divendres, 24 de març de 2017

Participació juvenil i transformació social

Hi ha diferents formes de participació que es vinculen amb la població jove. És important reconèixer les existents i cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació immediata a les seves necessitats reals i a la seva vida. La participació pot tenir moltes cares i veus, però moltes aporten una voluntat de transformació social.  

La participació pot incloure totes aquelles pràctiques polítiques com socials, a través de les quals la ciutadania pretén incidir en alguna dimensió de l’esfera pública. Aquest fet implica la descentralització de les decisions de l’Administració Pública i, per tant, una predisposició en la concessió de poder a la ciutadania


En aquest marc les persones joves han de poder participar com part d’aquesta ciutadana. La participació activa, però, és un dels reptes de la nostra societat i un pilar de la inclusió social. Sovint s’afirma que les persones joves hi participen menys en els assumptes públics, però s’obvia dues qüestions importants:


  • El col·lectiu de població jove no és homogeni si no que presenta una diversitat alta i una pluralitat de mirades i veus. A més, no tota persona jove disposa de les mateixes condicions per participar de forma activa.
  • La participació no es pot entendre d’única manera en la seva generalitat. Hi ha diferents models i formes de participació. La participació de caire més institucional és la més coneguda, però hi ha altres formes de participació menys formals i, sovint, més horitzontals que són més properes a bona part dels joves. 

En la última època s’han produït mobilitzacions socials on part de la població jove ha participat, qüestionant els espais i canals de participació més tradicionals. Per una banda, les noves formes de participació juvenil han estat lligades a nous moviments socials, que tenen la voluntat de transformació social i fan ús d’organitzacions més horitzontals i flexibles en el marc de la política no convencional. Per una altra banda, l’acció individual ha augmentat en un entorn on les noves tecnologies i les xarxes socials tenen un pes important.

Però, no són tots “els joves que volen” els que es mobilitzen i participen a l’esfera pública, ni tots “els joves que poden” es mobilitzen i participen en aquest àmbit. 


Factors que poden condicionar l'accés a la participació

Hi ha una multiplicitat de factors de caire individual i social que poden condicionar la cultura participativa d’un entorn i les possibilitats de participació de les persones. Factors socioeconòmics, polítics i culturals incideixen en aquest aspectes tant per a la població juvenil, com per a altres col·lectius.

L’entorn familiar, la xarxa social de suport, l’entorn o comunitat del jove, l’accés els recursos propis, les barreres informatives, entre d’altres, són factors que condicionen l’accés a la participació. Tanmateix aquests factors poden incidir en la valoració de la utilitat de la participació, del jove i del seu grup de referència. Participar per a què?


Vivim en un entorn on la manca de confiança en les institucions públiques ha augmentat en els últims temps, produint-se desafecció per la política per part de la població general. Ens situem en una època d’incerteses en molts àmbits vitals, que els i les joves també han d’aprendre a gestionar, entenent que el seu moment per qüestions d’edat afegeix certes dificultats. La joventut és un moment de construcció d’identitats i trajectòries juvenils en relació a projectes vitals propis


Resulta rellevant destacar dues qüestions per el foment de la participació, en relació als factors estructurals com conjunturals de la nostra societat que hem esmentat:

  • Reconèixer les diferents formes, espais i canals de participació existents, més enllà del marc institucional. 
  • Cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb més relació immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Les inquietuds, interessos i demandes dels joves són diverses i calen espais i canals de participació diferents per recollir-ho i canalitzar-ho. En aquest sentit, el millor procés de participació serà aquell que millor s’adapti a l’entorn.

 

Diferents formes de participació

 
La participació no és una finalitat en si mateixa, si no que és una eina per assolir uns objectius. Objectius que han de ser compartits amb els joves. Aquests han de ser els seus objectius i han de respondre a les seves necessitats reals. Les metodologies per impulsar processos de participació poden ser diverses, però han de respondre als objectius i ser coherents amb els mateixos. El procés ha de ser transparent i les decisions han de tenir un impacte real, per estalviar frustracions i desgast dels joves que hi participen. 

Els i els joves poden participar de manera col·lectiva o individual a la societat i en àmbits institucionals (per exemple, una audiència pública a centres educatius) o no institucionals (associacions juvenils, entitats culturals, col·lectius informals, moviments socials, etc.). Hi ha múltiples formes de participació, però un fet compartit és que la participació pot generar processos d’aprenentatge, tant individuals com col·lectius rellevants per a la transformació de la nostra societat. 


Participar en allò públic pot fomentar l’adquisició d’habilitats i coneixements, generar vivències i experiències significatives, alimentar la consciència social, crear xarxa social, vincular a les persones a les comunitats i acostar veus noves amb mirades diferents, entre d’altres.


La inclusió social no passa tan sols per la creació de valor en el mercat laboral i per la disposició d’una xarxa social i/o familiar, si no també per l’adscripció a una ciutadania activa que exerceix els deus drets. Els i els joves han de poder ser part d’aquesta ciutadania activa


Des de la Fundació Pere Tarrés es fomenta diverses formes de participació a través de projectes diferents vinculats directament a la participació ciutadana o a la tasca socioeducativa on la participació és un eix fonamental. Alguns exemples són els pressupostos participatius (Programa Mulla’t) per a la Festa Major a Palau i Plegamans, l’Audiència pública d’Esplugues de Llobregat, el Mapeig Participatiu a Trinitat Vella o els Esplais del MCECC i d’altres que representen diferents models i formes de participació juvenil, però s’orienten a la tasca col·lectiva per a la transformació de la nostra societat.




Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada