dijous, 30 de juny de 2016

Plans de joventut: una experiència per a la participació en els municipis petits

Al llarg dels darrers anys, el departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés ha realitzat nombrosos plans de joventut arreu de Catalunya. De manera especial, el treball de diagnosi ha permès identificar certes tendències que apareixen de manera recorrent als municipis de l’interior que estan caracteritzats per una feble densitat demogràfica, de serveis i d’equipaments. Així, si bé la realitat del territori és irreductiblement plural i canviant, a la majoria de pobles estudiats es detecten dues grans qüestions.

Els i les joves manquen d’espais de trobada per a relacionar-se entre ells. Pel nombre de vegades que ha estat recollida i la intensitat amb què és expressada, aquesta és indubtablement una de les necessitats estrella del jovent que resideix a molts pobles d’àmbit semi-rural. Tanmateix, no sembla que aquesta necessitat estigui tan relacionada amb una mancança d’espais físics de trobada com més aviat amb l’expressió d’un desig d’ampliació de les pròpies oportunitats de socialització. De fet, durant els processos participatius que han estat duts a terme, s’han identificat un conjunt d’elements que enforteixen i articulen aquesta diagnosi. Entre ells, la importància de poder disposar d’una entitat juvenil que dinamitzi la vida cultural del municipi i que hi atregui els joves dels pobles del voltant; la necessitat que les institucions públiques acompanyin les iniciatives del món associatiu a l’hora d’impulsar activitats de lleure educatiu pels joves; o la petició, per part dels més joves, d’ampliar les xarxes de transport públic per tal de poder accedir a les festes que s’organitzen als municipis veïns. De fet, es detecta que la vertebració dels espais de trobada permet un enfortiment de la cohesió i de l’arrelament dels joves al territori. Al temps de les xarxes socials pot semblar contra-intuïtiu, però sembla que els joves dels pobles estudiats desitgen principalment tenir més oportunitats de contacte amb els nois i noies de la seva edat.


Els plans de joventut que s’han articulat a partir de processos participatius han contribuït al naixement o a l’enfortiment d’associacions juvenils d’àmbit local. De fet, els processos d’elaboració dels plans de joventut són experiències pràctiques de ciutadania a nivell local. En llurs versions més reeixides, estimulen els joves a participar de les sessions grupals de diagnosi i de disseny i els mostren la necessitat de controlar-ne la implementació al llarg del temps. Aquestes petites escoles de democràcia participativa permeten que un grup de joves es trobi per reflexionar i discutir sobre les qüestions que l’afecten de manera col·lectiva i que acabi concebent-ne respostes. Aquest procés de deliberació tendeix a enfortir els lligams entre els joves que hi participen i de vegades acaba desembocant en el (re)naixement d’una entitat o coordinadora de joves del municipi. Evidentment, no tots els plans locals de joventut es duen a terme de manera participativa i alguns acaben ocupant merament l’espai de mig calaix. Nogensmenys, l’experiència mostra que una bona experiència participativa permet enfortir el teixit associatiu municipal i dinamitzar-ne la vida cultural.

La Fundació Pere Tarrés està plenament convençuda de la necessitat de promoure espais de trobada participatius que permetin educar i apoderar els joves, fomentant-ne tant l’arrelament al territori com el desenvolupament d’un ampli ventall d’oportunitats. 

L’experiència de la Fundació en els àmbits d’intervenció, formació i recerca sobre joventut aporten l’expertesa necessària a aquest convenciment.

Marina Basco i Gabriel Casellato
Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada