divendres, 16 de gener de 2015

Treball Social i Perspectiva de Gènere: entre la igualtat i la diversitat

Mary Richmond, una dona pionera i reformadora, al 1922 recollia en el seu llibre Cas social individual: “Els éssers humans són diferents els uns dels altres. Un programa social veritablement democràtic iguala les possibilitats de tots amb una acció intel·ligent en conjunt i instaura al mateix temps una política administrativa que tracta diferentment els casos diferents, i amb aquesta finalitat recorre al concurs d’agents diferents.”

El Treball Social està impregnat d’aquest principi: l’acció social amb la finalitat d’assolir la igualtat però treballant des de i per a la diversitat. Aquesta diversitat es basa en factors complexes que s’entrellacen, com ara el gènere, l’edat, l’ètnia, els valors,… El gènere implica les representacions socials derivades d’una biologia diferenciada. La construcció del gènere és un procés sociocultural que categoritza les persones, segons el seu sexe, en homes (mascles) i dones (femelles) i les assigna característiques, rols específics i formes de relacionar-se entre sí, marcades pel desequilibri i la supremacia d’un sexe sobre l’altre. Aquest binarisme, però, és fictici doncs existeixen altres gèneres anomenats no-normatius, sovint relegats a un segon pla o oblidats.

Les accions professionals que duem a terme des del Treball Social no són neutres. Tenen un rerefons, un marc teòric, ideològic, conceptual. Convé no oblidar que les i els professionals també hem estat socialitzats/des en un context determinat i sovint assumim discursos i pràctiques ben arrelats en falsos mites de gènere. L’acció social amb perspectiva de gènere és una proposició que aposta per una postura clarament a favor de la igualtat entre les persones.

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en l’exercici del Treball Social? Per què és important? Com cal fer-ho? Algunes premisses generals podrien ser:

  • El Treball Social té com a finalitat incidir en les situacions socials que originen desigualtats sobre les persones. Donat que el gènere és una construcció social i n’és font de discriminació, conquerir canvis és possible i les i els professionals del Treball Social no se’n poden desentendre.
  • Parlar de gènere és parlar de Drets Humans. De drets de les dones, homes, transsexuals, transgèneres, junt amb la heterogeneïtat interna de cada grup, amb les desigualtats socials que impliquen,… Gènere no és sinònim de sexe, ni de dona, ni d’afers de dones, ni de lluita de poder entre gèneres. El desconeixement, la manca de conscienciació i/o la confusió terminològica (com ara “feminisme” o “masculinitat”), porta a alguns/es professionals i serveis a mirar des de la distància i resistir-se a incorporar aquesta perspectiva.
  • Les categories basades en el gènere no són formades per col·lectius homogenis, per més que ens ho pugui semblar. Cal parar atenció a la diversitat intragrup i fomentar el dret a la individualitat i la identitat des de l’empoderament.
  • La desigualtat per gènere és transversal a d’altres situacions discriminatòries concurrents, per exemple, una persona amb mobilitat reduïda que és dona i té vuitanta anys. Qualsevol acció des del Treball Social  reclama una mirada integradora que contempli cada element en interacció amb la resta.
  • La perspectiva de gènere s’ha d’aplicar de forma explícita a qualsevol acció i política general (i ja no només aquelles de l’àmbit social). Això suposa una anàlisi de les necessitats i demandes diferenciades de les persones en funció del gènere i de l’impacte que sobre elles tenen aquestes mesures. La transversalitat de la perspectiva de gènere (o mainstreaming), és precís aplicar-la en els plans, programes, projectes i accions com un principi d’acció més, no com un pegat.   
  • El Treball Social facilita canvis positius en les persones i comunitats i promociona els avenços i reformes socials. És un error considerar que la solució és promoure canvis exclusivament en els grups desafavorits. Quan les diferències tenen una naturalesa estructural, les accions han d’evidenciar-les i satisfer necessitats pràctiques (vinculades a les condicions) i interessos estratègics (relacionats amb les posicions jeràrquiques).
  • La incorporació de termes com “gènere”, “igualtat” o “dona” en els nostres projectes i accions no ha de ser només una declaració d’intencions i bona voluntat. L’enfocament de gènere ha d’impregnar l’anàlisi, actuació i avaluació. L’aplicació real del principi d’igualtat és molt més que l’accés igualitari als serveis i la presentació descriptiva de dades desagregades per gènere. Pensem en la nostra pràctica personal i professional: els nostres objectius, les nostres accions, conscient o inconscientment, estan afavorint, reforçant o reproduint desigualtats de gènere?
Legislar sobre quelcom implica el reconeixement d’una situació que, de partida, s’identifica com a font d’injustícia i sobre la que cal ordenar de forma explícita. Així doncs, benvingudes siguin les iniciatives que actuen en pro de la igualtat de gènere!

Però, i m’he pres la llibertat de finalitzar l’article tal com l’he començat, de la mà de Mary Richmond:  “Cada vegada que els mandataris de la societat ignoren les circumstàncies que traven el desenvolupament de la personalitat; cada vegada que ometen estudiar les diferències individuals i tenir-les en compte, cada vegada que tracten les coses desiguals de manera igual, la divergència entre la intenció de la llei i la seva aplicació es torna tan gran que intenció i interpretació, semblen sovint allunyar-se una de l’altra, com vaixells que es creuen en la nit.”


Esther Álvarez i López  
Treballadora Social i Doctora en Psicologia.
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarres (URL).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada