dilluns, 11 de novembre de 2013

Presó i reinserció social

A les portes d’una nova modificació del Codi Penal a casa nostra, en la que es preveu un enduriment de les mesures penals, es planteja, una vegada més, quina ha de ser la finalitat de la pena. El debat està servit: serveix castigar? o cal oferir respostes terapèutiques i educatives orientades a la reincorporaració social de les persones que han comès un delicte? No volem deixar passar l’oportunitat de poder posar el nostre granet de sorra oferint i aportant idees renovades a un sistema penal que no acaba de trobar una proposta d’intervenció des dels centres penitenciaris, que millori i possibiliti assolir els desitjats principis constitucionals de reinserció.

Al llarg de tres anys hem realitzat el Grup de recerca GIAS (Grup d’Innovació i Anàlisi social) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL la recerca: Pedagogia Social Comunitària en centres penitenciaris i programes de reinserció social: un model  d’intervenció per a la millora de la reinserció social. La finalitat de la mateixa ha estat conceptualitzar un model d'intervenció socioeducativa basat en la Pedagogia Social Comunitària (d'ara endavant PSC), avaluant dos casos d’èxit: la Unitat terapèutica i Educativa (UTE) del Centre Penitenciari de Villabona i el programa de reinserció social de l'Associació Bizitegi de Bilbao. La recerca ofereix també línies de millora i innovació als projectes analitzats. La PSC treballa per la consecució de dos grans finalitats: la millora de la qualitat de vida i del benestar subjectiu de les persones i el foment de cohesió social. La PSC vertebra la seva praxi a través de les metodologies de l'acompanyament psicosocial i educatiu, l'animació sociocultural i el treball comunitari. Els seus agents protagonistes són les entitats socials, els professionals, les administracions públiques, les famílies i xarxa social i les persones usuàries. L’equip que hem portat a terme aquesta recerca ens  hem fet una pregunta, que ja és un clàssic en les ciències socials: What works?. Preteníem buscar, allò que funciona i analitzar el perquè funciona, amb l’objectiu de implementar-lo en altres propostes i territoris. Aquesta, a grans trets, ha estat la idea de la recerca.

En aquest escrit ens centrarem en el cas de la UTE, del Centre Penitenciari de Villabona, una experiència en el món penitenciari que aposta per un treball cogestionat entre les persones internes i els professionals. La UTE compta amb la participació voluntària dels interns en programes especialitzats de caràcter educatiu i terapèutic, a partir del quals és possible iniciar un procés d’acompanyament en el procés d’incorporació social per part dels agents socials de la comunitat: família i amics, i les entitats i societat civil, que ofereixen els seus recursos per assolir els objectius del procés de treball. Si bé es parla de la UTE com un model innovador, la seva principal innovació és la relectura de les lleis i reglaments penals aplicada a la reinserció de les persones internes. Aquest model de presó, rebaixa en més del 30% els índexs de reincidència(1) . Així doncs, podem afirmar que la UTE funciona, com és també el cas d’altres models en els que la implicació de l’intern, l’aposta per una intervenció tècnica i de qualitat i la participació de la comunitat són part fonamental per l’èxit dels processos de reinserció dels interns. A Catalunya, sense anar més lluny, s’inicia el projecte Cercles (2) amb aquesta clara orientació i voluntat de treball comunitari amb interns que han comés delictes greus. 

Però, si bé diem que aquest model funciona, cal veure quins són els aspectes que permeten fer aquesta afirmació. En primer lloc, el treball educatiu personalitzat com un dels punts clau del model. Cal adaptar els plans de treball a l’individu i cercar la seva complicitat i la seva participació activa al llarg de tot el procés.

En segon lloc, el paper del professional. El canvi de rol del personal de règim, responsable de l’ordre i la seguretat del centre penitenciari. En aquest model de presó el professional de vigilància passa a ser un agent educatiu més, que forma part de l’equip interdisciplinari.

El tercer pilar és la participació dels diferents agents de la comunitat. La família es presenta com a principal agent de suport en el procés de desinternament. S’ofereix a la família un espai formatiu, d’informació i de participació al llarg de totes les fases de tractament de l’intern. Aquesta formació pretenen aportar als familiars les eines necessàries per a portar a terme aquest acompanyament i, poder fer front a les dificultats que es van donant al llarg del procés de reinserció, com per exemple les recaigudes. En segon lloc destaquem la importància de la implicació de les entitats i de la societat civil, tant dins del centre penitenciari, com a l’exterior, un cop l’intern comença a tenir les primeres sortides i especialment una vegada finalitzat el procés d’internament. Es desprèn d’aquest aspecte la necessitat de garantir una major obertura de les presons als agents socials, per tal de que aquest treball de i amb la comunitat sigui possible.

Un altre aspecte destacable del model fa referència a la necessitat de millorar la sensibilització social en relació a la realitat de les persones que han comes un delicte. Cal explicar el treball que es fa dins de la institució penitenciaria, evidenciar els processos d’èxit de les persones que participen en aquests models de presó i  afavorir un context d’acollida que faci possible la reincorporació. Tots aquests aspectes han de ser també finalitat dels centres penitenciaris.

A l’inici d’aquest escrit hem parlat de la importància de poder transferir “el que funciona” a altres espais i territoris. Amb aquest objectiu actualment l’equip que ha portat a terme la recerca, treballa en la redacció d’una guia teòrico-metodològica que permetrà implementar aquest model de treball, basat en els principis de la Pedagogia Social Comunitària, en altres centres penitenciaris. També s’ha realitzat la construcció d’estàndards de qualitat, com a eina per a l'avaluació de programes i serveis on s’apliqui aquest model de treball.

(1)  Estudi no publicat de la Universitat d’Oviedo de 2013.
(2) Projecte per a la creació a Catalunya i a altres països europeus de cercles de suport i responsabilitat, recurs comunitari dirigit al tractament de delinqüents sexuals en la comunitat, un cop que han acabat de complir pena de presó.


Txus Morata Garcia
Investigadora i professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada