dijous, 9 de juny de 2016

És necessària una atenció a la salut mental en infants i adolescents

Tant des de l’educació en el lleure: colònies, casals d’estiu, centres d’esplai, menjadors i activitats extraescolars... com des de la intervenció social: centres socioeducatius, activitats de prevenció del consum de tòxics, atenció sociofamiliar a la infància de 0-3 anys... des de la Fundació Pere Tarrés constatem la significativa necessitat d’atenció a la salut mental en aquest període d’edats. Una necessitat que fonamenta positivament el desenvolupament posterior en totes les dimensions bio-psico-socials, evita patiments i afavoreix la integració i la felicitat en la infància i l’adolescència.

La praxi quotidiana de la Fundació Pere Tarrés ens ha fet constatar que és necessària una atenció a la salut mental en infants i adolescents. Per aquest motiu hem participat en l’estudi sobre l’"Atenció a la Salut mental infantil i adolescent a Catalunya", iniciativa de la Federació de Salut Mental Catalunya.


Comparada amb la malaltia física, el patiment mental ha estat històricament el gran oblidat en tots els ordres. Mai s’han disposat els mitjans suficients per abordar-lo ni la ciència ha fet la recerca necessària per atendre la persona que la viu. Cal tenir present que les malalties mentals afecten entre un 10 i un 20% de la població infantil i adolescent i que, segons la OMS, el 75% dels trastorns mentals adults comencen abans dels 18 anys. Sense desmerèixer el treball de la psicologia i la psiquiatria així com de la psicofarmacologia, els recursos per abordar aquest tipus tan divers de disfuncions han estat sempre molt minsos. Falten, doncs, mitjans d’abordatge, d’atenció a la persona amb dificultats i falten eines suficients per atendre amb èxit els diferents quadres ajudant de forma personalitzada a superar-los. El percentatge d’infància afectada d’algun trastorn atesa per serveis de salut mental és inferior al 10%. 


A aquesta realitat per al comú de les persones de la nostra societat cal destacar-hi les carències especials en l’atenció pública. Els infants i adolescents que viuen en situacions de vulnerabilitat social són susceptibles de major probabilitat de dificultats de salut mental. La combinació entre major prevalència dels dèficits i menor oferta de recursos assistencials dificulta significativament les possibilitats de promoció en totes les dimensions i potencialitats de la persona. Es tracta d’un desavantatge d’oportunitats molt significatiu en les seves vides. Demanem, doncs, i goso reforçar una primera i fonamental conclusió de l’estudi, que es prenguin en consideració aquestes situacions i que es comencin a plantejar estratègies per pal·liar-les. 


Cal poder atendre, per dignitat, la malaltia mental de tota la població afectada amb els mitjans adients. Així mateix, cal afavorir els programes i institucions que n’afavoreixin la prevenció. Recursos normalitzadors, com són els centres d’esplai, els centres socioeducatius o els programes materno-infantils per a una parentalitat positiva, són del tot imprescindibles per a una infància, adolescència i en general societat sanes. 


Quan arriba a l’adolescència les carències, pel que fa a recursos, s’agreugen en un moment especialment sensible de la persona. Si no hi ha un abordatge preventiu i un acompanyament enriquidor el risc d’agreujar les dificultats en salut mental amb consum de tòxics, comportaments de risc o disfuncionals socialment, s’agreugen. Són necessaris, doncs, referents positius, recursos intermitjos, d’habitatge, d’acompanyament en la formació, d’inclusió social... adients per atendre’ls de forma inclusiva. Ho constatem diàriament des dels centres socioeducatius. Estem definint un repte gens senzill però que seria un gran bé per a les persones i d’una gran rendibilitat en termes socials. 


L’estudi que hem elaborat amb la Federació de Salut Mental Catalunya aborda més reptes i d’una forma més rigorosa i fonamentada. La nostra reflexió no pretén més que destacar-ho i fer una crida d’una necessitat social i de les persones que, per convicció, ens sentim obligats a formular. Estem segurs de l’interès del treball realitzat com un element més d’aquesta reivindicació social vers infants i adolescents que pateixen. És voluntat de la Fundació Pere Tarrés i de la Federació de Salut Mental Catalunya, que els infants visquin com a tals i puguin créixer com a persones.


Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada