divendres, 26 de juny de 2015

Música i educació emocional

La música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència. Quan veiem com la música ens afecta, quin impacte té en el ser humà, sorgeixen tot un llistat de respostes a l’estímul musical que van des del més físic, com el fet que la música ens indueix al moviment (i d’aquí el vincle de la música amb la dansa), fins al més espiritual: la música pot expandir la nostra consciència (no és en va que les grans tradicions espirituals han utilitzat i utilitzen habitualment la música en els seus rituals). 

No obstant, allò que més escoltes si preguntes a un grup de persones sobre els beneficis de la música, és el vincle entre la música i la dimensió emocional: la música ens fa sentir emocions i la utilitzem per expressar el que sentim. Malgrat, m’atreviria a dir, la majoria de les cançons que escoltem tenen textos de contingut emocional, sobretot sobre els efectes de l’amor i el desamor, el vincle entre música i emocions ve més donat, no pel text, sinó pels contrastos del mateix llenguatge musical. Sons forts i fluixos, aguts i greus, temps més ràpids i més lents... amb tots aquests paràmetres juguem per tal de comunicar un estat emocional i fer-lo sentir a les persones a qui ens dirigim. Quan veiem una mare interaccionant amb el seu nadó i veiem com jugant amb quatre sons vocàlics que s’estiren i s’arronsen aconsegueix provocar somriures i altres respostes,  no podem negar que en aquella comunicació sonora tenim juntes l’essència del llenguatge emocional i del llenguatge musical. 


La música: un recurs inesgotable en l’educació emocional

Actualment ningú qüestiona la importància de l’educació emocional per facilitar als més joves desenvolupar les capacitats que permeten gestionar l’estrès, resoldre situacions de conflicte, acceptar la frustració, etc. En definitiva, tenir un millor benestar personal. Moltes escoles i altres espais educatius estan incorporant experiències i programes d’educació emocional cada vegada més ben elaborats, i als llibres i formacions dels pioners en aquesta matèria s’afegeixen blocs i articles que mostren com l’educació emocional és una realitat cada vegada més ben arrelada al context educatiu. A les diferents propostes hi trobem multitud de recursos entre els que abunden els jocs, els contes, la plàstica, el diàleg, la poesia... Sorprèn però que l’ús de la música, entre tots els recursos, quedi moltes vegades amb una presència gairebé testimonial. 

Si la música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència, no li estem treien poc suc com a recurs en l’educació emocional? Tant des d’un ús més actiu (fer música cantant, tocant instruments o fent percussió corporal) o bé des d’activitats més receptives (relaxació amb música, música i imaginació, consciència de la música que escoltem). Passant per la dansa i el moviment a partir de la música, o bé el treball amb textos de les cançons, la música ens ofereix infinites possibilitats per a explorar les nostres emocions i per a expressar-les. A diferència del que hom pensa, no cal tenir una gran formació musical per a utilitzar la música com a recurs. Sí que cal saber com utilitzar-la i perdre-hi la por. Vivim envoltats de música, però a vegades és com aquell paisatge que veiem cada dia a l’obrir la finestra de la nostra habitació. Hi és però no el mirem ni el veiem. Potser si comencem per tancar els ulls i posem atenció a la música que ens envolta, podrem tenir el coratge de deixar-nos anar i que sigui ella la que ens guiï.


Oriol Casals i Coll
Professor Superior de Música i Màster en Musicoteràpia. Professor Associat a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada