divendres, 15 de gener de 2016

Actuar amb mirada d'infant

Fa unes setmanes, en una formació, una alumna va comentar que els educadors i educadores hauríem de poder actuar amb la mirada dels infants. És una frase que moltes vegades diem, perquè pensem que aquesta mirada ens dóna una sèrie de capacitats que ens ajuden a fer millor la nostra feina. Penso que ens proporciona unes eines clau per poder realitzar la tasca educativa de manera extraordinària per diverses raons:

  • La mirada d'un infant té autenticitat, ens mostra el que pensa i sent, des de l'amor i el reconeixement. Com a persones que treballem amb infants, això es clau. Hem de ser autèntics, de mirar amb tendresa, de manera que l'altre es senti acompanyat. Aquesta mirada sincera ens fa més propers i que els altres ens puguin reconèixer sense confusió.
  • La curiositat és un dels elements propis de la tasca educativa: hem de mostrar interès per l'altre. No obstant, aquest no es manifesta necessàriament a través de preguntes, sinó observant què és allò que passa, sense ocupar l'espai de l'altre, la capacitat de voler conèixer i reconèixer a l'altre, sense judicis, escoltant i acceptant la visió de l'altre. La curiositat ens aportarà una informació neta i sense por. En ocasions, no preguntem per por al que diran, i això ens limita el coneixement. Però aquesta curiositat neta de l'infant s'ha de fer des del respecte.
  • Sempre diem que els educadors i educadores no hem de jutjar, i això els infants ho fan bé. En realitat sí tenen un judici, però no tenen por a expressar-ho. Això ajuda molt a trencar el prejudici, ja que li donem a l'altre l'opció a canviar aquesta visió que tenim. Aquesta actitud com adults és complexa, però sí que considero que hem de reconèixer els nostres prejudicis per poder trencar-los. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i des d’aquesta acceptació del nostres límits, utilitzar la curiositat per poder trencar els prejudicis que tenim. Qui canvia la meva mirada sóc jo mateix; els altres no canvien, al final canvio jo.
  • La espontaneïtat de l'infant en la seva mirada transmet complicitat. Aquesta mirada viva, que diu molt, ajuda a transmetre emocions als altres. Aquesta característica està molt present en l'àmbit educatiu, busquem la expressivitat en allò que fem o diem perquè l'altre connecti amb les emocions del moment. Ser espontanis en la mirada, ens ajuda a  mostrar-nos i generar confiança i complicitat amb l'altre.
  • L'infant mostra passió en tot allò que fa, quan realitza una activitat que li agrada desprèn interès, sorpresa, inquietud, ganes de compartir-ho amb altres. La tasca educativa sense passió no té sentit, hem de contagiar la nostra alegria i interès als altres.

Segurament, podrem trobar més exemples en la mirada dels infants on emmirallar-nos relacionats amb el desenvolupament de la nostra tasca com a educadors i educadores, però és clar que aquesta mirada ens dona una capacitat més profunda d'autenticitat, de respecte a l'altre i comprensió. Al final, per a realitzar una tasca amb altres persones des d’una funció educativa, d'ajuda o servei, cal tenir certa mirada innocent on el judici formi part de la nostra realitat per poder expressar el que sentim sense por, i així, trencar estereotips i contagiar la curiositat i les ganes de fer coses als altres.


Àlex Muñoz Garcia
Docent-Tutor de formació en Lleure Educatiu de la Fundació Pere Tarrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada