dijous, 7 de març de 2013

Viatge d’estudis a Toulouse: “comando” allouette



Els dies 9, 10 i 11 de febrer, els alumnes del curs de directors en clau de lideratge del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), acompanyats de la Maria València (presidenta del MCECC i professora del departament de pedagogia de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés) i en Roger Luna (Professor del departament de Pedagogia del FCiE) vam realitzar un viatge d’estudis a la ciutat de Toulouse.

L’objectiu d’aquesta visita era doble: d’una banda, concloure l’etapa formativa del curs de directors en clau de lideratge, després d’haver superat la fase de sessions a La Sala i gaudir d’un seguit de xerrades per part de personalitats d’alt nivell en el món de l’educació en el lleure i la sociologia. D’una altra banda, conèixer la realitat social de França i el model d’educació en el lleure a una ciutat propera geogràficament, però amb una realitat política, social i econòmica totalment diferent: Toulouse.


Contacte amb altres entitats franceses

El plànning va ser apretat, i finalment vam acabar assumint que aquest és el “ritme MCECC”. Només arribar, ens esperava un noi amb una armilla groga, que ens va acompanyar a voltar pel centre de la ciutat. Toulouse fa tres anys que està patint una gran remodelació del seu centre historic. Els “mediateurs a vôtre écoute”, són sis persones que fan d’enllaç entre els comerciants, els transeünts i les empreses que fan les obres. Fan un servei molt  important en un moment com l’actual en què la ciutat està literalment aixecada per tot arreu: informen els transeünts i comerciants de l’inici i final de cada etapa d’obra, i també expliquen als ciutadans els costos que tenen les obres, els materials utilitzats, la planificació... 
 

Després d’aquesta primera presa de contacte, en Franc ens va indicar com havíem de prendre el metro per arribar a la nostra següent visita: “la maison des Associations”. Així, vam poder arribar-hi sense gaire dificultat, ja que els 450.000 habitants d’aquesta bonica ciutat del Sud de França només disposen de dues línies de metro. En arribar vam poder gaudir de la bellesa del gran edifici que acull més de 200 associacions. La maison des Associations, és un hotel d’entitats, que cedeix despatxos, sales de reunions i d’exposició, així com bústies per poder rebre correspondència, a qualsevol associació que així ho sol·licitat prèviament. L’únic requisit és que no acullen entitats de caire polític ni religiós. Tampoc s’accepta cap activitat que pugui suposar un lucre per a algun dels membres de l’entitat.


Diumenge al matí vam poder conèixer com l’església s’implica a l’àmbit social, des de les seves diferents vessants: catòlica, evangèlica, ... i vam poder conèixer algunes de les seves iniciatives. Vam ser convidats a una celebració evangèlica per part de l’Armée du Salut. Aquesta entitat que forma part de l’església cristiana protestant, realitza tasques assistencialistes amb unes 150 persones de la ciutat a qui ajuden, majoritàriament amb roba i menjar. Després de la celebració, en què vam ser convidats a participar amb alegria, vam poder intercanviar en què consisteix la seva tasca, i ells també es van interessar pel nostre treball voluntari en els centres d’esplai. També vam tenir l’oportunitat de conèixer la col·laboració que aquesta realitat evangèlica realitza amb una petita església catòlica que està molt aprop i com treballen de forma conjunta amb una voluntat de comunió entre ambdues realitats.



Què fan els joves de Toulose


A la tarda, ens vam acostar una mica més a la vida toulosenca, a través d’una gimkana per grups. Les proves que havíem de fer, consistien en preguntes tipus: on trobem els joves a Toulouse? Què fa la gent en el seu temps lliure? Què en saben de les entitats? Després ens havíem de fer fotografies amb persones que estiguessin en alguna entitat, i per últim ens havien d’ensenyar algun joc o activitat de lleure.


La gent s’ha de dir que en general va ser amabilíssima, i fins i tot una senyora va ballar sardanes amb nosaltres, mentre que d’altres ens ensenyaven cançons, jocs, etc.


A la nit vam conèixer un dels llocs on els joves toulousencs es diverteixen de manera alternativa i constructiva. “Chez ta mère” és una cafeteria que realitza múltiples activitats culturals: debats, tallers, sopars, teatre, concerts.... El diumenge 10 de febrer vam tenir la sort de gaudir del concert d’un cantautor anomenat Jules Nectar. En un ambient íntim, la màgia de les cançons d’en Jules ens va anar envoltant, i va fer de la nit una estona inoblidable. La mimetització amb els toulousencs era evident.


Visitant entitats d’educació en el lleure i escolars


Per últim el dilluns vam visitar les dues entitats més semblants al nostre moviment d’esplais.

En  la primera vam visitar una escola gestionada per la Fundació Léo Lagrange, que és una xarxa d’associacions d’educació popular que treballen directament amb les escoles realitzant projectes d’educació en el lleure dins l’àmbit escolar. Allà ens van ensenyar des de l’organigrama, fins la tipologia d’activitats. El que més ens va sorprendre és que en aquest poble, aquell servei era gratuït per a les famílies, degut a què era finançat per l’ajuntament. A poc a poc anàvem comprenent perquè l’esplai de dissabte a França és pràcticament inexistent. Potser ja tenen coberta aquesta necessitat entre setmana, o amb les activitats de dimecres a la tarda (a França els alumnes no tenen classe els dimecres a la tarda, i en canvi si que en tenen els dissabtes al matí). La titulació que s’exigia als “dirigents”, era l’equivalent a un cicle formatiu de grau superior, o la d’un grau universitari.


Després vam visitar un projecte escolar: el Rouffiac Tolosan. Allà vam poder entrar en contacte directe amb el treball dels monitors i monitores a l’escola, i fins i tot vam poder interaccionar una mica amb els nens, que ens van rebre ben disposats a regalar-nos uns somriures molt radiants!


Finalment a la tarda, la Sophie, coordinadora a Toulouse de la UFCV (Unió Francesa de Colònies de Vacances), ens va fer una detallada radiografia de l’impacte de la seva associació a nivell estatal, així com els passos per a obtenir el carnet de monitor (Bafa?), que no és exactament igual a com ho fem nosaltres. Tot i tenir un caràcter laic, la UFCV té un funcionament molt semblant al nostre moviment.


I fins aquí la nostra aventura. Ens vam acomiadar i vam tornar als cotxes per tornar cap a casa. Això si, amb un munt d’idees, reptes i aspectes a reflexionar sobre la nostra tasca educativa a Catalunya. Un viatge molt enriquidor!


Roger Luna
Professor del Departament de Pedagogia de la Fundació Pere Tarrés i col·laborador habitual del MCECC.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada