divendres, 24 d’octubre de 2014

Anorèxia, bulímia i altres trastorns alimentaris

Què passa quan una noia jove ha de fer front a canvis importants com, per exemple, començar la universitat i això li genera por i estrès? Què passa quan mira les models de les revistes i de la televisió? Què creieu que passa quan va a les botigues de roba i veu que no entra en cap d’aquelles peces de roba diminuta? I si, a sobre, a casa tota la seva vida ha vist que la mare menja diferent a la resta, perquè sempre està fent dieta per aprimar-se....?  

Que què passa si passa tot això? Doncs, segurament, aquesta noia tindrà la sensació de que no encaixa amb el model que està venent la nostra societat de dona súper prima, activa, triomfadora, etc. Si, per desgràcia, aquesta noia no té esperit crític i és capaç d’adonar-se que sovint, per no dir sempre, les imatges que ens arriben de la publicitat i dels mitjans de comunicació estan retocades i, per tant, són irreals i inassolibles, aquesta noia té molts números per acabar desenvolupant un trastorns alimentari com pot ser una anorèxia nerviosa. No vull dir que aquests siguin els únics factors relacionats amb aquestes patologies, però sí que ajuden, i molt, a desenvolupar-les. 


Generalment, les persones no som conscients de com d’exposades estem des de petites a la publicitat i com de poderosa pot arribar a ser. És la que determina si la temporada vinent anirem vestits amb quadres o amb flors o amb pantalons molt estrets o de pota d’elefant. I, nosaltres, obedients comprarem aquesta roba i no una altra, o aquesta beguda, o aquestes barretes de cereals banyades en xocolata i sucre però que ajuden  a aprimar-se.... Des de quan el sucre ajuda a perdre pes? Però, si contínuament ens bombardegen amb aquests missatges, ens els acabarem creient.  

A part, tenim el tema de les noves tecnologies amb internet al capdavant que facilita l’accés a moltíssima informació... però no tota certa i saludable. Si la noia de la que parlava al principi té una baixa autoestima i no està satisfeta amb el seu aspecte físic, pot ser que busqui consells o remeis per perdre pes que poden anar des d’exercicis de gimnàstica fins a clíniques de cirurgia estètica que et treuen el greix que et sobra o pàgines web pro-anorèxia que et conviden, directament, a vomitar el que has menjat o a entrar en competició amb altres persones a veure qui perd més pes...

Vivim en una societat plena de contradiccions i no sempre és fàcil sortir-se’n. Sovint ens venen impossibles i, si no posem molt de sentit comú i molta coherència, és fàcil caure en el parany. I més, si s’és una noia jove que té la sensació de que no encaixa amb el model que li estan venent com a “normal”.


Cristina López i Ros
Psicòloga i Educadora Social. Professora de la Fundació Pere Tarrés

Si vols ampliar la informació sobre aquest tema, clica aquí.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada