dilluns, 18 de juny de 2012

Decàleg de la Fundació Pere Tarrés per orientar les famílies a l’hora de triar les activitats d’estiu

La Fundació Pere Tarrés, com a entitat de referència en el sector i reconeguda experiència, ha elaborat un decàleg per tal de guiar els pares i les mares en la presa de decisions a l'hora de triar una activitat de colònies o casal d'estiu.

1. Triar una entitat amb experiència reconeguda en el sector del lleure 
2. Tenir en compte l’edat i les motivacions del noi/a a l’hora de triar l’activitat (demanar consell als especialistes de l’entitat organitzadora) 
3. Pactar amb els fills o filles la seva participació en l’activitat d’estiu 
4. Assessorar-se amb coneguts o familiars que hagin estat usuaris de l’entitat 
5. Demanar informació sobre tots els aspectes de l’activitat (monitors/es, instal•lacions, activitats concretes). 
6. Assistir a les reunions informatives prèvies. 
7. Observar el comportament del fill/a durant els dies previs a l’inici de l’activitat 
8. Recordar que el període d’adaptació de cada noi i noia és diferent 
9. No imposar activitats que l’infant o jove rebutja 
10. Regular la utilització de dispositius electrònics (cd’s portàtils, mp3) i telèfons mòbils així com els diners que comporten per tal d’afavorir la integració i les relacions amb els companys/es.

Pere Vives és cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés i responsable de la campanya d'estiu de la Fundació Pere Tarrés.

dimarts, 5 de juny de 2012

Davant d’una societat dualitzada, què fem?

La magnitud de la crisi econòmica, social i política que estem patint és històrica. A nivell social, la fotografia de les nostres ciutats és esfereïdora. Diàriament som testimonis de la gran quantitat de persones demanant al carrer, remenant entre els cubells de la brossa o empenyent un carro de supermercat ple de ferralla. Els números corroboren aquesta imatge social tan dramàtica. Segons la Fundació Foessa, la unitat d’estudis de Càritas, la pobresa durant aquests anys de crisi “s’ha fet més extensa, més intensa i més crònica”: gairebé una de cada quatre persones ja es troba vivint sota el “llindar de la pobresa” (menys de 7.800 euros l’any) i ha augmentat exponencialment el número de persones en risc d’exclusió (a Espanya a prop de dotze milions de persones).

A aquestes xifres, de les més altes de tota la Unió Europea, cal sumar-hi dos factors igualment preocupants: l’increment de les desigualtats de la renda (la més elevada d’Europa per darrere només de Romania, segons l’OCDE) i l’accelerat procés d’empobriment de la classe mitjana. Aquest procés de “desclassament” afecta persones i famílies que fa pocs anys tenien un nivell de renda notable. En la majoria de casos, la pèrdua de la feina els ha portat a una terrible espiral que implica la pèrdua de la seva llar (recordem, 300.000 execucions hipotecàries a Espanya en tan sols tres anys) i, en molts casos, a dependre dels serveis socials. A més, a tota aquesta realitat, cal afegir-hi un Estat menys garantista i proteccionista, fet que agreuja el procés de pauperització generalitzada.

Què fem davant d’una societat que s’està trencant en dos? Calen respostes institucionals i polítiques urgents. No hi ha res més prioritari en uns pressupostos o en el projecte de qualsevol societat que vetllar per la dignitat i les oportunitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Cal igualment una resposta social i humana sense precedents. La sensibilitat i el tracte cap als últims i més febles és precisament la manera en què es mesura la qualitat humana de qualsevol societat.





Oscar Mateos
Professor de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés
Universitat Ramon Llull 

divendres, 1 de juny de 2012

Què són els jocs d’aigua?

Tant si anem de colònies, com si muntem un casal o bé si estem al pati d’un menjador escolar sempre va bé tenir un grapat de jocs d’aigua a la butxaca.

Sempre som a temps, si fa molta calor, de fer una bona ruixada amb mànega o bé de posar-nos de cap a la piscina però pensem que un joc pot ser original, pot agradar a tothom, pot ser divertit i, com no, si hi afegim l’aigua ens assegurem la remullada.

El que entenem per joc d’aigua és, senzillament, un joc on intervé l’aigua. No cal que l’aigua sigui l’element central, però sí que cal que hi aparegui. Pot ser qualsevol tipus de joc que ens agradi i que el puguem transformar afegint-hi la variant de l’aigua; només cal que hi canviem elements com una pilota o uns fulards per globus, gots de plàstic o ampolles plenes d’aigua.

Alguns exemples podrien ser una guerra d’ombres on l’objectiu principal del joc és mullar l’ombra dels altres jugadors, un partit de tenis on les raquetes són bosses de brossa i les pilotes són globus d’aigua, la rata i el gat, la cursa d’aiguaders, des d’uns relleus fins a un joc de pistes, des d’una activitat competitiva a una de cooperativa… Hi ha molts tipus de jocs d’aigua; no obstant, la finalitat és sempre la mateixa: mullar-se i passar-s’ho bé !


 
 
 
Elisabet Bartrina i Comalat 
Cap del Deparatment de Jocs de Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.