els veritables protagonistes d’aquest procés i posar en lloc les seves actituds i habilitats. Adoptar una mirada des de l’educació formal en aquest tema suposa un replantejament del mateix i assumir que la gent gran participa no només quan ho desitgen i com ho desitgen, sinó com un ordre social. I part d’aquest ordre social està basat en un criteri de pràctica de la participació social que es recolza en l’existència de grups d’edat. 

Trobar-se en un medi educatiu –l’existència de grups d’edat- pot ajudar a disminuir les barreres que impedeixen que les persones de diferents generacions participin conjuntament. Això suposa deixar de parlar de “participació de la gent gran” o “participació dels joves”, per passar a parlar de “participació AMB…”. L’important no és només participar sinó participar amb. Això obre moltes més possibilitats de participar en tant que valora la trobada, la relació, el contacte i no tant la tasca (participar, fent què?) ni les normes (quin tipus de participació és la que li correspon a la gent gran?). 

Al III Congreso Estatal de Mayores, celebrat el 2009, ja van parlar d’aquest tema “les trucades i missatges de Nacions Unides i de moltres organitzacions no governamentals per aconseguir una participació plena de les persones grans, fent possible el diàleg entre les generacions” (Consejo Estatal de Mayores, 2009:4). 

Nosaltres ja portem quatre anys,… t’animes a participar? Si vols conèixer i participar en les seves activitats, consulta el programa.

Si vols aprendre més et recomano les següents lectures

AGE Platform Europe (s.f.). Manifiesto por una Unión Europea sensible a las cuestiones relacionadas con las personas mayores para el año 2020. Brussels: AGE Platform Europe. 

AGE Platform Europe, Committee of the Regions y European Commission (2011). 
 How to promote active ageing in Europe. EU support to local and regional actors. Bruxelles: Committee of the Regions. 

Parlamento Europeo y Consejo (2011, 23 de septiembre). Decisión nº 940/2011/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 14 de septiembre de 2011 sobre el Año Europeo del Envejecimiento Activo y la Solidaridad Intergeneracional. Diario Oficial de la Unión Europea, L 246/5-1.

Xavier Lorente
Director Acadèmic del PUGG de la Fundació Pere Tarrés

dilluns, 2 d’abril de 2012

Millorant les competències directives al Tercer Sector Social

El Tercer Sector Social s’ha de consolidar com un sector econòmicament dinàmic i socialment estratègic. La capacitació dels seus directius i directives és un dels reptes que ha d’afrontar en aquest camí. El desenvolupament de les seves competències ha de revertir en una millor estratègia i gestió de les organitzacions i, consegüentment, en el seu impacte social.

Avui en dia, el directiu/va ha d’assumir les diferents funcions de direcció, disseny, comunicació i, fins i tot, intervenció. És a dir, cal que domini l’estratègia, tot analitzant l’entorn i dirigint el rumb de l’entitat. Cal que controli els diferents processos i elements de l’organització per prendre les millors decisions. Cal que tregui el millor dels equips, i, per descomptat, ha de ser una persona amb uns valors i unes habilitats personals enfortits per abordar les diferents situacions complexes que es trobarà en l’art de dirigir entitats. 

Disposar d’una visió analítica de l’entorn i les empreses, definir i establir els objectius i les fites prioritàries, gestionar el canvi i la crisi, són elements estratègics clau per mantenir viva l’entitat. Des de la perspectiva executiva, dirigir eficaçment una organització requereix habilitats en la resolució de problemes, l’economia, la comunicació, la planificació i l’orientació a resultats, així com en l’estimulació, motivació i desenvolupament dels equips. A més, a nivell personal, el directiu/va ha de prendre consciència de les pròpies capacitats i limitacions, gestionar bé el temps i l’estrès i treballar de manera continuada per la pròpia integritat personal. Tots aquests elements són necessaris per a dirigir la pròpia carrera professional. 

Però, com podem ajudar els nostres directius i directives a desenvolupar aquestes competències? Cal fer servir metodologies específiques, clarament diferenciades d’altres tipus de formació i activitats de millora professional. Parlem d’activitats externes a l’entitat, presencials, de curta durada, properes al coaching o mentoring, de caire vivencial i que permeten l’intercanvi d’experiències. Tot plegat, buscant la transformació de coneixements en hàbits, buscant l’aplicabilitat i l’impacte real de la formació tant en la persona com en l’entitat que dirigeix. 

El treball que hem realitzat des de la Fundació Pere Tarrés sobre necessitats formatives de les competències directives al Tercer Sector Social català amplia aquestes reflexions i contribueix al disseny d’un programa de desenvolupament directiu específic del Tercer Sector que s’ofereix des del nostre Institut de Formació. 

Per avançar en aquest sentit, neix també la xarxa de directius/ves de Recursos Humans a partir del Programa de Desenvolupament de Directors/es de Recursos Humans del Tercer Sector, impartit durant el curs 2010-11 per la Fundació Pere Tarrés. Aquesta xarxa té l’objectiu de mantenir contacte, compartir experiències i continuar amb l’aprenentatge professional. Una de les activitats d’aquest grup ha estat la creació d’una xarxa virtual ubicada al linkedin i denominada “RRHH dins del Tercer Sector Social”, que serveix com a punt de trobada per intercanviar informació i documentació, i col•laborar en els diferents processos de la gestió de persones de les diferents entitats. 

Ana Sesé Taubmann
Doctora en Psicologia i directora del projecte 3Creix
Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés