diumenge, 22 de maig de 2016

Dia internacional de la biodiversitat...tot i que cada dia en desapareixen unes quantes



Avui celebrem el dia mundial de la biodiversitat. Les espècies de forma natural ocupen els territoris i es van adaptant a les realitats del seu entorn, en el que coneixem com a procés d’especiació. Per què això tingui lloc cal deixar actuar la força de la natura i la seva capacitat de selecció. Les activitats humanes des de fa temps limiten la capacitat d’actuació natural i moltes espècies no desenvolupen adaptacions ni tenen opció a estratègies d’especiació, amb la qual cosa dia rere dia, com un degoteig constant, observem com els índexs de biodiversitat dels ecosistemes que ens envolten van disminuint, a la vegada que algunes especies desapareixen o entren en procés d’extinció


La desaparició dels hàbitats comuns sol ser una de les causes principals degut a l’activitat humana i a la excessiva transformació del medi natural. Sorprèn també observar com alguns espais naturals perden biodiversitat per un excés de protecció, ja que un creixement massa continu de la massa forestal impedeix l’existència d’espais de frontera altrament dit ecotons, que són els espais intermedis entre ecosistemes on és possible l’especiació o l’entrada de noves espècies i, per tant, l’augment de la biodiversitat. D’aquí la gran importància que adquireix el manteniment de connectors biològics o corredors verds entre unitats paisatgístiques, que mantinguin una connexió i facin xarxa.


La pèrdua de camps de conreu, la pèrdua d’espais oberts entre masses forestals, la pèrdua de grans herbívors que facin la seva funció en l’ecosistema, comporta a vegades aquesta pèrdua de biodiversitat. Altrament, quan la davallada de biodiversitat és en espècies vegetals, aquesta situació s’agreuja ja que probablement de cada espècie vegetal en poden dependre unes altres 10 d'animals de mitjana, ja que l’energia entra als ecosistemes essencialment a través de les estructures vegetals que aprofiten l’energia del sol per sintetitzar les tan necessàries molècules de glucosa que s’obtenen en processos naturals tant complexes com la fotosíntesi.


Davant aquest panorama, què podem fer nosaltres per contribuir a fer créixer els índexs de biodiversitat? Aquesta és una pregunta que no té fàcil resposta. Deixar que la natura actuï per si sola ja no és suficient perquè ella ja no té un comportament natural propi en desaparèixer espècies fonamentals per garantir el cicle correctament. 


És necessari sensibilitzar a les persones en que “cal ajudar” a les espècies a evitar la seva desaparició. Aquest és un valor educatiu de primer ordre en els temps que corren i els professionals de l’educació han d’incorporar aquestes idees al seu discurs. Quan fem caixes niu per ocells o per ratpenats o construïm un taller d’hotel d’insectes, quan plantem plantes per aproximar les papallones, quan aprofitem el sòl per a desenvolupar activitat hortícola, o en terrasses i balcons, quan ajudem a les abelles a que puguin sobreviure, quan facilitem polítiques agràries sostenibles, quan mengem de forma saludable, quan fem un consum responsable... estem contribuïm, sens dubte, a millorar els índex de biodiversitat. Tot això cal explicar-ho, cal informar-se adequadament i fer accions en favor de la protecció de les espècies, siguin quines siguin, perquè totes tenen un paper fonamental en l’ecosistema i totes les formes de vida han de ser respectades. Cal ajudar a la natura a recuperar la seva capacitat de regulació, evitant aquelles accions que malmetent els hàbitats i els transformen en excés, conduint irremeiablement a l’extinció.

Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada