dijous, 11 de maig de 2017

Escoles bressol: molt més que conciliació familiar

Massa sovint  la societat  justifica  l’acció  de  les  escoles bressol com la d’un espai necessari per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares. Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants. 

L’escola bressol, espai educatiu privilegiat, socialitza, marca les pautes de comportament -sovint més difícils de transmetre des del marc familiar-, afavoreix la igualtat d’oportunitats, no només entre diferents extraccions socials, que també, sinó entre diferents formes de desenvolupament marcades per famílies diverses. 

Enguany, a la Fundació Pere Tarrés estem treballant el  model d’escola bressol inclusiva. És per això que hem elaborat un document conjuntament, amb les Facultats d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, ambdues de la Universitat Ramon Llull; i amb l’Obra Hospitalària de Sant Joan de Déu, que pretén impulsar un model d’atenció a l’infant on aquest està en el centre de l’acció educativa i amb una coordinació entre tots els agents que intervenen en la seva educació (família, societat, administracions públiques, escola, agents sanitaris, etc).    

Cada edat té les seves pròpies necessitats educatives


Un altre dels aspectes que com a Fundació ens preocupen és el debat que ha sortit darrerament sobre la proposta d’incorporar els infants de 2 a 3 anys a l’escola. Hem de prendre consciència que cada etapa evolutiva té unes necessitats diferents i que cal respectar el ritme del nen o nena, especialment en edats tan primerenques. La petita infància necessita un major acompanyament tant de l’infant com de les seves famílies i aquest no es podria garantir de la mateixa manera si l’infant està en un centre educatiu més gran, amb altres nens i nenes de més edat amb necessitats educatives i autonomies molt diferents. No es tracta, doncs, d’una objecció o  reticència al canvi per part dels equips educatius de les escoles bressol, sinó d’una concepció de l’infant on aquest està en el centre de la seva educació. I l’escola bressol està concebuda per posar-se al servei d’aquesta etapa primerenca de la infància, des de tots els àmbits: equips d’educadors i educadores, direcció de l’escola, personal de manteniment i neteja. I a més, ho fa de la forma més humana possible, amb una intervenció propera,  càlida, acollidora, perquè l’infant se senti com a casa. Perquè les diferències d’edat dins del mateix curs són proporcionalment més grans en les primeres etapes de l’ensenyament, els nivells de protecció dins aquestes escoles són proporcionals a la seguretat que ofereixen.

El perill d’escurçar la infància


Per tot l’exposat anteriorment, voldríem alertar de la tendència social de voler córrer massa escurçant la infància. Com a exemple podríem esmentar la incorporació dels alumnes de 12 anys als instituts, una decisió que no sempre ha tingut conseqüències positives al no tenir aquests adolescents uns nivells de maduresa suficient com per a abordar uns entorns cada cop més complexos. Situacions com el consum de tòxics o comportaments asocials es podrien minimitzar amb un millor acompanyament a aquests adolescents i a les seves famílies, especialment a través de l’educació en el lleure, ja sigui a través dels centres d’esplai o dels centres socioeducatius en els casos més desfavorits. 

Considerem socialment important tenir cura de les escoles bressol, de la funció crítica que assumeixen en els primers anys de la vida de l’infant i de la missió educativa que tenen. Probablement la seva influència no es mesura en aprenentatges curriculars si es percep a curt termini, com sempre passa en l’educació, però és fonamental per a la socialització i normal desenvolupament de la primera infància.
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada