divendres, 28 d’agost de 2015

No podem deixar passar més temps, cal invertir en el jovent

Cada any hi ha més estudiants,  sovint acompanyats amb la família, que demanen una entrevista amb tècnics i professorat especialitzat tant en graus com postgraus per poder conèixer directament dels especialistes tots els detalls de la formació universitària que esperen cursar. I cada any és més alt el percentatge d’aquestes visites que demanen informació específica sobre finançament, ajuts i beques. Són reunions que permeten en un primer contacte  adaptar l’atenció a cada persona interessada i conèixer amb més detall cada cas.

La universitat té també un paper d’ascensor social i en aquesta funció els finançaments, els ajuts i les beques tenen un pes innegable com a suport a la promoció personal. Dotar-nos d’ajuts i de fonts de finançament per afavorir  l’accés als estudis superiors és cabdal per a una societat que creu en la igualtat d’oportunitats.

Fa poques setmanes la Fundació Campalans, al seu “Informe social 2014. Desigualtat i exclusió social a Catalunya” afirmava que “les dades de l’atur en temps de crisi mostren els avantatges que donen els estudis universitaris”. L’estudi també realitza una anàlisi de polítiques socials de Catalunya, concloent que les mesures aplicades en beques oficials no tenen capacitat de neutralitzar l’efecte negatiu de la pobresa sobre els resultats educatius, la qual cosa limita l’accés als diplomes post obligatoris als fills de les famílies pobres. Segons l’estudi viure en una llar pobra implica dividir per 14 la probabilitat d’assolir diplomes post obligatòria (batxillerat o universitari).

Els joves, els nous pobres?


El jovent , també l’universitari, és la nova figura de la pobresa, no hi ha prou mecanismes d’ajut, quan fins i tot els que hi havia, com les beques s’ha anat reduint. Els joves  són els que menys responsabilitat tenen en la situació de crisi que anem vivim i els que més hauran de fer en un futur per redreçar la situació.

Convé habilitar com a societat una política de finançament, ajuts i beques que pugui oferir oportunitats a aquells que tinguin dificultats per accedir a la formació universitària.  Per què no atendre aquesta responsabilitat també com a sector social, com a societat civil? Els ajuts tenen un efecte multiplicador a tots els estudis, però especialment als socials,  ja que la formació obtinguda s’orienta a millorar l’entorn més directe de les persones en les que es realitza l’acció.  Fa alguns mesos la Dra. Begoña Roman, membre del patronat de la Fundació Pere Tarrés  escrivia: “S'ha d’explicitar la necessitat d'ajudes econòmiques a aquests joves, augmentar el nombre de beques i la seva dotació, ajudes de mecenatge (amb millors desgravacions fiscals) i tota mena de facilitats per pagar els seus estudis. Ens fa falta una posada al dia en aquestes polítiques, les públiques i les privades.”.

Hem de ser capaços de demostrar la nostra solidaritat també amb el coneixement. Les beques han d’atendre diferents aspectes, els socioeconòmics per suposat, però tampoc es poden oblidar aquells ajuts que potencien capacitats, que són reforçadors de bons expedients acadèmics o aquells que obren camins als més emprenedors. O encara pensem al segle XXI que la formació és un luxe i que només ens hem d’enfocar a altres prioritats més bàsiques? Ja fa molt temps que l’aforisme “No només de pa viu l’home” està vigent i crear capacitats també és un indicador de la riquesa de les societats.

Quan sentim campanyes populars de recollides de fons (crowfounding) per temes  tan diversos i lloables, no podria ser un d’aquests  temes la creació de fons de beques per formació en estudis socials? Quantes persones han sigut beneficiaries de l’acció d’un professional social? Quants professionals socials avui poden desenvolupar-se per haver estat ben formats i haver compartit la seva vocació en unes formacions, unes aules i unes dinàmiques que han enfortit la seva decisió inicial per l’acció social?

Amb el jovent no tenim temps per perdre (recordava la Dra. Roman) : “Waiting time, wasting time: per a la joventut, el temps d'espera és temps perdut o temps sense esperança. No els fem esperar. Que la pròxima solidaritat ciutadana sigui amb el capital intel•lectual. És el que escau en una societat pensada i pensant: invertir en els joves que garanteixen la vitalitat del pensament”.

Ajuts i beques són una potent eina de palanca social, hem de difondre les oportunitats que aquestes poden representar. Com a ciutadans responsables està també a les nostres mans  potenciar de manera significativa les  dotacions i les polítiques de beques.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada