dimarts, 5 de juny de 2012

Davant d’una societat dualitzada, què fem?

La magnitud de la crisi econòmica, social i política que estem patint és històrica. A nivell social, la fotografia de les nostres ciutats és esfereïdora. Diàriament som testimonis de la gran quantitat de persones demanant al carrer, remenant entre els cubells de la brossa o empenyent un carro de supermercat ple de ferralla. Els números corroboren aquesta imatge social tan dramàtica. Segons la Fundació Foessa, la unitat d’estudis de Càritas, la pobresa durant aquests anys de crisi “s’ha fet més extensa, més intensa i més crònica”: gairebé una de cada quatre persones ja es troba vivint sota el “llindar de la pobresa” (menys de 7.800 euros l’any) i ha augmentat exponencialment el número de persones en risc d’exclusió (a Espanya a prop de dotze milions de persones).

A aquestes xifres, de les més altes de tota la Unió Europea, cal sumar-hi dos factors igualment preocupants: l’increment de les desigualtats de la renda (la més elevada d’Europa per darrere només de Romania, segons l’OCDE) i l’accelerat procés d’empobriment de la classe mitjana. Aquest procés de “desclassament” afecta persones i famílies que fa pocs anys tenien un nivell de renda notable. En la majoria de casos, la pèrdua de la feina els ha portat a una terrible espiral que implica la pèrdua de la seva llar (recordem, 300.000 execucions hipotecàries a Espanya en tan sols tres anys) i, en molts casos, a dependre dels serveis socials. A més, a tota aquesta realitat, cal afegir-hi un Estat menys garantista i proteccionista, fet que agreuja el procés de pauperització generalitzada.

Què fem davant d’una societat que s’està trencant en dos? Calen respostes institucionals i polítiques urgents. No hi ha res més prioritari en uns pressupostos o en el projecte de qualsevol societat que vetllar per la dignitat i les oportunitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Cal igualment una resposta social i humana sense precedents. La sensibilitat i el tracte cap als últims i més febles és precisament la manera en què es mesura la qualitat humana de qualsevol societat.





Oscar Mateos
Professor de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés
Universitat Ramon Llull 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada