divendres, 24 de gener de 2014

El coaching i la confiança interior


Si no confio en mi mateix, si no confio en mi mateixa i no passo a l’acció; em quedo amb la creença que no puc.

El coaching ens dóna sentit de direcció a la vida. Recordem  una frase a “La Divina Comèdia”, quan Dant i Virgili estan a les portes de l’infern, llegeixen un cartell que diu: “Els qui aquí entreu, deixeu tota esperança”. És la pitjor de les condemnes. Els humans no podem viure sense esperança.
 

El coaching  t’ajuda a prendre consciència que calen objectius a la vida. Amb objectius ens generem esperança. Amb l’esperança hi ha confiança. Amb la confiança hi ha acció. Amb l’acció pots aconseguir els teus objectius.

El coaching et fa la vida més fàcil, ja que et fa responsable de la teva vida. No s’hi val passar les culpes als altres, a la vida, al mal temps, etc.  Quan ens sentim responsables de les nostres vides, la confiança interior creix i creix.

Recordem que podem trobar-nos amb moltes adversitats a la vida, però al final “de pell cap endins” depèn de nosaltres el tenir una “home” (una llar) o només una “house” (unes parets) dins nostre. Depèn de nosaltres com volem tenir la nostra llar interior. Novament és l’actitud de fer-se responsable de la pròpia vida.

En el coaching només existeix l’èxit o l’aprenentatge (què he après?). Si tenim l’actitud que no hi fracàs, sinó aprenentatge; evitarem moltes i moltes frustracions. Davant les situacions que no m’han sortit com jo volia, amb l’actitud de l’aprenentatge vaig agafant més i més confiança amb mi mateix, amb mi mateixa.

El coaching també es un “estar atent, estar atenta”. És com l’actitud dels gats, estan relaxats i alhora atents. Si estem atents poden detectar amb facilitat què està passant i conseqüentment podem passar a prendre decisions, podem passar a l’acció.

Per acabar, un petit conte zen:

Hi ha un genet que va a tota velocitat amb el seu cavall.

Un home que està assegut en una pedra del camí, li pregunta:

- On vas?

- pregunta-li al cavall- , li respon el genet.


El coaching i la responsabilitat. Si ens fem responsables, veurem que tenim regnes per poder conduir el cavall, per poder conduir la nostra vida. Saber que podem tenir regnes del nostre cavall, és saber que la confiança depèn de nosaltres mateixos, de nosaltres mateixes.

El coaching és una altra manera de viure, és una altra manera d’estar a la vida. Val la pena posar-se en marxa, val la pena passar a l’acció.

El meu desig: Que tots plegats ens fem la vida més fàcil.



Artur Vericat Pagès
Director del curs d'extensió universitària sobre Coaching de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

 






Si vols més informació sobre el curs de coaching de la Facultat Pere Tarrés clica aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada