divendres, 10 d’agost de 2012

El valor de les colònies...

Les colònies, convivències, campaments i sortides escolars han estat i són encara una motivació per a infants i joves, pel valor que tenen, pel fet educatiu intrínsec que comporten, per la tradició, l’esforç, la novetat, l’experiència viscuda... i molts altres aspectes que fan de les colònies i de les activitats de lleure una oportunitat única.

Les sortides de colònies tenen un efecte catalitzador, fan que passin “coses”, sentiments, sensacions i emocions. Aprofitar aquests moments per educar als infants i joves i fer-los créixer com a persones i com a ciutadans és un repte indefugible, que s’hauria de posar en més valor.

Les colònies no individualitzen, eviten l’aïllament, eviten la marginació, són activitats inclusives que ens ajuden en la nostra socialització. Les sortides estan pensades per a fer-se en grup, en un espai diferent al quotidià i on la diversitat d’edats i la repartició de tasques ens fa ser protagonistes i actors de cada activitat i de cada minut. Cal passar-ho bé, però cal també escombrar o netejar la taula i fer-se el llit, cal ser responsable del teu propi temps.

Una experiència més enllà de l’escola i de cada llar.

Des de l’educació infantil fins a l’educació secundària, al llarg de tota l’escolarització obligatòria i a l’estiu, les colònies ens brinden l’oportunitat perfecta per conèixer nous amics en un entorn ben allunyat del centre d’estudi o de casa. Una cosa tan senzilla com canviar les quatre parets de l’aula o de casa per l’entorn natural, canviar els pupitres o el llit propi per la llitera, o la roba de cada dia pel banyador o les botes de caminar, aquests canvis faciliten les bones relacions i reforcen i estrenyen sorprenentment l’enllaç emocional que ens uneix amb els amics i companys, tot engrandint la confiança que ens uneix. L’estona de xerrar fins que s’adormin, les confidències i la diversió a les fosques que acostumen a fer perdre la paciència als monitors i mestres, són moments que cohesionaran i uniran el grup com mai. Els més petits ens mostraran la seva estima, els més grans la seva confiança o fins i tot el seu respecte i de cada monitor, mestre o professor dependrà aprofitar-ho com més cregui convenient.

El temps de lleure és un tret determinant com a temps en que la persona gaudeix de manera especial, per haver estat un temps escollit, perquè es viu amb menys imposició, amb major predisposició a la participació. Per tant, les probabilitats de que l’aprenentatge sigui eficient són molt més altes.

Les famílies en aquests moments tenen moltes dificultats econòmiques creixents, que impossibiliten que els infants i joves puguin gaudir d’experiències de colònies. Malgrat tot, moltes d’elles fan l’esforç perquè entreveuen el potencial educatiu de les colònies. Ara més que mai, cal posar els recursos necessaris per facilitar l’accés a les colònies, línies d’ajuts, campanyes de finançament, recerca de recursos, combinat amb la imaginació en el moment de dissenyar, de generar colònies eficients, colònies que ensenyin a viure amb menys.

Les entitats i centres educatius, centres d’esplai, agrupaments, escoles, etc... han tingut present el valor de les sortides de colònies i campaments dels infants i joves des de fa molt temps. En els moments actuals moltes d’aquestes propostes perillen, no per el seu cost sinó perquè es consideren un “afegit o un de més a més” que es pot prescindir. Aquest raonament és lògic si no sabem veure la importància i el valor que tenen les colònies. La societat hauria de vetllar per la seva continuïtat i la seva implementació perquè les colònies tenen capacitat de filtració entre les persones, d’acollir els més desfavorits, de fer possible accions educatives amb pocs recursos, on l’infant i jove que ha d’esdevenir persona és el principal actiu.

Tot anant de colònies, coneixerem el territori.

Des que són més petits fins els últims cursos i si van de colònies cada estiu tindran l’oportunitat de conèixer una bona mostra del que és el nostre país. Amb els més petits és recomanable quedar-se a la pròpia comarca o a alguna zona propera, intentar evitar llargs viatges en autocar. Com més gran siguin els participants més podrem obrir el radi d’acció, sortint de les comarques que tenim més a la vora i visitant paratges més diversos, movent-nos del mar a la muntanya i de la muntanya al mar. La recerca de la diversitat en el lloc escollit farà que l’aprenentatge sobre el territori sigui major i la consciència de pertànyer a un país, sigui més gran.

Es aquest disseny de colònies el que genera ciutadans amb esperit crític, sensibles a les problemàtiques dels altres, solidaris, compromesos i respectuosos amb el medi ambient.

L’organització segura de les activitats de les colònies han de ser un paràmetre de qualitat.

És especialment rellevant el tema de la responsabilitat durant les activitats i l’assumpció de riscos. L’organització d’una activitat per part d’una entitat que gaudeixi de professionalitat i bagatge, és una garantia per a la seguretat de la mateixa i un paràmetre de qualitat d’aquella activitat. Les activitats han de ser organitzades de manera que la garantia de la seguretat de les mateixes sigui un valor de la planificació i disseny. L’equip de professionals que estan al servei de les entitats i que organitzen colònies són també un aval al respecte. La convivència entre el voluntariat i el treball remunerat és també un bon indicador d’aquest grau de maduresa en el disseny de les colònies existeix i totes les propostes sumen en favor de l’educació dels infants i joves.

Que les colònies tenen valor en el creixement personal i en l’educació dels infants i joves per esdevenir persones, ja s’ha justificat en escreix, ens falta però generar les complicitats entre tots els agents implicats, administració, pares, família, escola, entitats, monitors, companys. Resoldre conjuntament els interrogants futurs i presents sobre l’educació i l’aprenentatge de les persones és un deure i un horitzó. Crear una xarxa de comunicació i complicitats és una oportunitat que no s’ha de perdre.

Si fem colònies, fem créixer les persones i de rerefons protegim el futur i capacitem en molts aspectes de la vida quotidiana als infants i joves que en participen. A les mans i en el bon fer de les entitats, les escoles, les administracions, les empreses i les famílies està el que aquest fet, tant nostre i tant identificat com a potencial educatiu, no es perdi.

Article publicat a la revista FAROS CONOCIMIENTO de l'Hospital Sant Joan de Déu el 17 de juliol de 2012.

Pere Vives
cap Colònies i Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

2 comentaris:

  1. Hola les mando un video que hicimos con mi hijastro. Saludos
    http://www.youtube.com/watch?v=udKZn0gOUzk&feature=plcp

    ResponElimina