divendres, 12 de juliol de 2013

Educar en el lleure, educar amb el llibre de la vida



Acabo d’arribar de colònies, em falla la veu però no pas els records i les imatges d’infants i monitors cantant, jugant, compartint plegats moments únics... Durant tot l’any, des de la meva professió de mestre he hagut d’ensenyar matemàtiques, ciències del medi i llengua matemàtiques; avui em plantejo que, a les colònies, el “llibre a ensenyar” he estat jo mateix. Les meves vivències, les meves emocions, les meves il·lusions... I no és  que les meves siguin més especials que les de qualsevol de vosaltres, eh? Es tracta que , en el món del lleure eduquem  des de i per a la vida. Perquè educar és mirar plegats com el sol se’n va al vespre, és participar d’una gimcana, és resoldre un conflicte des de la senzillesa del quotidià, és  presentar el compromís amb els altres i el món que ens envolta com una opció de vida...



Parlem del lleure com un model d’educació integral per referir-nos a les seves possibilitats d’educar totes les dimensions de la persona. Trobem un recull magistral d’aquesta visió al llibre “Perspectives de l’educació en el lleure.  En ocasions, hem confós l’educació no-formal, amb una educació poc rellevant a la vida de l’infant. És cert que el nostre model educatiu no es basa en el rendiment acadèmic i a vegades costarà objectivar els seus resultats. Però ens trobem davant un model educatiu amb infinites potencialitats i que , m’atreveixo a dir, esdevé, per les seves característiques,  imprescindible en el desenvolupament dels nostres infants. És un model basat en les actituds davant la vida, on els educadors són propers i companys de viatge, on la pedagogia s’aplica a la quotidianitat del dia a dia, on es parla de valors compromesos en un món millor i on es vivencien de manera privilegiada les relacions humanes i les habilitats socials. I tots aquests aspectes són rellevants i significatius en els desenvolupament integral dels nens i nenes.



No, no m’imagino cap monitor d’esplai posant nota als seus educands, ja ens recorda “el petit príncep” que l’essencial només es veu amb els ulls del cor;  però sí m’imagino un infant de l’esplai demostrant les seves capacitats socials en una aula, fent, per exemple, de delegat de curs o participant activament en un debat a la classe de medi social. Perquè el nen de l’esplai ha participat d’assemblees, ha fet una obra de teatre al voltant del Nadal, ha parlat amb un monitor de la situació social del seu barri...en el fons, ja forma part de processos de participació comunitària i  ciutadana.



Queda camí per fer, el món del lleure ha de seguir manifestant, sense complexes, tot allò que pot oferir a la nostra societat i reivindicant la significativitat social que mereix. Perquè s’està treballant i s’està treballant molt bé en el món del lleure. Serveixi com un de tants possibles  exemples, l’Associació Itaca-els Vents de l’Hospitalet, un intent d’oferir als infants un model d’educació integral per a què desenvolupin tot el seu potencial dins l’entorn proper del seu barri.

 Pot haver millor repte? Endavant amb el lleure des del llibre de la vida.


Pere Muñoz
Docent de l'àmbit de Formació, Consultòria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada