dimarts, 6 de novembre de 2012

Importa la mida de les entitats del tercer sector social a Catalunya?



Hi ha un debat arrelat des de fa anys a les entitats i a les administracions públiques sobre la dimensió del tercer sector social. Hi ha qui creu fermament que hi ha massa minifundisme, i que cal una concentració i desaparició d’algunes entitats. Per contra, hi ha qui reivindica la llibertat de poder ser petit o gran. Sobre aquesta qüestió, certament complicada, alguns comentaris:

  1.   L’Estat Espanyol i Catalunya no és una excepció, tenen una estructura productiva fonamentalment de microempreses. Segons dades de l’INE corresponent a l’any 2009 el 95,6% de les organitzacions mercantils tenen menys de 10 treballadors/es.  En el cas de les entitats socials, el 70% o no tenen assalariats o són en un nombre inferior a 10 segons dades de l’Anuaridel Tercer Sector Social de l’any 2009  Per tant, el món no lucratiu no és una excepció a les organitzacions que estructuren la societat. 
  2. La llibertat d’associació és, a més d’un principi molt arrelat en l’ordenament jurídic internacional (art. 20 de la declaració dels drets humans ), una pràctica que cal vetllar i desenvolupar. Així, la responsabilitat de la persona per vincular-se a altres i impulsar actuacions d’interès general ha de tenir la màxima protecció i respecte institucional. I aquí qualsevol intromissió és inacceptable. Una altra qüestió és l’eficàcia i eficiència per a la finalitat que ens proposem, sobre la què cal reflexionar permanentment. 
  3. Certament, les entitats més grans poden arribar a més persones i, per tant, oferir els seus valors i serveis. I segurament, tenen més capacitat de fer incidència social i política, especialment quan parlem en termes quantitatius.  I d’altra banda, en la prestació de serveis, generen la confiança necessària en els contractadors, i poden oferir una solvència econòmica i financera més alta. 
  4. Si es vol aconseguir més dimensió, es pot actuar de maneres diferents. Una creixent, però hi ha altres especialment vinculades al nou context mundial. Les xarxes d’arquitectura variable per a determinades activitats (internes o externes), les aliances més estables i sòlides, la integració o absorció, són només algunes de les fórmules possibles.
  5. És important remarcar que en l’entramat no lucratiu, les entitats poden tenir funcions diferents, com si fos un ecosistema de la màxima diversitat,  i en el qual són necessàries especies d’ampli espectre i colonitzadores, i altres molt específiques, de nínxol precís, i sovint imprescindibles. Unes poden aportar connexió amb el territori, proximitat i coneixement local, i altres capacitat de gestió, solvència,...


En definitiva, segurament per a algunes funcions  i territoris, són millor unes que no pas altres, i les condicions de l’entorn anirà clarificant el seu futur segons  la seva utilitat, moltes vegades vinculada als valors de l’organització. Ara, sempre des del màxim respecte democràtic a la lliure iniciativa.

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada