divendres, 10 de juliol de 2015

Programes d’intervenció amb agressors de violència de gènere

Afegeix la llegenda
El fenomen de la violència és inherent a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors culturals i socials, etc.

La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la violència. Aquest és un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes a banda de generar-los. És, per tant, necessari un esforç global i transversal per part de tots els actors actius i no actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.

Malgrat algunes dades positives com que les víctimes de violència de gènere han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122 dones que van ser inscrites amb una ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts aspectes.

El segment més fràgil és el de les dones entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un altaveu per poder pal·liar l’efecte de l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.

Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la seva sensibilitat social és donar una perspectiva global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És possible desconstruir els constructes socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament amb conflictes bèl·lics i/o armats.

Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.

Jordi Morquillas Gallego 
Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada