dilluns, 16 de gener de 2017

Les "Barcelones"

Sovint es comparen les dades de les condicions de vida i les rendes de la població de territoris o països com si fossin quelcom homogeni. Són escasses les dades que ens permeten comprovar l’heterogeneïtat de les condicions de vida de la població en àrees territorials més locals i observar les desigualtats internes existents. És per aquest motiu que es posa en valor les dades que presenta anualment l’Ajuntament de Barcelona sobre les desigualtats de renda existents entre els barris (que podeu trobar a aquí). Aquestes dades mostren que quan parlem de les condicions de vida dels habitants de la ciutat, més que parlar d’una Barcelona s’hauria de parlar de vàries “Barcelones”.

Foto de: http://barcelonaeconomia.bcn.cat/
En les darreres setmanes alguns mitjans s’han fet ressò de les noves dades referents a l’any 2015 de l’índex de la Renda Familiar Disponible (RFD) de Barcelona. Aquest índex, que s’elabora des de l’any 2000 per l’Ajuntament de Barcelona, està composat de diferents indicadors que capturen la capacitat dels individus de generar rendes salarials i empresarials, així com la utilització d’aquestes en consum de béns duradors i d’inversió. Mitjançant la suma ponderada de cinc indicadors ((1) taxa de titulats superiors, (2) ràtio entre aturats i població en edat de treballar, (3) turismes/1.000 habitants, (4) parc de turismes nous d’alta potència sobre el total de nous, (5) preu dels habitatges de segona mà) s’estimen les rendes que disposen les famílies als diferents barris (73) de Barcelona (la metodologia es pot consultar aquí). L’Índex actua com a indicador de la renda relativa dels residents als diferents barris en base al valor mitjà de la ciutat (BCN=100).

A partir d’aquest llindar mitjà de la ciutat, trobem 52 barris que es troben per sota i els 21 restants per sobre. En termes poblacionals es tradueix en què un 64,2% dels habitants de Barcelona estan per sota de la mitjana i el 35,8% per sobre. Tot i que no ha hagut canvis significatius respecte l’any anterior, les desigualtats s’han incrementat des de 2007 (època pre-crisis) fins l’actualitat: ha augmentat el percentatge de població de renda molt baixa (que es va quadruplicar entre els períodes de 2007 i 2013, passant del 4,1% al 17,8%, i situant-se en el 15,5% al 2015), i també ha crescut la població amb rendes molt altes (del 7,5% a l’11,3% entre 2007 i 2015). Així doncs, no ha seguit augmentant la desigualtat a la ciutat aquest últim any, però se segueix mantenint la polarització entre barris. A mode d’exemple, el districte Sarrià-Sant Gervasi (que encapçala Pedralbes com a barri més ric) té una RFD per càpita de 37.168 euros anuals de mitjana. En canvi, la RFD per càpita de Nou Barris és de 10.634 euros (amb Ciutat Meridiana a la cua).

Hem d’estar alerta, però, que les desigualtats van més enllà de la RFD. Si s’analitzen les desigualtats segons els diferents perfils sociodemogràfics dels ciutadans és on s’evidencien amb més claredat la magnitud de les escletxes existents i les seves conseqüències. Per exemple, tal i com mostra el Baròmetre de Famílies i Infància (realitzat per l’Ajuntament el 2014, i que es pot consultar aquí), en els barris “més pobres” de Barcelona hi ha un percentatge superior d’infants que viuen en llars on cap membre treballa (12,2% enfront el 3,9 dels barris rics), que no poden fer regularment activitats d’oci i esport (19,6% vs. 4%), que viuen en condicions de pobresa energètica (25,9% vs. 2,9%), que pateixen obesitat (16% vs. 6,6%) i que repeteixen curs (11,8% vs. 6%).

Així doncs, dades com l’índex RFD o altres més elaborades (a partir de la realització d’enquestes) ens permeten observar de prop i analitzar les condicions de vida i les necessitats dels habitants de la ciutat. Els resultats que s’extreuen amb aquest tipus d’eines han de permetre posar fil a l’agulla i dissenyar polítiques públiques efectives i centrades en la reducció de les desigualtats per a que així deixin d’haver vàries “Barcelones” i puguem parlar d’una sola Barcelona. 



Sandra Escapa Solanas
Sociòloga i professora de Grau de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada