divendres, 15 de febrer de 2013

Sumem 100!



A la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL ahir va ser un dia especial. Celebràvem la memòria de tres números rodons: 80, 20, 50.


Fa 20 anys de l’inici dels nostres estudis d’Educació Social (i del seu inici com a carrera universitària a Espanya). Fa 80 anys de l’inici de la formació del que en aquella època s’anomenava “assistència social”. Aquella primera escola, pionera també a Catalunya i Espanya, va ser la llavor de l’Escola de Treball Social de l’ICESB (l’Institut Catòlic d’Estudis socials de Barcelona) i posteriorment de l’Escola Universitària de Treball Social Pere Tarrés.

La suma d’aquestes dues tradicions formatives han configurat el que avui és un únic centre: la Facultat Pere Tarrés, que suma, si ens permeteu el joc de números, “100 anys” de compromís educatiu amb les professions socials.


De fet, podem afegir un altre número rodó a la suma, perquè, també acabem d’editar, al 2012, el monogràfic 50 de la Revista Educació Social, que ha servit i serveix, com a espai de referència científica i professional a molts professionals arreu de Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina.


Però, en els números, potser no sempre es veuen les altres sumes, les de totes aquelles aportacions humanes que fan de la història quelcom digne de ser recordat. I no per pujar l’autoestima o alimentar l’orgull de formar-ne part (que tampoc està malament, si es fa amb mesura), sinó per actualizar les raons de ser del nostre treball, aprendre del passat, continuar compromesos amb el present i projectar-nos en el futur.

Molt per sumar


Perquè en aquests “100 anys”, sumem l’agosarament dels responsables de la Fundació Pere Tarrés, que fa 20 anys van prendre una decisió tan poc usual com el fet que una entitat social creés un centre universitari amb carrera nova (l’Educació social) i l’han enriquit, amb una gestió sempre realista, amb l’incorporació posterior del Treball Social.  


Sumem, també, l’inconformisme de l’equip rector i els altres centres de la Universitat Ramon Llull (ESADE, Blanquerna, IQS, La Salle, la F. Vidal i Barraquer, Turisme Sant Ignasi, l’Institut Borja de Bioètica, la Facultat de Filosofia,  l’Observatòri de l’Ebre i ESDI), que, més enllà de conformar-se (conformar-nos) amb el fet de ser excel·lents espais formatius, treballem plegats per créixer en recerca, en projecció internacional i en transferència de coneixement.  No és casual que aquest esforç hagi merescut el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel tribunal internacional que ha participat en aquesta avaluació.


Sumem la complicitat i la proximitat amb el món professional i amb les seves organitzacions i entitats. Compartim amb el CEESC (el Col.legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya) i el TSCAT (Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya) la convicció de que el treball compartit entre professionals diversos enriqueix i fa més fortes les pròpies identitats professionals. I, de manera molt especial, compartim amb tots els professionals que acompanyen en les pràctiques als estudiants de la Facultat (a prop o en contextos internacionals), moltes hores de treball i molta passió per ajudar a créixer professionalment als estudiants.


Sumem la capacitat d’anàlisi i innovació de directors/es, autors/es i lectors/es de la Revista Educació Social. Ells i elles, alguns dels quals formem part d’un Comité científic que no deixa de buscar cada dia noves preguntes i respostes que ajudin a científics i professionals, han fet possible aquests 50 (ara ja 52) monogràfics i l’han convertit en la revista més consultada de la nostra universitat al RACO (Repositori de Revistes catalanes amb accés obert) i en la 11a més consultada de Calalunya en els últims anys.


Sumem la capacitat de treball i d’imaginació de totes els directius i responsables d’àrees d’aquella primera Escuela de Asistencia social para la mujer, de l’Escola Universitària de Treball Social de l’ICESB  o de l’Escola Universitària d’Educació Social Pere Tarrés, que ens permeten, avui, ja com a un únic centre universitari, completar la nostra oferta formativa amb els estudis de doctorat en l’àmbit social.


Sumem la capacitat de molts professors i professores, tutors i tutores (els d’aquí i els de les més de  30 universitats europees o americanes amb les que tenim convenis de col·laboració) per omplir les aules d’interrogants, d’autors, de conflictes cognitius i ètics, de teories, de casos pràctics, d’humor o de ganes de saber més.


Sumem la paciència del personal d’administració i serveis, que ens han permès i ens permeten treballar a tots en les millors condicions, sempre invisibles excepte quan alguna cosa no funciona com ens agradaria.


Sumem els gairebé 15.000 estudiants que han passat per les nostres aules. Ells i elles són el nostre millor llegat. Ells i elles (els que venen del Batxillerat o de cicles, els que actualitzen les seves competències professionals en formacions de postgrau, els del Programa Universitaria de Gent Gran... els que han fet, fan o faran les classes a Catalunya, a Madrid, a Valladolid, a Mallorca, a Granada o a Santiago de Chile) ens ajusten permanentment la mirada, ens confien temps i projectes i ens ajuden cada dia a ser més coherents i a treballar millor.


I, sobretot, sumem a tots els nens i nenes, adolescents, joves, adults o gent gran amb els que treballen els professionals de l’acció social. Ells i elles són la raó de ser de la nostra feina. Sense estar atents a les seves necessitats, sense qüestionar-nos permanentment quin món estem construint, sense cercar respostes, com a ciutadans i com a professionals a què fa que totes aquestes vides siguin dignes d’ésser viscudes... no hauríem sumat res.

Dr. Paco López
Degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada