divendres, 13 de febrer de 2015

Sessions d'Art Teràpia al Grup de dones del Paidós Roquetes

"Transformarnos en una obra de arte
significa descubrir los gestos y las palabras
que pueden expresar nuestro deseo al otro,
no para poseer,
sino para hospedar al otro en nosotras mismas".
Luce Irigaray

Les dones que venen al Paidós de Roquetes son mares de criatures petites. Dones que estan immerses en el procés de criança: ...algunes van ser mares molt joves, altres tenen més de tres criatures, altres van deixar fills i filles al país d’origen abans de migrar, altres han hagut de pujar als nens i a les nenes soles, sense pare, altres han hagut d’aprendre a ser mare d’una criatura que té un pare que ja no és la seva parella,  altres no han migrat, tenen una criatura o dos,  i parella... En totes aquestes dones, la condició de mare, les travessa, travessa la seva  feminitat, una feminitat marcada per la maternitat.


El Grup de dones del Paidós, vol ser un espai per a retrobar la feminitat, més enllà de la maternitat, reconèixer a aquella dona anterior a la mare, el fil conductor de les nostres vides, allò que seguirà sent, fins i tot quan els infants es facin grans i se’n vagin del niu. I és des d’aquí, des de la feminitat retrobada, reconstruïda, des d’on muntem les altres peces: la dona amiga, la dona amant, la dona filla i és clar, la dona mare. Les facilitadores del taller, som una psicòloga i una art terapeuta, dones, amants, filles, mares: dones amb el desig de compartir la nostra experiència en grups de dones, la nostra experiència de ser dones en relació.


Cada dia, al Paidós,  hi ha activitats diferents: espai familiar, dinar, sopar, taller de manualitats, taller de cuina en família, taller de fusteria i reparacions...  i dijous Grup de dones.


Els dijous a la tarda, quan arriben les famílies hi ha dues propostes paral·leles: a la Sala Gran del pis de dalt es queden els infants amb l’Educador i l’Educadora Socials (si ha vingut algun pare, també es queda a dalt); i a baix, a la Sala d’Intimitat, hi ha Grup de dones. És important garantir a les dones que venen al grup que tenen on deixar als seus fills i filles.


El Grup de dones és un espai només per a dones. Hem hagut d’aprendre a explicar als companys de l’equip, parelles, i criatures que “no és que no els hi vulguem, sinó que ens volem a nosaltres”.

L’espai de la Sala d’Intimitat sempre “es vesteix per la ocasió”, movent les taules, la catifa, posant música o gaudint del silenci. Un espai relaxant, una provocació per a la creació i per a la trobada.


A baix, anem descalces o amb les sabatilles que ens hem posat al pis de dalt, i seiem a la rotllana de coixins.


Al cercle de coixins de la catifa verda comencen i acaben les sessions. Sempre.


La rotllana convida a l’acollida, al “com estàs?” una a una, un temps i un espai per a parlar i escoltar.


Després, la proposta art terapèutica. Cal buscar on instal•lar-se per a fer la creació: hi ha taules amb cadires, tauletes amb coixins i coixins a terra. Davant de cada lloc per seure: una làmina, aigua en un pot, pinzells i pintures.

Un exemple: 
La línia de la vida: el meu paisatge personal



L’exercici parteix d’una línia de llapis grafit tènue que travessa la làmina horitzontalment i representa el pas del temps des del naixement de cadascuna fins al moment actual. Proposem a les participants repassar la línia, i intentar pensar en sí mateixes, en la pròpia història, recorrent la línia de la vida: quan erem un nadó al principi de la línia, quan erem una nena, quan ens vam anar fent dones, la primera regla, quan ens van sortir els pits, el primer amor, la primera relació sexual,  - els dits ressegueixen la línia, en silenci-  la primera parella, les parelles de la nostra vida, el naixement dels fills, de les filles, els alts, els baixos, les pujades i les baixades, els èxtasis i els abismes, els moments estàtics..... res no és pla, i les vides tampoc, totes pugen i baixen, per qüestions internes i externes, per coses que triem, i per altres que arriben soles...

Fem un breu exercici de respiració, des del lloc, davant la làmina i després,  agafem el llapis  per traçar les pujades, les baixades, i els plans de la vida de cadascuna, des del naixement fins avui, pensant en cada moment que les ha marcat. És el que anomenem l’ “electrocardiograma” emocional de la pròpia vida.


La música suau i el soroll del llapis de grafit ratllant les làmines envaeixen l’espai, la làmina és una provocació que captiva a les dones, que “cauen” dins les seves creacions, fent un relleu perfecte de la seva vida, dibuixant el skyline de la seva biografia.
Un cop fet, les dones esborren la línia tènue del Cronos, horitzontal, monòtoma, idèntica en totes les làmines, la línia que orientava el pas del temps, com un metrònom, els dies, els mesos i els anys. I deixen només la línia  del Kairós, que puja, que baixa, el temps capritxós, el que passa ràpid i lent, que s’esmuny i s’eternitza, que fa volar i enfonsa. Ara totes les làmines son diferents. 


Proposem convertir la línia en paisatge, el propi paisatge, amb muntanyes, planes, foses...
Aquest és el moment més esperat per les dones. Respiren fons, agafen els pinzells i les pintures i comencen a transformar la línia en un paisatge... apareixen muntanyes, arbres, pobles, cases, mars, vaixell, sols, llunes, flors. El temps de la sessió com el de les làmines, no és un temps planer, és un temps que creix sobre el Kairós, un temps que envaeix. Hi ha qui plora sobre la seva làmina i segueix pintant fent lliscar el pinzell i l’aquarel•la sobre les llàgrimes, hi ha qui somriu cofoia de la creació, o qui s’admira de poder observar la seva història, plasmada, estampada, impregnada en cada racó de la làmina.


Quan acaben, porten la làmina sobre unes cartolines negres al centre de la catifa verda mentre seuen en un dels coixins de la rotllana.


La rotllana s’omple de dones somrients, dones artistes, que contemplen amb els ulls il•lusionats la bellesa de totes les creacions juntes.


Cadascuna comparteix allò que li cal o li ve de gust del procés i del resultat creatiu, les altres escolten. 


Tot s’esdevé amb la complicitat d’haver compartit un petit tresor.
 


El Grup de dones, és un espai terapèutic, de revisió, creixement i autoajuda. Un espai protagonitzat per un grup de dones una psicòloga i una art-terapeuta. Totes, posant en joc la nostra feminitat, la complicitat i la necessitat de trobada. Posant-la en joc en un llenguatge diferent a l’habitual nos des del discurs creatiu i artístic, una condició idònia pel propi desenvolupament. La capacitat creativa existeix en la persona més enllà dels símptomes, l’edat, la condició social i econòmica, la cultura, l’origen, etc.


Ser mare, una oportunitat que la vida obre a moltes dones, pot esdevenir foscor quan perdem el fil conductor que uneix tots el colors del calidoscopi femení.


Al Grup de dones, amb l’Art Teràpia, cerquem nodrir, mirar, buscar i crear aquest fil conductor de ser dona mare, filla, amant,... amiga... Sabem que podem créixer com a mares quan el fil no s’ha trencat, quan creem i pintem les diferents formes de ser dones al món.

Noèlia Bardés 

Art terapeuta i Directora del Projecte Paidós Roquetes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada