dimecres, 1 de febrer de 2017

Dret a vot de les persones amb discapacitat intel•lectual

Els darrers dies hem sentit una noticia en relació al dret de vot de les persones amb discapacitat Intel·lectual.

Des de fa molt temps, plataformes com DINCAT, i les mateixes persones amb diversitat funcional, estan reclamant el dret a participar de la nostra societat votant a les eleccions com ho fa qualsevol ciutadà i deixar d’estar discriminats també per aquesta qüestió.

Fins ara els jutges, quan feien un procés d’incapacitació, directament signaven la incapacitat per poder votar.

Perquè ens fem una idea del que això significa, aquesta és la mateixa aberració que si el teu metge de capçalera et recepta una medicina i automàticament també et fa prendre totes les medicines per evitar unes contraindicacions que encara no saps si et poden afectar. A la persona amb discapacitat, pel fet de tenir-ne ja es suposava directament, sense comprovar-ho, que no eren capaços de decidir el seu vot.

Aquest és un gran avançament en els drets de les persones amb discapacitat però igualment no hem d’oblidar, com a mínim un parell de coses:
  • Que un jutge determini si una persona té capacitat o no per poder votar és una exigència que només s’obliga amb aquest col·lectiu en concret, i per tant tampoc no queda clar que sigui just si no fos perquè tothom que vota també hagués de demostrar la seva capacitat. Continua sent un acte formalment discriminatori.
  • Per altra banda. Aquesta no és la única qüestió que fa que una persona amb discapacitat no pugui votar lliurement. També fa molt de temps que s’estan reclamant voluntat per part dels partits polítics per aconseguir una accessibilitat que passa per publicar programes electorals, en aquest cas en versió de lectura fàcil. Aquesta és una qüestió que es demana públicament a totes i cadascuna de les eleccions que hem tingut, que tots els partits diuen que faran, però alguns sistemàticament se n’obliden que l’accessibilitat és un dret de les persones i que la llei aprovada al Parlament no és només un acte simbòlic sinó que s’ha de posar en pràctica tots els dies de l’any.
En definitiva, aquesta és una bona noticia, malgrat que la situació continua sent discriminatòria, per avançar en quan als drets de les persones amb discapacitat, però haurem de restar atents, com durant tota la historia, perquè això no sigui només una anècdota amb titulars a la premsa.



Òscar Martínez Rivera
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada