divendres, 22 d’abril de 2016

La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció


La Fundació Foessa acaba de publicar un informe coordinat per Raúl Flores i en el qual han participat Mónica Gómez Morán i Vìctor Renes sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa. L’estudi conclou que a l’estructura social de l’Estat espanyol permet que les realitats de pobresa es puguin heretar i remarca un fet significatiu: no resultat infreqüent que els serveis socials i les entitats socials actualment estiguin atenent els néts d’aquells que van acompanyar fa trenta anys. Els principals factors que ho explicarien són el nivell d’estudis dels pares, la situació laboral, l’ocupació i la renda.

L’estudi també mostra que el major risc de pobresa i d’exclusió social es dóna entre les famílies amb fills a càrrec, fet que no passa a altres països europeus. Així, la taxa de pobresa a les llars sense menors és del 16 %, mentre que a les famílies que tenen a càrrec tres o més menors és gairebé el triple, el 44 %.

Aquesta situació ve en gran part motivada pel familisme del model de règim de benestar espanyol, que fa descansar en les famílies bona part de l’esforç social sense proveir-les de suficients serveis i suport econòmic. Així, mentre la mitjana de la despesa de la Unió Europea en família i infància és del 2,2 % del PIB, a l’Estat espanyol significa només l’1,2 %. A més, en el cas espanyol la protecció social a la infància es destina majoritàriament als menors que es troben en situació de desemparament o risc, la qual cosa genera riscos d’estigmatització i segregació.


L’estudi proposa també una sèrie de línies d’actuació per desenvolupar una política pública adreçada a lluitar contra la transmissió intergeneracional de la pobresa. Les principals serien: impulsar les polítiques socials per reduir les desigualtats; prioritzar la inversió en educació; garantir l’accés universal al sistema de salut; promoure una política d’habitatge i d’urbanisme que combatin la segregació espacial; desenvolupar polítiques d’ocupació i de conciliació de la vida laboral i familiar i desplegar de manera eficaç, suficient i coordinada serveis i prestacions de suport  la família, inclosa una clara aposta per l’“atenció psicoeducativa” dins la qual jugaria un paper clau el suport a les activitats en temps lliure.


Jordi Sabater
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada