dimarts, 22 de gener de 2013

Agrupació d'Amics de la Fundació Pere Tarrés



M’han demanat des de la Fundació que us escrigui unes línees sobre qui som, el que fem o el que impulsa al grup format per l’Agrupació d’Amics a dedicar el nostre temps a aquest projecte.

Al principi, quan l’Ernest Poveda ens va reunir a un grup d’amics i col·laboradors per a exposar-nos la idea semblava un projecte solidari més, als que cada cop estem més acostumats, per l’esdevenir de la situació actual. Haig de reconèixer que jo amb prou feines coneixia la Fundació Pere Tarrés, les seves activitats o els seus objectius. 

El grup que formem l’Agrupació d’Amics de la Fundació no és nombrós, som deu professionals i petits empresaris molt acostumats al “treball de camp”, entenent com a tal la gestió empresarial des d’una òptica professional. Des d’aquesta òptica i sense saber molt bé cap a on ens encaminàvem vam començar el nostre propòsit amb més voluntat que mai.

El pas de les setmanes i dels mesos ens va fer veure que allò no era una simple iniciativa en ús, era en realitat quelcom més, molt més. Quan ens vam anar impregnant del sentit de la Fundació, del seu caràcter, dels seus projectes i programes en benefici de la infància i de la joventut i quan vam veure els seus immensos assoliments obtinguts diàriament, llavors el projecte ens va atrapar i des de llavors es van començar a visualitzar algunes de les coses que fem com a ajuda i suport a la Fundació.

Com treballem des de l'Associació d'Amics

Podem resumir quina és la manera de treballar de l’Agrupació d’Amics repetint el que Thomas Edison va dir un dia: “un 1% d’inspiració més un 99% de transpiració”, aquesta és la nostra manera de treballar i de fer les coses a la Fundació.

El nostre treball es centra en dos aspectes molt concrets:

  • D’una banda col·laborem en determinats projectes de la Fundació, sempre des d’una òptica de gestió professional. La nostra feina es divideix al seu torn entre tots els membres del grup, que són responsables de manera individual d’algun d’ells.
  • D’una altra banda, però com a primera missió del nostre grup, ens ocupem de la gestió professional de les eines per a la captació de fons, el que ha vingut a denominar-se “fundraising”.

L’antiga visió negativa de la captació de fons ha canviat, la societat civil té cada dia més clar que ja no poden ser els poders públics els que es facin càrrec de la totalitat de les accions de les entitats no lucratives, cada dia més aquesta societat civil està involucrada en el finançament d’iniciatives solidàries. El diner públic no només té un límit sinó que a més pateix una important reducció en les seves aportacions degut a la reducció de fons als programes. El diner públic va desapareixent però les necessitats de finançament, com a conseqüència de l’actual situació socioeconòmica, no paren de créixer.

Aquesta és una de les raons de l’existència de l’Agrupació d’Amics, l’ajuda professional en la gestió de la captació de fons entre la societat civil, però no ja des d’una òptica on la captació estava lligada a la beneficència sinó com a expressió de la més genuïna solidaritat.

Des de l’Agrupació busquem fons sobre projectes concrets o a nivell general, compartim la nostra experiència en la recerca d’estratègies per a la suma de nous donants o gestionem campanyes concretes de captació entre determinats col·lectius, empreses o organitzacions.

M’han preguntat des de la Fundació perquè els integrants del nostre grup dediquem el nostre temps a aquesta iniciativa, la veritat és que no crec que ho sabem d’una manera molt clara ni que cadascú de nosaltres hi hagi pensat molt. Creiem en els objectius de la Fundació i veiem els seus assoliments, en el dia a dia, com quelcom absolutament necessari i imprescindible en aquest moment, la satisfacció de poder col·laborar en aquests assoliments, encara que sigui tímidament, crec que és suficient per a tots nosaltres.

Ens sentim, en general, satisfets amb el nostre treball i amb els resultants obtinguts. Sabem que ens queda molt per a fer però acabem de començar, comprovem com cada dia, encara que semblin nous reptes, noves necessitats però també apareixen noves oportunitats, aquest és el nostre gran repte.

Francisco Lacasa
Membre de l'Associació d'Amics de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada