divendres, 12 d’agost de 2016

La joventut: més d’una manera de ser jove



Les Nacions Unides van declarar el Dia Internacional de la Joventut el 12 d’agost. El 1985 va ser el primer any de celebració d’aquest dia. L’any 1995, quan es va celebrar el dècim aniversari, l’Assemblea Nacional va aprovar el “Programa d’Acció Mundial per els i les Joves”, que s’amplia posteriorment l’any 2007. Aquest programa estableix un marc normatiu i directrius per l’adopció de mesures nacionals i la prestació de suport internacional per tal de millorar la situació de les persones joves.



Enguany el tema del Dia Internacional de la Joventut és “El camí cap al 2030: eradicar la pobresa i assolir un consum i producció sostenibles.” Els objectius d’aquest tema estan recollits a l’Agenda 2030, aprovada l’any passat a través d’una resolució de l’Assemblea General. 


Però més enllà d’aquest dia, com podem entendre la joventut a la nostra societat?



La joventut com a concepte ha anat canviant a la nostra societat a través dels anys. També es percep de manera diferent en funció de l’espai, és a dir, del lloc on vivim i el seu context sociocultural. Persones d’edats, gèneres, ètnies i classes socials diferents en un mateix país poden entendre la joventut de manera diferent. La joventut com a categoria no és ni homogènia ni estàtica, doncs canvia i hi ha diferències que afecten als joves d’una mateixa societat.



A Catalunya, es comptabilitzen 1.131.064 persones joves d’entre 15 i 29 anys l’any 2015, el 15% del total de població catalana. Per aquestes, no hi ha una única manera de ser jove, tot i que poden compartir trets comuns.



Cada vegada més s’observa una dissolució de les fronteres respecte les etapes del cicle vital. Les transformacions socials que han afectat, i afecten, a la nostra societat fan que hi hagin canvis en les etapes vitals, allargant el període de la joventut en molts casos.



La joventut com a cicle vital forma part d’una construcció social de la realitat. La nostra societat destaca per tenir un caràcter adultocràtic i, per tant, el que es projecta i s’espera dels joves sovint és el que es construeix, en part, des de l’òptica dels adults. Ser jove es vincula amb valors com la llibertat, la no assumpció de responsabilitats o el risc, i en gran mesura es percep com a problemàtic. Curiosament, alhora que es problematitza la joventut, s’anhela i es desitja ser jove, doncs s’associa amb altres valors com la bellesa o la diversió.


Podem definir la joventut com una condició i/o com a una etapa de transició. Així, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat: com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i la trajectòria. En aquesta etapa es poden donar diferents trajectòries vitals en funció dels itineraris que els i les joves poden seguir. Itineraris relacionats amb la formació, el treball i l’emancipació familiar. Segons el sociòleg Joaquim Casal de la Universitat Autònoma de Barcelona, les trajectòries vitals que es poden configurar poden ser:



  1. Trajectòries d’èxit precoç: inclouen posicions professional d’èxit, titulacions importants i emancipacions familiars ràpides.
  2. Trajectòries obreres: mantenen formacions escolars curtes i insercions laborals ràpides per emancipació familiar també ràpida.
  3. Trajectòries d’adscripció familiar: la transició es desenvolupa molt lligada a la família.
  4. Trajectòries d’aproximació successiva: inclouen formacions llargues, desajustos entre estudis i feina i emancipació familiar tardana.
  5. Trajectòries de precarietat: mantenen poca formació i qualificació professional que es tradueix en precarietat laboral.
  6. Trajectòries erràtiques o de bloqueig: descriuen situacions fora del circuit de la formació i el treball.



La joventut també es troba afectada per les desigualtats socials, doncs l’edat és també un factor d’estratificació: existeix una distribució desigual de la riquesa, el poder i els privilegis entre persones de diferents grups d’edat. Altres factors com el gènere, l’ètnia o la classe social condicionen també les trajectòries de les persones joves, ja que, com dèiem, la joventut no és una categoria homogènia.



Els i les joves d’una mateixa generació comparteixen unes experiències comunes en tant en que es situen en una societat d’unes dimensions històriques i socials determinades. El context de crisi a nivell econòmic, polític, social i cultural que afecta al nostre país condiciona les trajectòries dels nostres joves. Per exemple, un mercat de treball on la joventut es relaciona amb manca d’experiència i incompetència relega a una part important dels joves a la precarietat laboral. Una part, que malgrat disposar de sobrequalificació en alguns casos, té moltes dificultats per trobar feina i/o disposar d’unes condicions de treball no precàries.



L’Enquesta de població activa (EPA) mostra un total de 1.020.800 joves potencialment actius a Catalunya el primer trimestre de 2016. D’aquests hi ha 598.000 actius, dels quals el 28% està aturat i buscant feina de manera activa, 10,4 punts per sobre de la mitjana catalana (17,4% per la població de 16 i més anys).



El perfil de l’aturat jove és una persona amb educació general; amb una durada de la demanda de 6 mesos o menys; provinent del sector serveis i que busca feina com a treballador de restauració, personal i venedor o en ocupacions elementals. Destaca també que la temporalitat continua sent més elevada entre els joves que en el conjunt de la contractació.



Els reptes que afecten a la joventut són molts en un context no facilitador en la generació d’oportunitats. Elements estructurals de la nostra societat han de canviar així com la percepció generalitzada sobre els joves, per tant de establir condicions bones per a trajectòries d’èxit. Passar de veure els joves únicament com un grup passiu de consum proper al risc i a la irresponsabilitat i veure’ls amb el seu potencial innovador i creatiu és un dels passos que el conjunt de la societat ha de donar.



Tal i com assenyalava el poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema “Ara és demà”, la voluntat d’esdevenir és present per construir nous projectes malgrat les dificultats (”les pedres”) en el camí.

Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
http://bloc.peretarres.org/2016/08/mesdunamaneradeserjove.html

2 comentaris: