divendres, 27 de febrer de 2015

“Els hàbits alimentaris dels nens reflecteixen el que nosaltres som i fem”



Des de sempre, els nens han tingut (i continuen tenint) aversió a segons quins aliments, per desgràcia dels pares, que els suposa una lluita continua perquè els seus nens mengin de tot. Crec que no cal dir que em refereixo a la verdura, el peix o la fruita.

Per entendre aquesta reacció negativa dels nens, primer cal saber que la seva conducta és totalment imitativa. Per exemple, quan estan en el menjador de l’escola, es veuen obligats socialment a menjar de tot, ja que si els altres ho fan, jo també; a banda tenen la pressió que exerceixen els monitors i monitores perquè s’ho acabin tot. A casa, en canvi, tot és més laxi i el problema és que a vegades fem un menú pels nens i nosaltres ens en fem un altre a banda on normalment no entra el menjar verd.

Per tant, cal adonar-se que si els infants veuen que els seus pares mengen peix i verdura, ells també ho faran i aprendran a menjar de forma natural. Els hàbits alimentaris dels infants en el fons reflecteixen el que nosaltres som i fem.

Una altra manera de aconseguir que el nen o nena mengi és donant-li una volta: com presentem el menjar. Si vas a un restaurant a dinar o a sopar, segurament t’has adonat que la manera de presentar el plat fa que et vagi més de gust o menys. Per aquest motiu, podem fer-li un dia el peix arrebossat, un altre fer com croquetes de peix, peix amb salsa, etc. i ell/a pot participar en l’elaboració. 

El fet de que l’infant participi en el procés també ajuda molt a que després s’ho vulgui menjar. Pot ajudar per exemple a fer un berenar amb altres nens i muntar com una espècie de taller de cuina però una cosa molt senzilla, fer-se ells mateixos els entrepans, fer-se unes magdalenes, preparar una pizza entre tots... Si ells participen en el procés se senten més partícips, els hi fa il·lusió perquè és resultat del que han fet. Fer-ho en grup fa que no vegi aquell peix tan dolent o la verdura tan dolenta si als altres també els hi agrada. 

Cal intentar diferents formes de presentar els plats perquè l’infant vagi introduint-lo com una cosa natural i sobretot és molt important que vegi als pares menjar-ho i gaudir-ho. La clau és que com a pares, hem de trobar la fórmula en que cada fill/a li pugui agradar d’una manera o altra de menjar-se aquell aliment.

Segur que estareu pensant: i d’on trec el temps per ocupar-me de com faig el menjar pel meu fill o la meva filla? Degut a la dinàmica del dia a dia, és cert que tenim molt poc temps per estar en família. Per això podem centrar-nos en l’esmorzar i el sopar. Hi ha altres moments del dia que no podem estar presents, però el sopar és molt important poder-lo compartir.

Fem el que fem, sobretot no hem d’oblidar mai que els nens estan en un procés de creixement i necessiten uns nutrients mínims per poder créixer correctament; ha d’haver-hi uns mínims de lactis, de proteïnes, de verdura i també de fruita.

Pilar Muro

Doctora en Psicologia i especialista en hàbits alimentaris en infants

Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada