divendres, 15 de maig de 2015

Una recepta de família

Ens han convidat a fer un petit escrit parlant de la família des de la visió i experiència del nostre projecte, el Paidós. Era important començar per definir com entenem nosaltres el concepte de família i quins elements hi trobem, ja que, si una cosa hem après durant aquest temps, és que família és un terme que engloba nombroses realitats canviants.

Concebem la família com un espai de relació similar a una recepta culinària: cada membre és un ingredient amb les seves propietats que segons com es combinin o bé poden potenciar-se els uns als altres quedant un plat ben saborós, equilibrat i sa o bé, ja sigui per un excés o per un defecte, els ingredients quedin poc ressaltats, indefinits, en una relació caòtica que deixa insatisfet.
Per elaborar un bon plat familiar cal un sentiment d’identitat i pertinença, una base de respecte mutu, lligar-ho amb un vincle segur i una abundant dosi d’afecte.  

Arriba l’hora de cuinar. Cada divendres una família del centre ens obre la porta a la seva intimitat perquè tots puguem formar–ne part durant una estona. És el dia dels “Àpats en família”. Aquí tothom té el seu lloc, decideix el seu rol per tirar endavant una activitat que ens ompli a tots... Vols tastar-la? Doncs ets benvingut/da:


Són les 9:30h... Per quines terres viatjarà el nostre paladar avui? Perú, Marroc, Bolívia, Romania, el Sàhara, Nigèria, Argentina, Espanya, Guinea, Egipte? És l’hora de seure i mirar la recepta, pensar en els comensals per calcular les quantitats i, potser, revisar algun ingredient per adaptar el plat a les intoleràncies alimentaries i culturals. Des del primer moment es dóna l’acceptació de la individualitat, la importància de conèixer l’altre perquè se senti valorat i tingut en compte dins de la seva idiosincràsia. 

Arriba doncs l’hora d’ajustar el pressupost. Comptem amb 30 o 35 euros per donar de menjar a 20 persones. Ens meravella l’ingeni com, des de temps remots, l’administració d’una llar passa per la gestió i organització dels àpats, com som capaços de reinventar i menjar traient del no res, una recepta excepcional.

Toquen les 11h. La família encarregada arriba de la compra amb molta il•lusió i amb el nerviosisme que dóna la responsabilitat de liderar un pla.  A poc a poc, van arribant les altres famílies que s’han ofert a ajudar en l’elaboració. Som un equip en el què tothom té un lloc, un paper, i on es creuen les idees i opinions extretes de la seva experiència i saviesa. La capacitat d’escolta i la seguretat d’ésser escoltat es troben enmig d’una cuina petitona.

Ho tenim tot a punt per encendre els fogons. Ja s’ha fet molta feina prèvia però ara toca entrar en matèria. Sabem que ens portarà temps, que cal tenir paciència i que cal anar cuinant cada ingredient respectant el seu ritme. Hem d’esperar el moment adequat perquè pugui ser assimilat pel conjunt de gustos, perquè agafi consistència, perquè al final doni de sí tot el seu potencial aportant al plat final el seu toc especial i únic. 


Segons com evoluciona la recepta, hem d’anar jugant amb el foc, ara fort, ara més suau... S’ha d’anar ajustant perquè al final no se’ns cremi o perquè no ens confonguem i desprès, ens trobem que al seu interior tot continua igual, que no s’han processat els ingredients tal i com esperàvem. 

És un moment de connexió, tant a nivell individual com grupal. Una mare Sahrauí comparteix amb la resta que “en entrar a la caseta la intensa olor m’ha transportat a la infantesa, el meu poble al mig del desert on les nits són clares. Tinc 7 anys i la meva àvia està cuinant un plat típic del Sàhara, el Cous Cous. Aquestes olors de les espècies, les verdures, la carn, em connecten amb les meves arrels”. Tot seguit, agafa la seva filla de dos anys i li fa un petó. S’evidencia que l’ingredient més important, aquell que fa que tot lligui i resulti nutritiu, és l’Amor. Estimar el nostre passat, valorar el nostre present, confiar en el nostre futur, fa que la vida tingui més bon gust.

Els segons passen entre xup-xups i ja són les 13:30h. El dinar ja està preparat!. Arriben les últimes famílies que s’organitzen i col•laboren en parar taula i en repartir el menjar. Així, el ritual es va enriquint amb els granets que cadascú va aportant al moment. És l’hora d’alegrar-se pel resultat obtingut i d’agrair els esforços i les ganes posades en una feina ben feta. 

Entre somriures i mirades goloses tothom seu al voltant de la taula, allò que sempre ha estat un vehicle d’interacció familiar. Un lloc molt senzill, amb un gran poder per reforçar la identitat familiar i que alhora, ens brinda l’ocasió d’establir una relació més estreta.


L’ambient és distès, festiu... Veiem com guanyen pes els moments de silenci on cadascú assaboreix el plat per sí mateix i en treu la seva pròpia experiència. Potser la recepta es podria millorar i, com en totes les coses, és bo revisar i valorar què ha funcionat i què ha estat innecessari.

Arribades les 15h el dinar s’ha acabat, ens felicitem per la feina feta i ens preparem per la que ens espera. Amb entusiasme comencen a sorgir noves propostes i es fa un repartiment de rols. Un nou repte ens exigeix una nova reorganització.
Així és com concebem cada família, amb reptes i objectius assolibles visibles per a tots els membres, que els faci créixer com a individus i com a grup, amb molta estimació i respecte.

Equip Paidós de l’Hospitalet de Llobregat: Sònia López, Gemma Riera, Raül Escoda, Marta Ripoll i Andrea Araujo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada