divendres, 17 de juny de 2016

4 claus per promoure un envelliment actiu per a tothom

Es defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, aprenentatge, participació i seguretat per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen (Faber, 2015). Durant el 2012, en el context de l’Any Europeu de les Relacions Intergeneracionals i l’Envelliment Actiu, es va voler donar impuls a la reflexió, l’intercanvi de coneixements i el desenvolupament de programes alineats amb l’envelliment actiu.

Passats uns anys, podem dir que són cada vegada més les administracions públiques i organitzacions que van incorporant la idea de l’envelliment actiu en el seu discurs i activitat. Tanmateix, i malgrat tractar-se d’un concepte molt ampli, és evident que en determinats àmbits d’actuació hi ha hagut més receptivitat envers el paradigma i que, en canvi, en d’altres, l’envelliment actiu segueix sent un enfocament inexplorat. Alhora, determinades visions de l’envelliment actiu s’han imposat amb més èxit que d’altres. Tot plegat té conseqüències en les possibilitats efectives i reals de promoure l’envelliment actiu.

Des del departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ens hem fet la pregunta següent: quins són els reptes existents en la nostra societat a l’hora de promoure l’envelliment actiu? Els experts de l’àmbit ens han ajudat a respondre-la, en el marc d’una recerca realitzada conjuntament amb la Fundació Cuberes-Donlo. Tot seguit n’esmentem algunes claus:

1) Ampliar el target: no són només les persones grans

Entenent l’envelliment com un procés que té lloc al llarg de la vida, les accions per promoure un envelliment actiu no han de limitar-se només al tram final de la vida. Al contrari: només optimitzant les oportunitats de salut, aprenentatge, participació i seguretat al llarg del cicle vital es podrà gaudir d’una bona qualitat de vida durant la vellesa.

2) Posar el focus en l’autonomia

En parlar d’envelliment actiu, la noció d’activitat ha quedat sovint lligada a la idea d’estar físicament actiu o de “fer moltes coses”. Una de les conseqüències que ha tingut això ha estat l’exclusió de totes aquelles persones que no gaudeixin de plenes capacitats funcionals de tot allò que està sota el paraigua de l’envelliment actiu.

Tanmateix, la idea d’activitat fa referència també a la implicació significativa en la vida familiar i social, i està vinculada al desenvolupament de les pròpies capacitats, al fet de sentir-se bé en la vida present i al fet de ser responsable de la pròpia vida. Per tant, no ha de ser tant important quines o quantes activitats duu a terme una persona, sinó si és autònoma per decidir com vol viure la seva vida, també en l’etapa de vellesa i en cas de trobar-se en una situació de dependència.

3) Trencar els estereotips associats a les persones grans


Si les persones grans es troben en un entorn en què no es valoren les seves capacitats i on es limiten les seves expectatives, difícilment podran gaudir d’una bona qualitat de vida. A més, aquestes representacions socials també influeixen a les generacions més joves en la manera com encaren el seu futur i, per tant, en les condicions amb les quals s’enfrontaran  a la vellesa. Cal trencar, doncs, amb uns estereotips limitants.

4) Anticipar-se davant d’una societat canviant

Com sempre que cal fer front a reptes complexos, anticipar-se és una clau per a l’èxit. Així, les properes generacions de persones grans estaran marcades per una gran diversitat cultural i lingüística, i cal preveure els mecanismes per tal que aquestes persones també puguin envellir activament. A més, totes les generacions hauran d’anar-se adaptant a les noves formes de relació amb l’entorn que es van generant en una societat on cada cop més les oportunitats passen pel món digital.

Núria Comas
Investigadora social al departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada