dimecres, 23 de setembre de 2015

Ser o no ser nadiu digital, importa?

Fa temps que escoltem expressions tals com “els joves dominen les tecnologies, han nascut a l’era d’Internet” o “per a una persona gran és molt difícil posar-se al dia en tecnologia”.  Per a mi, a data d’avui, aquestes són expressions que han passat a la història. El coneixement i les competències digitals no es mesuren per la data de naixement  sinó per l’aprenentatge adquirit per la persona en qüestió.

És cert, que una persona jove pot tenir major capacitat per entendre els conceptes tecnològics que una persona gran. Les estructures mentals són diferents. No obstant això, aquest fet no és cap condicionant per suposar que el jove tindrà les competències digitals necessàries per a desenvolupar-se en la nostra societat o que a la persona gran li mancaran. Exemples reals com els que m’he trobat en són una mostra: estudiant de Secundària que fa una cerca escrivint la mateixa pregunta que li ha fet el seu professor, sense parar-se a pensar les paraules clau de la pregunta per a introduir-les en el cercador. O, estudiant de batxillerat que no sap adjuntar un arxiu a un correu electrònic. O també, el senyor Antoni (uns 80 anys) que em va preguntar si coneixia altres cursos més avançats d’Internet perquè els d’alfabetització digital els trobava molts fàcils.  

Avui en dia, si observem el nostre entorn veurem que la gran majoria d’adolescents, joves, adults i gent gran disposa d’un telèfon intel·ligent. Les funcions que li donen poden ser diferents però el que sí que és cert, és que han trobat el seu ús. Amb això, el que vull dir és que capacitar a una persona digitalment vol dir primer, que prengui consciència del món on viu, després que analitzi on es troba la tecnologia en el seu dia a dia i per últim, que decideixi en quins aspectes li pot ser útil i pot millorar la seva vida quotidiana.

Fa poc em vaig trobar amb una persona que em deia que no tenia ni Facebook ni Twitter. Criticava a les persones que estaven tot el dia enganxades al telèfon, explicava que quan arribava a casa els seus fills i la seva dona estaven asseguts al sofà, cadascú amb el seu mòbil. És molt probable que aquesta persona, que ara troba a faltar conversar més amb la seva família, relacioni la tecnologia o, certes aplicacions, amb la fredor, la inutilitat, i fins i tot, arribi a avorrir-la.  

Davant aquest fet, cal fer una reflexió al respecte i intentar dissociar els aspectes que han creat un rebuig a la tecnologia per tractar d’entendre’ls per separat. En primer lloc, la tecnologia que trobem al nostre abast existeix en la mesura que algú ens l’ha facilitat i li ha trobat un ús pràctic. En aquest sentit, cal que la coneguem i experimentem amb ella per tal de decidir si ens és pràctica o no. Expressions tals com “per l’únic que serveix Facebook / Twitter... és per perdre el temps” sense conèixer l’aplicació i els seus usos demostra despreocupació pels avenços de la nostra societat. Ara bé, en el cas de que la persona que critica ho faci amb coneixement de causa i fent l’observació des del seu punt de vista i el seu ús personal, caldrà respectar-la i acceptar la seva decisió.

En segon lloc, l’ús (o l’abús) que se’n faci de la tecnologia depèn de cadascú, i en el cas del menors, dels seus tutors legals. L’educació i el respecte cap a l’altre hauria d’estar present en les relacions humanes, amb o sense tecnologia. Manifestar el rebuig cap a les tecnologies com a conseqüència del comportament de les persones i l’abús que se’n fa, es podria interpretar com una excusa sense fonaments.

Per això, la capacitació digital va més enllà d’ensenyar i aprendre a fer servir les eines i passa per la reflexió. Un mal ús o un desconeixement de les aplicacions o programes de la xarxa no vol dir que la tecnologia sigui nociva. Cada persona, tingui l’edat que tingui pot apropar-se a la tecnologia i fer-ne ús d’aquesta segons les seves necessitats.

Els tallers i projectes que es plantegen des del departament d’Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés, ajuden als participants a tenir aquest apropament més amable amb la tecnologia. Sigui nadiu digital o no, l’objectiu que es busca és facilitar la vida de les persones a través de la tecnologia.

Tant els adolescents i els joves, com els adults i la gent gran tenen la capacitat i les opcions per ser ciutadans digitals. 


Anna Blázquez Abella
Cap de l'Àmbit d'Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada