dijous, 10 d’octubre de 2013

5 factors clau per a la millora de la inserció social de persones amb trastorn mental

Aquest 10 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental. Amb motiu d’aquesta celebració és oportú aturar-se a reflexionar sobre diversos elements relacionats amb aquests tipus de trastorns. En el nostre cas volem reflexionar sobre diferents aspectes clau per a la millora de la inserció social d’aquestes persones.

1. Trencar els prejudicis, especialment entre els empleadors:
Un dels factors clau hauria de ser reorientar o impulsar noves accions de sensibilització de l’empresariat i la societat en general vers les persones amb trastorn mental. En les últimes dècades s'ha avançat molt, però encara cal lluitar contra l'estigma que significa viure amb un trastorn mental. Entre d’altres necessitats cal trencar les pors, visualitzar les capacitats que tenen i positivitzar les diferències.

2. Cal visualitzar el valor del treball, més enllà de l'estrictament econòmic:

A banda de la utilitat estrictament econòmica, treballar té uns clars beneficis terapèutics. Permet sentir-se útil, guanyar en autonomia, i no viure centrat en la malaltia. Sovint són els propis malalts, familiars o metges els que posen frens a entrar en el món laboral, i per tant és important que es cuidin certes condicions que evitin un estrès excessiu.

3.Potenciar el treball amb suport (TAS):
Els beneficis d'aquesta figura "mediadora" al món empresarial ja han estat contrastades a altres països com ara els Estats Units. Aquest suport facilita l’adaptació de la persona al lloc de treball, i de la persona amb els companys  i l'empresa. Cal innovar en com oferir aquest suport de manera que es garanteixi la seva eficàcia al llarg del temps i la seva sostenibilitat.

4. Flexibilitzar les polítiques perquè s’adaptin a la necessitat real:
Les polítiques de protecció de vegades signifiquen un altre fre. La incompatibilitat entre pensió i contracte sovint dificulta l’objectiu d’integració laboral. Caldria flexibilitzar la gestió de les pensions de manera que s’eviti la por a perdre aquesta o a trigar després molt de temps a recuperar-la. Aquestes pors moltes vegades són el motiu de no treballar.

5. La crisi amenaça el TAS i molts Centres Especials de Treball:
Ha afectat directament al finançament del TAS i hi ha hagut tancaments de Centres Especials de Treball. La societat, en el seu conjunt, ha de fer una aposta ferma per no excloure del mercat laboral persones que poden i volen treballar. 



Ana Sesé Taubmann
Doctora en Psicologia i Responsable d’Inserció Sociolaboral 
Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada