divendres, 5 d’abril de 2013

Un any de la reforma laboral

El passat 19 de març Aedipe Catalunya ens va invitar a una jornada sobre la Reforma Laboral ara que s’ha complert un any des de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012 de 10 de Febrer, modificat en determinats aspectes per la Llei 3/2012 de 6 de Juliol. 

Entre els principals objectius de la mateixa destaquen el fixar les bases d’una ocupació estable, apostar per l’ocupació de qualitat incrementant les oportunitats de les persones desocupades,  molt especialment respecte els col·lectius de joves,  així com aturats de llarga durada i acabar amb la rigidesa del mercat laboral.

Són grans els canvis que ha introduït la reforma destacant especialment els relatius als costos d’acomiadament apropant-los als d’uns altres països del nostre entorn, s’eliminen els salaris de tràmit (si no hi ha reincorporació), el reconeixement de la improcedència per part de l’empresari i la consignació judicial; s’introdueixen mesures de flexibilitat interna (eliminació de la categoria professional i s’estableix el grup professional; possibilitat de modificació de la quantia salarial via modificació substancial de les condicions de treball, distribució irregular de la jornada, prioritat aplicativa del conveni d’empresa en determinades matèries); respecte els acomiadaments col·lectius desapareix l’autorització administrativa. En el mateix sentit, s’aprova un Reglament d’acomiadaments col·lectius redactat més per economistes que per juristes, reglament que estableix un procediment “monstruós” en paraules de la Magistrada de la Sala de los Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sara Pose Vidal, ponent en la jornada citada més amunt.   

Vist això, és el moment de reflexionar sobre si aquests importants canvis introduïts amb la Reforma han donat resposta a les necessitats reals de millora en el mercat laboral.

Segons les darreres dades facilitades per l’ EPA,  durant el primer any de vida de la reforma laboral el numero d’ocupats s’ha reduït en 850.000 persones, situant el nombre d’aturats a prop dels 6 milions de persones; durant l’any 2012 s’han perdut al voltant de 400.000 contractes indefinits;  l’atur juvenil no ha deixat de créixer de tal forma que són molts els joves que han de sortir a altres països d’Europa a buscar feina i el nombre d’aturats de llarga durada representa el 55% del total d’aturats. La partida destinada a incentius a la contractació està dotada segons els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any 2013 en 1005 milions d’euros front els 2006 previstos en els Pressupostos de l’any 2012.

Segons el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat durant l’any 2012 el nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació ha estat de 5.852 respecte els 3.128 presentats durant l’any 2011,  els 2.952 de l’any 2010 i els 3.565 de l’any 2009; el mateix departament qualifica la dada de “record històric”. Ara bé,  dels 5852 expedients presentats durant l’any 2012, el 85% han estat expedients de suspensió resultant els 15% restant d’extinció; aquesta dada és indicativa de què s’observa un augment considerable dels expedients de suspensió temporal de contractes i reduccions de jornada; que es tracta d’una mesura temporal, que implica una rebaixa de costos (comporta la reducció i suspensió de jornada entre un 10% i un 70%) que ha permès no recórrer a l’acomiadament.

Amb poc més d’un any d’implantació és difícil fer una valoració dels efectes de la Reforma Laboral; ens trobem en un moment de suma inseguretat, incertesa, turbulències  que no propicien per part de l’empresari la contractació de personal perquè no veu una oportunitat de negoci; la partida per l’any 2013 destinada a incentius a la contractació és notablement inferior a la de l’any anterior; malgrat això, de les dades facilitades també es pot fer una lectura conforme la Reforma ha introduït mesures que comporten majors dosis de flexibilitat que han permès en molts casos, almenys en un primer moment, no recórrer a unes altres mesures més traumàtiques com pugin ser els acomiadaments i optar per ajustaments principalment salarials i d’hores de treball; ara bé haurem de veure també en un futur el nombre d’expedients de suspensió que finalment acaben en un d’extinció.


Marina Picazo
Cap de l'àmbit de Personal de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada