dimecres, 18 de desembre de 2013

Dia internacional del Migrant: les migracions familiars també afecten als infants

El desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de desembre, el dia Internacional del Migrant. Aquesta resolució convida als estats membres, així com a les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, a commemorar aquesta data, a fer difusió dels drets humans i de les llibertats fonamentals dels migrants, a intercanviar experiències i formular mesures de protecció.

Avui, 18 de desembre del 2013 es commemora aquesta data després de 13 anys de la resolució de l’Assemblea de les Nacions Unides. Si bé la nostra conjuntura és diferent, el fenomen no deixa de ser vigent ni a Catalunya ni a la resta del món. De fet som resultat d’una història de migracions i aquesta continua.


Actualment milions de persones busquen països diferents als seus per cercar noves oportunitats de millora de les seves vides. Part important i significativa d’aquestes persones es conforma per infants. Els infants requereixen d’una protecció especial, donada la seva major vulnerabilitat, però sovint la societat obvia aquesta realitat que queda invisibilitzada.


Les estadístiques sobre migracions no donen prou pes a les situacions específiques que afecten als infants, que poden ser molt diverses i que requereixen d’una atenció especial. Els infants que inicien el viatge migratori poden diferenciar-se per un element rellevant: estar o no acompanyat i protegit per algun tutor legal. 


Així trobem infants que emigren amb les seves famílies i infants que ho fan sols. Els primers són els fills i filles de famílies immigrades, i els segons, són els anomenats Menors Migrants No Acompanyats. Aquests dos col·lectius comparteixen un fet: normalment s’ignora les múltiples situacions que els hi afecten i s’homogeneïtza les seves circumstancies tractant als tots els infants migrants de la mateixa manera.  


No tots els infants que emigren ho fan en les mateixes condicions. Cal atendre a variables diferents, com són l’edat, el gènere, el país de procedència dels infants, el país de procedència dels pares, les relacions familiars al país d’acollida i a origen, la classe social de procedència i la situació jurídic i/o administrativa. 


Els fills i filles de famílies immigrades, no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte migratori.
La decisió sol ser dels pares. Aquests infants inicien un viatge a un país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de casa i la de l’escola. 


Els menors migrants no acompanyats solen tenir un projecte migratori propi perquè decideixen emigrar sols, sota un camió, a una pastera o d’altra forma. A vegades pot ser una decisió de la família com una possible via de millora de les seves condicions de vida. La majoria de casos emigra per qüestions econòmiques, però també poden haver casos que ho facin per fugir d’un conflicte polític i/o armat, d’una problemàtica familiar o per la millora de les expectatives socials i culturals, entre d’altres. 


Són dos fenòmens migratoris que afecten a la infància de forma diferent. Són dos fenòmens que requereixen d’una atenció especial per tal de garantir el compliment dels Drets Humans i dels Drets dels Infants, prioritzant el tractament dels infants com a tal i no com a emigrants. Actualment aquesta premissa no és compleix, ni des de les institucions amb la precària situació dels Menors Migrants No Acompanyats, ni des de la societat amb els prejudicis i estereotips que afecten als fills i filles de famílies immigrades. 


L’actual crisi econòmica i social agreuja les situacions que afecten aquests infants, per la major precarietat social existent. Institucions educatives i socials, com la Fundació Pere Tarrés, treballen per protegir els drets d’aquests infants des de diferents àmbits d’acció.


Cal reconèixer l’existència d’aquests col·lectius i de les seves realitats avui dia 18, dia internacional del Migrant. Aquests infants fan un viatge en el temps i en el espai, un viatge ple de dificultats que hauríem de ser capaços d’evitar. La recent desapareguda escriptora i poetessa catalana, Joana Raspall, parlava d’un viatge als infants, que val recordar en reconeixement a aquests infants:
 

“Ho voldria entendre tot,
fent un fantàstic viatge
per un mar on fos escrit
en cada gota un missatge.”
(Com el plomissol, 1998)



Montse Soria Bonich
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada