dijous, 13 d’octubre de 2016

Cap a una gestió eficaç del conflicte en els centres educatius



Pocs dubtes tindrem a l’hora d’acordar que el conflicte forma part de la vida. Pot ser l’origen d’aprenentatge, de creixement, de construcció,... però com ja sabem també pot ser font de frustració, de bloqueig, de destrucció,... 

Cada dia són més les escoles i centres educatius que, conscients d’aquesta realitat, opten per aplicar programes que, bé a nivell de centre, bé aplicats en els propis alumnes, ajudin a desenvolupar competències per a gestionar els conflictes de forma constructiva.

Ara bé, cal tenir present que cap estratègia ni cap programa per si sol pot fer que es superin els conflictes si no aprenem primer a comprendre el fenomen conflictual en la seva globalitat ni si apliquem a tots els conflictes el mateix mètode de gestió. 

El mapa del conflicte

Per gestionar un conflicte cal aprendre a veure’l en tota la seva complexitat. 

El perquè es dona, el paper que exerceix en la vida, aspectes biològics que influeixen, el paper de la subjectivitat, l’entorn socio-cultural,... seran aspectes fonamentals a l’hora de comprendre el conflicte i la base sobre la que podrem establir el procediment d’actuació més adequat. 

Aquest és segurament el punt més important tant a l’hora de prevenir com de detectar i/o gestionar un conflicte. Actuar centrant-nos en els símptomes seria tant buit de sentit com esperar que en un país en guerra aparegui la pau pel simple fet de treure’n els tancs.

Tal i com diu Eduard Vinyamata[1]: “el moviment pacifista, en la seva preocupació per abolir la guerra, ha oblidat que aquesta es troba en les ments i cors de les persones”.

A cada conflicte el seu mètode

Si fer un bon plantejament és important de cara a una correcta gestió, també ho serà escollir correctament quin serà el mètode que aplicarem.

Mètodes pacífics i basats en el diàleg que es puguin aplicar en els centres educatius n’hi ha diversos, però no tots s’adaptaran a les necessitats de cada cas concret. No perquè hi hagi mètodes millors que d’altres sinó per què uns s’adapten millor que d’altres a les necessitats de cada cas. 

Cal tenir coneixements dels recursos que la conflictologia ens ofereix i aplicar aquell que s’adapta més a les especificitats detectades en la fase d’estudi del conflicte.  

Entre els mètodes que promouen la intervenció pacífica (i per tant no coercitiva ni sancionadora) trobem la mediació; una eina vàlida en conflictes interpersonals de grau mig i baix que promourà que els implicats en el conflicte millorin la seva comunicació, prenguin responsabilitats i siguin proactius en la superació del conflicte.

Aquest mètode no és aplicable a tots els casos, però resulta molt vàlid a l’hora d’abordar conflictes entre iguals així com també és una excel·lent porta d’entrada a la cultura de la pau i el diàleg.

Un projecte per créixer

Cal perdre-li la por al conflicte. En general. Però també en els centres educatius. El conflicte està allà i, si no li donem l’esquena, pot esdevenir una font de creixement molt enriquidora.
Certament cal formació i voluntat, dues coses a les que els professionals d’aquest sector ja hi estem predisposats. Aprofitem-ho! 


[1] Vinyamata, Eduard. Conflictología (2009) Ediciones Ariel: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)



Anna Rallo Tió
Psicopedagoga especialitzada en psicomotricitat, mediació de conflictes i educació emocional. També és
formadora de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada