divendres, 18 de març de 2016

10 anys de la Llei de dependència. Valoracions i reptes de futur


L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar la Llei de la Promoció de l’Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència amb la pretensió que el seu propi nom indica. La Llei i la reglamentació que la desenvolupen ordenen i garanteixen per a tota Espanya les prestacions a les quals tenen dret les persones en situació de dependència. Es pretén coordinar les diferents administracions públiques responsables d’oferir les ajudes i serveis. Des del moment de la seva promulgació es va qüestionar, des de determinades comunitats autònomes, la invasió de competències que suposava en l’àmbit dels serveis socials, així com la falta de recursos per finançar-la. A més, qüestionava alguns plantejaments de serveis que determinades administracions, com la catalana, ja oferien.

La Llei significava un avanç rellevant per a l’Estat del Benestar, tot i que arribava sense recursos suficients i en un moment econòmic que fins avui no ha permès aplicar-la tal com es pretenia.


Desplegament de la Llei de Dependència a Catalunya


A Catalunya, segons el darrer informe de seguiment del desplegament de la Llei s’han rebut més de 540.000 sol·licituds de valoració des de l’any 2.007. Aquestes persones solen ser dones (63% dels casos) i majoritàriament grans (el 82% tenien més de 65 anys  i un 53.7% tenien més de 80 anys). La valoració inicial va ser del 29,4% de grau 3 (Gran dependència), 28.8% va ser de Grau 2 (Dependència Severa) i el 26,7% de Grau 1 (dependència moderada).

Actualment a Catalunya hi ha 142.474 persones beneficiaries, de les quals 87.077 perceben una prestació econòmica de cuidador no professional i s’ofereixen 93.256 serveis reconeguts en la cartera de serveis que regula la Llei.

El cost del SAAD entre 1’1 de juliol de 2014 i  els 30 de juny del 2015, a Catalunya (1.163.947.399,58 €) fou finançat majoritàriament per la Generalitat de Catalunya (67.1%), seguit pel copagament de les famílies (17%) i en darrer lloc per l’Administració Central (15.9%), segons el XV dictamen del Observatorio de la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales, fet el juliol 2015.

Aquest mateix Dictamen del Observatorio, explica que l’aportació de l’Estat al SAAD a nivell espanyol és semblant a Catalunya (ho estima al 12% del cost total necessari) i aquesta aportació, insuficient malgrat l’esforç de les comunitats autònomes, acaba tenint una incidència en les prestacions ofertes.

Estimen, també, que s’han prioritzat les prestacions de serveis en detriment de la prestació econòmica per a cuidadors no professionals. Tot i així expliquen que la OCDE posa en alerta sobre la intensitat elevada de cures familiars a Espanya, assumida principalment per dones, fet que ve de determinada tradició cultural i de la poca inserció laboral de la dona a certa edat.


L’impacte social de la Llei de Dependència


És important tenir presents aspectes de més difícil quantificació quan s’analitza l’impacte social de l’anomenada Llei de la Dependència. Un d’ells és el temps mitjà en què es triga des de la petició a la valoració i d’aquesta al cobrament de les percepcions o a la prestació del servei al qual es té dret. Aquests períodes, marcats fonamentalment per la falta de finançament, suposen per a moltes famílies situacions de precarietat afegida que agreugen carències i minven uns mínims de benestar, i fins i tot de dignitat, als quals tots hauríem de tenir dret en països desenvolupats. La pobresa “d’esperit” de determinades persones afegida a la distància o falta d’hàbit de recórrer als serveis socials agreuja el temps de detecció de la necessitat i per tant l’activació d’un procés que, pel que dèiem anteriorment, ja és llarg per falta de mitjans. 

L’anomenada quarta pota de l’Estat del Benestar, desprès de la Sanitat, l’Ensenyament i les pensions, els serveis socials i destacant en aquests l’atenció a la dependència, és per on ha de créixer la despesa pública els propers anys. I goso afegir que probablement no s’hauria de finançar amb un increment de la pressió fiscal sobre la població general, sinó per una correcta tributació de les fortunes avui en paradisos fiscals i per gravar les transaccions financeres.


El futur ha de tendir cap a la prevenció, promoció i atenció centrada en les persones


En els darrers anys, per tal d’atendre la dependència, s’implanten nous models com el de l’atenció centrada en la persona. Així, seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut (2008) i d’acord amb les entitats socials, des de la Generalitat de Catalunya es valora la necessitat que el sistema de benestar i salut s’adreci a la prevenció, promoció i atenció centrada en les persones i des d’una visió comunitària.

Es tracta d’un model que s’enfoca a promoure la dignitat i els drets de les persones i que té com a principis l’autonomia, la participació, la integralitat, la individualitat, la inclusió social i la independència assistencial. Conceptualment es tracta d’un salt en la proactivitat vers la detecció i atenció a les necessitats. Es pretén millorar la qualitat de vida de les persones i les limitacions que situacions de dependència puguin suposar.

Amb la mateixa voluntat de promoció humana l’aplicació de la Llei ha de continuar recolzant els familiars, sovint massa sols, que atenen una persona depenent. Els grups d’ajuda mútua, els programes de formació que hem desenvolupat de forma pilot s’han demostrat de gran eficàcia per a les famílies.

És important l’atenció que es rep, però també ho és el plantejament de nous paradigmes d’atenció que permetin una vida el més plena  i  autònoma,  malgrat les condicions de salut.

I és bàsic plantejar-s’ho en una societat, la piràmide poblacional de la qual té un percentatge de població cada cop més elevat en les etapes més avançades de vida.

La Llei va suposar un avenç per al conjunt, una consolidació positiva, falten recursos que s’han de trobar, però queda molt camí a recórrer. 



Josep Oriol Pujol i Humet 
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada