dilluns, 6 de març de 2017

Els nadius digitals no existeixen



Ningú neix sabent sobre tecnologia digital, ni tan sols els nascuts a partir de la dècada dels 80. Aquells als que els diem “nadius digitals”. 


Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta. Pot passar, sí. Però també és encoratjador quan saps que en qualsevol període de la vida es poden iniciar nous reptes i superar-los amb èxit. Tenim la capacitat d’adquirir competències a qualsevol edat
 

La història de la Fatuma com a exemple de superació



Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de la Lola, una de les directores de la ONG Afrikable (www.afrikable.org), ubicada a Kènia i on havia estat un estiu aprenent moltíssimes coses sobre l’apoderament de la dona. En el correu, la Lola explicava la història de Fatuma, una dona del poblat Orma en l’illa de Lamu, Kenia, mare de set fills i abandonada pel seu marit. Fins que Afrikable no la va trobar i li va donar l’oportunitat de treballar amb ells, els seus fills patien de malnutrició i no podien anar a l’escola. 


Entre els seus set fills es troba la Maka. Una nena fantàstica. Quan la vaig conèixer m’ensenyava tot el que estava aprenent a l’escola i em parlava del seu somni d’anar a la universitat i seguir estudiant. 

La Lola explicava que va anar un dia al poblat i no va trobar a la Maka. Li va preguntar a la Fatuma i ella va contestar que estava de vacances. Però, en realitat, el que havia fet era enviar-la lluny del poblat per posar-la fora de perill. En la cultura Orma és molt comú que els homes se’n portin a la noia que vulguin amb la finalitat de casar-se. Les segresten, abusen d’elles i les forcen a convertir-se en les seves dones. En la seva cultura és habitual, però no significa que estigui acceptat pels pares, mares o per les víctimes. 


La Fatuma havia estat avisada de què alguns homes planejaven raptar a la Maka, pel que davant de tots els seus veïns i veïnes va cridar que no permetria que se la portessin a la força. En el cas de què ho intentessin els portaria davant la justícia. Va ser molt valenta ja que ningú de la seva cultura és capaç d’enfrontar-se a un home o a varis, i molt menys denunciar-los per aquest tipus d’assumptes. 


La Fatuma no va poder evitar que se’n portessin a les seves dues filles grans (la Zeinab i l’Amina). Això va ser abans de conèixer Afrikable, quan no treballava, estava malalta i desconeixia els seus drets. 


Fotografia extreta del portal www.afrikable.org
Però ara la Fatuma se sent forta. Va canviar la seva manera de pensar i com a conseqüència la seva vida també va canviar. Ha denunciat al seu exmarit a l’Oficina de Protecció del Menor per fer que signés davant les autoritats que, després d’abandonar-los, havia perdut la pàtria potestat dels seus fills i filles. No se’n podria portar a les seves filles encara que tingués un marit per a elles, ni tampoc els seus fills podrien anar a treballar amb ell. 


La Fatuma també va aprendre a llegir i escriure. A conèixer quins són els seus drets i deures. Té una feina que li permet una independència econòmica. Però el millor de tot, és que s’ha convertit en una dona apoderada. 


Per a molts de nosaltres, vist des de la nostra cultura, és possible que ens costi assimilar que encara avui en dia existeixin cultures com l’Orma. Fins i tot, potser que històries com aquesta ens quedin una mica allunyades de la nostra realitat. No obstant això, aquesta experiència ens serveix per donar-nos compte de fins a quin punt, en algunes ocasions, aferrar-nos a una zona coneguda ens impedeix endinsar-nos en altres espais de descobriment i evolució.     


La història de la Fatuma és una exemple de què mai es tard per reunir el coratge necessari i passar d’allò conegut a allò desconegut. A allò que ens farà més savis i independents i que ens servirà per adquirir les competències necessàries per a créixer com a persones i ser un model per als menors. 


La Fatuma sentia, dins d’aquell ambient cultural, un malestar emocional relacionat amb l’agonia, la por, el temor i la preocupació pels seus fills. Després va arribar al convenciment de què tot això podia canviar si aconseguia vèncer el seu analfabetisme i adquiria unes competències bàsiques com a persona, dona i mare. Possiblement, la Fatuma es va trobar amb les mateixes emocions que hem pogut sentir en alguna ocasió nosaltres com a pare, mare, educador o educadora. Unes emocions que provenen dels límits que ens posem nosaltres mateixos, ja sigui per unes creences pròpies, culturals o per falta de recursos. 

Hem de perdre la por a la tecnologia



Per a la Fatuma, les oportunitats de canviar apareixen quan comença la seva alfabetització. Per a nosaltres, si el nostre objectiu és l’educació digital dels menors, les oportunitats naixeran en el moment que adquirim unes competències digitals bàsiques


Sabem que un dels nostres principals reptes és el d’educar en valors als menors, però ens sentim perduts; i més ara que ens trobem en un nou escenari on la tecnologia, en moltes ocasions, obté un paper protagonista. 


Ho vulguem o no, el nostre present i el nostre futur més immediat és digital. La sobresaturació d’informació, els ràpids avenços tecnològics i els canvis en la nostra manera de comunicar-nos provoquen desorientació i pèrdua de control. 


En front al descontrol subestimem les nostres capacitats i habilitats, el que ens fa percebre nous perills que provoquen malestar emocional carregat de por i preocupació. No obstant això, el primer que hauríem de fer per orientar als menors en l’educació digital és aplicar la lògica i el sentit comú de sempre


Les tecnologies digitals no són dolentes ni bones en sí mateixes, només són un conjunt de dispositius que per a funcionar necessiten un cervell humà. El risc apareix en l’ús indegut que fem d’elles per comunicar-nos, divertir-nos o aprendre. Els hàbits saludables i segurs de la tecnologia seran indicadors de què hem adquirit les competències, aptituds i habilitats digitals necessàries per a transmetre valors i consells als més joves.


Els adults hauríem de ser els tutors dels menors i acompanyar-los en l’ús de la tecnologia des de petits. Orientar-los i oferir-los uns valors pedagògics que comporten un ús respectuós, responsable i segur de les tecnologies que es troben al seu abast.


Abans, però, caldria adquirir aquestes competències digitals bàsiques. 


Us convido a llegir el llibre Los nativos digitales no existent. Ed. Deusto, on trobareu la resposta a aquesta pregunta i d’altres. 

Extracte del llibre Els nadius digitals no existeixen (autors varis), Editorial Deusto (2017), capítol 7 titulat Competències digitals per a pares i educadors escrit per Anna Blázquez.





Anna Blázquez
Directora d'Acció digital de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada