divendres, 28 de febrer de 2014

La transparència del tercer sector, una nova norma vigent pendent de consensuar

El passat 10 de desembre de 2013 va sortir publicada al BOE la nova llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Una llei que ha estat debatuda en un determinat context de desafecció cap a determinats polítics i significatius casos de corrupció.

Més enllà de les exigències a les Administracions Públiques, el legislador (art. 3) fixa que les entitats no lucratives (siguin socials, mediambientals,  culturals, educatives,...) que rebin ajudes o subvencions públiques de més de 100.000 euros anuals, o bé més de 5.000 euros si els ajuts públics superen el 40% dels seus ingressos.

I sota el principi de la publicitat activa, les entitats estaran obligades (art. 6 i art. 8) a disposar d’un organigrama actualitzat on s’identifiquin els responsables, perfils i trajectòria, tots els contractes, convenis  i subvencions de manera molt detallada, pressupostos i comptes anuals (i l’auditoria, si està sotmesa) i les retribucions i indemnitzacions dels alts càrrecs i responsables. A partir del desembre del 2014 serà d’obligat compliment per al sector.

El passat 18 de febrer, la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb PWC va organitzar una jornada de debat sobre aquesta normativa, amb dues parts diferenciades, una ponència i una taula rodona. A risc de ser parcial, apuntem algunes de les conclusions més importants:

1.    Tot i la necessitat d’una regulació sobre la transparència de les Administracions Públiques, per qualitat democràtica i participació ciutadana i de les entitats,  aquesta nova llei no s’ha fet seguint els principis europeus, i situa la norma espanyola força allunyada. En el cas del tercer sector, s’ha fet des del desconeixement i sense la complicitat necessària.  I al darrere hi ha una determinada concepció i principis ideològics sobre la iniciativa social i l’avaluació de la intervenció.

2.    Aquesta nova regulació suposa una discriminació negativa cap al tercer sector en relació a les empreses mercantils que no han de fer pública aquesta informació. Així les entitats poden veure limitada la seva prestació de serveis per la visibilitat absoluta de les seves ofertes guanyadores, o perdre part del seu capital humà per ofertes d’organitzacions empresarials als seus directius.

3.    A més de noves exigències formals i de més burocràcia, en el cas d’entitats petites locals, es fixa una norma desproporcionada pel seu impacte i capacitat de coneixement i de compliment. A més, en tractar-se d’organitzacions jurídicament privades, cal mantenir uns determinants nivells de prudència i de intimitat, fins i tot en temes personals.

4.    Per a generar i mantenir una imprescindible confiança amb la societat i els seus representants, es necessari en primer lloc el comportament ètic dels directius del tercer sector, i després potenciar l’autoregulació com des de fa anys ja han fet alguns sector com ara les ONG estatals, amb un instrument de transparència i bon govern.

5.    El tercer sector hauria d’incrementar la seva acció d’incidència política per a intentar que normatives d’aquest tipus no fossin aprovades sense el consens amb les entitats. En el moment actual s’insta a Federacions, Taula i Plataforma a treballar per modificar-la  a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat o en la nova llei del tercer sector que sembla iniciarà aviat el seu debat al Congrés. D’altra banda, cal vetllar que la normativa catalana, avui encara en discussió en el Parlament, contempli la realitat de les nostres entitats i no suposi més burocràcia.

Podeu trobar una presentació detallada de la llei, d’altres normatives vigents o en tràmit de modificació que incideixen en la transparència i en la regulació en altres països en el següent document que es va presentar a la Jornada.

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada