dijous, 19 de juliol de 2012

Fem prevenció reforçant les competències parentals

Quan la maternitat arriba sense haver estat buscada i no es disposa d'una xarxa de suport social, el ser mare es converteix sovint en una experiència dura, desgastant i poc estimulant. Mares adolescents, mares immigrants o mares soles són fermes candidates a viure la maternitat de manera poc gratificant amb les conseqüències que això suposa per al desenvolupament del seu fill/a.

Els autors Winnicott, Klein, Spitz i especialment Bowlby amb la seva més que reconeguda teoria del vincle, aprofundeixen en la decisiva importància de la relació primerenca mare-fill per explicar el desenvolupament harmònic infantil. Donada la rellevància indiscutible de la qualitat de la relació matern-filial per l'equilibri psíquic infantil, és lògic pensar que tot esforç dirigit a millorar el vincle entre mare i fill, repercutirà en una millor qualitat de vida infantil. Tot el treball preventiu que es fa en la franja d’edat dels 0 als 3 anys, té efectes beneficiosos en el desenvolupament posterior i, per tant, evita moltes intervencions en edats més avançades: És clarament una inversió de futur.

Malgrat que no és tracta d’una opció professional molt coneguda entre els professionals de l’acció social, actualment hi ha molts educadors i educadores socials que treballen en espais familiars, en maternoinfantils, o en centres d’esplai diaris com els de la Fundació Pere Tarrés i altres entitats socials. Aquests espais tenen com a objectiu principal donar suport a les competències parentats de famílies amb infants de 0 a 3 anys. Quan en aquests centres hi assisteixen famílies en risc social, la feina preventiva és evident i es focalitza sobretot en l'enfortiment del vincle mare-fill/a, entenent que com més sa i fort sigui aquest vincle, la repercussió en un desenvolupament feliç i harmònic del nen o nena serà més gran. Aquest objectiu general es concreta normalment en tot un conjunt d’objectius específics com ara desdramatitzar situacions que viscudes en soledat causen molt neguit, però que quan es comparteixen són més suportables; oferir una mirada positiva i esperançadora a mares que viuen la maternitat de manera angoixant; oferir estratègies i pautes d’actuació educatives pel dia a dia; ajudar a interpretar el comportament infantil; posar en valor el suport mutu que pugui donar-se entre les integrants del grup; etc. A part del treball diari i quotidià, també és important la formació sobre temes específics (l’alimentació, les rebequeries, el son, el joc, la comunicació, les rutines, la parla, el plor...) plantejades de forma eminentment pràctica per tal d’incitar la reflexió i el debat, i per tal de relacionar-ho amb la situació concreta de cadascú.

En aquest sentit, el 25 de maig del 2012 es va celebrar la 1a Jornada Estatal de Intervención Social en Salud Materno-Infanto-Juvenil, una proposta pionera organitzada pel Servei de Treball Social de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, i dirigida a tots els professionals de la intervenció social interessats en aquest àmbit. Iniciatives d’aquest estil posen de manifest la importància d’una relació sana mare-fill i la necessitat imperiosa del treball en xarxa de tots els professionals implicats. La formació específica dels educadors i els treballadors socials també es veu com una eina clau de qualitat d’aquests tipus de recursos.

Aquest article va ser publicat el passat 30 de maig de 2012 al portal Social.cat
http://www.social.cat/opinions/autor/isabel-torras-genis.

Isabel Torras Genís
Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada