dimecres, 10 de febrer de 2016

La formació del professionals d'atenció sociosanitària a persones dependents

El passat 2 de febrer La Vanguardia va publicar un article titulat Los geriátricos ya no pueden contratar a personal sin formación sobre la contractació de personal no titulat als centres geriàtrics que pot portar a interpretacions errònies.

Des de l’aprovació de la llei de la Dependència de l’any 2006, i amb la finalitat de garantir la qualitat assistencial a les persones dependents, es va establir un sistema de formació per a nous professionals i un sistema d’acreditació per a aquelles persones amb experiència professional però sense titulació oficial. 

Tal com preveu l'article 19 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el personal que realitzi funcions d'assistència personal a persones en situació de dependència i els auxiliars d'ajuda a domicili hauran d'acreditar la qualificació professional d'Atenció sociosanitària a persones en el domicili, establerta pel Reial Decret 295/2004, de 20 de febrer. Així mateix els cuidadors, les cuidadores, els gerocultors i gerocultores que prestin els seus serveis en centres o institucions socials hauran d'acreditar la qualificació professional d'Atenció Sociosanitària a Persones Dependents en Institucions Socials, establerta pel Reial Decret 1368/2007, de 19 d'octubre.

Actualment els professionals tenen tres opcions per tal de poder acreditar la seva qualificació professional, ja sigui a través de l'acreditació de competències a partir de la seva experiència professional, o bé a través de la seva formació amb el cicle formatiu de grau mitjà d'atenció a la dependència, amb el certificat de professionalitat d'atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials o amb qualsevol altra de les titulacions que recull la cartera del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Aquests requisits, que inicialment havien de complir-se a partir de l’1 de gener de 2016, s’han prorrogat fins a 31 de desembre de 2017, i en tot cas, quan finalitzin els processos d'acreditació de l'experiència laboral que s'hagin iniciat en aquesta data. Així, aquells treballadors que estiguin participant en processos d’acreditació, o en un programa formatiu que l'habiliti per a l'exercici d'aquestes categories professionals podran continuar desenvolupant les seves tasques laborals.

És fonamental que les persones dependents siguin ateses amb la màxima qualitat al llarg de la seva vida i cal donar la rellevància que es mereix a aquest sector professional, que durant molt temps ha estat poc valorat.

Aquests professionals, tal com diu l'article, assisteixen als usuaris en la realització de les tasques pròpies de la vida quotidiana que no poden realitzar per si mateixos, però també han de vetllar per oferir el suport i atenció psicosocial i benestar emocional de l'usuari. Per tant, estem parlant d’una tasca integral, que tracta les necessitats físiques, psíquiques i socials de les persones i que requereix, per tant, una formació específica i de qualitat. 

La Fundació Pere Tarrés és un centre referència en la formació de professionals i voluntaris per a l’educació en el lleure, l’acció social i la gestió d’organitzacions sense ànim de lucre i socials. Cada any forma més de 15.000 alumnes en diferents programes, amb un nivell d’inserció laboral en cursos llargs superior al 50% i una satisfacció superior a 8 sobre 10. Des de fa molts anys està formant professionals amb les diferents titulacions que han anat sorgint al llarg del temps, des dels treballadors familiars i auxiliars gerontòlegs fins al certificat de professionalitat. Aquest certificat pretén que els alumnes formats puguin atendre a persones dependents en l'àmbit sociosanitari en institucions a on es desenvolupa la seva actuació aplicant la seva actuació, aplicant les estratègies dissenyades per l'equip interdisciplinar competent i els procediments per mantenir i millorar la seva autonomia personal i les seves relacions amb l'entorn.

Després d'aquesta llarga experiència en la formació d'aquests professionals i relació amb el sector només podem agrair que per fi s'hagi posat un termini real per aconseguir la total professionalització del sector.

Mònica Civit
Cap d’Estudis de Gent Gran i Sociosanitària de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada